Pot ser que no t'interesse saber quant dura un dia en Saturn o no t'importe,però l'astronomia ha donat resposta a aquesta pregunta i ací trobaràs la resposta.
Sabem que un dia és el temps que tarda un planeta a completar una volta sobre el seu propi eix. En la Terra, lògicament, són 24 hores. Però no en tots els planetes del Sistema Solar dura el mateix que la Terra, de fet, seria molt complicat localitzar un planeta que tinga una duració del dia exactament igual a la de la Terra,però com hi han molts,pot ser algun s'assemble o tinga la mateixa duració.
Així doncs, per a saber la duració d'un dia en Saturn, hem d'observar els seus cicles de rotació sobre el seu eix, cosa que és molt complicat per els anells, però si que és possible.
Sabem la duració dels dies en tots els planetes del Sistema Solar, però, fins ara, no teníem aquesta informació en referència a Saturn. Ha sigut l'astrònom de l'Institut SETI, Matthew Tiscareno, el que ens ha explicat la dificultat d'aquesta tasca.
La duració exacta d'un dia en Saturn
L'estudi de Christopher Mankovich publicat en The Astrophysical Journal ens mostra que els anells de Saturn són clau en la investigació, doncs el que succeeix en la superfície del món repercuteix en ells.
L'equip investigador va haver de dissenyar un model matemàtic molt difícil per a entendre la forma en què funciona la superfície de Saturn. I així, replicant oscil·lacions d'anells i esdeveniments que les provocaven, van tindre en compte totes les variables per a identificar el comportament superficial i descobrir que un dia en Saturn dura exactament 10 hores, 33 minuts i 38 segons.
Un dia en Saturn dura més o menys la meitat del qual dura un en la terra.
Quan i per què van desaparéixer els neandertals d'Europa és una de les grans preguntes que divideixen als experts en evolució humana. Encara que la data més acceptada per a l'extinció se situa fa uns 40.000 anys, alguns investigadors creuen que el sud peninsular,on hi havien nombrosos recursos vitals i permitia mantindre una vida mitjanament estable,va poder ser que per a aquest espècie humana durant alguns milers d'anys més es puguera viure. Tot apunta segons la nova troballa,que el més probable és que els nostres parents es van quedar més temps del que es creu.
Uns investigadors de les universitats de Huelva i Sevilla, amb l'ajuda d'equips de paleontologia d'altres quatre països, han trobat en una antiga pedrera d'arena en la zona de Llevant del Penyal la petjada d'un jove neandertal que va viure en la zona fa 29.000 anys. Es la segona petjada que troben al món,la primera va ser en la cova Vartop a Romania. Han trobat també petjades de fauna salvatge, com a elefants, lleopards, cérvols, linxs i cabres que llavors poblaven la zona en les coves.
Espai entre els dits
Els científics saben que aquesta petjada és de neardental i no d'Homo sapiens per diverses raons,segons Fernando Muñiz, professor de Cristal·lografia, Mineralogia i Química Agrícola de la Universitat de Sevilla. Una de les raons és que les eines lítiques d'aqueixa antiguitat trobades a Gibraltar corresponen amb l'activitat neandertal i no hi ha rastre dels sapiens fins fa 23.000 anys. L'altra de les raons és que les característiques de la petjada coincideixen amb la morfologia del peu d'aqueixos homínids, distingida per una distintiva separació entre el dit gros i el següent. La petjada mesura 17 cm de llarg, té una amplària màxima de 7 cm i una profunditat mitjana de més de 2 cm. Va aparéixer en una roca poc consistent i va ser marcada per un adolescent que a penes mesurava 1,30 metres. És impossible saber si era mascle o femella.
El refugi climàtic des de Lisboa fins a Múrcia i Alacant va poder acollir als neandertals durant més temps.
Aquestes noves troballes podrien llançar una nova llum sobre les grans incògnites que envolten als nostres parents intel·ligents, que enterraven als seus morts i fins i tot van fer art rupestre, desapareguts per sempre.
Una expedició aconseguix el llac Mercer, el més profund que s'ha explorat en el continent. És un entorn semblant als llacs de Mart i els oceans de les llunes de Júpiter i Saturn.
"Ha sigut com aterrar en un altre planeta". Així descriuen diversos membres d'una expedició a l'Antàrtida el moment en què les seues cambres van mostrar per primera vegada el fons del llac Mercer, el més profund que s'ha explorat amb detall en este continent. Davall el gel antàrtic hi ha més de 300 llacs,molts d'ells connectats que componen un entorn més desconegut que la superfície de Mart.
Després d'una dècada de preparació, una expedició liderada per EUA ha aconseguit perforar 1.068 metres de gel fins a aconseguir les aigües del Mercer. "Creiem que este llac i tots els organismes que ho habiten han estat completament aïllats de l'exterior durant almenys 100.000 anys", explica John Priscu, líder científic de l'expedició Accés Científic als Llacs Subglacials de l'Antàrtida (Salsa) .
Estos sarcòfags líquids són el més paregut que hi ha en el nostre planeta als llacs i oceans subglacials de Mart, Plutó, o les llunes de Júpiter i Saturn, algunes amb més aigua que tota la Terra. Són els llocs més probable per a trobar vida en el Sistema Solar.
Vista exterior del pou cap al llac Mercer. B. C.
El passat 26 de novembre, una caravana d'excavadors, tractors i contenidors instal·lats sobre trineus va eixir des de la base antàrtica nord-americana de McMurdo per a realitzar una travessia de 1.046 quilòmetres cap a l'interior del continent. Un vehicle amb radar lidera la comitiva enviant polsos cap al subsòl per a detectar clavills que podrien sepultar els vehicles baix tones de gel. La caravana inclou habitacles mòbils preparats amb calefacció, lliteres, menjador i cuina on es pot fins a enfornar pa enmig de l'inhòspit desert de gel. També transporten quasi 500 tones d'equip necessari per a perforar el gel i analitzar el llac. Després d'aconseguir el llac per primera vegada en 2017, les excavadores van començar a construir una pista d'aterratge per als avions que van portar a la resta de l'expedició, amb un total de 50 participants entre científics, perforador, muntanyencs i militars.
El llac Mercer té una superfície major que la ciutat de Barcelona i una profunditat de 15 metres. La missió va aconseguir les seues aigües el 27 de desembre de 2018 després de fondre unes 28 tones de gel amb una màquina perforadora que escup aigua calenta esterilitzada. Durant els primers dies de 2019 es van traure 60 litres d'aigua i cinc metres de columnes de sediment del fons del llac que, a l'arribar a la superfície, "bambollejaven amb un gas encara per identificar", explica Priscu. El llac està a mig grau sota zero, però la pressió en el seu interior és unes 100 vegades major que en la superfície, la qual cosa permet que l'aigua romanga líquida i estiga en contacte amb el fang i les roques del fons, un entorn propici per a la vida.
Les primeres anàlisis mostren que en cada mil·lilitre d'aigua del llac hi ha uns 10.000 microbis, diversos ordes de magnitud menys que en l'oceà, però considerable per a un lloc a què no arriba ni un raig de llum."El llac té uns nivells d'oxigen baixos comparat amb l'aire, la qual cosa es deu al metabolisme d'estos microbis", explica Priscu.
El satèl·lit Aqua de NASA mostra el descens d'onada de fred intens des de Canadà fins al centre dels Estats Units.
El satèl·lit Aqua de la NASA ha observat el descens del vòrtex polar cap al Mig Oest dels Estats Units. Esta massa d'aire àrtic, inusualment freda, és responsable de les temperatures severes que patix esta regió, que en moltes àrees han caigut fins a 40 graus sota zero. La imatge de la NASA mostra fins on ha descendit este vòrtex polar des del centre de Canadà cap al Mig Oest dels Estats Units, des del 20 fins al 29 de gener.
Les temperatures més baixes es mostren en púrpura i blau i van des de -40 graus a -23 graus. Les imatges constaten que el pitjor part d'esta onada de fred polar se la porta la regió dels Grans Llacs, on es troba Chicago, la tercera ciutat més gran del país.
Este satèl·lit de la NASA detecta la radiació infraroja i de microones de la Terra per a proporcionar una visió tridimensional del clima i la Terra. Amb més de 2.000 canals que detecten diferents regions de l'atmosfera, el sistema crega un mapa tridimensional global de la temperatura i la humitat atmosfèrica, les quantitats i altures dels núvols, les concentracions de gasos d'efecte hivernacle i molts altres fenòmens atmosfèrics.
Un vianant es deté per a prendre una foto junt amb el riu Chicago, congelat pel vòrtex polar (Stringer / Reuters).
"Macrocollum itaquii", un nom que fa referència al coll allargat d'este animal, que va viure fa més de 225 milions d'anys i que, per tant, va ser un avantpassat dels saurópodos;"Els tres dinosaures probablement van morir junts", explica Rodrigo Müller a National Geographic Espanya.
Tres esquelets articulats (dos complets i un sense coll i sense crani) de dinosaures sauropodomorfos es trobaven junts en 5 tones de roca quan van ser descoberts a finals de 2012 i excavats fins a gener de 2013 en el jaciment paleontològic de Wachholz, en el municipi d'Agut i en l'estat del Riu Gran del Sud, en el sud de Brasil. "Els espècimens estaven molt pròxims entre si, per la qual cosa probablement van morir junts", explica Rodrigo Temp Müller, de la Universitat Federal de Santa Maria, a National Geographic Espanya.
D'uns 3,5 metres de llarg, el dinosaure Macrocollum itaquii tenia la cua llarga, el coll llarg i unes dents que indiquen una alimentació a base de plantes. Eixa habilitat per a arribar a la vegetació més alta probablement va ser la clau de l'èxit del grup dels sauropodomorfos durant el Mesozoic.
Astrònoms nord-americans han descobert un planeta nano d'uns 300 km de diàmetre i batejat com "El Duende";. El seu descobriment reforça la hipòtesi que hi ha un nové planeta.
Un hipotètic planeta X o 9 com el de la imatge podria existir en els confins del sistema solar, afectant el planeta nano "El Duende"; acabat de descobrir.
Un equip d'astrònoms ha trobat un nou objecte extremadament distant, molt més enllà de Plutó, amb una òrbita que recolza la hipòtesi que hi ha un nové planeta X molt més lluny, de la grandària d'una superterra o encara major. Els investigadors estan liderats per Scott Sheppard de la institució Carnegie, Txad Trujillo de la Universitat del Nord d'Arizona i David Tholen de la Universitat d'Hawaii.
El desconegut planeta X o nou
L'objecte amb l'òrbita més distant en el periheli, 2012 VP113, també va ser descobert per Sheppard i Trujillo. Este descobriment, anunciat en 2014, els va portar a notar similituds en les òrbites de diverses objectes extremadament llunyans del sistema solar, i van proposar la presència d'un planeta desconegut diverses vegades més gran que la Terra. Se sol denominar planeta X o 9, i orbitaria més enllà de Plutó a centenars d'UA.
"Creiem que podria haver-hi milers de cossos xicotets com 2015 TG387 en els marges del sistema solar, però la seua distància fa que siga molt difícil encontrarlos", diu Tholen. "En l'actualitat, només podem detectar a l'objecte descobert quan està prop de la seua posició més pròxima al Sol. Però en el 99% de la seua òrbita de 40,000 anys seria molt difícil de vore".
L'equip ha necessitat anys d'observacions per a obtindre una bona òrbita d'El Duende perquè es mou molt lentament i té un període orbital molt llarg.
