miércoles, 3 de junio de 2015

Els polps poden captar la llum sense ulls

Els cefalòpodes (polps, calamars i les sépies) són un grup de mol·luscos que poden fer un camuflatge perfecte en l'oceà. Els cas dels polps poden imitar el color i la textura d'una roca o un
 fragment de coral, els calamars poden donar brillantor a la seua pell per a assemblar-se a l'aigua, i les sépies poden inclús cobrir-se de quadrats blancs i negres.

 Els cefalòpodes poden obrar aquestos espectacles gràcies a un dens teixit de cèl·lules especialitzades que tenen en la pell. Però abans de poder clamufar-se han de percebre el fons amb el que volen assemblar-se.

Els cefalòpodes posseïxen uns ulls grans per a captar el seu entorn. Però nous estudis  indiquen que tenen una altra manera de percebre la llum: la pell. És possible que aquestos animals haguen desenrotllat un ull que ocupa tot el seu cos. Quan la llum penetra en l'ull d'un cefalòpode, s'estrela contra unes molècules de la retina denominades opsines. La col·lisió desencadena una reacció bioquímica que envia un senyal elèctric des de l'ull del cefalòpode fins al cervell.

En 2010, diversos investigadors van afirmar que les sépies també fabriquen opsines en la pell. Aquest descobriment va plantejar la possibilitat de que els animals pogueren utilitzar la pell per a percebre la llum tant com ho fan els seus ulls. La pell dels cefalòpodes conté unes cèl·lules plenes de pigments conegudes com cromatófores, que estan rodejats de músculs i terminacions nervioses. Quan els músculs es contrauen, estenen els cromatófores, la qual cosa els permet absorbir més llum i dóna nous colors als animals. En les sépies, les opsines només es produïxen en els cromatófores. El mateix ocorria amb els calamars. Així mateix, els científics van descobrir altres enzims en la pell dels animals que estan presents en l'ull, on permeten a les opsines transmetre senyals de la llum al sistema nerviós.

Aquestos estudis van convéncer els científics de que els cefalòpodes podrien haver desenrotllat un
sistema per a percebre la llum, i alomillor el color a través de la pell. Un experiment que van fer consistia en extirpar trossos de pell dels animals i il·luminar-los per a veure si podien obtindre una resposta, pero per més vegades que ho van intentar, no ho van aconseguir. Però altres dos científics van tindre més sort. Todd H. Oakley, i a M. Desmond Ramírez, van fer la busca d'opsines cutànies, pero abans de calamars o sépies, van decidir estudiar els polps.


Els científics van descobrir que els polps, igual que les sépies, tenen opsines en la pell.
 Però en compte de produir-les en els cromatófores, els polps només fabriquen opsinas en unes terminacions nervioses paregudes al cabell que presenten en la pell. El experiment emprat va ser tallar fragments de la pell del polp per a comprovar si responien a la llum. Quan els científics deixaven la pell a fosques o la sotmetien a una tènue llum roja, romania pàl·lida. Però quan encenien la llum,
les cromatófores s'expandien ràpidament i enfosquien la pell en segons.

 La llum impacta en les opsines de la pell estimulen a les neurones perquè transmeten informació a les cromatófores veïnes, al exposar la pell a llums de diversos colors per a vore que eren més sensibles a la llum blava, ja que era la que desencadenava una resposta més ràpida. Les opsines de
l'ull del polp també són especialment sensibles a la dita llum. Encara que no ho aconseguisca amb
les sépies i els calamars, encara ningú pot precisar amb exactitud com utilitzen els animals la
llum que capten les opsines per a controlar el seu color de pell.





Noticia original

No hay comentarios:

Publicar un comentario