dissabte, 5 de juny del 2021

Descobreixen una nova especie de Lubina


S'ha detectat que en Estats units hi havia una nova espècie de lubina que també es trobava en altres lloc de l'estat de Florida i

Alabama.



Es tratca d'un exemplar que es trobava atrapat en un dels camps d'investigació de la FWC.

Aquesta nova espècie ha sigut ja anomenada com  "Choctaw".

Aquesta nova lubina no havia pogut ser detectada abans, ja que es molt pareguda fisicament amb la lubina Moteada.





Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

dijous, 3 de juny del 2021

La OMM advertix que la temperatura global podría augmentar “temporalment” mes de 1,5 graus avanç del 2025.

L'Acord de París, subscrit per 195 països al desembre de 2015, estipula el compromís de mantenir l'augment de la temperatura mundial en aquest segle molt per sota dels dos graus centígrads, prosseguint els esforços per limitar l'augment a 1,5 graus. 

«No estem encara en el sostre de 1,5 graus, però ens estem acostant», ha afirmat per la seva banda Leon Harmanson, científic del Met Office, en declaracions a la BBC.

L'informe de l'OMM adverteix que la variabilitat natural pot traduir-se en algun any més fred del que és habitual d'aquí a l'any 2025, però amb una tendència general a un augment global de les temperatures de l'ordre de 1,2 graus.
Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Hi ha alguna possibilitat de sofrir un atac al cor sent fumador passiu





Un fumador passiu és aquell que respira el fum d’algun cigarret que està fumant una altra persona. Quines són les possibilitats que un fumador passiu patisca un atac al cor?

Després de realitzar un estudi, es va saber que 1 de cada 5 persones estaven exposades al fum del tabac. Aleshores, tenien un 35% més de probabilitats de patir una insuficiència cardíaca. Aquesta relació entre el fum consumit i la insuficiència cardíaca, no variava, és a dir, no tenia canvis, es mantenia després de comprovar altres factors de risc per a la insuficiència cardíaca.

Mostrant així, que aquesta relació afectava més als homes i a persones que ja havien patit un atac al cor o vesse cerebral. Fent d’aquests més vulnerables i amb més tendència a patir una insuficiència cardíaca.

Telescopi més gran de la historia , enviat a l’espai.

 

 El Telescopi Espacial James Webb , una potent «màquina del temps» amb el qual s'espera averiguar la formació de l'univers, serà llançat entre el 31 d'octubre i principis de desembre, van precisar aquest dimarts les tres agències espacials que estan darrere d'aquest projecte. La possibilitat que descobrim l'origen de les galàxies i de les estreles pot canviar-ho tot , no sols el que sabem, sinó com pensem com a human , va afegir l'expert, que aventura que serà capaç d'ensenyar-nos l'univers com no l'hem vist mai.


El JWST està dissenyat per a expandir els èxits científics del telescopi Hubble( un dels millors telescopi fins l’actualitat) i complementar-lo. Oferirà una vista inèdita de l'univers a longituds d'ona de l'infraroig pròxim i l'infraroig mitjà i permetrà estudiar una gran varietat d'objectes celestes, des de galàxies veïnes fins als llocs més obscurs de l’univers.


Te forma de bresca amb 18 segments hexagonals, mesura 6,5 metres d'altura, enfront dels 2,4 del Hubble, i ajudarà a mirar al que va ocórrer fa uns 13.500 milions d'anys, 1.000 milions més que l'altre telescopi. Està dissenyat per a aclarir des de què s'assemblava l'univers quan les seues primeres estreles i galàxies es van formar, fins a l'evolució dels forats negres o el cicle vital de les estreles, del seu naixement a la seua mort. El telescopi té una altura de 8 metres i el seu para-sol, una vegada desplegat, la grandària d'una pista de tennis, per la qual cosa un dels reptes logístics és la seua instal·lació en un coet de 5,4 metres de diàmetre, doblegat com si fora origami.

 



Noticia original:




Noticia relacionada 1-


Noticia relacionada  2-

Video-


 


Apareix un nou trastorn cerebral, ”Late”

  Una gran quantitat de persones pateixen algún demencia sobre els 80 anys.

Normalment, diguem un cas de demència es alzhéimer.
Un estudi dirigit per Peter Nelson, han decubert un nou tipus de demència bautizat amb el nom de “Late” Es troba a persones majors de 80 anys i la seua presència es similar a la de l´alzèhimer.

En el nou tipus de demència, Late, els investigadors apunten a una  proteïna anomenada TDP-43, ja implicada en altres malalties del sistema nerviós, com l'esclerosi lateral amiotròfica. Aquesta se sol concentrar en la amígdala i en l'hippocampe

Aquesta s ocietat provoca que hi hagen cada vegada més casos de demencia en persones majors de 80 anys.

 Noticia original


Noticia relacionada 1


Noticia relacionada 2

El fòssil més antic de tota Africa.





Una expedició en 2017 , en Kenia dirigida per arqueòlegs espanyols van treure a la llum un bloc de terra amb els ossos classificat com la troba més antiga d’un fossil fins ara.Aquests ossos pertanyien al cadàver d’un noi d’uns aproximadament dos o tres anys i calculant tenia aproximadament uns 78.000 anys .

Aquesta recerca ha sigut portada a terme per la revista científica Nature , que la seu finalitat és conèixer noves dades sobre la població de l’edat de pedra .Al 2013 ja van trobar un fragment d’os d’uns milions d’anys però encara així no van parar la recerca i gràcies a això al 2017 van poder trobar hui en dia el fossil conegut com el més antic de tota Africa.El cos del nen va ser trobat en una cova al sud de Kenia on els arqueòlegs van tindre que endinsar-se per una cavitat circular sota terra on ja hi havien ossos.Després del descobriment el cos va ser transportat a Burgos on es va acabar de analitzar bé el cos del nen , finalment aquest anàlisis va confirmar la seua antiguitat i que provenia d’un nen.


Una curiositat sobre aquest fossil es , que el nene va ser trobat en una posició mai vista on els científics van provar que l’hora de morir el van tindre que sepultar amb molta cura i fins i tot li van ficar un coixí i una manta , els quals s’han desintegrat amb el pas del temps.




Video-










El desgel amenaza el gel marí estival de l'Àrtic



El gel marí que es presenta a l'Àrtic té una funció clau en la regulació del clima de tot el planeta i ofereix una valuosa informació sobre l'impacte del canvi climàtic. Aquesta capa de gel (o capa de banquises) a presentat molts canvis durant la seva història, el seu cicle sol ser març al seu màxim valor i al setembre al mínim. Pero aquests últims anys les variaciones presentades han sigut molt diferents.


A comparació de la mateixa investigació del NCPOR realitzada en 1979 s’han observat uns canvis molt alarmants, les dades indiquen que des de fa 40 anys, aquesta zona polar perd gel marí al setembre a un ritme de 12,8% per dècada i 82.300 quilòmetres quadrats a l'any. Des que tenim dades disponibles del satèl·lit [del 1979], es pot observar que prop de l'50% de el gel marí de setembre s'ha desprès.



Aquests dades alarmen els científics els quals preveuen majors baixades a mesura que avance el temps, la pèrdua d’aquesta capa de gel suposa un escalfament de les aigües molt considerable que a la seva vegada causa més desgel. Aquest és un avís mes de lo pròxims que es trobem de la linea del no retorn.
 

 

-Noticia original

 -Noticia relacionada

-Noticia relacionada




L'iceberg més gran de món es desprèn de l'Antàrtida

La península antártica és una de les grans zones d’aquest continent. Té molta importància per ser prou “accessible” per a les expedicions científiques per això i més molts països la reclamen com a seua.

Malauradament aquesta part de l'Antàrtida és possiblement la més afectada per l’escalfament global. No oblidem que así la temperatura ha augmentat en algunes zones més de 5 ℃ el que ha provocat que els grans despreniments de glaceres es vejen asi, en aquesta peninsula.Un dels despreniments més recents ha sigut el dia 20 de maig on l’iceberg A-76 s’ha soltat de la barrera Filchner-Ronne.

Aquest iceberg té una mida record de 170 km de llarg i 25 d’ample donant una superficie total de 4375 km² que, per exemple, és més que la superficie total de Majorca.





El futur de la investigació marina a baixes profunditats

Les profunditats marines són fins a la data el major territori desconegut per l'ésser humà, l'elevada pressió compresa entre 3.000 i 10.000 metres de profunditat imposibilita el correcte desenvolupament de les investigacions, necessitat de grans vehicles aquàtics amb pesades carcasses metàl·liques que dificulten el funcionament dels seus sistemes electrònics integrats.

No obstant recents investigacions sobre les criatures que habiten a aquestes profunditats aporta llum a un camp de la investigació subaquàtica desconegut. Descobert a 8.000 metres de profunditat, el peix cargol de les Mariannes posseeix una "sorprenent" adaptabilitat i mobilitat. El seu crani parcialment obert i les seves aletes pectorals han guiat el disseny mecànic d’un robot que podria imitar les seves capacitats.


Aquest petit robot a sigut provat entre altres lloca a la fosa de les marianes a una profunditat de 10.900 metres durant un període de 45 minuts i a una pressio de 110 megapascals (MPa) , aquest a sigut capaç de realitzar un trajecte de manera òptima i filmar en el procés. Els investigadors adverteixen encara queda molta feina pero podem estar davant el futur de la investigació a baixes profunditats.



-Noticia original

-Noticia relacionada

-Noticia relacionada




dimecres, 2 de juny del 2021

L'OMM adverteix que la temperatura global podria pujar per sobre de 1,5 graus abans de l'2025

Com tots sabem l’augment progressiu de les temperatures és innegable. Desde que es té registre la temperatura global (oceà i terra) ha augmentat un 1,2 ℃. Pot parèixer poc però recordem que és una mitjana, hi han zones al mon on aquest increment ha sigut de fins i tot 7 ℃.Tot açò ha provocat i provocarà canvis molt greus tant en la fauna com en la flora, puguent desaparèixer espècies, inundant ciutats o inclus països sencers.

Fa una semana una notícia ens va anunciar un agreujament en l’augment de les temperatures. La OMM (Organització Meteorologica Mundial) afirma que augmentaran més ràpidament del previst, fins aplegar a una mitjana de 1,5 ℃, xifra que, en teoria, hauríem de haber aplegat en 2030 i no abans de 2025.

Amb tot açò veiem com la situació és de deberes urgent, no sabem com van a ser els pròxims anys però està clar que cada volta anem a pitjor i més ràpidament.








El robot de la NASA que anira a la lluna

 La Nasa planteja enviar el seu primer robot a la lluna per buscar recursos l'any 2023 , el robot que volen enviar es dira viper i es centrara en explorar tota la lluna per aixi trobar recursos preten explorar zones que no han vist la llum del sol i que son uns dels punts mes gelats del sistema solar , lloc que un ser huma no podria arribar.


El Viper haura de ser un robot que aguante condicions molt gelides i puga explorar tota la lluna per aixo es creadors del robot ficaran unes rodes especial perque puga anar per qualsevol terreny i porta cuatre instruments que seran els mes importants : el taladre de percusió, un espectometre de mases, un infraroig, i un espectometre de neutrons. Les persones que han creat a Viper antes de enviar-lo a la lluna faran unes xicotetes proves per comprobar que tot esta be


Gracies a viper lo que s'aconseguira sera important perque per exemple els cientifics podran saber noves zones de la lluna que no s'han vist mai a causa de que mai li ha pegat la llum solar i poder descobrir nous recursos que no

Noticia original

Noticies relacionades:

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2


El coet xines que va caure a l'ocea indic

Fa uns dies la terra va recibir la noticia de que un coet xines s’acostava a la terra molt rapidament i de que hi havia perill de que caiguera en algun territori amb població. Pero l’oficina espacial xinesa va avisar de que cauria a una zona deshabitada o a un ocea,també van avisar de que el coet es va desintegrar només va tocar la atmosfera per tant no tenia tant de perill.


I així ha sigut el coet xinès Llarga Marxa 5b,d’unes 20 tones de pes i 30 metres de llargada va caure sobre l'oceà índic,a prop de les illes maldives,al sud de l'índia,aquest coet es va fer servir per llançar un dels mòduls de la futura estació espacial xinesa.


El coet avançaba a una velocitat d’uns 28.000 kilòmetres per hora açò va fer que el pentagon o el servei de vigilància i de seguiment espacial de l’unio europea s’alarmaren


El coet es va poder veure passar desde Omán un país de la península arábiga



Link de la noticia original :
Noticies relacionades:

dimarts, 1 de juny del 2021

Una tortuga hallada en Galápagos desmiente la extinción de su especie hace 100 años

 Fernanda, una femella d'uns 90 anys trobada a l'illa.

Fernanda, comparteix gens amb l'últim exemplar registrat en 1905.

Es pensava que era fins fa poc que la seua espècie s'havia extingit fa 100 anys degut a que en la isla que es troba no s'acedeix mai perquè està en constant activitat volcànica.

Es troba al parc nacional de Galàpagos , és més menuda del tamany normal degut a la falta de alimentació perque ha estat a una isla volcànica tancada i no hi tenia casi recursos.

La tortuga Fernanda, hallada en 2019 en una zona aislada de la isla Fernandina, en Galápagos. 

NOTÍCIA ORIGINAL 

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

 

La balena grisa perduda al Mediterrani agonitza a Mallorca

El cetaci anomenat Wally té una longitud de 8 metres i és originari del Pacífic. Aquest fa més de dos mesos que està nadant sense rumb per la mar del Mediterrani en el qual no troba menjar i ara està agonitzant en la platja de Santa Ponsa, un municipi turístic de Mallorca. 

La balena està exhausta i molt prima, per això, alguns experts  plantegen el seu sacrifici perquè deixe de patir. No obstant això, l'objectiu del Govern de les Illes Balears, és que no quede encallada a la platja, ja que pesa tones.

Finalment, les entitats proteccionistes recorden que navegar prop d'ella està prohibit i pot posar en perill la seua seguretat.