Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris univers. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris univers. Mostrar tots els missatges

dimecres, 19 de maig del 2021

DESCOBERTS 3 EXOPLANETES POTENCIALMENT HABITABLES I PROPERS

Els investigadors escolten el cel en la cerca de planetes amb unes condicions semblants a les del nostre perquè en un futur els éssers humans puguem habitar en ells, encara que siga dins de milers d'anys.


 

Per a detectar aquests tres exoplanetes els astrònoms van usar el TRAPPIST, un telescopi especialitzat en la cerca de planetes fora del sistema solar i que es troba en l'ESO.
Per a trobar aquells planetes els investigadors se centren en una estrela i analitzen la quantitat de llum que ens arriba; per a això abans han de triar bé en quina estrela centrar-se. Quan això ocorre significa que diversos objectes passen entre l'estrela i la Terra, o que és possible que un planeta orbite al voltant de l'estrela.

Ara, després de mesos d'investigació han determinat que els tres planetes es troben en la constel·lació d'Aquari i que tenen una grandària similar al de la Terra però el seu període orbital no és el mateix.
Per a molts investigadors es tracta d'un pas de gegant en la cerca de vida en l'univers.

 

 NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIES RELACIONADES:
Descoberts tres nous exoplanetes que podrien albergar vida

Descobreixen tres nous exoplanetes pròxims a la Terra, i un d'ells podria albergar vida 

 

VÍDEO RELACIONAT

dilluns, 10 de maig del 2021

La possible existència de forats negres superlatius

Els forats negres estan localitzats a l’espai i són objectes d'una immensa gravetat que no
deixa eixir res després que entre dins. Els forats negres tenen tres tipus distints:


  • Els forats negres de massa estel·lar es crea quant astres d’un cert orde fan implosió en forma de supernova.


  • Els forats negres de massa intermèdia són més grans que els estel·lars.


  • Els forats negres supermassius són els més grans que l’humà coneix.


Fins ara es pensava que els forats negres sols es podien formar en el sano d'una galàxia, però fins que un nou estudi va indicar que ara també es podien formar a través del col·lapse gravitatiu d’una estrella.


A més d’açò també podem saber que els forats negres són un 80% de la massa de l’Univers. I gràcies a Stephen Hawking també podem saber que els forats negres són un dels millors candidats per a poder trobar noves galàxies i estrelles.



dijous, 11 de març del 2021

Posant el "Bang" al Big Bang



Segons la teoria del Big bang, fa uns 13.800 milions d'anys, l'univers estava concentrat en un ínfim xicotet punt que albergava tota la matèria, va explotar per a després refredar-se a mesura que s'expandeix. Al transcurs d'aquesta expansió, es van anar formant se les reaccions que van cuinar les primeres estrelles, galàxies, i tot allò que hui veiem en l'univers.

Els físics creuen que va existir una altra fase encara més explosiva que va precedir a aqueix univers primitiu que estava a punt de florir de manera abrupta. Es refereixen com la Inflació Còsmica, i afirmen que va durar menys d'una bilionèsima de segon. Els dos processos es presenten tan radicalment diferents entre sí.

També han deduït una fase intermitja entre la Inflació Còsmica i el Big Bang. Aquesta, coneguda com a Fase de Reescalfament, va aparèixer al final de la Inflació Còsmica i es presumeix que va involucrar els processos que van portar la matèria freda i uniforme de la Inflació a convertir-se en caldo energètic que va donar el tret d'eixida al Big bang.

dilluns, 9 de novembre del 2020

La vida a Venus es tambaleja

 






Poc després de que la notícia sobre la possible existència de vida a Venus una gran quantitat de científics ho dubten.


Es deia que a l’atmosfera de Venus és podia trobar fosfina, un gas associat a la vida de microbis. Però segons molts astrònoms i científics creuen que els estudis originals no es poden sostindre.

Es creu que el telescopi ALMA estava mal calibrat, ja que hi ha moltes inconcluències, com on han trobat la fosfina i amb quina quantitat.

Els astrònoms encarregats d'aquesta investigació estan recalibrant el telescopi per a poder tornar a fer la investigació i descobrir si es verdadera la possible vida a Venus.

Article Original 

Article Relacionat 1 

Article Relacionat 2 

 

Video:





 


divendres, 6 de novembre del 2020

UN EQUIP BASC ACONSEGUEIX 9,3 MILIONS D’EUROS PER INVESTIGAR L'ORIGEN DE L'UNIVERS

Entre la universitat del País Basc i Ikerbasque, investigadors del Centre Internacional de Física de Donostia i l’ajuda de la universitat de Harvard, han aconseguit per Euskadi la primera ajuda europea ERC Synergy valorada en 9.3 milions d’euros per investigar l’origen de l’univers.
El dijous dia 4 de novembre van anunciar que era una de les ajudes més prestigioses del món.


Amb aquesta subvenció el que intenten fer és reunir a investigadores per juntar les capacitats, coneixements i altres complements que poden servir per a que la investigació siga més factible.

També conten amb l’ajuda del projecte Synergy-2020 NEXT-BOLD, que preten descubrir si el neutrí és la seua pròpia antipartícula i això ajudarà molt a respondre preguntes sobre l’origen de l’univers.








dilluns, 2 de desembre del 2019

Descobert Higía, el planeta més nan del sistema solar.




Ara, un equip internacional d'astrònoms afirma que hi ha un nou planeta nan i de fet, és el més xicotet que existeix en el sistema solar. El seu nom és Higía.


Primerament, Higía li faltava complir una de les tres condicions que ha de tindre per a ser un planeta nano. Però més tard un equip internacional d'astrònoms va usar el Telescopi Molt Gran, per a esbrinar si compleix la tercera condició, gravetat pròpia i forma rodona.


Plutó, Ceres, Eris, Makemake i Haumea són els cinc planetes nans confirmats. El planeta considerat més xicotet és Ceres amb un diàmetre 950 quilòmetres mentres que Higía té 430 quilòmetres. El misteri de l'origen de Higía (el nom deriva de la deessa grega de la salut i la higiene) segueix sense ser respost.


Els astrònoms van realitzar simulacions per a entendre les dimensions dels cossos que van xocar, han cobert el 95% de la geografia del planeta i no han trobat cap cràter amb una col·lisió compatible amb els resultats.

dilluns, 10 de novembre del 2014

Descobert el planeta més paregut a la terra



La NASA descobreix un planeta habitable en unes condicions molt paregudes a les de la Terra.

Es tracta del planeta anomenat Kepler-186f situat a 500 anys llum de la Terra i orbitant al voltant d’una enana roja  a una distància el suficientment llunyana per a mantindre una temperatura el suficientment gelada però no tan lluny com per a congelar-se.
Uns dels factors més importants en el descobriment d’aquest nou planeta és que tan sols és mes gran que el tamany de la Terra en un 10% i els demés amb possibilitat de trobar vida són tan grans que som incapaços de saber de que estan compostos i és improbable que els gasos de la seua atmosfera siguen respirables.

Per a trobar més planetes com aquest està el telescopi Kepler  i la seua funció és únicament aquesta.

Noticia original

Noticies relacionades

El telescopi espacial Kepler
Què és el telescopi Kepler?

Vídeo:

diumenge, 2 de novembre del 2014

Els universos paral·lels existixen e interactuen entre sí


Segons una teoría, no sols existís el món que experimentem, sino múltiples a la vegada, alguns pareguts i altres completament diferents, tots reals.

La controverguda idea de la existencia d'universos paral·lels va sorgir com una teoría dintre de la mecánica cuántica alrededor de 1957. La teoría mantin que l'univers es ramifica en un montó de nous cosmos alternatius. Alguns es pareixen al nostre pero altres són completament diferents, de forma que totes les posibilitats es prenen en conter.

 Pareix de ciencia ficció i encara no hi han probes per a defenrde-ho, pero els multiversos són un seriós supost de treball en la cosmología, la física y la astronomía.
Académics de la Universitat de Griffith  no sols creuen que ixos multiversos  existisen, sinó ademés están convencuts de que interactúen entre ells. En un artícle publicat en la prestigiosa revista Physical Review X, Howard Wiseman y Michael Hall, del Centre de Dinámica Cuántica de Griffith, y Dirk-Andre Deckert, de la Universitat de California, expliqen que en lloc d'evolucionar de forma independent, aquests mons propers s'influixen entre sí per una  força de repulsió,  tal interacció podría explicar tot el que es extrany sobre  la mecánica cuántica.

Es necesita la teoría cuántica per a explicar cóm funciona  l'univers a escala microscópica, i es creu que es algo aplicable a tota la materia.
Cada univers es ramifica en un montó de nous universos cada volta que es fa una medició cuántica.  En alguns universos l'asteroide que va matar als dinosaures va pasar de llarg i en altres, Australia va ser colonitzada per els portuguesos», explica Wiseman.

Notícia original

Notícies relacionades:
-Creen en un laboratori  un posible precursor de la vida
-Científics italians logren que el cobre “roçe” el cero absolut

Video:

dissabte, 1 de novembre del 2014

L'EDAT DE L'UNIVERS ÉS LA QUE REALMENT CONEGUEM?


Els investigadors estan estudiant una vella estrella anomenada “Matusalén”. Han descobert que la seua edat és de 14.460 milions d’anys, per aquesta raó els fa dubtar de l’edat de l’Univers.

Aquest astre es troba a 190 anys llum de la Terra en la constel•lació de Libra. Feia un segle es considerava una estrella d’alta velocitat, però la seua composició pobra en metalls posava en dubte aquesta teoria. Els científics van afirmar que el càlcul de la seua edat podia variar considerablement i fer-la més jove, asò significa que l’edat de l’Univers també variaria.

Birol Kilkis, un científic, basant-se amb les teories de l’astre “Matusalén” va recalcular l’edat de l’Univers i es va adonar de que era d’uns 14.885 milions d’anys aproximadament, la qual cosa és major que la estimació del fons de microones, i aquest càlcul coincidia amb la de l’edat de l’astre estudiat. Finalment Kilkis va arribar a la conclusió de qeu l’Univers s’ha accelerat 4.400 milions d’anys després del Big Bang.