miércoles, 25 de febrero de 2015


D’acord amb un estudi publicat per l’equip d’investigació del Centre Nacional de Ciències Biològiques de Bangalore (India)  en la revista Nature Neuroscience.
En base als experiments amb rates notaren que hi ha algunes neurones que sempre s’alarmen en front de qualsevol situació; estes estan ubicades en l’amígdala, no obstant, el que tinguem o no temor dependrà de que les altres neurones també tinguin pànic.
En el cas dels rosegadors, foren entrenats per a diferenciar dos sons, un que al acabar anava seguit d’una descarrega elèctrica i l’altre no tenia cap conseqüència. Les neurones de l’amígdala vivien en constant pànic sense importar el so que fora. D’altra banda  les altres reaccionaven sols quan sonava el so seguit de la descarrega elèctrica.
Si totes les neurones s’alertaven les rates demostraven por, si no, pareixien seguir normals.




1 comentario:

  1. Des del meu punt de vista haver publicat aquest post ha estat molt encertat. No sols perquè ens aporta una informació interessant pel fet de que el sistema nerviós és un dels components del cos més complexos i del qual encara no sabem com va a reaccionar amb seguretat davant d'una situació o estímul, sinó també perquè ha estat un gran pas per a la ciència, sobretot per a la Neurofisiologia clínica, que és una especialitat mèdica que, fonamentada en els coneixements de les neurociències bàsiques, té com a objectiu l'exploració funcional del sistema nerviós central i sistema nerviós vegetatiu o autonòmic utilitzant tecnologia altament especialitzada amb fins diagnòstics, pronòstics i d'orientació terapèutica.
    A més també crec que al tractar el tema de la por, crida molt la atenció perquè la por sempre ha estat un factor en la nostra vida que ens ha impedit realitzar moltes coses i ens ha fet insegurs i temorosos, però si realment poguérem trobar "l'antídot" contra el que coneguem com la por, tot aquest pensament tenebrós de l'ésser humà que s'apodera d’ell convertint-lo en una ànima desolada i mortificada desapareixeria, i amb ell, el significat de la paraula por, no existiria la por tal i com la coneguem ara o adoptaria un altre significat. Però seriem també conscients de les conseqüències que produiria? Realment és necessari canviar aquest caràcter que ens ve predeterminat per a assolir un desig que ni tal sols sabem si esdevindrà en bo o dolent?
    Pense que l'avarícia i enveja ens cega per complet, però aquests pensaments, més val deixar-los per a la filosofia.
    El cas és que mai està de més aprendre un poc més de nosaltres mateixa, i per aquesta raó, aquest descobriment és positiu, però sempre i quant l’utilitzem amb bons fins científics.

    ResponderEliminar