martes, 14 de junio de 2016

El calfament global pot estar afeblint les corrents marines de l'Atlàntic Nord.

Els investigadors, dirigits per Stefan Rahmstrof, de l'Institut de Postdam per a la Recerca del Clima, han reconstruït i analitzat la conducta que històricament ha tingut la circulació termohalina, un model de circulació oceànica que transporta aigua càlida des dels tròpics fins a l'Atlàntic Nord i els mars nòrdics.



Aquests arriben a la conclusió que aquest sistema mostra ara la seva major debilitat dels últims 1.100 anys, el que pot ser degut a l'afluència d'aigua dolça i freda procedent del desglaç a Groenlàndia, que està provocant un descens de la temperatura de l'aigua i un debilitament de la circulació termohalina (CTH).





Possibles conseqüències:

Si aquest estudi es sosté, implicaria que la desacceleració de la CTH podria estar ací abans del que esperàvem. Això podria tenir diferents conseqüències, tant per a Europa com per als Estats Units.
 "Si la desacceleració dels corrents de l'Atlàntic Nord continua, els impactes podrien ser substancials", va dir Rahmstorf. "Pertorbar la circulació probablement tindrà un efecte negatiu en l'ecosistema marí, i per tant en la pesca i els mitjans de vida associats de moltes persones a les zones costaneres. A aquesta desacceleració es sumaria també la pujada del nivell del mar, que afectaria a ciutats com Nova York i Boston."




http://www.20minutos.es/noticia/2413756/0/corrientes-marinas/calentamiento-global/atlantico-norte/


El Mar Mort no fa honor al seu nom.

El Mar Mort, situat entre Jordània i Israel, no fa honor al seu nom, ja que ni és un mar ni està mort. 


En realitat, es tracta d'un gran llac amb un contingut de sal realment sorprenent, ja que la seva salinitat mitjana és gairebé un 25% més gran que la dels oceans. 
L'aigua del Mar Mort està carregada de clorur de magnesi, sodi, calci, potassi, bromurs, sulfats i carbonats, un mescla que fa completament incompatible la pràctica total de les formes de vida. 






Tanmateix, en les aigües d'aquest llac viu una restringida fauna de microorganismes halòfils, és a dir, organismes capaços de sobreviure amb ambients salins.










Els halòfils es desenvolupen en aigües molt salades gràcies a una adaptació fascinant. Els biòlegs han descobert que, per a evitar deshidratar-se a causa de l'alta concentració de sal present a l'exterior, aquests microorganismes produeixen grans quantitats d'un compost intern o retenen 1 extret del medi.

http://www.muyinteresante.es/curiosidades/preguntas-respuestas/ihay-vida-en-el-mar-muerto

ÉS L'EVOLUCIÓ LA PÈRDUA DE GENS?

Els investigadors Albalat i Cañestro de l'Universitat de Barcelona, han trobat les preguntes escaients sobre el genoma en un organisme marí anomenat Oikopleura Dioica. Aquest organisme es trobat entre el plancton i, tot i que només medeix 3 mil·límetres, té cervell, boca, cor i anus. 

Els dos biolegs han investigat a fons el genoma d'aquest ésser marí i s'han adonat que no posseia el gen que fa que es desenvolupe el cor, les extremitats, els ulls i les orelles: l'àcid retinoic. Com és possible que aquest ésser tinga desenvolupat el cor si no poseeix l'esmentat àcid? No és només aquest àcid que ha perdut, sinó que l'Oikopleura Dioica s'ha desfet del 30% dels gens que tenia el nostre avantpassat comú. És doncs gràcies a aquest organisme que els dos científics han pogut investigar quins gens són estrictament necessaris i quins no. Aquesta la tesi que defensen els investigadors: la pèrdua de gens ens fa evolucionar. Posen com a exemple el cas nostre amb els ximpanzés: compartim el 98% del genoma. És eixa pèrdua del 2% del genoma comú que ens ha fet evolucionar cap a un organisme més desenvolupat. 

Hem "esborrat" gens que d'alguna manera ens condemnaven a estar estancats i han obert un nou camí cap a la millora de la nostra condició. Els científics propugnen que si el nostre organisme s'ha "oblidat" d'aquestos gens és perquè realment no són importants per a nosaltres i que el canvi que podia haver amb aquestos gens desapareguts són la clau per a l'evolució de les espècies.


Enllaç a la notícia original

Enllaç notícia relacionada

Fins on pot aplegar a veure un telescopi?

A l'institut d'Astrofísica de Canàries (IAC) es troba el telescopi òpticinfraroig més gran del món, el GTC. Amb aquest s'ha pogut observar fins quin punt un telescopi pot aplegar a veure. S'ha observat amb ell una regió 10000 vegades menys brillant que el cel oscur que hi vegem nosaltres els humans a l'espai exterior. Aquesta regió es troba a 500 millons d'anys llum de distància al voltant de la galàxia UGC00180.

Existeix la teoria que indica que moltes estreles habiten a les parts externes de les galàxies. Estes són el resultat de la destrucció de galàxies més petites i es coneix com halo estelar. La teoria explica que quan aquestes petites galàxies es fusionen amb la principal desapareixen i deixen aquest rastre.

La seua llum es tan dèbil pel fet de que es dispersen en un espai tan gran que inclus passen la galàxia en la que es troben.

La tecnologia avança i cada vegada existeixen telescopis més grans capaços d'explorar la brillantor més dèbil com la de aquestes estrelles i halos estelars del que parlavem, açò que s'ha descobert a canàries podria haver-se descobert avanç amb un telescopi menor però amb més temps i dedicació, açò no s'havia realitzat mai abans ja que els científics creien que era impossible aplegar a obtindre una brillantor tan extremadament lleu.

Aquest es un altre exemple:

Joan Mateos Pérez

lunes, 13 de junio de 2016

Gran Barrera de Corall

A Austràlia, existeix una Gran Barrera de Corall que esta veient-se afectada durament per la contaminació i Malcolm Turnbull va prometre destinar 600 milions d’euros a un pla destinat a la reducció de residus agrícoles i aigües residuals que disminuixen la capacitat de l’escull, per suportar l’augment de la temperatura de mar.

La major part de l’ajuda vindrà pel finançament de l’energia solar que reduirà les emissions i obligar als llauradors a prendre unes mesures d’estalvi.

Aquesta contaminació limita la capacitat dels coralls de resistir les temperatures marines elevades, associades a l’escalfament global i als esdeveniments climàtics. Últimament, els coralls han agafat un blanquig sever perquè expulsen l’alga simbiòtica que els ajuda a alimentar-se.

L’alga s’expulsa quan els coralls estan sotmesos a estrés per les elevades temperatures. Sense aquesta alga, la part transparent del corall està esposta i l’esquelet blanc dels coralls es torna visible deixant blanc el corall.
Els científics no estan segurs de la quantitat de parts danyades de la Barrera que podran regenerar-se a l’hivern.

-       Notícia real

-       Notícia relacionada

Vídeo

IFMIF-Dones

Europa vol dominar una energia inesgotable i neta, la fusió nuclear. Aquesta energia que desprenen les unions de nuclis d’hidrogen quan fan una reacció en cadena que fa brillar les estrelles durant milers de milions d’anys.

Els científics creuen que poden construir un reactor capaç de generar temperatures deu vegades majors a les del cor del Sol i produir deu vegades més energia que la que consumeix.

S’està construint un reactor que vol imitar aquest procés, a Espanya, aquest reactor s’anomena IFMIF-Dones i serà un accelerador de partícules que posaran a prova els materials dels futurs reactors de fusió.

El Dones forma part de la Instal·lació Internacional de Materials de Fusió (IFMIF), un projecte liderat per la UE i Japó. Els objectius que tenen van relacionats amb l’ITER, primer reactor experimental de fusió al sud de França.

El Dones té un cost de 360 milions i vol fer-se a Granada que començaria a funcionar en l’any 2022. Ens serviria d’utilitat uns 10 anys i generaria 360 llocs de treball i 12000 més comptant els constructors. Es calcula que aquest reactor ens donarà uns beneficis de 900 milions d’euros.

-       Notícia original



Vídeo

La Via Làctia i la contaminació lumínica

La Via Làctia ja no és més que un record en la memòria per a un terç de la població mudial, donat que la contaminació per part de les llums artificials han fet que aquesta desaparega del paisatge nocturn. I així ho han dit científics d'Itàlia, dels EUA, d'Israel i d'Alemanya.
La contaminació lumínica és un dels prrincipals problemes dins de l'impacte mediambiental, en molts dels països desenvolupats és gairebé impossible gitar-se al jardí i gaudir dels estels penjats al cel.
Per a realitzar aquest estudi, els astrònoms han hagut d'utilitzar satèlits d'alta resolució, com el Suomi National Polar-orbiting Partnership de la NASA. Segons l'estudi, països com el Canadà o Austràlia són els que tenen més bon cel, i dins del marc europeu, Escòcia, Suècia i Noruega n'estan al capdavant. Al nostre cas, Espanya té molt que aprendre sobre el control d'aquesta il·luminació. La contaminació lumínica no sols ens lleva als éssers humans l'oportunitat de contemplar l'abanst de l'univers, sinó que també afecta a la vida silvestre com els insectes, aus, etc, i provocar conseqüències desastroses.
Per sort, aquest problema es pot solucionar si conscienciem les persones, i també els governs, de fer un consum raonable de l'energia i de la llum artificial. Només així podrem gaudir tots contemplant el nostre veritable origen.