Un peix robot creat pels alumnes de l'Institut Federal Suís de Tecnologia de Zuric

'Sepios' és un robot creat pels estudiants de l'Institut Federal Suís de Tecnologia de Zuric.

Aquest prototip, que sembla una sèpia, consta de quatre aletes i una base central que permet que la màquina es mantingui submergida. Es mou de forma omnidireccional, és a dir, de forma circular. 

Les aletes d'aquest 'peix mecànic' són immunes als obstacles, les pastures  i esculls de coral perquè són de làtex. El seu pes és de 22,7 quilos i disposa d'una càmera de vídeo. Aquest robot es pot controlar amb un ratolí.

Els estudiants van treballar per separat en el disseny modular de ‘Sepios' i en el muntatge de les 4600 peces.

Els estudiants, van presentar aquest projecte, en el que havien treballat tot un curs, durant la seva graduació, al centre tecnològic de Zuric.

Aquests creadors insisteixen que l'interessant del robot no és la força que té sinó la seva agilitat.

Les proves a la costa francesa van corroborar que amb carregar una sola vegada, és a dir, amb noranta minuts d'ús, van poder baixar un màxim de deu metres. i gràcies a la webcam que està integrada van poder filmar alguns peixos.

Notícia original

Vídeo:

Els neandertals dividien les tasques per sexe

Els neandertals , una espècie humana que va desaparèixer d'Europa fa uns 40.000 anys, eren més semblants als Homo Sapiens del que pensàvem.Tenien gran robustesa estètica, amb un cos molt musculat , pell clara i el cabell vermellós . Però també enterraven els seus morts i tenien cura dels seus malalts, com nosaltres . A més , van deixar un llegat genètic en els humans actuals .
Una nova investigació publicada al Journal of Human Evolution per investigadors del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) revela que basaven la seva manera de vida en la divisió sexual del treball , una altra característica que els assembla als Homo Sapiens.
En l'estudi s'han analitzat un total de 99 dents incisives de 19 individus , del jaciment de Sidrón , de l'Hortus i de Spy (Bèlgica).


" Basant-nos en el registre paleontològic , en aquest cas sobre les dents , és on vam veure que apareixen trets associables a aquest comportament que sorgeix de l'evolució" , ha afegit Rosas, investigador del CSIC , que va realizar l’investigació.
Pensen que, tenien estries culturals en les peces dentals . Els científics no tenen clar encara quines activitats corresponien a les dones i quins els homes , però els autors de l'estudi assenyalen que, les dones podrien haver encarregat de la preparació de les pells i l'elaboració de les vestimentes . El retoc dels talls de les eines de pedra sembla haver estat una tasca masculina .


Noticia original


Noticies relacionades
-Per què van desparèixer els Neandertals?
-Va ser el sexe amb humans el que va provocar l’extinció dels Neandertals?


Vídeo :

El mapa de l'epigenoma humà permetrà entendre millor les malalties que ens afecten

 El mapa de l'epigenoma humà. Es tracta d'un projecte ambiciós del que només poden formar part grups americans. El Projecte Genoma, encara que va constituir un gran èxit, no va proporcionar totes les respostes que els investigadors esperaven obtindre. I és que en la vida, no tot depén de les cartes que tenim, en este cas els gens, sinó de com les juguem.
Fa tres anys, el projecte Encode, una enciclopèdia dels elements de l'ADN, va tirar per terra algunes idees preconcebudes i va deixar clars que centenars de mils fragments del nostre genoma, considerats "basura", estaven en realitat dedicats a funcions directives: és a dir a regular com i quan els gens han de dur a terme la seua funció. Este nou mapa epigenètic  es basa en este últim estudi per a esbrinar com els gens s'activen i desactiven en l'organisme, ha sigut finançat amb 190 milions de dòlars per Institut Nacional de la Salut nord-americana (NIH) .
El treball reflectix que totes les cèl·lules del cos humà tenen el mateix genoma però diferents epigenomas; que quan les cèl·lules mare es diferencien cap a un teixit canvia el seu epigenoma; que diferents epigenomas s'associen a diferent localitzacions de l'ADN dins del nucli de les cèl·lules i que variacions genètiques, com mutacions i polimorfismes , tenen un efecte sobre els patrons . Les troballes que resumix Esteller s'han obtingut a partir d'elements que controlen l'expressió gènica en 127 tipus de cèl·lules i teixits adults i embrionaris procedents de persones sanes i malaltes.

Noticia original:

Altres noticies:
 -L'ecuacio de Drake: 
-Perque ens quedem en blanc?

Video:

25 anys del 'punt blau pàl•lid'

 La sonda Vogayer 1 va ser llançada per la NASA en 1977 amb la finalitat d'explorar els planetes gegants i les regions més externes del sistema solar. En 1979 ens va permetre vore unes magnífiques imatges de Júpiter i les seues llunes, i en 1980 el sistema de Saturn. Mai abans s'havien pogut observar estos astres amb tanta perfecció. Encara hui, després de més de 37 anys, la nau continua rebent comandos i enviant dades, però no imatges. Es troba ara eixint del sistema solar, a uns 19.540 milions de quilòmetres de distància, viatjant a una velocitat de 61.000 quilòmetres per hora, i s'espera que la nau continue funcionant fins a l'any 2025 aproximadament.

Quan la Voyager 1 havia acabat la seua principal missió, en 1980, que estava allunyan-se de Saturn, el gran astrònom Carl Sagan va fer un suggeriment a la NASA que la cambra de la nau es dirigirà cap a la Terra i prenguera una última imatge del nostre planeta. Sagan admetia en la seua proposta que eixa imatge no obtindria prou detall, però argumentava que la imatge podria ser il•lustrativa del lloc que ocupa l'home en l'univers.

La idea de Sagan va tardar 10 anys a aplicar-se a la pràctica. En 1989, el projecte Voyager 1 estava acabant-se i el seu personal es dispersava. Sagan va renovar la seua petició elevant-la a les instàncies més altes de la NASA; si eixa foto única no es prenia llavors, es perdria l'ocasió per sempre. Finalment va realitzar la petició en persona al mateix Administrador de NASA, el pilot i astronauta Richard Trury, qui va liderar esta Agència entre 1989 i 1992.

Noticia Original

Noticies relacionades:
-Un petit punt blau pàl•lid

Video:
()

Creen un material que repeleix l’aigua per complet

Un metall repeleix de tal forma l'aigua que les gotes ixen disparades al tocar-lo. El truc está en uns patrons microscópics dibuixats en la seva superficie amb ajuda del láser, que generen aquesta propietat excepcional, denominada superhidrofobia.

El equip d'investigadors de la Universitat de Rochester (EE UU) que ho ha conseguit crear, utilitzant pulsos de láser  , un model complex de nanoestructures  per a donar als metalls aquestes noves propietats. La ventaja principal d'aquesta técnica es que, al cincelarse en el propi metall, aquesta superhidrofobia no s'esborra o deteriora amb facilitat, com quan s'aconsegueix amb trataments químics.

Aquesta técnica té múltiples aplicacions útils: al repelir l'aigua, podria evitar la congelació de superficies, com les ales dels avions. El seu us ajudaria a mantindre la neteja de sanejaments en llocs amb escassetat d'aigua, per exemple, una de les raons per les que aquesta investigació ha contat amb el suport de la Fundación Gates , o per a conseguir aigua de plutja amb més eficiencia en paísos que es troben en desenvolupament.
La tècnica encara té que desenvolupar-se, ja que en l'actualitat empra una hora per a dibuixar un patró d'uns pocs milímetres de metall.

Noticia original


Noticies relacionades :
-Creen un impresionant spray que repeleix tots els líquids
-La nanotecnologia hidrofòbica que repeleix qualsevol líquid

Vídeo :

Creen càpsules d'excrements fecals contra infeccions intestinals

Un grup de científics nord-americans i israelians han creat una nova píndola que consisteix en càpsules farcides d'excrements fecals congelats d’éssers  humans que servirien per a lluitar contra les infeccions intestinals.

La utilitat del mètode es basa en el fet de que hi ha un perillós bacteri anomenat Clostridium difficile, que pot provocar greus infeccions intestinals que són de difícil tractament amb els antibiòtics tradicionals i que moltes vegades produeix complicacions que poden portar als pacients inclús a la mort.

Els excrements fecals tenen com a objectiu restaurar la flora intestinal del pacient, greument afectada a causa de la multiplicació excessiva de C. difficile i la gran quantitat de toxines que esta superpoblació produeix.

 Per a la seua confecció s'han d'arreplegar els excrements fecals totalment frescs, encapsular-los i sotmetre’ls a un procés de congelació, de manera que els bacteris útils que contenen no arriben a morir, ja que seran els encarregats de repoblar la flora afectada.

Es necessiten més assajos clínics i més experiències per a estar segurs de la seua eficàcia a llarg termini, però el que s'ha vist resulta prou prometedor. De confirmar-se definitivament, simplificaria moltíssim el procediment i augmentaria enormement l'accessibilitat al tractament a més pacients.

Notícia original

Notícies relacionades

Notícia 1

Notícia 2

Vídeo:

Noves meduses mortals: Austràlia continua descobrint animals verinosos

Troben a Austràlia dos tipus de meduses verinoses que podrien estar relacionades amb diversos accidents entre els banyistes de la regió.

Segons ha reportat el Museu d’Austràlia Occidental, es tracta de dos espècies molt diferents entre si, però amb un aspecte en comú: són extremadament verinoses per al ser humà i poden estar relacionades amb la síndrome d'Irukandji.

Una de les espècies ha rebut el curiós nom de Malo bella, entre altres coses, pel fet que és un animal realment atractiu, encara que la seua dimensió és tan xicoteta que difícilment pot ser apreciada amb facilitat (a penes té uns 19 mil·límetres de diàmetre.)

L'altra espècie va ser batejada com Keesingia gigas en honor al biòleg JohnKeesing, que va trobar el primer organisme d'este tipus l'any 2012, i també per les seues dimensions (la seua campana pot aconseguir un diàmetre de fins a 50 centímetres.)

Sobre esta espècie encara no s’ha observat que tinguen tentàculs, un fet molt estrany, ja que són les armes empleades per aquest tipus de meduses (cubomeduses) per a capturar els seus aliments. No obstant això, els investigadors pensen que sí que tenen però que possiblement són tan fins que siguen difícils de detectar en les poques fotografies que es tenen d'elles."

Notícia original

Notícies relacionades:

Notícia 1

Notícia 2

Vídeo:

Motors d’avió més eficients i menys contaminants

La tecnologia aeronàutica de motors en aviació comercial està convergint en canviar les tecnologies tradicionals de multieix amb transmissió directa entre compressors i turbines a una transmissió indirecta, a través d'una caixa d'engranatges, que permet optimitzar la velocitat de gir del ventilador / compressors i turbines; i en alguns casos també en reduir el nombre d'eixos.
Amb aquesta aproximació tecnològica és possible augmentar significativament l'eficiència del motor aeronàutic, reduint tant el consum de combustible com l'emissió de gasos contaminants. A més, caixes d'engranatges més eficients i més duradores disminueixen els costos de manteniment.
Dins del projecte, la companyia DMP s'encarrega del disseny, simulació i fabricació dels engranatges, mentre que IK4-Tekniker s'ocupa del banc d'assajos destinat a mesurar la variació d'eficiència dels engranatges sota diferents variacions geomètriques d'aquests components.
La directora del projecte en el centre tecnològic, Beatriz Fernández, explica que, el principal objectiu per a ella del projecte consisteix a "generar el coneixement necessari" per poder dissenyar i fabricar en el futur una nova caixa reductora que sigui "el més eficient possible". L'eficiència es determinarà en termes de capacitat de càrrega, errors de transmissió, pèrdues de potència i dany superficial que experimentin els engranatges assajats.
El projecte, va començar el passat octubre i es prologarà fins a gener de 2016 amb un pressupost de 600.000 €

Noticia original

Noticies secundaries:
Noticia 1
Noticia 2

Video:

¿Cotxe sense conductor?

Google ja té un prototip funcional del seu cotxe autònom, i ara s'ha marcat una data per portar-lo al mercat: 2020, un marge de tot just cinc anys per fer realitat la conducció sense conductor.
Amb motiu la celebració del Saló de l'Automòbil de Detroit (Estats Units) la setmana passada, el director del projecte del Cotxe Autònom de Google, Chris Urmson, ha estat negociant amb importants fabricants d'automòbil. En concret, es tracta de les firmes General Motors, Ford, Toyota, Daimler i Volkswagen amb les que Google s'ha reunit perquè participin en el seu projecte. No obstant això, encara no està clar si Google també participaria de la fabricació del vehicle o si només s'encarregaria de la part sistemes i programari.
El prototip funcional del cotxe autònom ha estat fabricat a Detroit (Estats Units) per la companyia Roush. Segons ha explicat Urmson, Google està desenvolupant i redefinint el model amb sistemes i components de Continental, Robert Bosch, ZF i LG. Així mateix, funciona amb processadors de NVIDIA.
Urmson ha explicat en l'entrevista que els cotxes autònoms representen un moment de transformació en l'evolució del transport, una oportunitat per estendre la conducció als invidents, gent gran i les persones discapacitades que d'altra manera no podrien conduir.

Noticia original

Noticies secundaries:
Noticia 1
Noticia 2

Video

La NASA estudia crear una ciutat flotant en l'atmosfera de Venus.

Un equip de científics de la NASA vol construir una 'ciutat-flotant' per portar els humans a ocupar permanentment l'atmosfera de Venus.

Les condicions climatològiques de Venus el fan un planeta inhabitable per a l'ésser humà. És el planeta més calent del sistema solar, la seva temperatura arriba als 465ºC. La seva atmosfera està embolicada en una densa capa de núvols d'àcid sulfúric tòxic i la seva superfície suporta una pressió 90 vegades la de la terra.

Malgrat això, un equip de científics de la NASA , ha inventat un sistema, anomenat Concepte Operacional de Venus de Gran Altitud (HAVOC), que permetria l'ésser humà ocupar permanentment l'atmosfera de Venus, establint -hi una ciutat de núvols flotants .

El programa d'aquest sistema, consistiria en un principi, en enviar un robot a l'atmosfera per comprovar la qualitat de l'aigua i que continuaria amb una missió tripulada de 30 dies. Si el HAVOC té èxit, la NASA permetria la creació de la ciutat flotant en l'atmosfera del planeta.

Les naus serien dirigibles plens d'heli, alimentats amb energia solar, i surant a uns 50 km de la superfice del planeta, on les condicions climatològiques són més favorables. Es creu que la radiació seria similar a la que existeix a Canadà .

El vehicle estaria tripulat pels humans i hi hauria un robot d'ascens, perquè els astronautes poguessin accedir a l'òrbita de Venus i tornar a la Terra. El que falta encara es aconseguir la forma de transportar els éssers humans a Venus.

Notícia original

Notícies relacionades:
- Només el 10% de les galàxies podria contenir vida complexa
- L'últim trànsit de Venus del segle

Vídeo:

Troben un tros de corfa marciana en la Terra

NWA 703 no és una roca com les demes. Va ser trobada fa alguns anys en el desert marroquí i no és procedent de la Terra. Te una antiguetat de 4.400 milions d'anys i procedix directament de Mart . Però no sols això, un nou anàlisi revela que "Black Beauty" ("Belleza Negra") , tal com ha sigut batejada pels científics) , va formar part de les vastes planes de corfa marciana que afloren entre l'arena i que formen una gran part del sòl marcià.
 La troballa suggerix, segons Kevin Cannon, de la Brown University i autor principal de l'estudi, que "Black Beauty" és una mostra representativa del "fons de roques" que constituïx una bona part de la superfície del Planeta Roig.

 Quan els investigadors van començar a estudiar el meteorit  en 2011, es van adonar  de seguida de que es tractava de quelcom molt especial, es tractava d'un "naufrag" procedent de Mart, però a pesar d'això era completament diferent de la resta dels meteorits marcians trobats en la Terra fins a eixe moment.

Black Beauty és una bretxa, una mescla de diferents tipus de roques triturades i soldades entre si en una matriu basàltica.





Noticia original:

Altres noticies:

-La historia del camp magnétic d'un asteroide de 4.500 millons d'anys.

-La NASA tindrà el seu «pont aeroespacial» en 2017.

Video:

Nova via per a regenerar cors infartats amb cèl·lules mare

L'hospital Gregorio Marañón de Madrid lidera un assaig en el que per primera vegada s'utilitzaran cultius obtinguts de donants.
 El tractament de l’infart és el que més esperances dóna per poder aprofitar cèl·lules mare. L'any 2001 es va intentar per primera vegada aquesta tècnica, fins ara els resultats han sigut molt desiguals i continuen lluny de l’ús clínic. L’Hospital Gregorio Marañón de Madrid ha presentat una nova via per reparar els cors danyats. Ataca a la lesió quan encara pot despertar la resposta regeneradora i utilitza cèl·lules mare adultes del cor. Fins ara s’utilitzaven les cèl·lules del mateix pacient i això enrellentia molt el tractament perquè havien d’esperar entre quatre i huit setmanes per poder tractar al malalt. Els investigadors han passat a utilitzar cèl·lules donades, que poden ser emmagatzemades i així tindre-les sempre a plena disposició. Aquestes s’injectaran a través de la xarxa vascular, de forma que col·lonitzen la zona afectada, impulsen la producció de teixits i milloren la funció cardíaca. El cap de cardiologia de l’hospital ha dit que participaran 55 pacients greus per avaluar la tècnica, després d’haver sigut testada amb porcs obtinguent bons resultats.
En el seu desenvolupament han participat la Universitat Catòlica de Lovaina i l’Hospital Saint Louis de París. També col·laboren altres grups espanyols com Coretherapix.
 De moment, ja s’han tractat set pacients, la seua evolució és molt favorable tot i que presentaven una greu afectació del teixit. La teràpia no és sempre eficaç, ha de ser aplicada entre el quint i el dècim dia posterior a l’infart. Si s’aplica immediatament la inflamació mata a les cèl·lules regeneradores i si s’aplica més tard, la cicatriu ja s’ha consolidat. De moment els pacients no han manifestat rebuig a les cèl·lules transfoses. José Ramón González-Juanatey, president de la Societat Espanyola de Cardiologia, insisteix que "encara està distant" l'aplicació clínica de tots aquests assaigs que es porten succeint des de principis de la dècada passada.

NOTÍCIA ORIGINAL

INFORMACIÓ RELACIONADA:
- Cèl·lules mare i infart de miocardi
- Cèl·lules progenitores derivades del teixit adipós


VÍDEOS:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cardiomioplastia celular

Espanya pionera mundial

  El passat mes de setembre un equip multidisciplinari de Valladolid va implantar, per primera vegada, cèl·lules mare en el cor d'un home de 66 anys. Les cèl·lules mare hematopoètiques havien estat extretes del mateix pacient per aspiració de la medul·la òssia, purificades i re-injectades a través d'un catèter col·locat al cor.

  Fins a arribar als assajos en humans s'ha recorregut un llarg camí d'experimentació en animals i en models in vitro. Fins ara, el tractament consistia en realitzar un trasplantament cardíac, un poc complicat per la disponibilitat de donants i els problemes de rebuig. Pero en els últims anys, s'ha registrat un gran interès per les possibilitats de reparació miocàrdica a partir de la implantació de cèl·lules.

Les cèl·lules satèl·lit del múscul esquelètic són mioblasts, és a dir, cèl·lules indiferenciades capaces de regenerar el múscul. Les cèl·lules satèl·lit es localitzen sota la làmina basal dels músculs i poden obtenir-se, multiplicarles in vitro i reinyectarse al cor, bé directament a la zona danyada o per perfusió a través d'una artèria coronària. La possibilitat d'obtenir les cèl·lules satèl·lits del pacient elimina els problemes de rebuig immunitari.

Noticia Original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video relacionat:

La necròpolis més antiga de la Península Ibèrica

El jaciment del mesolític d'El Collado, en Oliva (València) , va ser excavat per primera vegada entre 1987 i 1988, on es van documentar 14 soterraments al llarg d'una superfície de 143 metres quadrats. Quasi 40 anys després d'eixa primera excavació, un equip de científics liderats pel CSIC ha determinat, per anàlisi del carbono-14, que el conjunt funerari té una edat compresa entre els 9.500 i els 8.500 anys, època en què van viure els últims caçadors-recol•lectors del Mesolític.

La necròpolis d’El Collado a més de ser la més gran d’Espanya, és converteix també en la més antiga de la Península Ibèrica, que trenca amb la idea que els primers soterraments Ibèrics van ser els dels concheros portuguesos dels rius Tajo i Sado.
Segons explica Juan Francisco Gibaja, de la Institució Milà i Fontanals del CSIC. per a esbrinar el període de l'ús del sòl, els arqueòlegs estudien "els canvis en la sedimentació de les fosses, analitzant els distints nivells estratigràfics”.

A més, gràcies a l'anàlisi arqueològica, els investigadors també poden saber que la necròpolis era també un assentament de la població. Els soterraments es realitzaven per mitjà de simples fosses. Les restes òssies van ser trobats en posició fetal i, en alguns casos, es creu que es van soterrar en alguna classe de bossa o lligats, perquè els ossos "se van trobar molt contrastos".

Noticias relacionadas

- El soterrat més antic de la Península esta en València

- La necròpolis d'Oliva, la més antiga de la Península Ibèrica


Video

Un crani de fa 55.000 anys prova la coexistència entre neandertals i sapiens

Un nou fòssil trobat en la cova de Manot, al nord de  Israel, concretament la part superior d'un crani, ha permés demostrar que tant neandertals (que es van extingir fa uns 28.000 anys) com sapiens van conviure com a caçadors nòmades possiblement durant mil•lennis. A pesar que el fòssil no revela dades concloents, sí que posa de manifest este encreuament entre ambdós espècies i que inclús el crani descobert poguera pertànyer a la descendència sapiens-neandertales. Tenint en compte que aproximadament entre el 2% i el 4% dels gens dels europeus moderns procedix d'estos homínids, la importància d'anar desentranyant esta incògnita respecte a quan i on van començar a realitzar-se els contactes entre estos i els Homo Sapiens  és vital per a conéixer realment d'on procedim els humans. El crani en qüestió pertany a un individu adult que va viure fa 55.000 anys en el territori que actualment conforma Israel. Els experts calculen que contenia un cervell d'uns 1.100 centímetres cúbics (la mitjana en els humans moderns és de 1.400 centímetres cúbics).
La seua forma, és semblant a la d'altres cranis del Paleolític
Superior  trobats en África i Europa però és diferent de la de la majoria de cranis humans moderns que han sigut descoberts en la zona d'Orient Pròxim coneguda com a Llevant mediterrani. Aço sugerix que els habitants de la cova Manot podrien estar estretament emparentats amb els primers humans moderns que posteriorment van colonitzar Europa. Fins ara no s'havien trobat ossos de neandertals des que començaren les excavacions en esta zona en 2010. La cova de Manot consta d'una àrea principal allargada, d'uns 80 metres de llarg i uns 20 d'ample i dos cambres connectades pel nord i el sud.

Prolonguen un 50% la vida d'unes mosques

Un equip d'investigadors de l'Institut de Biologia Cel•lular de la Universitat de Berna, a Suïssa, coordinat per Eduardo Moreno, ha conseguit  prolongar considerablement l'esperança de vida d'unes mosques.


En essència estos científics han desenrotllat un mètode que selecciona les millors cèl•lules  de l'organisme i exclou les més danyades. Els nostres cossos estan compostos per decenes de bilions de cèl•lules. Segons anem envellint, estes acumulen errors de funcionament degut a distints factors, des de l'estrés als rajos ultravioleta que rebem del Sol  . No obstant això, eixes fallades ni afecten totes al mateix temps ni ho fan amb la mateixa intensitat.
 Això ens va portar a pensar que si aconseguíem seleccionar les menys afectades i eliminar les més danyades podríem mantindre la salut dels teixits més temps, i amb això retardar l'envelliment i prolongar l'esperança de vida", raona Moreno.

Per a provar la seua idea, els investigadors van utilitzar mosques de la fruita, Drosophila melanogaster, una espècie de què es coneix el seu genoma i que s'utilitza àmpliament en investigació. En elles van identificar un gen, que també està present en humans, la funció del qual és "marcar" de forma selectiva les cèl•lules més danyades o menys adequades per a protegir la integritat i salut dels òrgans.
Normalment, hi ha dos còpies d'este gen en cada cèl•lula. A l'inserir una tercera, els científics van aconseguir que se seleccionaren les millors cèl•lules de forma més eficient. El resultat va ser que els teixits d'estos dípters es van conservar en millor estat durant més temps i la seua esperança de vida va augmentar entre un 50% i un 60% comparada amb la de les mosques normals. Estos experts esperen que, en el futur, el seu estudi servisca per a idear noves estratègies per a combatre l'envelliment en persones i les malalties associades a este procés.

video: