L'evolució cultural entre els éssers humans ha sigut possible gràcies a què podem escriure, parlar, escoltar i llegir, ja que com bé sabem, el llenguatge és el que ens ha donat capacitat per a acumular els coneixements i transmitir aquests a les altres generacions. I dintre de la mateixa comunicació, fins i tot la conversa més aleatòria es converteix en alguna cosa important, ja que quan parlem en algú pretenem que la seua conducta canvie i realitze el que li demanem o bé també que ens escolte i ens diga alguna cosa al respecte.
Encara que no ho pensem, aquest comportament usual, és un complex mecanisme de processos cerebrals específics en cadascuna de les fases per a comprendre i produir el llenguatge, l'exemple més clar és que hi ha lesions cerebrals en zones específiques que afecten capacitats molt determinades, com l'agramaticalitat o l'apràxia. No obstant això, independentment d'aquests problemes, sembla que l'estat anímic és una interferència més potent inclús que una ambulància passant a totes hores per davant del teu estudi.
Segons un estudi publicat divendres, les persones amb depressió tenen menys capacitat per a escoltar les paraules.
Aquest fet es deu a què, segons l'equip de científics, el cervell melancòlic està completament aïllat de l'entorn per pensaments que interfereixen en les seues capacitats per comprendre la comunicació, i per tant, les paraules.
Açò contradeia els estudis previs que indicaven què, les persones deprimides, no sols tendien a escoltar i recordar més bé les paraules tristes, sinó que també, detectaven més fàcilment l'energia negativa del seu entorn. Segons les conclusions de l'última investigació, els cervells amb depressió escolten pitjor, independentment de la càrrega negativa del seu entorn.
Per a comprovar aquests fets, l'equip d'investigadors, va realitzar una sèrie de proves a estudiants sans i estudiants amb clars símptomes de depressió. En la qual prova l'investigador emetia a l'estudiant una mena de frases, algunes amb càrrega emocional negativa, altres neutrals o positives, amb sorolls al fons i més tard, aquest havia d'escriure el que l'investigador li havia dit. Per així comprovar fins on havia pogut captar l'estudiant.
En un futur, volen estudiar fins a quin punt les emocions poden modular la capacitat d'aprenentatge.
Notícia original
Notícia relacionada
