Els 30 segons que van canviar el destí dels dinosaures

Els dinosaures van ser vertebrats terrestres que van dominar el planeta Terra durant 135 milions d'anys, des de l'inici Juràssic (fa 200 milions d'anys) fins al final del Cretaci (66 milions d'anys). Aquests van desaparèixer gràcies a un meteorit.

Sean Gulick és autor d'un estudi que sosté que si l'impacte de l'asteroide hagués estat 30 segons abans o després, el món seriosa un lloc molt diferent al conegut en aquests temps.

Segons la seva investigació, el famós
meteorit de 12 quilòmetres de diàmetre que va impactar a Yucatán, va causar un efecte devastador sobre la Terra de pura casualitat.

Gulick afirma que de no ser per aquell accident, l'ésser humà no seria l'espècie dominant al planeta, sinó els dinosaures. Sosté que al perforar el cràter van descobrir que la roca tènia bastant contingut en sofre, que és va vaporitzar amb el colp del meteorit i va omplir l'aire amb un núvol de pols, molt semblant al d'una erupció volcànica.

Aquest fum va actuar de reflector de la llum i va refredar el planeta per alguns  anys. Els dinosaures que van sobreviure a l'efecte de l'aire van morir de fam.

El més resaltant de l'estudi és que si l'impacte del meteorit hauria estat 30 segons abans o després, hauria aterrat a l'oceà Pacífic o Atlàntic, vaporitzant l'aigua i causant menys danys que el produït per la roca de sofre. També
explica com un asteroide "xicotet" va poder causar tant de mal a un planeta.

Noticia original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Noves dades confirmen un possible impacte en 2068 de l'asteroide Apophis

 

La detecció d'un efecte físic que actua sobre l'acceleració de l'asteroide de 300 metres Apophis confirma que l'escenari d'impacte contra la Terra en 2068 continua sent possible.

Aquesta acceleració sorgeix d'una força extremadament feble sobre un objecte degut a una radiació tèrmica no uniforme. La força és particularment important per a l'asteroide Apophis, ja que afecta la probabilitat d'un impacte terrestre.

PASSARÀ PROP EN 2029 

Les noves observacions obtingudes amb el telescopi Subaru a principis d'enguany van anar prou bons per a revelar l'acceleració Yarkovsky de Apophis, i mostren que l'asteroide s'està allunyant d'una òrbita purament gravitacional en uns 170 metres per any, la qual cosa és suficient per a mantindre l'escenari d'impacte de 2068 en joc», ha agregat.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

Noves dades confirmen un posible impacte en 2068 del asteroide Apophis

La detecció d'un efecte físic que actua sobre l'acceleració de l'asteroide de 300 metres Apophis confirma que l'escenari d'impacte contra la Terra en 2068 segueix sent possible.
L'investigador Dave Tholen i els seus col·laboradors de l'Institut d'Astronomia de la Universitat de Hawaii han anunciat la detecció de l'acceleració de Yarkovsky en l'asteroide Apophis, proper a la Terra.
Aquesta acceleració sorgeix d'una força extremadament feble sobre un objecte a causa d'una radiació tèrmica no uniforme.PASSARÀ A PROP A 2029

Apophis és digne de menció per la seva aproximació extremadament propera a la Terra el divendres 13 d'abril de 2029, quan l'asteroide de 300 metres de grandària es farà visible a el passar dins el cinturó de satèl·lits de comunicacions que orbiten la Terra.

«Sabem des de fa algun temps que un impacte amb la Terra no és possible durant l'aproximació pròxima de 2029», ha dit en un comunicat Tholen, que ha estat seguint amb precisió el moviment d'Apophis al cel des que el seu equip ho va descobrir en 2004.



Notícia original
Video
Notícia relacionada
Notícia relacionada 2

Un dels cràters d'impacte més grans del món es troba baix Grenlàndia

Un equip internacional d'investigadors, dirigit pels científics del Centre de Geogenètica del Museu d'Història Natural de Dinamarca, de la Universitat de Copenhagen, ha fet públic el descobriment d'un cràter d'impacte d'unes dimensions de 31 quilòmetres de diàmetre. Aquest cràter es troba soterrat sota una gruixuda capa de gel baix Grenlàndia i és la primera ocasió en que es troba un cràter baix qualsevol de les capes de gel que envolten el planeta.

El cràter fou trobat el juliol del 2015 quan aquests investigadors estaven inspeccionant un nou mapa topogràfic baix la capa de gel de Grenlàndia. Aleshores, se n'adonaren d'una depressió circular enorme que no s'havia detectat abans i que es trobava just al davall de la glacera Hiawatha, situada a la vorera de la part nord de la capa de gel. Tres anys després, els investigadors han verificat finalment el seu descobriment i ho han enviat a una revista científica.

Segons l'estudi, el cràter s'originà al impactar un meteorit d'un quilòmetre de llargària al nord de Grenlàndia que, a més a més, es trobava compost per ferro en la seua majoria, quedant cobert per una capa de gel que rondaria el quilòmetre de gruixuda.

Es creu que les conseqüències d'aquest esdeveniment van ser terribles per al nord del planeta. Com que encara no s'ha esbrinat la data exacta del cràter, es difícil conèixer les conseqüències donades. Malgrat açò, un dels investigadors considera que les condicions en que es troba el cràter podrien indicar que s'hagués format després que els gels cobriren Grenlàndia, encara que no se sap quants anys enrere va ocórrer allò.

Vídeo relacionat amb la notícia

· Notícia original

· Notícia relacionada 1

· Notícia relacionada 2 

Meteorits conten la història del seu camp magnètic

Científics, liderats des de la Universitat de Cambridge, han aconseguit capturar la informació magnètica guardada des de fa milers de milions d'anys en partícules cristal·lines de meteorits. Amb aquest estudi han pogut reconstruir la història del camp magnètic d'un asteroide format poc després de la creació del Sol.
Segons afirma Julia Herrero Albillos, una investigadora espanyola que ha participat en el projecte, l'asteroide  pot servir com a model d'estudi de la Terra a petita escala i és per això que amb les dades obtingudes, podrem aproximar-nos a com serà el refredament de la Terra i quan es produirà, ja que els asteroides al ser més petits ja han experimentat aquest procés.

El camp magnètic de la Terra , a part de ser el responsable de l'orientació de les brúixoles, ens protegeix de les radiacions solars i permet la vida al planeta. En un principi els asteroides també són capaços de generar camps magnètics , però quan el nucli es refreda i es solidifica deixen de fer-ho, deixant el senyal creat registrat en els materials magnètics de l'asteroide.

Fins ara sols podíem ‘llegir’ els senyals magnètics dels meteorits amb l'estudi de les zones magnètiques de grandària micromètrica, les quals podien sofrir modificacions durant el viatge fins a la Terra. Però amb aquests resultats podrem estudiar altres zones magnètiques, com són les regions nanomètriques de tetranenita, presents als meteorits analitzats.

Noticia original

Noticies relacionades:
- Els meteorits no cauen aleatòriament
-Camp magnètic terrestre canvia rapidament

Vídeo:

Visitar un asteroide, pas previ per anar a Mart

Un científic del MIT proposa aprofitar el pas proper  de roques espacials com a preparació per a  la conquista del Planeta roig.


Mart és l'objectiu final de la NASA, on pretenen aplegar en 2035 en el que sería el primer vol interplanetari per a els éssers humans. Pero el camí a seguir abans del gran objectiu encara no está clar. Richard P. Binzel, profesor de ciéncia planetaria en l'Institut de Tecnología de Massachusetts (MIT) en Cambridge (EE.UU.), proposa en la revista Nature aprofitar que mils d'asteroides del tamany d'un contenidor de carga i més grans pasen casi tan prop com la Lluna cada any per a fer una excursió previa, e inclus anar un poc més lluny. La conquista d'una d'aquestes roques supondría el millor entrenament tant en vol como en vehículs robótics, ferramentes i habilitats humanes abans d'anar al Planeta roig.

Per a conseguir l'exploració d'estos  móns  farien falta vehículs robótics operats i ferramentes per a permitir treballar als astronautes independentement del seu tamany, forma o gir, ja que no hi ha ninguna raó per a pensar que estes roques tinguen una superficie llisa acceptable per a un trage espacial. Amb un arsenal de dispositius d'agarre per a guanyar un punt de suport necesari per a treballar en microgravetat i la capacitat d'operar totes les hores necessaries, l'exploració d'estoss móns podría ser posible.
A partir d'ahí, podríem extendre la duració del vol a rangs cada volta majors, el que demostra que Mart  está al nostre alcance.

Noticia original

Noticies relacionades:

-Viatje i estancia en Mart 

-La NASA arrastrarà un asteroide fins la Lluna

Video: