diumenge, 8 de març del 2015

Van aconseguir els científics nazis fabricar la bomba atòmica?

En 1943, el físic alemany Heisenberg va afirmar que seria capaç de crear un explosiu amb «un poder destructor desconegut fins avui», però el projecte va fallar per causes desconegudes.

El misterio de la bomba atómica que quisieron fabricar los científicos nazis
Si hi ha uns dies que difícilment seran oblidats per la història són aquells en què -en plena Segona Guerra Mundial- el govern d'Estats Units va llançar dues bombes atòmiques sobre les ciutats d'Hiroshima i Nagasaki. Aquell terrible acte de 1945 es va traduir en centenars de milers de morts, en un horror inimaginable i en una condemna nuclear que va perviure durant dècades al Japó.

No obstant això aquestes bombes van complir el seu cruel objectiu: obligar el país nipó a omplir una ingent quantitat de taüts i, finalment, capitular davant els aliats.
Així doncs, des de la potent Estats Units fins URSS de Stalin es van embarcar en els seus respectius projectes nuclears amb l'objectiu d'utilitzar l'energia acumulada en els àtoms per donar un cruel escarment als seus enemics. De la mateixa manera, el règim nacionalsocialista d'Adolf Hitler també va sentir la crida de la supremacia armamentística i, com ja va fer en altres tants camps, va posar als seus físics a treballar en el projecte.

La història de com Alemanya combatre (científicament parlant) per obtenir la bomba atòmica va començar el 1939. Per aquell temps, Adolf Hitler ja havia atacat amb les seves legions Panzer a la malmesa Polònia i havia aconseguit provocar una guerra que seria mundial. Va ser en aquest moment també en què Peter Debye (director de l'Institut Kaiser Guillem de Física -una de les institucions més respectades en la matèria del país-) va rebre una carta del Führer informant que, d'ara endavant, el seu organisme deixaria a un banda les investigacions tradicionals.

Els historiadors clàssics sempre van suposar que els nazis no arribarien a un elevat desenvolupament del poder nuclear. No obstant això, Karlsh, basat en documents de l'època i en documentació russa, estableix que els nazis van estar a pocs mesos d'obtenir un artefacte fiable a punt tal que van portar a terme dos assajos "reeixits".

Segons l'historiador alemany els assajos es van dur a terme en dos llocs diferents d'Alemanya. Per provar la "eficàcia" de la nova arma i la seva incidència sobre els humans, Karlsh sosté que centenars de presoners de guerra, entre ells jueus, van ser usats com a conillets d'Índies nucleares.Para enfortir la seva argumentació Karlsh s'ajuda amb testimonis de dos historiadors d'Alemanya Oriental.


Els nazis es van apurar a reclutar als més importants científics alemanys per aplicar els seus coneixements a temes militares.Junto a Hann van treballar en el projecte els reconeguts científics Karl Fiedrich Waizker i el premi Nobel de Física, Werner Aizenberg. Waizker descobrir en 1941 les qualitats explosives del plutoni patentant el seu descobriment.
Karlsch revela un document secret rus posat a consideració del primer soviètic Joseph Stalin i el seu canceller Molotov datat el 30-03-45, un mes després de l'assaig nuclear en Turingia.El document el va aportar Igor Korchov, cap del projecte nuclear soviètic, que informava sobre un agent rus que va avisar sobre l'assaig alemany.

"La bomba de Hitler" i la seva teoria van generar una tempesta.
Els nazis no aconseguissin una bomba atòmica sinó que van armar el que avui s'anomenaria una bomba bruta, és a dir material nuclear no desenvolupat. Els nazis podrien per mitjà d'aquest tipus de bombes causar fortes baixes als soldats aliats i fins i tot portar-los a retrocedir però no a obtenir una decisiva victòria militar.


Enllaços principals: 

Enllaços secundaris:


1 comentari:

  1. Em sembla un tema molt interessant ja que una bomba bruta no és una bomba de destrucció massiva però allibera substàncies químiques capaces de ferir o matar persones o contaminar fatalment el medi ambient.

    ResponElimina