LA NASA ENVIARÀ EL SEU PRIMER ROBOT A LA LLUNA A FINALS DEL 2023

La NASA planeja enviar el seu primer robot a la Lluna a la fi de 2023 per buscar gel i altres recursos.

Anomenat Viper, el robot es centrarà en explorar les regions que es troben en ombra permanent. Aquestes àrees no han vist la llum del Sol en milers de milions d'anys i són alguns dels punts més freds de el sistema solar.

Per realitzar l'anàlisi el robot farà servir un sistema de suspensió que li permet desplaçar-se per tots els tipus de sòl amb unes rodes especials.

El disseny de rover millora de forma significativa l'antic robot que servia per prospectar la Lluna anomenat Resource Prospector, que la NASA va cancel·lar a principis de 2018.

Viper portarà quatre instruments fonamentals per realitzar l'expedició lunar: un espectròmetre infraroig, un espectròmetre de masses, el trepant de percussió i un espectròmetre de neutrons. Abans que el robot arribe a la Lluna, l'equip provarà les versions anteriors d'aquests instruments per comprovar que no hi ha cap tipus de risc.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

DESCOBREIXEN LA GALAXIA ESPIRAL MÉS ANTIGA

Uns investigadors han trobat una galàxia amb una morfologia en espiral, tan sols 1.400 milions d'anys després del Big Bang. Aquesta és la galàxia més antiga del seu tipus observada fins ara. Gràcies a aquest descobriment, els investigadors s'han preguntat com i quan es van formar les galàxies espirals.

Les galàxies espirals són objectes fonamentals en l'Univers i representen fins al 70% del nombre total de galàxies. També cal dir que estudis realitzats, han demostrat que la proporció de galàxies espirals disminueix ràpidament a mesura que mirem cap enrere en la història de l'Univers.

Tsukui, l'autor principal de la investigació, i el seu supervisor Satoru Iguchi, professor de SOKENDAI i de l'Observatori Astronòmic Nacional del Japó (NAOJ), van notar una galàxia anomenada BRI 1335-0417 a l'Arxiu Científic d'ALMA (Atacama Large Millimeter / Submillimeter Array). La galàxia va existir fa 12.400 milions d'anys i contenia una gran quantitat de pols, enfosquint la llum de les estrelles, fent que fora un estudi complicat d'aquesta a la llum visible.

Els investigadors van trobar una estructura en espiral que s'estén uns 15.000 anys-llum des del centre de la galàxia, la qual cosa equival a un terç de la mida de la Via Làctia. La massa total estimada d'estrelles i matèria interestel·lar en BRI 1335-0417 és aproximadament idèntica a la de la Via Làctia.

I la pregunta és, com es va formar aquesta estructura en espiral diferent a només 1.400 milions d'anys des del Big Bang?

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

L'helicòpter robòtic Ingenuity informa del seu estat des de Mart

El singular robot volador Ingenuity ha "telefonat a casa" per dir que està bé, des de la seva actual ubicació, encara subjecte a la "panxa" del Perseverance, l'altre robot, molt més gran, amb el qual va descendir a la superfície de Mart en 18 de febrer.

Els controladors de la missió al Laboratori de Propulsió a Raig de la NASA, al sud de Califòrnia, han rebut el primer informe d'estat de la Ingenuity. El missatge, que ha arribat mitjançant una connexió a través de la sonda espacial MRO, que està en òrbita al planeta vermell des de 2006, indica que tant l'helicòpter com la seva estació base estan funcionant com s'esperava.

A l'igual que gran part de l'helicòpter de 2 quilograms, les sis bateries d'ions de liti que ho donen energia són relativament convencionals i estan disponibles al mercat. Actualment reben recàrregues de la font d'alimentació de el rover.

Després que el Perseverance deposite a la Ingenuity a la superficie, l'helicòpter disposarà d'un període de 30 dies marcians per realitzar les seves primeres proves de vol, un experiment pioner en tota regla.

Si el Ingenuity sobreviu a les gelades nits marcianes, en què la temperatura pot baixar fins als 90 graus centígrads sota zero, les proves culminaran amb el primer vol d'una aeronau en un altre món.

Si el Ingenuity aconsegueix enlairar-se i mantenir-se flotant una estona durant el seu primer vol, s'haurà aconseguit més del 90% dels objectius de el projecte.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

EL "LLAC MARCIÀ" TURC QUE VA MOSTRAR EL RUMB AL PERSEVERANCE

Un llac turc únic al món ha permesa als enginyers espacials preparar expressament per al qual podien trobar-se al planeta vermell.

El que es van trobar ser un llac que conté minerals carbonats, d'aquí l'atractiu color de part de super riba, i dipòsits de sediments similars als detectadoen al cràter d'Jezero que, de fet, es creu que antany va ser també un llac.

Els investigadors han detectat que, de la mateixa manera que en el llac turc, el cràter marcià disposa d'un antic delta formació por aigua que va poder circular fa entre tres-quatre mil milions d'anys.

"El llac Salda, que preservarem en super estat natural per a les futures generacions, també llançarà llum en un estudi excitant per al món científic, a més de ser una estructura única por super bellesa visual", va dir, el diari Sabah.

Fins fa just dos anys, el llac Salda, a la província de Burdur, era una visita obligada per als turcs.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

L'ORIGEN DEL COS CELESTE QUE VA PROVOCAR L'EXTINCIÓ DELS DINOSAURES

Fa 66 milions d’anys que un objecte còsmic va col·lisionar contra la Terra provocant una extinció massiva d’éssers vius incluint els dinosaures. L’objecte va impactar on hui en dia en situa la ciutat de Chicxulub en Mèxic.

El cos celeste va excavar davant de la costa de Mèxic un cràter de 150 quilòmetres d'extrem a extrem i 20 quilòmetres de profunditat. El seu devastador impacte va provocar una catàstrofe mediambiental que va portar el regnat dels dinosaures a un final abrupte.

D'on va venir l'asteroide o cometa i com va arribar a col·lisionar contra la Terra? Investigadors de el Centre per a la Astrofísica (CfA) gestionat conjuntament per la Universitat Harvard i l'Institut Smithsonian, totes aquestes entitats en Estats Units, creuen tenir la resposta.

Valent-se d'anàlisis estadístiques i simulacions gravitacionals, Siraj i Loeb calculen que una fracció significativa dels estels de període llarg que s'originen en el núvol d'Oort, poden ser desviats del seu curs pel camp gravitacional de Júpiter quan es donen les condicions apropiades per a això. El núvol d'Oort ocupa una regió esfèrica molt gran al voltant del Sol i els planetes i altres astres coneguts del nostre sistema solar. Es creu que aquest núvol conté centenars de milers de milions d'estels.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

UN EQUIP BASC ACONSEGUEIX 9,3 MILIONS D’EUROS PER INVESTIGAR L'ORIGEN DE L'UNIVERS

Entre la universitat del País Basc i Ikerbasque, investigadors del Centre Internacional de Física de Donostia i l’ajuda de la universitat de Harvard, han aconseguit per Euskadi la primera ajuda europea ERC Synergy valorada en 9.3 milions d’euros per investigar l’origen de l’univers.

El dijous dia 4 de novembre van anunciar que era una de les ajudes més prestigioses del món.

Amb aquesta subvenció el que intenten fer és reunir a investigadores per juntar les capacitats, coneixements i altres complements que poden servir per a que la investigació siga més factible.

També conten amb l’ajuda del projecte Synergy-2020 NEXT-BOLD, que preten descubrir si el neutrí és la seua pròpia antipartícula i això ajudarà molt a respondre preguntes sobre l’origen de l’univers.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

NOTICIA RELACIONADA 3 + VIDEO 

5 PLANETES BRILLARAN AL CEL EN EL MES DE NOVEMBRE

En el mes de novembre podrem observar 5 planetes a diferents hores de la nit.

Primerament, Mart, és de color taronja i ja està molt per damunt de l’horitzó. Es podrà veure perfectament i amb molta lluminositat la nit del 25 al 26 de novembre.

Seguidament, Júpiter i Saturn que estan situats al sur-oest durant la primera part de la nit, molt pròxims a la lluna.

El primer és el més brillant dels dos i està situat més a la nostra dreta i Saturn el podrem encontrar més amunt de Júpiter, a l'esquerra de manera diagonal. La millor data per a veure’ls és des del 18 fins al 21 de novembre.

Finalment, Venus i Mercuri. Com sempre podrem veure a Venus en la matinada, quan més brilla i seguidament a Mercuri però este sols s’alçarà 5 graus des de l’horitzó. Estos es podran veure la matinada del 13 de novembre al sur-est.

Una cosa que tenim que tenir en compte és que per apreciar millor els planetes deurem de allunyar-nos de les llums artificials.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2