Fins al moment, es pensava que les seqüeles que pogueren quedar en una persona després d’haver sigut sotmesos a maltractes morals i físics dintre dels camps de concentració nazi, moria amb la persona afectada.Però un estudi decreta que aquestes experiencies traumàtiques en els presos han deixat seqüeles a nivell biològic en els seus descendents.
El equip d'investigació estableix que els descendents dels supervivents dels camps de concentració tenen un nivell més baix de cortisol que la resta de compatriotes.Aquesta substància que mancava en presoners es la que ajuda al cos a tronar a la normalitat després d’algún tipus de trauma.
(Supervivents d'Auschwitz, el camp de concentració
més tristament recordat del nazisme)
Es desconeix la causa per que apareix aquesta reducció de la sustancia,encara que els experts creuen que podria estar relacionat amb l’aparicio d’una enzima que descompon el cortisol. Aquesta sol ser generada naturalment pel cos a causa d’alguna debilitat prolongada. Fet que encaixa amb les penuries vivides en els camps. Aquest descobriment també certifica un altre estudi que parla sobre els efectes biologics d’un trauma queden permanents durant tota la vida.
La investigadora afirma que l’efecte podria trasmetre atraves de l’uter ja que es el llóc on podem trobar aquesta enzima en grans medides.
En resum; els descendents dels supervivents als camps de concentració tenen diferents tipus de hormones de l’estrès i açò pot provocar que puguen tenir difernets tipus de trastorn com l’ansietat i que siguen més propenso a sofrir dolencies com estrès postraumatic,obesitat e hipertenció.
Segons un estudi de la universitat Collage London desmentix el mite sobre que fumar alivia l’estrès i l’ansietat,mes be ocorre just tot el contrari ; fumar augmenta un 70 % el risc de sofrir ansietat i despressió.
En la investigació van participar 6500 voluntaris( tant fumadors com no fumadors) majors de 40 anys. Dsprés d’un analis psicologic es descobreix que el 18% dels fumadors presentava sintomes de despressió i ansietat front al 10% dels no fumadors i del 11,3% dels ex fumadors.Aquest estudi desmentix per complet la popularitat d’aquest dit.
Molts fumadors creuen que fumar redueix l’estrès i l’ansietat i açò el que fa es desanimar-los per a deixar-se de fumar. Però en lloc d’ajudrlos a relaxar-se, el que fa és augmentar la tensió i l’ansietat. La sensació de reducció d’estrès es temporal i per això es ràpidament sustituit pel síndrome de abstinencia .
En resum;el tabac no redueix les causes profundes al estrès. A la vista està que deixar-se de fumar sería la millor opció perquè no sols ens ajuda a tindre una bona salut i una vida més llarga ,sino que seria el millor per a combatre l’ansietat,la depressió i millorar la salut mental,ja que el estudi també va descobrir que els ex fumadors que havien deixat el habit feia més d’un any,van tenir perfils de ansietat i despressió similar als participants que mai havien fumat.
Aquest cap de setmana es va celebrar el congrés de tecnologia mòbil a Barcelona on van participar més de 1800 persones, i amb més de 90000 visitants. Allí es van reunir les principals novetats en el sector: telèfons intel·ligents (smartphone), tabletes i tecnologia variada.
El Congrés Mundial de Mòbils de Barcelona és la major vitrina del sector al món. Aquí les empreses mostren les seves novetats. Solament l'any passat més de mil milions de telèfons intel·ligents van ser venuts.
Sony va decidir no presentar a Barcelona el seu nou telèfon intel·ligent Z4. El que sí va presentar va ser la tableta Z4. Per Sony, es tracta de la més lleugera i fina del mercat. El seu pes no supera els 400 grams i el seu grossor és de poc més de sis mil·límetres. El teclat funciona per Bluetooth.
Samsung va presentar el seu Samsung Galaxy S6 el qual té la part de darrere i la pantalla fetes de vidre, d'un vidre molt resistent, el més resistent del mercat. Pel que fa a la tecnologia i al maquinari, estem parlant d'un producte amb un processador ultrapotent, el més potent del mercat. Estem parlant d'un aparell amb una càmera ultrainteligent capaç de realitzar fotografies en unes desenes de segon.
El cos en el qual es va trobar el cervell comptava amb la calavera, la mandíbula i dues vèrtebres que encara estaven unides i estava cap per avall en un pou. Els investigadors no van trobar rastre de la resta de parts del seu cos però el cridaner va ser el que van descobrir en netejar la cadàver.
Després de confirmar amb gran sorpresa que es tractava d'un cervell, van comprovar que aquest es trobava molt bé conservat. Des d'aquest moment, 34 científics han estat treballant incansablement amb la intenció de llançar una poca llum sobre aquest misteri. Les conclusions han revelat que es tracta probablement d'un home d'entre 26 i 45 anys que va viure al segle VI d.C la qual cosa indica que el cervell té prop de 2.600 anys.
El motiu pel qual porta tants anys sense descompondre's és un misteri. Segons les seues conclusions, el cap va ser tallat del cos i immediatament llançada en el sòl ric en argila humida deixant lliure la zona d'oxigen. El cervell sembla que es va unir entre si per formar una massa de grans molècules complexes que van encongir i van compactar el cervell, conservant la seua forma i característiques microscòpiques que soles es troben al teixit cerebral.
Un efecte geofísic del l'escalfament global s'està detectant a Islàndia. Una investigació recent ha revelat que la proporció d'escorça terrestre que s'encontra baix la superfície d'Islàndia s'està descomprimint a mesura que disminueix el gel el pes del qual la comprimia cap avall.
L'estudi dut a terme per un equip de l' Universitat de Arizona als Estats Units és el primer a mostrar que l'actual ascens de l'escorça d'Islàndia és el resultat de l'acceleració del desglaç de les glaçeres de aquesta illa i que coincideix amb l'inici d'una fase de l'escalfament global.
El proper pas de l'equip és analitzar les dades de l'ascens de l'escorça per esbrinar quina és la variació estacional, a mesura que els casquets creixen durant l'hivern amb les nevades i es fonen durant l'estiu.
Alguns llocs en el sud i el centre d'Islàndia s'estan movent cap amunt tant com 35 mil·límetres a l'any, una velocitat que va sorprendre als investigadors.
Un dels majors enigmes de la física actual és el de la matèria fosca. Aquesta constitueix una classe desconeguda de matèria, que ningú ha pogut detectar directament encara, i que passa del tot desapercebuda excepte per la seva influència gravitacional. Els científics van arribar a la conclusió anys enrere que per tot l'univers hi ha matèria extra i oculta, distribuïda d'una manera que tampoc es correspon amb la simple presència de forats negres convencionals. Aquesta matèria extra, a la qual es va denominar "fosca", seria la responsable d'algunes coses bones, com ara que les galàxies no fragmenten en tires quan giren sobre si mateixes. Però també podria tenir efectes catastròfics en altres situacions, com ara planteja una nova hipòtesi.
Un estudi conduït per Michael Rampinyo, professor a la Universitat de Nova York als Estats Units, ha portat a la conclusió que la ruta llarguíssima però predictible del nostre sistema solar al voltant ia través del disc de la galàxia podria tenir un efecte directe i notable sobre fenòmens geològics i biològics que succeeixen a la Terra.
Específicament, aquesta ruta còsmica podria passar per zones amb una major presència de matèria fosca, de tal manera que aquesta podria pertorbar les òrbites de bastants cometes i altres astres del nostre sistema solar amb òrbites fàcilment influenciables, portant a algun a col·lisionar contra la Terra. I fins i tot aquesta matèria fosca extra podria actuar directament en el nucli del nostre planeta, escalfant-més del normal. Ambdues situacions tindrien conseqüències violentes i podrien estar connectades amb extincions massives.
El disc galàctic és la regió de la nostra galàxia la Via Làctia on resideix el nostre sistema solar. El disc està ple d'estrelles i núvols de gas i pols, i conté també concentracions de l'esquiva matèria fosca.
Estudis anteriors mostren que el Sol, la Terra i els altres astres del nostre sistema solar giren al voltant del centre de la galàxia donant una volta sencera una vegada cada 250 milions d'anys. Aquesta ruta del nostre sistema solar al voltant de la regió central de la Via Làctia el porta a creuar per regions més denses del disc un cop cada 30 milions d'anys aproximadament. Analitzant el patró de les capbussades del nostre sistema solar en aquestes regions, Rampinyo ha vist el que considera clars indicis que aquestes immersions estan correlacionades amb èpoques d'impactes de cometes contra el nostre món i extincions massives de vida en ell. La famosa col·lisió cometària de fa 66 milions d'anys que va provocar l'extinció dels dinosaures és només un exemple.
Segons Rampinyo, al viatjar a través d'aquestes regions més denses, la matèria fosca concentrada aquí pertorba les rutes dels estels que normalment orbiten lluny de la Terra, en els confins del sistema solar. Això significa que els estels que normalment es mantindrien a gran distància de la Terra adopten en canvi trajectòries inusuals, fent que alguns d'ells acabin col·lisionant amb el nostre planeta.
Però en la hipòtesi defensada per Rampinyo, encara és més destacable la intrigant possibilitat que, amb cada capbussada a les regions galàctiques denses, una quantitat important de matèria fosca pugui aparentment acumular dins del nucli de la Terra. Segons aquesta hipòtesi, les partícules de matèria fosca s'acaben aniquilant entre si, produint amb això un considerable calor. Aquesta calor extra podria desencadenar successos com un augment de les erupcions volcàniques, la formació de muntanyes, inversions del camp magnètic del planeta, i canvis considerables en el nivell del mar, esdeveniments que també semblen mostrar pics cada 30 milions d'anys aproximadament. Rampinyo suggereix per tant que els fenòmens astrofísics derivats del tortuós camí de la Terra al voltant del centre de la galàxia, i la conseqüent acumulació de matèria fosca a l'interior del planeta, poden resultar en canvis dramàtics en l'activitat geològica i biològica de la Terra.
En 1943, el físic alemany Heisenberg va afirmar que seria capaç de crear un explosiu amb «un poder destructor desconegut fins avui», però el projecte va fallar per causes desconegudes.
Si hi ha uns dies que difícilment seran oblidats per la història són aquells en què -en plena Segona Guerra Mundial- el govern d'Estats Units va llançar dues bombes atòmiques sobre les ciutats d'Hiroshima i Nagasaki. Aquell terrible acte de 1945 es va traduir en centenars de milers de morts, en un horror inimaginable i en una condemna nuclear que va perviure durant dècades al Japó.
No obstant això aquestes bombes van complir el seu cruel objectiu: obligar el país nipó a omplir una ingent quantitat de taüts i, finalment, capitular davant els aliats.
Així doncs, des de la potent Estats Units fins URSS de Stalin es van embarcar en els seus respectius projectes nuclears amb l'objectiu d'utilitzar l'energia acumulada en els àtoms per donar un cruel escarment als seus enemics. De la mateixa manera, el règim nacionalsocialista d'Adolf Hitler també va sentir la crida de la supremacia armamentística i, com ja va fer en altres tants camps, va posar als seus físics a treballar en el projecte.
La història de com Alemanya combatre (científicament parlant) per obtenir la bomba atòmica va començar el 1939. Per aquell temps, Adolf Hitler ja havia atacat amb les seves legions Panzer a la malmesa Polònia i havia aconseguit provocar una guerra que seria mundial. Va ser en aquest moment també en què Peter Debye (director de l'Institut Kaiser Guillem de Física -una de les institucions més respectades en la matèria del país-) va rebre una carta del Führer informant que, d'ara endavant, el seu organisme deixaria a un banda les investigacions tradicionals. Els historiadors clàssics sempre van suposar que els nazis no arribarien a un elevat desenvolupament del poder nuclear. No obstant això, Karlsh, basat en documents de l'època i en documentació russa, estableix que els nazis van estar a pocs mesos d'obtenir un artefacte fiable a punt tal que van portar a terme dos assajos "reeixits".
Segons l'historiador alemany els assajos es van dur a terme en dos llocs diferents d'Alemanya. Per provar la "eficàcia" de la nova arma i la seva incidència sobre els humans, Karlsh sosté que centenars de presoners de guerra, entre ells jueus, van ser usats com a conillets d'Índies nucleares.Para enfortir la seva argumentació Karlsh s'ajuda amb testimonis de dos historiadors d'Alemanya Oriental.
Els nazis es van apurar a reclutar als més importants científics alemanys per aplicar els seus coneixements a temes militares.Junto a Hann van treballar en el projecte els reconeguts científics Karl Fiedrich Waizker i el premi Nobel de Física, Werner Aizenberg. Waizker descobrir en 1941 les qualitats explosives del plutoni patentant el seu descobriment.
Karlsch revela un document secret rus posat a consideració del primer soviètic Joseph Stalin i el seu canceller Molotov datat el 30-03-45, un mes després de l'assaig nuclear en Turingia.El document el va aportar Igor Korchov, cap del projecte nuclear soviètic, que informava sobre un agent rus que va avisar sobre l'assaig alemany.
"La bomba de Hitler" i la seva teoria van generar una tempesta. Els nazis no aconseguissin una bomba atòmica sinó que van armar el que avui s'anomenaria una bomba bruta, és a dir material nuclear no desenvolupat. Els nazis podrien per mitjà d'aquest tipus de bombes causar fortes baixes als soldats aliats i fins i tot portar-los a retrocedir però no a obtenir una decisiva victòria militar.
Un
grup de científics ha captat les primeres imatges detallades
de bacteris ultraxicotets
que es creu que estan al llímit de la grandària per a poder
mantindre la vida. L'existència d'estos bacteris s'ha debatut durant
dos dècades, però no hi ha hagut una descripció completa per
microscòpia electrònica i basada en ADN d'estos microbis fins ara.
Les
cèl·lules tenen un volum mitjà de 0,009 micrometres cúbics
(un micrometre és la milionèsima part d'un metre) .
Les
cèl·lules bacterianes han desenrotllat densament espirals que són
probablement d'ADN, un número molt xicotet de ribosomes,
apèndixs semblants a pèls, i un metabolisme desposseït que
probablement els obliga a dependre d'altres bacteris per a moltes de
les necessitats de la vida.
Els
cientifics han descobert que alguns dels bacteris tenen apèndixs
filiformes, anomenats pili, que podrien servir de connexions "de
suport a la vida" a altres microbis. La informació genòmica
indica que els bacteris no tenen moltes de les funcions bàsiques,
per la qual cosa probablement es basen en una comunitat de microbis
de recursos crítics.
Fa poc de temps la revista Sciencie publicaba una troballa paleontologica. Es tractaba d’un hominid desconegut, el Australopithecus sediba que va viure fa uns 2 milions d’anys en Àfrica.
Els fossils trobats corresponien a un home de 10 o 13 anys i una dona de 30 anys que van morir al caure al fons d’una cova. Ara cinc estudis diferents publicats en la mateixa revista descriuen nous detalls sobre l’anatomia d’aquest hominid. Aquest descobriment posa en dubte algunes teories sobre l’evolució humana.
Les investigacions diuen que tenia trets primitius com un cervell xicotet pero tambè trets molt similars als humans com una pelvis molt avanzada i unes mans dissenyades per a fabricar eines. Els cientifics creuen que es el millor candidat a avantpassat del gènere Homo es a dir el nostre.
El Australopithecus sediba ha sigut examinat per més de 80 científics de tot el món.Experts de la Universitat de Victoria en Melbourne d’Australia, van ajudar a precisar l’edat de l’estranya parella amb tècniques paleo magnetiques i amb la datació dels sediments del jaciment on van apareixer les restes que despres de investigar-les es va descobrir que tenien 1.977.000 d’anys
Els humans sortiren d’Àfrica molt abans del que es creia
Paleontòlegs creuen que ocorregué fa 125.000 anys i que optaren per una ruta diferent, directa cap a l’orient. La clau, és una caixa de ferramentes trobada als Emirats Àrabs
Una caixa de ferramentes amb més de cent mil anys d’antiguitat trobada als Emirats Àrabs Units demostra que els humans moderns sortiren d’Àfrica molt abans del que es pensava. Encara que la major part de les restes trobades fins ara indicaven que havien realitzat una ruta ‘costera’, bordejant el Mediterrani fa uns 60.000 anys, aquest fet retrasa la data en prop de 50.000 anys, fins 125.000, i ens parla d’una altra, directa des d’Àfrica fins orient, que travessa la península Aràbiga.
Des de fa anys, diversos estudis han anat demostrant que existiren periodes en els quals el desert retrocedí, donant pas a un ambient de sabana, molt més humit i ric en vegetació. I un d’aquestos periodes va tindre lloc precisament fa uns 130.000 anys. Per als investigadors, les ferramentes trobades al camp de Jebel Faya, van ser construides per un grup d’humans moderns que travessaven la península i que venien directament d’Àfrica, com a part d’una onada migratoria que acabria per aplegar a Europa, Asia i Australia. Les ferramentes de Jebel Faya es pareixen als que feien els humans primitius a l’Àfrica oriental, però no a les trobades a Mig Orient, molt més modernes. L’antiga caixa conté destrals de mà i tota una varietat de raspadors i perforadors. Tot elaborat amb una tècnica antiga i diferent a la utilitzada pels humans que decenes de mils d’anys despres abandonaren Àfrica bordejant el Mediterrani. S’ha calculat l’edat d’aquestes ferramentes de pedra i s’ha determinat que tenen entre 100.000 i 125.000 anys d’antiguitat. Determinaren que l’estret de Bab el Mandeb, que separa a Aràbia de la banya d’Àfrica, s’hauria fet més estret en ixa època degut a que els nivels del mar eren més baixos, el que hauria permés el pas segur just abans del començament del període interglaciar.
Dos enormes estrelles estàn en procés de fusionar-se en una sola
Els astres del sistema MY Camelopardalis estàn ja tan prop que compartixen envoltura i acabaràn formant un únic objecte d’unes 70 vegades la massa del Sol
Una estrella d’unes 38 voltes la massa del Sol i una altra lleugerament inferior d’unes 32 masses solars, estàn tant properes que compartixen un únic envoltori. Acabaràn fusionant-se en una única estrella supermassiva d’unes 70 vegades la massa del Sol. Açò serà dintre d’uns milions d’anys, que en tèrmins astronòmics, no significa tant. MY Camelopardalis, la constel.lació on es troben aquests dos Sols, està situat a la constel.lació de la Jirafa, que està a una distància d’entre 12.000 i 15.000 anys llum de la Terra, a la nostra galàxia.
Quan les dos estrelles es fusionen, la nova seguirà una evolució normal, cremant hidrògen, despres heli… i, possiblement acabe la seua vida en una gran explosió de supernova. Algunes teories diuen que aquest procés de fusió serà extremadament ràpid, alliberant una gran quantitat d’energia; també s’opina que serà un procés menys violent, segons l’Observatori de Calar Alto (Almeria). Les dos estrelles de MY Camelopardalis tenen un periode orbitral de tan sols 2,1 dies terrestres. Segons un investigador de l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC) i autor d’aquesta investigació, “les estrelles es desplaçen a una velocitat superior al milló de kilòmetres per hora, però al estar tan prop, les forçes de marea que s’establixen entre elles les força a rotar sobre sí mateixes amb el mateix periode.” Al trobar-se tan prop, es transferixen massa una a l’altra i el material de les seues capes més externes formen un únic envoltori. La investigació s’ha basat en els espectres de llum del sistema binari presos de del telescopi de Calar Alto, el que ha proporcionat informació essencial per a determinar les propietats d’aquest parell d’estrelles, com la seua temperatura superficial i el tamany però ademés, han utilitzat la infrmaciño captada per astrònoms aficionats que han mesurat Pero además, han utilizado la información captada por astrónomos aficionados que han medido son cambios en la cantidad de luz que llega de esas estrellas a lo largo de la órbita.
Espanya s’ha quedat fora dels dos majors programes internacionals per estudiar els riscs geològics( terratrèmols, volcans) per no pagar des de 2011 la quota per participar als programes, uns 550.000 euros anuals. No obstant, al negar-se a pagar el govern espanyol li van fer un preu especial d’un total de 100.000 euros anuals per seguir al programa. El govern no va accedir. Un monument a l’aeroport de castelló va costar 300.000 euros. El programa internacional per al descobriment del oceà(IODP) expulsà a Espanya en desembre de 2013 i el programa internacional de perforació científica continental (ICDP) va fer el mateix en abril de l’any passat. Açò significa que els dos grans projectes mundials de l’estudi geològic en mar i en terra ja no contaran amb investigadors espanyols.
Aquests programes van desenvolupar estudis de terratrèmols de gran magnitud com els causats per la falla de san Andrés o el que va provocar la catàstrofe nuclear de fukishima. Per a Espanya hi havia un projecte per perforar i estudiar la falla de Lorca, que ocasionà el terratrèmol que va matar 9 persones en 2011, i un altre per a la caldera del Teide, per estudiar el seu vulcanisme.
Durant el període d’activitat al programa Espanya va contribuir amb la participació d’investigadors de 23 institucions espanyoles, 21 participants en campanyes de perforació i dues propostes científiques liderades per espanyols.
La comunitat científica reclama tornar al programa assegurant que encara podem reincorporar-se sense necessitat de pagar el deute passat, tan sols pagant el preu negociat d’abans de ser expulsats . Nosaltres decidim. Noticia original
Encara que no sembla que hi hagi un relació entre el desert i la selva, sí que existeix un vincle entre ells.El pols del desert del Sàhara col·labora a sostenir a la vegetació de la selva amazónica.En l'actualitat en una enquesta ha quantificat la capacitat del fenomen.
El desert del Sàhara és el desert tropical més gran del món, gairebé ininterromput de sorra i matoll i ocupa el terç de África.Mentre la selva amazònica és la selva tropical més extens del món, és una massa densa verda de jungla humida que envolta el nord-oest de Sudamérica.Sin això, els vents forts que escombra el desert del Sàhara, un núvol que és de pols s'ascendeix i viatja per l'aire cap a altres continents i part d'ella cau en la jungla.
Gràcies a un satèl·lit de la NASA ha descobert com pols efectua el viatge transoceánic.El científic atmosfèric Hongbin Yu i el seu equip han mesurat el volum de la pols i del fòsfor, és una relíquia de les sorres del desert del Sàhara que va ser el llit d'un llac, que sobrevola l'oceà.La pols viatja llavors uns 2.600 quilòmetres sobre l'Oceà Atlàntic, si bé part d'ell cau per si mateix a la superfície marítima o és retirat de l'aire per la pluja.
La quantitat de fòsfor que arriba als sòls amazònics procedent de la pols sahariana s'ha calculat en unes 22.000 tones anuals.
Hi ha noves estimacions de pols que s'ha traslladat i s'han basat en dades agrupades per un lidar en el satèl·lit de la NASA anomenat Calipso entre 2007 i 2013
Investigadors de l'Observatori Palomar de Sant Diego, Califòrnia han descorbet en la constel·lació d'Àries un planeta extrasolar que perteneix a un sistema amb quatre estrelles. Si algu visitara aquest món veuria que en el seu cel brillen quatre xicotets sols i dos estrelles molt lluminoses que poden observar-se a la llum del dia
El descobriment va ser possible gràcies a dues tecnologis d'adaptació òptica que compensen els efectes borrosos de l'atmosferra de la terra: el sistema robòtic d'òptica adaptativa Robatori-AO, desenvolupat per l'Institut d'Astronomia de Manoa a la Universitat de Hawaii, i el sistema d'òptica adaptativa extrema-PALM 3000, desenvolupat per un equip de Caltech i el Laboratori de Propulsió a Raig de la NASA.
El nou planeta es molt gran, té 10 vegades la massa de Júpiter i orbita la seva estrella primària cada 335 dies. El estudi publicat per la revista Astronomical Journal eleva el nom d'estrelles conegudes en el sistema anomenat 30 Ari. Asó sugereix que els planetes en sistemes estel·lars quàdruples podrien ser menys raros del que es pensava. Andrei Tokovinin de l'Observatori Interamericà de Cerro Tololo a Xile afirma que un 4% de les estrelles de tipus solars es troben en sistemes quàdruples, el que ha augmentat perquè les tècniques d'observació estant millorant.
La quarta estrella acabada de descobrir no afecta a l'òrbita del planeta. Estan planejant noves observacions per a compendre millor la seua òrbita.
LA CRIATURA QUE NO EVOLUCIONA I NO CONTRADIX A DARWIN
Un equip ha descobert certs organisme que no s'ha convertit en més de 2000 milions d'anys. Un fet sorprenent va deixar a tots els biòlegs arreu del món amb la boca oberta.
La teoria d'evolució, avui, té un muntó que explicar. Segons l’ estudi presentat per l'UCLA, aquest organisme es el que presenta més absència de l’evolució de la història, cosa que sembla contradir la hipòtesi de Charles Darwin. Segons la teoria de l'evolució tot organisme adquireix trets nous a causa de la pressió del mitjà. Però aquest organisme sembla no haver llegit “l'origen de les espècies"
Aquest bacteri sofre és un extremofilo, és a dir, que viuen en ambients extrems. L'equip ha descobert fòssils de 2.300 milions d'anys que, després de ser analitzat, amb tècniques innovadores,ha demostrat ser exactament el mateix que els bacteris del sofre modernes que es troben en el mateix entorn, sense cap canvi o evolució. Això significa que els bacteris encara estan fent la mateixa cosa i de la mateixa manera que fa més de dos milions d'anys, sense que haja canviat res en la seva vida simple.
Aquesta hipòtesi diu que si una espècie no troba la pressió selectiva, no pot evolucionar. Això pot ser un colp més contra els creacionistes que insisteixen a mostrar la teoria d'evolució , però també pot ser un punt contra els evolucionistes que creuen en els canvis de l'atzar, una altra possible hipòtesi que explicaria perquè alguns animals presenten rasos que van en contra de la seua supervivència.
Algunes persones donen l'aparença d'haver nascut amb un somriure a la cargen. Després de l’estudi de London school economics( LSE) es troba un gen que sembla estar relacionat amb el benestar.
a, sempre optimista. Altres donen la impressió de no estar tan satisfets amb la seva vida. I això, aparentment, és un
El líder d'estudi Jan Emmanuel De Neve, la school of Economics de comportament economista en Londres, qui va dirigir la investigació, va dir que el gen anomenat transportador de la serotonina o 5-HTT gen, és crucial per a "reciclatge" i l'acumulació de serotonina, que és el neurotransmissor relacionat amb la regulació i el control de les emocions i estat d'ànim.
La investigació, publicada a la revista de genètica humana (Journal of Human Genetics) es va realitzar amb 2.500 adults, tot envellits entre 20 i 30 anys d'edat.
Preguntava com de satisfets estaven amb les seves vides.
Els resultats van mostrar que aquells que tenien la versió curta, i menys eficient del gen 5-HTT eren més propensos a ser pessimistes. I aquells amb la versió llarga del gen tenen més disposició a l'optimisme i sempre veuen "el got mig ple".
Trobar de nou el llarg debat sobre el que és més important: els gens o l'entorn en què ens desenvolupem. Segons la terapeuta britànica Alexandra Watson, la troballa explica moltes coses, però això no significa que els éssers humans no poden aprendre a ser feliços. És a dir, si una persona no té la versió eficient d'aquest gen, no significa que no pot aprendre a sentir-se satisfet amb la vida.
L’Investigador Jan Emmanuel De Neve, destaca que l'estudi és important perquè ens ajuda a tenir més coneixements sobre nosaltres mateixos i confirma que la nostra composició genètica és important. Concloïa sens dubte que els gens importen, però en lo que a la felicitat es refereix, les experiències són encara una influencia dominant.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que 1.100 milions de joves de tot el món podrien estar en risc de patir pèrdua d'audició a causa de pràctiques auditives perjudicials, com escoltar música a gran volum o llocs sorollosos com discoteques .
Segons es desprèn d'un informe publicat al Dia Internacional de l'Atenció otològica , milions de persones d'entre 12 i 35 anys pateixen una p
èrdua auditiva discapacitant deguda a diferents causes.
La preocupació per l'augment de l'exposició a sons forts en llocs d'oci com clubs nocturns, discoteques, pubs, bars, concerts,gimnasos… és cada vegada més gran. L'accés a la tecnologia, concretament a alguns dispositius, com els reproductors de música, augmenten en perill ja que solen escoltar-se a volums perjudicials i durant llargs períodes de temps.
Tot això suposa amb freqüència un greu risc de pèrdua auditiva irreversible, que observa que els principals problemes es donen entre els adolescents i joves d'entre 12 i 35 anys de països d'ingressos mitjans i alts.
Segons les seves dades, gairebé el 50% estan exposats a nivells de soroll perjudicials a conseqüència de l'ús de dispositius d'àudio, com reproductors de MP3 i telèfons; i al voltant del 40% estan exposats a nivells de soroll en clubs, discoteques i bars..
Consells per evitar riscos
La primera recomanació és mantenir el volum baix, per això aconsella respectar els nivells segurs d'exposició al soroll, utilitzar taps per les orelles i cascos o auriculars que s'ajusten bé.
Limitar el temps que dedica a activitats sorolloses ja que la durada de l'exposició al soroll és un dels principals factors que contribueixen al nivell total d'energia acústica. Per aconseguir es recomana fer breus descansos auditius.
En tercer lloc, recomana vigilar els nivells segurs d'exposició al soroll utilitzant la tecnologia dels telèfons intel•ligents .
Finalment, recorda que cal fer-se revisions auditives periòdiques, i, per això, recomana aprofitar els serveis de revisió periòdica de l'audició, ja que això pot ajudar a detectar l'aparició de la pèrdua de audició en una etapa inicial.
La capacitat que tenim al cervell és probablement molt superior al que creiem.
El cervell té moltes més possibilitats i energia del que creiem
Per què en compte de dedicar-nos a adormir-les, no posem obstinació a potenciar-les?
Hi ha persones que són capaces de parlar amb fluïdesa diverses llengües. Però el més increïble no és la quantitat, sinó la velocitat que tenen per a aprendre idiomes. En canvi, la rapidesa d'altres no es troba a l'aprenentatge de llengües, sinó a la captació de tots els detalls d'un paisatge. Poden dibuixar un amb precisió fotogràfica després d'haver-lo vist només un instant. Són els cervells d'aquestes persones màquines greixades i perfectes? En realitat no: els seus cervells estan defectuosos. L'epilèpsia, la síndrome d'Asperger i l'autisme els van acompanyar durant la infància.
Aquest tipus de persones es denominen savant -o antigament idiot savant -, ja que solen tenir un coeficient intel•lectual molt baix i, paral•lelament, unes habilitats excel•lents. Però, d'on sorgeixen les facultats extraordinàries dels savants?
Els estudis indiquen que els savants presenten alguna forma de disfunció a l'hemisferi cerebral esquerre, la qual cosa facilita l'activitat del dret. L'esquerre és el conceptual, el que posa etiquetes, el que raona, el que filtra amb la lògica, el lingüístic (el que ens parla constantment), el que va cap al passat i cap al futur. En canvi, el dret està en l'ara, és creatiu. Com que funciona sense lògica, té més facilitat per captar-ho tot tal com és sense filtrar i per fer connexions no racionals amb tota la informació. D'alguna manera, l'esquerre-lògic està constantment coartant o limitant les capacitats del dret-creatiu. Pel que si l'esquerre deixa de funcionar, el dret s'allibera, i amb ell, el geni.
El cervell no és un got per omplir, sinó un llum per encendre
Per augmentar les nostres capacitats, el nostre rendiment, els humans ens hem dedicat a inventar eines tecnològiques. És com si, a poc a poc, l'ordinador, el telèfon o el GPS constituïssin una extensió del nostre cervell. Si mirem al futur, sembla que cada vegada serem més dependents de tota aquesta tecnologia. Utilitzarem menys les nostres pròpies capacitats d'orientació, càlculs matemàtics, memòria ... L'ampliació de les nostres capacitats la busquem "fora", quan potser es trobi "dins". El nostre propi cervell té unes facultats inimaginables i, en lloc de despertar-les, ens estem dedicant a adormir-les.
Mentre els humans ens hem centrat en dissenyar radars cada vegada més potents, els dofins han evolucionat i en el seu cervell han creat un escàner més potent que qualsevol de les nostres invencions. Ens hem concentrat a "tenir" i hem descuidat el "ser". Hem mirat cap a "fora", en lloc de cap a "dins", oblidant que nosaltres també tenim radar intern, les nostres neurones saben funcionar com un autèntic radar. No obstant això, la majoria de les nostres inversions econòmiques en recerca no es dirigeixen a augmentar aquesta capacitat, sinó a inventar ajudes externes. Igual que s'adrecen a dissenyar medicaments per eliminar malalties i es presta molt poca atenció al ja demostradíssim efecte placebo.
No imaginem l'enorme potencial del nostre inconscient, podem reconèixer moltes coses com vistes, llegides, viscudes, sentides ... que no podem recordar. Són allà, però ens resulta impossible accedir-hi. És més, en el nostre inconscient ha informació que potser mai hem estat conscients de captar, ja que ho hem fet de forma subliminal. El nostre inconscient és el nostre savi interior. Sap molt més que nosaltres. Si aconseguíssim comunicar-nos amb ell, les nostres capacitats es veurien multiplicades de manera sorprenent. Ens passaria com a alguns savants: amb llegir un llibre una vegada, ja ho tindríem allà accessible per sempre.
En el nostre cervell dormen capacitats insospitades
Ens movem en un oceà d'informació. El cervell capta a cada instant volums ingents de dades a través de tots els seus sentits. Aquesta informació, per poder ser operativa i útil, ha de ser ordenada i esquematitzada. I a això es dedica la nostra lògica. D'alguna manera hem d'aprendre a no recolzar tant al nostre hemisferi esquerre-lògic.: és essencial aprendre a silenciar la ment. Anem a permetre que el nostre savi interior continuï adormit o anem a despertar?
Trobar maneres de netejar el diòxid de carboni de la atmosfera ha estat durant molt de Temps un dels principals objectius dels investigadors de tot el mon.
Els científics americans diuen haver trobat la solució al problema de l’acumulació del CO2: arbres sintètics capaços d’absorbir el diòxid de carboni.
Aquestos arbres han sigut dissenyats per l’ universitat de Columbia desprès d’anys d’investigació.
L’ invenció podria ajudar a mitigar l’excessiva cremada dels combustibles fòssils contribuint així a aturar el fenomen de l’escalfament global, un dels grans reptes del segle XXI
Aquestes màquines estan estructurades com torres d’alta tecnologia amb materials especials absorbents segons el doctor Klaus Lackner, geofísic del centre d’enginyeria de la Universitat de Columbia en Nova York, qui ha estudiat l’absorció del CO2 durant 20 anys.
L’arbre te rames similars a les d’un pi i les seues agulles estan fetes d’un material plàstic que absorbeix el CO2 a mesura que fluix per l’aire. Dins de “l’arbre” el diòxid de carboni es conserva mil voltes mes ràpidament que en els arbres normals, i aquestos son els principals encarregats d’absorbir el CO2 de l’atmosfera. Ames, cada arbre absorbiria una tonelada de CO2 al dia, l’equivalent a la quantitat de gas que produeixen 20 cotxes.
El diòxid de carboni absorbit es comprimiria a un filtre on es faria líquid. Cada màquina comptaria amb 30 filtres que en total mesuraries uns 2,5 metres d’alçada i un metre d’ample. d’aquesta manera podria ser emmagatzemat en la profunditat terrestre o en un futur ser reutilitzat.
Es calcula que cada arbre costaria uns 20.000 dòlars, i farien falta uns 10 milions per retirar 3,6 gigatonelades de CO2 al any. Actualment es produeixen unes 30 gigatonelades de CO2 a l’any.
Aquest invent no seria una solució definitiva contra l’escalfament global, però ajudaria a guanyar temps. Noticia original 1 Noticia original 2
video:
Una criatura marina de cos bla i rosat,morro carnós i dents com claus ha sigut trobada a la costa australiana.Els pescadors el coneixen com “l’alien de les profunditats” per la seva viscosa apariència però no es més que un tiburón duende
al que els cientifics li diuen “fosil vivent” perque creuen que te uns 125 milions d’anys d’antiguetat.Soles es sap d’aquesta espècie que freqüenta el Pacific,l’Atlantic i l’Indic.L’exemplar va ser donat al Museu Australià,on es va mostrar la criatura al public.
Va ser trobat prop d’Eden,en la zona sudest de la costa d’Australia,a una profundiat de 200 metros.Va ser entregat a un aqcuari local,que el va mantindre en “excelents condicions” per al museu.McGrouther el que es va encarregar del tiburón,va explicar que la mandibula està feta de “xicotets punyals” que es disparen fins avanti quan es detecta alguna presa per a després tornar a recollirse baix el seu morro en forma de pala.
L'origen de l'olor a pluja que es queda a l'ambient ha sigut fruit d'una especualció científica perque no es sabia el mecanisme per el que es lliberaba. Aquest aroma te nom propi, s'anomena petricor. Ara un grup de científics de l'Institut Tecnológic de Massachusetts(MIT) creu haver donat amb el mecanisme. A més està capturat en video.
Utilitzant camares d'alta velocitat, els investigadors han observat que, quan una gota de pluja xoca contra una superfície porosa, atrapa minúscules bambolles d'aire en el punt de contacte. Les bambolles viatgen cap amunt a través de la gota per a explotar una vegada arriben a la superfície, alliberant amb això una xicoteta quantitat d'aerosols, o núvols de partícules en suspensió, procedents del sòl. En el seu estudi, Cullen R. Bruie, professor associat d'Enginyeria Mecànica en el MIT, i l'investigador post doctoral Youngsoo Joung, han sigut capaços inclús de predir la quantitat d'aerosols que s'alliberen depenent de variables com la velocitat de caiguda de les gotes i la permeabilitat i porositat de la superfície de contacte.
Per a això van gravar amb camares d'alta velocitat gotes de pluja artificial generades en el seu laboratori a mesura que xocaven amb una sèrie de superfícies, segons anaven variant la velocitat de les gotes al deixar-les caure des de diferents altures. A partir d'este experiment van concloure que els aerosols pareixen alliberar-se en major quantitat durant plujes lleugeres o moderades, després del que poden ser transportats pel vent.
Els investigadors pensen que, en el medi natural, estos aerosols poden arrossegar no sols olis vegetals i altres elements aromàtics emmagatzemats en el sòl, sinó també bacteris i virus. "Hasta ara no se sabia que es pogueren generar aerosols a partir de la caiguda de gotes de pluja en el suelo", diu Joung. "Este troballa pot ser un gran punt de partida per a treballs futurs que revelaran com microbis i químics que es troben en el sòl poden alliberar-se al medi ambient i, inclús, arribar fins als sers humanos". "Se tracta d'un fenomen tremendament comú i és rar que ningú haja observat este mecanisme anteriormente" comenta Bruie
La nau espacial Dawn de la NASA ha fet història aquest divendres.Després de recorrer casi 5.000 mil•lions de kilómetres en un viatje de set anys i mig,la sonda s'ha clavat en órbita de Ceres convertint-se en el primer artefacte humà que visita un planeta nano.L'arribada a aquest proporcionará noves informacions per a comprendre els origens del nostre Sistema Solar aleshores també de la Terra.
A més de ser la primera nau espacial en visitar un planeta nano,Dawn també pot preumir de ser la primera missió espacial que ha orbitat dos objectius extraterrestres.Entre 2011 i 2012,la nau va explorar el asteroide gegant Vesta ,el que va facilitar nous coneixements i milers d’images d’aquest mon llunyà .
Aquest tour de dos parades pel Sistema Solar ha Sicut possible pel sistema de propulsió de ions de Dawn que,segons la NASA,ha resultat molt més eficiente que la propulsió química.
![[Img #25635]](http://noticiasdelaciencia.com/upload/img/periodico/img_25635.jpg)
