jueves, 13 de noviembre de 2014

COM CONTROLAR ELS GENS A TRAVÉS DEL PENSAMENT.


Sona a ciència ficció, pero investigadors d’un centre tecnològic de Suissa ho han aconseguit. Han aprofitat les ones cerebrals humanes per a transferirles de forma inàlambrica a una red de gens.



Fussenegger va dir: "Por primera vez hemos conseguido aprovechar las ondas cerebrales humanas, transferirlas de forma inalámbrica a una red de genes y regular la expresión de uno de ellos en función del tipo de pensamiento"
L’investigador també va dir que era un ‘somni’ que ja portaven seguint molt de temps.
Un interruptor controlat pel pensament que permet activar gens perquè produeixin proteïnes a voluntat.
Transmisió inalàmbrica de l’implant
El nou sistema, utilitza un auricular EEG. Les ones cerebrals gravades s’analitzen i transmeten de forma via bluetooth a un controlador. Controla un camp electromagnètic.
Aquest activa un implant que emet llum en el rang inflaroig cap a un cultiu de cèl·lules modificades genèticament. La incidència de llum fa que les cèl·lules començen a produir la proteina que fa falta.
Pensaments que controlen la quantitat de proteines
L’implant inicialment va ser provat amb cultius celulars i ratolins, i controlat pels pensaments de varios subjectes. Els investigadors van utilitzar la proteina SEAP per a les proves, és una proteina de model humà fàcil de detectar.

Per a regular la quantitat de proteina lliberada, els subjectes de prova van ser classificats d’acord a tres estats de la ment: bioretroalimentació, meditació i concentració. Quan els ratolins estaven concentrats en alguna cosa van presentar uns valors mitjans de SEAP, i quan es van relaxar van presentar valors molt alts.
Pero en el cas de la bioretroalimentació, els roedors van observar la llum LED del implant del seu cos, i van ser capaços de encendre-la o apagar-la a través de la retroalimentació visual. Es reflexava en les cantitats de SEAP en el corrent sanguini.
Gens sensibles a la llum
La llum brilla en una proteina sensible a la llum modificada dins de les cèl·lules amb gens modificats i desencadena una cascada de senyals artificial, el que provoca la producció de SEAP.
La llum de l’inflaroig mes proper utilitzada no es perjudicial per a les cèl·lules humanes, ja que pot penetrar profundament en el teixit i permet la funció de l’implant per a que siga rastrejat visualment. El sistema funciona de manera eficient i efectiva en el cultiu cèl·lular humà i el sistema humà-ratolí.
Fussenegger espera que un implant de aquest tipus puga algún día ajudar a combatre enfermetats neurològiques, com mals de cap i esquena o epilèpsia, mitjançant la detecció de les ones cerebrals específiques en una etapa temprana i la activació i control de determinats agents en l’implant exactament en el moment adecuat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario