Apareix un nou trastorn cerebral, ”Late”

  Una gran quantitat de persones pateixen algún demencia sobre els 80 anys.

Normalment, diguem un cas de demència es alzhéimer.
Un estudi dirigit per Peter Nelson, han decubert un nou tipus de demència bautizat amb el nom de “Late” Es troba a persones majors de 80 anys i la seua presència es similar a la de l´alzèhimer.

En el nou tipus de demència, Late, els investigadors apunten a una  proteïna anomenada TDP-43, ja implicada en altres malalties del sistema nerviós, com l'esclerosi lateral amiotròfica. Aquesta se sol concentrar en la amígdala i en l'hippocampe

Aquesta s ocietat provoca que hi hagen cada vegada més casos de demencia en persones majors de 80 anys.

 Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Sanitat planteja una vacunació escalada an tres etapes, començant en gener i la última a partir de juny

El Consell de Ministres ha aprovat el pla de vacunació, que és una estratègia comuna dissenyada per un grup d'experts, compost per vuit comunitats autònomes, representants per associacions científiques, dos membres del comitè de bioètica i personal de el Centre d'Alerta i Emergències Sanitàries, el sociòleg de l'Institut Salud Carlos III i diversos matemàtics.En la primera fase, es immunitzarà a un total de 2,5 milions de persones.

Com va descriure en detall el Ministeri de Salut, "Una vegada que es conegui la dosi de vacuna aprovada i comprada pel Ministeri de Salut, la vacuna i el formulari de registre de vacunació es discutirà en la reunió plenària de el Consell Internacional de Salut, i en el Comitè de salut Pública, la final la prioritat de la immunització »Altres poblacions encara no divulgades pel departament de salut.

Segons Illa, segons les previsions i tenint en compte les set vacunes que Europa ha de cooperar amb Europa en el marc de l'acord de compra en què participa Espanya, hi haurà una certa dosi de vacunació aquest any.


Noticia original


Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2


Video

Un coet torna a la Terra 50 anys després de ser llançat a l’espai.

 El 1966, la NASA va llançar  la missió Surveyor 2 a la Lluna. Ara, el seu coet propulsor Centauro aparentment ha tornat a l'espai proper a la Terra, capturat per la gravetat del nostre planeta.

El mòdul d'aterratge lunar Surveyor 2 va ser llançat cap a la Lluna el 20 de setembre de 1966 en un coet Atlas-Centaur. La missió va ser dissenyada per reconèixer la superfície lunar abans de les missions Apol·lo en 1969. Poc després de l'enlairament, el Surveyor 2 es va separar del seu propulsor Centaur com estava previst. Però el control de la nau espacial es va perdre un dia després quan un dels seus propulsors no es va encendre, el que va fer que girés i xoqués contra la Lluna

Uns Astrònoms detectàren un objecte desconegut pel telescopi de reconeixement Pa-STARRS1 i van notar que aquest objecte seguia una trajectòria lleu però clarament corbada al cel, el que és un senyal de la seva proximitat a la Terra.

Segons informa l'agència espacial, aquest diminut objecte es mantindrà com un satèl·lit temporal durant uns mesos abans que torni a escapar a una òrbita solar.

Noticia original:

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

El depredador bioeléctric més poderos del món

L'anguila elèctrica és un animal que posseeix una descàrrega de fins a 860 volts que recorre tot el seu cos.Este animal es troba des de les aigües del riu Amazones fins als Andes i la seva presència es coneixia des de fa 250 anys.

 

 La més potent, molt semblant a la que ja es coneixia, viu en rius ben oxigenats d'aigües clares amb baixa conductivitat que flueixen en fons rocosos; l'altre tipus, la I. Varii, es passeja a 300 metres sota el nivell de la mar en aigües tèrboles amb profunditats fangoses i alta conductivitat.

Aquests peixos elèctrics han fet avançar la ciència. Van ser aquestes anguiles les que, en 1799, van inspirar a Alessandro Volta per dissenyar la primera bateria de volts de corrent constant. El tractament de malalties neurodegeneratives es va trobar en aquests animals aquàtics.

Noticia original

Noticia  relacionada 1

Noticia relcionada 2

 

Noves dades confirmen un posible impacte en 2068 del asteroide Apophis

La detecció d'un efecte físic que actua sobre l'acceleració de l'asteroide de 300 metres Apophis confirma que l'escenari d'impacte contra la Terra en 2068 segueix sent possible.
L'investigador Dave Tholen i els seus col·laboradors de l'Institut d'Astronomia de la Universitat de Hawaii han anunciat la detecció de l'acceleració de Yarkovsky en l'asteroide Apophis, proper a la Terra.
Aquesta acceleració sorgeix d'una força extremadament feble sobre un objecte a causa d'una radiació tèrmica no uniforme.PASSARÀ A PROP A 2029

Apophis és digne de menció per la seva aproximació extremadament propera a la Terra el divendres 13 d'abril de 2029, quan l'asteroide de 300 metres de grandària es farà visible a el passar dins el cinturó de satèl·lits de comunicacions que orbiten la Terra.

«Sabem des de fa algun temps que un impacte amb la Terra no és possible durant l'aproximació pròxima de 2029», ha dit en un comunicat Tholen, que ha estat seguint amb precisió el moviment d'Apophis al cel des que el seu equip ho va descobrir en 2004.



Notícia original
Video
Notícia relacionada
Notícia relacionada 2

El coronavirus pot passar d'un gat a un altre, però no entre gossos

Primer que res, no està provat en cap lloc, que els gats o gossos puguen contagiar als humans. A més a més, un dels objectius de la investigació, és trobar espècies que puguen ajudar a testar la vacuna contra la Covid-19, que seria l'únic remei que acabaria amb aquesta l’alarma mundial.


"Hem descobert que la SARS-*CoV-2 es replica escassament en gossos, porcs, pollastres i ànecs, però eficaçment en fures i gats", afirma la recerca, realitzada des de l'Institut de Recerca Veterinària de Harbin (la Xina).


Els científics van observar la SARS-*CoV-2 en les vies respiratòries de cinc gats domèstics de huit mesos d'edat. En dos es van trobar partícules infeccioses en el seu curs respiratori superior, sense que arribaren a envair els pulmons. Als altres se'ls va introduir en gàbies al costat de tres gats no infectats, dels quals només un va acabar infectat.

Els resultats, diuen que aquests animals poden contagiar-se entre si a través de partícules inhalades en l'aire. Només un gat va resultar infectat d'aquesta forma i, dels quatre que tenien el coronavirus, tots van desenvolupar anticossos contra aquest, sense que cap caiguera malalt.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Al regne animal, elles també viuen més

Un estudi realitzat pel científic Jean-François Lemaître, del Centre Nacional per a la Investigació Científica de França (CNRS) va analitzar com el sexe influeix en  l’esperança de vida i la longevitat de 134 poblacions i 110 espècies de mamífers.

L’estudi publicat en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) posa de manifest que en el 60% de les poblacions de mamífers analitzades les femelles de mitjana tenen una esperança de vida un 18,6% superior a la dels mascles. En els humans l’esperança de vida de les dones és un 7,8% superior a la dels hòmens.

Entre les espècies en què les femelles viuen més que els mascles són, segons l’estudi, les lleones, les orques i el gran kudú.

Noticia Original:
Al regne animal, elles també viuen més

Notícies relacionades
Entre els maífers no humans elles també vieuen més que ells
Les femelles dels mamífers en llibertat viuen més que els mascles

Video

Perquè Urà orbita més inclinat que els altres planetes?

Tots els planetes del sistema solar giren en la mateixa direcció, el mateix pla, amb els pols orientats perpendicularment, però Urà està inclinat uns 98 graus.
Per aquesta raó els seus solsticis i equinoccis ocorren cada 21 anys.


Un grup de científics van fer un estudi i simulació de per què està tan inclinat el planeta, i van arribar a la conclusió que Urà a principis de la història, va sofrir un impacte d’una de les seues llunes, que seria entre 1 i 3 vegades la massa de la Terra, originant així la inclinació del planeta i els seus anells.
A més de donar-li un període de rotació molt ràpid, provocant que el seu dia dure 17 hores.


Notícia original:

Notícia relacionada 1:

Notícia relacionada 2:

Vídeo:

La importància d’aprendre música

Gran part de les àrees cerebrals participen en l’aprenentatge musical, i com a conseqüència es desenvolupen diverses funcions cognitives.

Està demostrat que els xiquets que reben classes de música solen tindre més facilitat a l’hora de llegir, atendre o memoritzar. En recents estudis s’han comparat els cervells de músics i el de gent que no té coneixements musicals i han trobat que la música i el llenguatge comparteixen recursos cerebrals.

És a dir que mentre s'aprén música, a nivell cerebral comencen a actuar diferents lòbuls.
El lòbul frontal participa en l’atenció, la planificació, la imitació i l’empatia. El lòbul temporal intervé en la descodificació de la informació sonora. El lòbul parietal intervé en la integració sensorial, i per últim el lòbul occipital intervé en tot el que està relacionat amb el visual, com per exemple aprendre a llegir una partitura.

Notícia original:

Notícia relacionada 1:

Notícia relacionada 2:

Vídeo:

Nàdia, una tigressa nord-americana, dona positiu en coronavirus

Al zoològic del Bronx de Nova York, Nàdia, una tigressa malaia de 4 anys ha donat positiu per COVID-19. És el primer animal infectat al món, encara que, altres felins del zoo presenten símptomes i estan a l’espera dels resultats de l'anàlisi. Li'l va contagiar un cuidador quan encara no presentava símptomes. 

Els zoològics de la Wildlife Conservation Society han posat mesures preventives per a tot el personal per a evitar nous contagis. 

Encara no se sap com evolucionarà la malaltia en els felins i és per això que estan en observació. 

No hi ha evidència, encara,  que els animals transmeten el Coronavirus.

Notícia original
Nadia, una tigresa del zoo de Nueva York, da positivo en coronavirus

Notícies relacionades:
Un tigre del zoo de Nueva York, positivo por coronavirus
Un cuidador infecta con coronavirus a un tigre del zoo de Nueva York

Video

Desvelen per què els hòmens tenen més risc de patir càncer

La Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM) , mostren clares diferències entre sexes en les possibilitats de desenrotllar un tumor.
Asseguren que la clau d'açò, està en el cromosoma Y, ja que amb el temps, alguns dels seus gens (que només estan en als homes) perden les seues funcions.

En concret el problema es desenrotlla quan es perd la funció de sis dels seus gens claus que estan implicats en la regulació del cicle cel·lular i interrompen la formació de tumors. Per això, quan aquests es perden, la porta als tumors com el càncer s'obri inmediatament..

Tenint en compte que els home tenen una major mortalitat associada, determinats factors de risc ambientals (el tabaquisme entre altres) i alguns factors biològics que també influeixen en aquest major risc.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Què és la malaltia de l'home arbre?

Aquesta estranya malaltia,coneguda com Epidermodisplasia Verruciforme, és molt poc freqüent, consisteix en el creixement de protuberàncies per les extremitats, amb aspecte d'escorça, que poden arribar a pesar 6 quilos.

Aquesta estranya malaltia,coneguda com Epidermodisplasia Verruciforme, és molt poc freqüent, consisteix en el creixement de protuberàncies per les extremitats, amb aspecte d'escorça, que poden arribar a pesar 6 quilos.

Generalment, apareix i és més violenta i molesta en les persones que sofreixen una mutació genètica i no poden combatre amb la infecció que presenta el Virus del Papil·loma Humà o VPH manifestat, normalment a partir dels 20 anys

No és una malaltia contagiosa, pot ser que estiga relacionada amb la consanguineidad dels pares i en major part dels éssers humans, només es presenten petites berrugues.

Hi ha tractaments preventius i intervencions quirúrgiques que redueixen els problemes i les formacions tumorals però no hi ha una cura definitiva.

Notícia original 

Notícia relacionada 1 

Notícia relacionada 2 

Menjar poc allarga la vida

 Els investigadors Concepcioó Rodríguez y Juan Carlos Izpisúa de l'nstitut Salk

Una investigació aporta dades que relaciona la disminució calòrica amb el fre de l’envelliment. L’estudi realitzat per l’investigador Juan Carlos Izpisúa  presenta  l’envelliment com un fenomen reversible, determinats canvis metabòlics que porten a una acceleració de l’envelliment es poden reprogramar si es disminueix la ingesta de calories.

El treball es va dur a terme utilitzant dos grups de rates: un grup que menjava a voluntat i l’altre que menjava un 30% menys de calories. Es van utilitzar rates de  mitjana edat entre 18 i 27 mesos que equivalen a 50 i 70 anys humans. Els beneficis de menjar menys només apareixen en eixe interval d’edat. Els resultats de l’estudi mostren que els marcadors de l’envelliment es redueixen a la mitat en les rates que menjaven menys calories respecte a les que menjaven sense restricció.

Concepción Rodríguez Esteban, investigadora del Salk Institute indica que durant l’envelliment hi ha una desregulació del sistema immune que provoca l’aparició de malalties associades a l’edat, com l’alzhèimer, molts d’estos canvis són epigenètics i és més fàcil desenvolupar fàrmacs per a este tipus de marcadors perquè no és necessari alterar el genoma de les cèl·lules. La reprogramació de determinats estats del sistema immune mitjançant la restricció calòrica és una ferramenta que permet el tractament d’eixe tipus de malalties que apareixen amb l’edat.

La conclusió de l’estudi és que la restricció calòrica activa processos de reciclatge cel·lular.

Notícia original:
Per què menjar poc allarga la vida

Notícies relacionades:
-Comprobat: la ciència explica per què menjar menys allarga la vida
-Menjar menys retarda l'envelliment

Vídeo relacionat:

La importància de la progesterona

Investigadors de la Universitat de Birmingham i el Centre Nacional per a la investigació d'avortaments espontanis, han declarat que si s'administrarà progesterona  dos vegades al dia a les dones amb un sagnat avançat durant l'embaràs podria donar lloc al naixement de 8450 bebés més sols a Regne Unit.


Aquests investigadors també adverteixen que donar progesterona a dones amb un sagnat al principi de l'embaràs no prevé la pèrdua del fetus, excepte entre les dones que van tindre un avortament espontani  previ.


Dos estudis defensen aquesta investigació fent dos assajos clínics.
El primer estudi va determinar una taxa de natalitat del 8% més alta en les dones que van prendre l'hormona en hospitals del Regne Unit i Països Baixos.
El segon estudi es va centrar més en l'impacte econòmic que tindria aquest fet i va afirmar que seria un tractament rendible per al sistema de salut.


Notícia original:

Notícia relacionada 1:

Notícia relacionada 2:

Vídeo:

L'ictus, un dels problemes mèdics més importants del segle XXI

Cada any es detecten 120.000 nous casos d'ictus , un cada sis minuts, i en els últims anys els casos en els joves s'han disparat: ha crescut un 25% en 20 anys, es creu que a causa dels canvis d'hàbits de vida i consum que regulen el colesterol, hipertensió o l'obesitat.

Aquest fet ha alarmat a la comunitat científica, ja que aquesta malaltia és més freqüent a partir dels 55 anys i el seu risc va incrementant a mesura que les persones van fent-se més majors. A més és la primera causa de mortalitat en Espanya entre les dones i la segona en els homes.


Hi ha dos tipus d'ictus: l'isquèmic  i hemorràgic. I per ha saber si estem tenint un hem de tindre en compte els següents símptomes: una parpella caiguda, visó doble o canvis en la visió, endormiscament d'una part del cos...

Notícia original:

Notícia relacionada 1:

Notícia relacionada 2:



Vídeo:

Detectada la major explosió de la història de l’univers

Un equip d'astronoms de Canadà i dels Estats Units han descobert la major explosió de la història de l’univers. Aquesta explosió s’ha detectat a un cúmul de galàxies de Ofico a uns 390 milions d’anys llum de la Terra.

Aquesta explosió va provocar un gran núvol de gas a una alta temperatura, encara que aquest gas ja s’havia investigat abans però van interpretar que no havia sigut produït per una explosió degut a les seves dimensions però dies després és va confirmar aquesta hipòtesi.

Els investigadors van informar de que en el forat realitzat caben unes 15 galàxies com la Via Làctia. Respecte al motiu del provocant d’aquesta explosió els investigadors afirmen que es degut a un període continuat de molta activitat en una galaxia produïda per l'acumulació de matèria entorn d’un forat negre. També l'nvestigador espanyol José Luis Gómez afirma que no és estrany veure aquest fenomen, però si d’aquestes dimensions.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

El coronavirus de Wuhan | China acusa a EE UU de crear pánico con sus medidas

El dia 23 de gener va començar la quarantena pel Coronavirus a la Xina ,Wuhan, la ciutat on va començar l'epidèmia .

EU ha estat el primer país que ha prohibit l'entrada als viatgers procedents de la Xina ja que és possible el contagi durant la incubació.

El Coronavirus pot provoca neumònia amb febra alta, tos seca, mal de cap i dificultat per a respirar. El seu període d'incubació mitjà és de tres a set dies, amb un màxim de 14.


Ja s'han produït 57 morts i 2.500 noves infeccions. També ha afectat a la bossa amb pèrdues del 7,72% i a la construcció, ja que s'ha construït un hospital en tan sols 10 dies gràcies a 4.000 treballadors i un miler de màquines de construcció. “L'hospital Huoshenshan “ , era necessari perquè els altres hospitals estan saturats i escasseja el material de protecció.

El Coronavirus s'està estenent per tot el món , es va originar a la ciutat de Wuhan, la Xina , però ja s'han trobat casos en altres països com Tailàndia, el Japó, els Estats Units, França, Alemanya i el Canadà.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Video 

Sanitat recomana a embarassades i xiquets de fins a 10 anys no menjar tonyina roja ni peix espasa

El Ministeri amplia l’edat fins a la qual desaconsella consumir grans peixos per la presència de mercuri

L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN)  desaconsella menjar peix espasa, tonyina roja, tauró i luci a les embarassades i als xiquets menors de 10 anys perquè contenen grans quantitats de mercuri.

El mercuri és un metall pesant que podem trobar en el medi ambient i en molts aliments i comporta molts riscos sanitaris. La forma en què es presenta en els peixos és el metilmercuri que afecta el sistema nerviós central, sobretot, en les etapes en què està desenvolupant-se. Per això els fetus i els xiquets menuts són els més sensibles a aquest metall. També s’ha observat que  el consum de mercuri afecta a l’augment de pes, la funció locomotora i la funció auditiva.

No obstant això, l’AESAN recomana el consum de peix perquè és saludable i aporta energia i nutrients necessaris per a les persones. El que s’ha de tindre en compte són les limitacions del consum de peixos amb alt contingut de mercuri, sobretot, en els grups de risc que hem detallat més amunt. 

Notícia original 

Notícies relacionades:

Estos son lo 5 pescados del «súper» que más mercurio acumulan 

¿Cómo saber si tienes mercurio en el organismo y qué debes hacer? 

Vídeo

Mor Margarita Salas, referent de la ciència espanyola

Margarita Salas al seu laboratori

Margarita Salas (1938) una de les científiques més importants d’Espanya va morir el dia 7 de novembre als 80 anys.

Va impulsar la biologia molecular a Espanya a través del seu estudi del fago Phi29, un virus que infecta els bacteris.

No ho va tenir fàcil, perquè als anys 60 a Espanya la ciència no tenia quasi finançament, per això al 1964 es va traslladar a treballar a Nova York (amb el Nobel Severo Ochoa). Va tornar a Espanya als tres anys al Centre d’Investigacions Biològiques (CIB) on va començar a treballar amb el virus bacteriòfag Phi19. L’estudi d’aquest virus li va permetre crear una tecnologia que va revolucionar les proves d’ADN i va patentar el seu invent a EEUU i a Europa a nom del Centre Superior d’Investigacions Científiques generant molts  ingressos a esta institució.

Margarita Salas també va destacar com a formadora i va donar suport a grans científics i científiques a Espanya com Maria Blasco, directora del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), com Marisol Sonegas (CNIO), Jesús Àvila un dels més destacat en l’estudi de d’alzhéimer) i l’exministra de Ciència Cristina Garmendia.

La científica  també va es trobar amb el masclisme en la ciència, no als EEUU però sí a Espanya on van qüestionar la seua valia com a científica i investigadora. Al 1988 va ser nomenada presidenta de la Societat Espanyola de Bioquímica; al 1992, directora del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa. Al 2003 va ingressar a la RAE ocupant la cadira i. I al 2007 va  ser la primera dona en ingressar a l’AcadèmiaNacional de les Ciències als EEUU. Salas va denunciar la gran discriminació que patien les dones en la ciència.

Notícia original 

Notícies relacionades

Margarita Salas, la científica que transformó un virus en una máquina de hacer dinero 

Margarita Salas, primera española en la Academia de Ciencias de EE UU 

Vídeo

El càncer de mama, que mata a 500.000 dones cada any, podria detectar-se fins 5 anys abans gràcies a una anàlisi de sang

És un projecte d'uns investigadors australians que volen intentar identificar el càncer de mama, el d'ovaris i el de pulmó, mitjançant una anàlisi de sang, que ens podria dir si el tenim o hem recaigut abans que una mamografia, ressonància o biòpsia.

Actualment estan comparant la sang de 90 dones amb càncer de mama i la de 90 dones que no el tenen. si en la sang es detecten exosomes, és perquè pot haver risc de tindre càncer, però si no hi ha, pot ser o que no tingues càncer o que ja ha desaparegut.

Aquest projecte podria estar disponible en 4 o 5 anys.

noticia original:

noticia relacionada 1:

noticia relacionada 2:


Vídeo: