La NASA enviarà per primera vegada una dona a l'espai, en concret a la Lluna, com a part del seu projecte anomenat Artemisa. Segons afirma Jim Bridenstine, administrador de l'organització, aquest programa permetrà a tots els joves (tant xics com xiques) veure's reflexats en els astronautes de la missió, ja que és això el que vol per a la seua petita filla.
Aquest projecte, de la mateixa manera que la represa dels vols a la Lluna i a Mart, es podrà dur a terme gràcies als 1.600 milions de dòlars adicionals que Donald Trump, president dels Estats Units, inclourà al seu pressupost.
El viatge de la dona, que es durà a terme en 2024, serà el començament de la presència continuada que la NASA vol mantenir a la Lluna amb l'ajuda de Rússia. A més, es planeja enviar humans a Mart en la dècada de 2030 per a que la primera persona en xafar el planeta roig siga un nord-americà.
França disposa de una de les empreses més gran: Boiron. Aquest "medicament" es consumit per set milions de persones aproximadament, però ara a França està a punt de sofrir un dels majors colps del moment.
Un organisme públic a proposat al Govern, que deixe de finançar en la sanitat pública els productes homeopàtics.
Aquesta acció provocaria una perduda de al menys 1000 treballadors.
En agost, la ministra de sanitat, va fer redactar un informe que parlava sobre la eficàcia dels productes homeopàtics i si rentava que aquests seguiren al mercat i finançats per el sistema públic, el resultat es va declarar con "desfavorable".
Boiron ha denunciat la filtració de intencions per part de la HAS amb la companyia de dues empreses més. Aquestes empreses han afirmat que la informació que els corresponia no l'han rebut. La HAS va informar a l'agencia AFP de "enviar-la electronicament" correctament
La doctora Melissa Mercadal, directora acadèmica de l’Esmuci presidenta de la Federació Mundial de Musicoteràpia , defineix aquesta disciplina com “la utilització de la música en totes les seves possibilitats, per part d’un professional format, per treballar la funcionalitat de la persona en diverses àrees, des de la part física i motriu fins a la part cognitiva , passant per la part emocional, la social i fins i tot l’espiritual, per potenciar el seu funcionament al màxim i contribuir a millorar el seu benestar i qualitat de vida”.
Segons explica Mercadal, la relació entre la música i la salut i el benestar existeix des del començament de la humanitat.
Actualment, per exemple, “està demostrat que el part és més curt quan s’ha utilitzat la musicoteràpia.
Podríem dir que la musicoteràpia pot ser un nou mètode per ajudar a superar les malalties de les persones, o almenys per fer-les més severes.
Un equip d'investigadors generen ronyons amb funcions similars a les d'un fetus de sis mesos a partir de cèl·lules mare
humanes.
Se'n diuen organoids i són una de les grans promeses de la medicina del futur. En essència, són estructures cel·lulars gairebé microscòpiques que s'han format artificialment i que tenen la capacitat de créixer i d'efectuar la funció d'un òrgan o un teixit determinat. Justament això és el que han aconseguit un equip d'investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya(IBEC) a partir de cèl·lules mare humanes que han estat reprogramades per generar microronyons funcionals.
Els microronyons de l'equip català, dirigit per Núria Montserrat, investigadora ICREA del centre, es formen en una vintena de dies i tenen característiques similars alteixit embrionari que dona lloc al ronyó durant el segon trimestre de gestació.
Els científics de la NASA no tenien moltes esperances amb aquest robot, però no perdien l'esperança en cap moment. Han perdut la comunicació amb ell després d'una gran tempesta d'arena. Els científics intenten tornar a establir la connexió amb ell però no és possible.
Aquest robot anomenat Opportunity, després d'estar quinze anys a Mart, s'ha donat per perdut. Ha sigut una gran desgràcia per als científics.
L'agència espacial responsable d'aquest robot aquesta vesprada en una roda de premsa ha decidit donar per finalitzada la missió del seu emblemàtic robot a Mart.
El passat novembre un equip de científics va descobrir un cràter gegant en Groenlandia i es troba baix del gel, és com la ciutat de París. Aquest forat medix 31 km de diàmetre i uns 300 m de profunditat.
Tres mesos després la NASA diu que s'ha trobat altre cràter que estava cobert per una fina capa de gel, que és encara més gran que el crater que és va trobar, el seu diàmetre te uns 36 km de longitud encara que menys profunditat, uns 160 m i aquest podem saber que ha sofrit l'erosió durant més temps.
Si descobrirem que aquest gran forat és realment d'un cràter d'un meteorit es posaria al lloc 22 del ranking dels cràters més grans que s'han trobat al planeta Terra.
El científic xinés He Jiankui i el seu equip han creat els primers bebés modificats genèticament. Es tracta de Lulu i Nana, dos bessones els gens de les quals van ser editats per fer-les resistents a l'ViH.
La tècnica que es va utilitzar per a modificar aquests fetus és la CRISPR-Cas9. Consisteix a construir un ARN que, juntament amb les proteïnes Cas, és capaç de trobar una seqüència determinada d'ADN i tallar-la o anular-la. Per últim, aquest fragment d'ADN és reemplaçat altre fet d'ADN modificat.
Durant el desenvolupament dels embrions, els gens dels dos fetus van ser observats en tot moment per comprovar que no presentaven cap mutació indesitjada. No obstant, He podria ser condemnat a la pena de mort ja que, a més d'haver utilitzat seguretat i tecnologia no fiables, l'equip científic mai va rebre el permís necessari per a dur a terme la prova perquè la modificació de gens d'embrions humans encara és experimental, està associada a l'aparició del càncer i no és considerada ètica.
La rata cangur o bettong del nord, anomenada científicament Bettongia Tropica, és un petit marsupial diprotodont (que només té dos incisius a la mandíbula) de la família Potoroidae. És un animal solitari d'hàbits nocturns que acostuma a alimentar-se de micorizes i esporocarps fúngics.
Durant un temps, va arribar a ser endèmic de tota Austràlia. Actualment, el territori que ocupa s'ha reduït fins arribar a només 145 kilòmetres quadrats de superfície de dues zones tropicals humides de Queensland. A més, segons l'alerta de la WWF el nombre d'exemplars d'aquesta espècie continua en disminució i podria desaparèixer en un termini de 10 anys si no es prenen mesures.
La desaparició de la rata cangur tindria importants efectes en la natura: amb la seua extinció, es reduiria la diversitat de trufes i també dels arbres i l'ecosistema en general. Per tant, és important que es faça tot el que es puga per tal de conservar l'espècie.
Un estudi detecta roques amb capacitat per guardar aigua en el seu interior a 32 quilòmetres de profunditat, la qual cosa amplia la capacitat del mantell per acumular-la sota la superfície terrestre.
Un estudi detecta roques amb capacitat per guardar aigua en el seu interior a 32 quilòmetres de profunditat, la qual cosa amplia la capacitat del mantell per acumular-la sota la superfície terrestre però s'han trobat evidències que aquestes pedres arribarien a substrats de gairebé 20 milles de profunditat (més de 32 quilòmetres), la qual cosa demostraria que l'aigua atrapada en roques de les plaques tectòniques que es veu arrossegada a l'interior de la Terra arribaria molt més profund (i, per tant, en més quantitat) del que s'havia suposat al principi.
Per dur a terme aquest estudi, els investigadors van escoltar durant més d'un any els sons provinents de l'interior de la Terra -des de soroll ambiental fins a terratrèmols reals-, utilitzant una xarxa de 19 sismògrafs del fons oceànic desplegats en la Fossa de les Mariannes -la zona més profunda de la superfície terrestre, a gairebé 11 quilòmetres de profunditat.
Aquest lloc és on la placa tectònica de l'Oceà Pacífic es llisca per sota de la placa Mariana, per la qual cosa era el lloc adequat per buscar aquestes «roques humides».
El 10 de ocutbre de 2018 s'ha inaugurat el LST-1 (sigles de Large Size Telescope) en l'Observatori del Roque dels Nois, en La Palma, Canàries. Es tracta d'un gran telescopi que és capaç de captar la radiació Cherenkov (rajos ultravioleta) de l'atmosfera, que es genera quan fins a la Terra arriba l'energia de potents fonts astrofísiques, com a nuclis galàctics.
Aquest telescopi, que aconsegueix una altura de 45 metres i una massa de 100 tones, és un prototip de quatre telescopis que s'emplaçaran en aquest observatori. Tots ells formaran part de la xarxa de Telescopis Cherenkov (CTA), una iniciativa internacional per construir una ambiciosa xarxa global d'instruments d'aquest tipus.
La companyia Lovaeb Arms rusa, assegura que ha creat unes bales que no utilitzen polvora, que volen a 2000m/s, que és el doble de ràpid.
Els avantatges d'aquesta bala ''laser'' és que al anar tant ràpid te menys temps de caiguda i menys temps de fregament amb el aire fins aplegar al seu objectiu, si el objectiu es mou te menys temps per fer-ho. En realitat en 1930 els Estats Units ja va fer unes proves i va conseguir que una bala anara a 2800m/s però al tindre tanta força desgastaven molt les armes i les peces eren molt cares i no va ser un bon invent.
Aquesta munició si que seria una bona opció per a us militar, però el seu ús abusiu no ixiria rentable per el desgast que tindrien les armes i les reparacions costoses, per això es tindria que llimitar el us sols a les tropes élit.
El canvi d'estació d'estiu a tardor a l'Hemisferi Nord s'anomena equinocci de tardor. Aquest any 2018 es produirà a les 3h 54m (de l'hora peninsular) del 23 de setembre, però no és sempre així. Això pot semblar difícil de comprendre, però en realitat no ho és.
Aquesta data té una explicació astronòmica. L'inici de les estacions està definit per les determinades posicions que adopta la Terra a la seua òrbita al voltant del Sol. A l'equinocci de tardor, aquesta es troba al punt al qual els dos pols terrestres estan a la mateixa distància del Sol; per tant, la meitat exacta de la Terra està il·luminada i el dia dura 12h, igual que la nit.
Alesohores, el Sol també es situa a un determinat punt de la volta celeste. Per exemple, el punt de la eclíptica que determina l'equinocci de tardor és el Punt Libra, en el qual el Sol passa de l'Hemisferi Nord terrestre al Sud. El seu punt contrari és el Punt Aries.
Aquest fenòmen varia de data cada any perquè la Terra tarda 365.242189 dies a fer una volta al voltant del Sol; en canvi, el calendari que gastem només té 365 dies exactes, encara que s'anyadeix un dia més cada 4 anys per a compensar-ho (any bixest). És per aquesta raó que la tardor pot començar els dies 21, 22, 23 o 24 de setembre.
