La llet materna compleix la funció d'aportar totes les necessitats nutricionals.
Actualment suggereixen alimentar d'aquesta manera durant els primers sis mesos de vida del nadó per garantir el seu creixement, desenvolupament i salut.
S'han realitzat 18 estudis sobre la relació entre lactància i risc de patir leucèmia infantil. Els autors de l'estudi, van trobar que la lactància materna durant els primers sis mesos de la vida del nen repercuteix amb un 19% menys de risc de patir leucèmia, en comparació amb alimentar el nadó sense llet materna o un período de temps mes curt a sis mesos.
Han trobat diversos mecanismes biològics que poden explicar els beneficis de la llet materna. Aquesta conté una gran quantitat de components immunològics actius i mecanismes que desenvolupen el sistema immunològic.
Aquest estudi ens recorda la importància de donar el pit en els primers mesos de vida de l'infant, per tant, s'ha d'ensenyar a les mares que aquest simple acte pot garantir la bona salut del seu fill.
El primer pas el va donar Regne Unit després d'aprovar el passat mes de febrer una tècnica de reproducció assistida que es basava en la utilització de l'ADN de tres persones (amb òvuls de dues dones i l'esperma d'un home) per evitar que ningun xiquet nasquera amb malalties transmissibles. Ara, un equip de científics espanyols ha descobert una manera alternativa per no haver d'utilitzar ADN de tres persones a fi d'eliminar les malalties mitocondrials. La nova tècnica elimina els gens alterats directament en l'embrió o fins i tot al propi òvul abans de ser fecundat.
Però, s’exposa la possibilitat de posar en pràctica el "ADN a la carta". Aquesta demostració confirmada que es pot canviar el material genètic d'una persona no només ens portaria a corregir o eradicar malalties transmissibles sinó que podríem aconseguir que els xiquets foren més alts, que tingueren els ulls blaus, que foren més intel•ligents ...
En aquest cas concret els científics no han editat l'ADN nuclear; únicament s'ha esborrat selectivament l'ADN mitocondrial mutat tant en òvuls com en embrions de ratolins, descobrint que una vegada nascudes les cries, totes elles van naixer sanes. La tècnica funciona com si d'unes tisores moleculars es tractés, emprant nucleases que detecten l'ADN alterat i el tallen. Aquest tall no elimina totes les còpies mutades però sí les suficients per assegurar una descendència sana.
Aqueste fet en medicina, que de moment ha estat provat amb èxit en ratolins (el següent pas serà provar en éssers humans). La seva posada en pràctica en els humans podria prevenir, abans de naixer, malalties hereditàries com el càncer, la diabetis o les malalties neurodegeneratives.
L'origen del VIH-1, el virus que provoca la sida en la seva forma més infecciosa i virulenta, està en els goril•les del sud del Camerun, actualment en perill d'extinció, segons una investigació internacional amb científics del Brasil, França, Estats Units, Regne Unit i diversos països africans. El misteri, per fi, s’ha resolt.
Fins ara es pensava que la major part de la pandèmia actual havia saltat des del ximpanzé a l'ésser humà. No obstant això, aquest nou treball, llança a la llum sobre aquest assumpte, descartant als ximpanzés i assenyalant als goril•les del Camerun com propagadors d'aquest virus a través del virus d'immunodeficiència dels simis (VIS). "Les dues espècies, ximpanzés i goril•les, alberguen virus que són capaços de creuar la barrera de les espècies i saltar a humans causant grans malalties. I igual que en el cas ja conegut dels ximpanzés, la manera de transmissió a humans més probable en el cas dels goril•les és a través de l'exposició a sang i teixits infectats durant la caça d'animals silvestres ".
Els científics van examinar mostres de femta de diferents espècies i subespècies de goril•les per tot el centre d'Àfrica amb la intenció de buscar anticossos que puguin donar pistes sobre la presència del virus d'immunodeficiència simi, descobrint aquesta connexió amb els goril•les occidentals de les terres baixes i posant fi a les hipòtesis que s'havien relacionat als nostres veïns primats homínids com a responsables de la pandèmia humana.
La creença popular de que fumant allibers l'estrès, l'ansietat i que actua com un relaxant o tranquil•litzador, queda completament desmentida amb aquest nou estudi dut a terme pel University College London (Regne Unit). Més bé passa tot el contrari. Fumar augmenta un 70% el risc de patir ansietat i depressió. Per a la seva investigació, els científics van comptar amb la participació de 6.500 persones (tant fumadors com no fumadors) de més de 40 anys d'edat, descobrint, després d'un anàlisi psicològic de tots ells, que el 18,3% dels fumadors presentava símptomes de depressió i ansietat davant el 10% dels no fumadors i del 11,3% dels exfumadors. L'estudi tira així per terra el mite que el tabac relaxa.
“Hi ha una creença per part de molts fumadors que fumar redueix l'ansietat i l'estrès, que és al seu torn el que provoca que molts fumadors es desanimen per deixar l'addicció. No obstant això, en lloc d'ajudar a la gent a relaxar-se, fumar augmenta l'ansietat i la tensió. La sensació de reducció d'estrès o de relaxació és temporal i prompte és substituïda per el síndrome d'abstinència i els desitjos”.
I és que el tabac no redueix les causes subjacents a l'estrès. A la llum d'aquests resultats, deixar de fumar no només ens ajudaria a cuidar la nostra salut ia assegurar-nos una vida més llarga i saludable, sinó que pot ser una eina molt útil per a combatre l'ansietat, la depressió i millorar la salut mental, ja que l'estudi també va descobrir que els exfumadors que havien deixat l'hàbit feia més d'un any, van tenir perfils d'ansietat i depressió similars als participants que mai havien fumat.
