El gel marí que es presenta a l'Àrtic té una funció clau en la regulació del clima de tot el planeta i ofereix una valuosa informació sobre l'impacte del canvi climàtic. Aquesta capa de gel (o capa de banquises) a presentat molts canvis durant la seva història, el seu cicle sol ser març al seu màxim valor i al setembre al mínim. Pero aquests últims anys les variaciones presentades han sigut molt diferents.
A comparació de la mateixa investigació del NCPOR realitzada en 1979 s’han observat uns canvis molt alarmants, les dades indiquen que des de fa 40 anys, aquesta zona polar perd gel marí al setembre a un ritme de 12,8% per dècada i 82.300 quilòmetres quadrats a l'any. Des que tenim dades disponibles del satèl·lit [del 1979], es pot observar que prop de l'50% de el gel marí de setembre s'ha desprès.
Aquests dades alarmen els científics els quals preveuen majors baixades a mesura que avance el temps, la pèrdua d’aquesta capa de gel suposa un escalfament de les aigües molt considerable que a la seva vegada causa més desgel. Aquest és un avís mes de lo pròxims que es trobem de la linea del no retorn.
Les profunditats marines són fins a la data el major territori desconegut per l'ésser humà, l'elevada pressió compresa entre 3.000 i 10.000 metres de profunditat imposibilita el correcte desenvolupament de les investigacions, necessitat de grans vehicles aquàtics amb pesades carcasses metàl·liques que dificulten el funcionament dels seus sistemes electrònics integrats.
No obstant recents investigacions sobre les criatures que habiten a aquestes profunditats aporta llum a un camp de la investigació subaquàtica desconegut. Descobert a 8.000 metres de profunditat, el peix cargol de les Mariannes posseeix una "sorprenent" adaptabilitat i mobilitat. El seu crani parcialment obert i les seves aletes pectorals han guiat el disseny mecànic d’un robot que podria imitar les seves capacitats.
Aquest petit robot a sigut provat entre altres lloca a la fosa de les marianes a una profunditat de 10.900 metres durant un període de 45 minuts i a una pressio de 110 megapascals (MPa) , aquest a sigut capaç de realitzar un trajecte de manera òptima i filmar en el procés. Els investigadors adverteixen encara queda molta feina pero podem estar davant el futur de la investigació a baixes profunditats.
La Nasa planteja enviar el seu primer robot a la lluna per buscar recursos l'any 2023 , el robot que volen enviar es dira viper i es centrara en explorar tota la lluna per aixi trobar recursos preten explorar zones que no han vist la llum del sol i que son uns dels punts mes gelats del sistema solar , lloc que un ser huma no podria arribar.
El Viper haura de ser un robot que aguante condicions molt gelides i puga explorar tota la lluna per aixo es creadors del robot ficaran unes rodes especial perque puga anar per qualsevol terreny i porta cuatre instruments que seran els mes importants : el taladre de percusió, un espectometre de mases, un infraroig, i un espectometre de neutrons. Les persones que han creat a Viper antes de enviar-lo a la lluna faran unes xicotetes proves per comprobar que tot esta be
Gracies a viper lo que s'aconseguira sera important perque per exemple els cientifics podran saber noves zones de la lluna que no s'han vist mai a causa de que mai li ha pegat la llum solar i poder descobrir nous recursos que no
Fa uns dies la terra va recibir la noticia de que un coet xines s’acostava a la terra molt rapidament i de que hi havia perill de que caiguera en algun territori amb població. Pero l’oficina espacial xinesa va avisar de que cauria a una zona deshabitada o a un ocea,també van avisar de que el coet es va desintegrar només va tocar la atmosfera per tant no tenia tant de perill.
I així ha sigut el coet xinès Llarga Marxa 5b,d’unes 20 tones de pes i 30 metres de llargada va caure sobre l'oceà índic,a prop de les illes maldives,al sud de l'índia,aquest coet es va fer servir per llançar un dels mòduls de la futura estació espacial xinesa.
El coet avançaba a una velocitat d’uns 28.000 kilòmetres per hora açò va fer que el pentagon o el servei de vigilància i de seguiment espacial de l’unio europea s’alarmaren
El coet es va poder veure passar desde Omán un país de la península arábiga
El cetaci anomenat Wally té una longitud de 8 metres i és originari del Pacífic. Aquest fa més de dos mesos que està nadant sense rumb per la mar del Mediterrani en el qual no troba menjar i ara està agonitzant en la platja de Santa Ponsa, un municipi turístic de Mallorca.
La balena està exhausta i molt prima, per això, alguns experts plantegen el seu sacrifici perquè deixe de patir. No obstant això, l'objectiu del Govern de les Illes Balears, és que no quede encallada a la platja, ja que pesa tones.
Finalment, les entitats proteccionistes recorden que navegar prop d'ella està prohibit i pot posar en perill la seua seguretat.
Les estreles han de tindre unes condicions específiques perquè l'explosió estel·lar que s’anomena supernova es complisca, explosió que les aniquila com a estreles. Però, recentment s’ha trobat una estrela que no complia les condicions específiques.
Quan la vida de les estreles s’acaba, aquestes amb massa capaç de fer que acaben com a supernoves, estan cobertes per una capa d’hidrogen, que tapa l'interior calent de l'estrela. Però aquesta estrela, situada a 35 milions d’anys-llum del nostre planeta, careixia d'aquesta capa necessària per a què succeirà l’explosió supernova.
No s’havia observat mai alguna cosa així. L'expert Kilpatrick senyala que una estrela sense la seua capa d’hidrogen, quan explotara, deuria ser molt blava i molt calenta, no deuria ser possible que una estrela fora tan freda sense tindre la capa d’hidrogen.
El mateix Kilpatrick digué que el que fan les estreles grans just abans d’explotar seguix sent un gran misteri, és estrany arribar a veure una estrella així abans d’explotar.
L’iceberg més gran del món s’ha després del continent antàrtic, en el mar Weddell. Aquesta massa de gel es trobava junt amb la plataforma gelada Ronne. La denominació dels icebergs és compon a partir del quadrant antàrtic en què són vistos originalment, seguit d’una lletra seqüencial. Si posteriorment la massa de gel es trenca, cada fracció afegix al seu nom una lletra seqüencial. Aquest, s’anomena A-76 i ha superat la superfície de l’antic iceberg més gran del món, l’A-23A, que tenia 3.880 km². L’iceberg més gran del món ara té 4.320 km², per fer-se una idea de com és de gran, segons els satèl·lits, és més gran que l’illa espanyola Mallorca. Va ser detectat per la missió Copèrnic Sentinel-1, dos satèl·lits que observaven l’Antàrtida.
La formació d’icebergs és natural, però el despreniment de les plaques és a causa del calfament global.
La NASA planeja enviar el seu primer robot a la Lluna a la fi de 2023 per buscar gel i altres recursos.
Anomenat Viper, el robot es centrarà en explorar les regions que es troben en ombra permanent. Aquestes àrees no han vist la llum del Sol en milers de milions d'anys i són alguns dels punts més freds de el sistema solar.
Per realitzar l'anàlisi el robot farà servir un sistema de suspensió que li permet desplaçar-se per tots els tipus de sòl amb unes rodes especials.
El disseny de rover millora de forma significativa l'antic robot que servia per prospectar la Lluna anomenat Resource Prospector, que la NASA va cancel·lar a principis de 2018.
Viper portarà quatre instruments fonamentals per realitzar l'expedició lunar: un espectròmetre infraroig, un espectròmetre de masses, el trepant de percussió i un espectròmetre de neutrons. Abans que el robot arribe a la Lluna, l'equip provarà les versions anteriors d'aquests instruments per comprovar que no hi ha cap tipus de risc.
Aquest robot que arribarà a la Lluna s'anomena Viper, i aquest explorarà les regions que s'encontren en sombra permanent, aquestes àrees no han vist el sol en milions d'anys, per això son els punts més freeds del sistema solar.
Per realitzar l'expedició Llunar, Viper portarà 4 instruments fonamentals:
Abans que el robot arribe a la Lluna, l'equip provarà les versions anteriors d'aquests instruments per comprovar que no hi ha cap tipus de risc, i les dades rebudes ajudaràn als científics a saber la localització i concentraciuons de gel a la Lluna, i açò ajudarà a avaluar al medi ambient al pol sud lunar en preparació per als astronautes d'Artemisa.
L’iceberg més gran del mon, que estava ubicat en el nord-oest de l’Antàrtida, s’ha separat de la plataforma de gel Roone.
La superfície del qual és més gran que la illa Mallorca, contant amb 4.320 km². A-76, que es com van anomenar l’iceberg, té una llargada de 170 km i una amplària de 25. Fins ara, l’iceberg mes gran que coneixem s’anomenava A-23A amb 3.880 km², pero aquest la superat.
L'existència d’aquest iceberg al mar de Weddell s’ha pogut documentar gracies a els dos satèl·lits de la missió Copèrnic, que observen l’Antàrtida i altres regions properes a esta durant tot l’any.
El nom dels icebergs es crea a partir del quadrant antàrtic en què són observats en un principi, seguit d'una lletra seqüencial. Si al pas del temps la massa de gel es trenca, cada fracció afig al seu nom una lletra seqüencial.
Uns investigadors han trobat una galàxia amb una morfologia en espiral, tan sols 1.400 milions d'anys després del Big Bang. Aquesta és la galàxia més antiga del seu tipus observada fins ara. Gràcies a aquest descobriment, els investigadors s'han preguntat com i quan es van formar les galàxies espirals.
Les galàxies espirals són objectes fonamentals en l'Univers i representen fins al 70% del nombre total de galàxies. També cal dir que estudis realitzats, han demostrat que la proporció de galàxies espirals disminueix ràpidament a mesura que mirem cap enrere en la història de l'Univers.
Tsukui, l'autor principal de la investigació, i el seu supervisor Satoru Iguchi, professor de SOKENDAI i de l'Observatori Astronòmic Nacional del Japó (NAOJ), van notar una galàxia anomenada BRI 1335-0417 a l'Arxiu Científic d'ALMA (Atacama Large Millimeter / Submillimeter Array). La galàxia va existir fa 12.400 milions d'anys i contenia una gran quantitat de pols, enfosquint la llum de les estrelles, fent que fora un estudi complicat d'aquesta a la llum visible.
Els investigadors van trobar una estructura en espiral que s'estén uns 15.000 anys-llum des del centre de la galàxia, la qual cosa equival a un terç de la mida de la Via Làctia. La massa total estimada d'estrelles i matèria interestel·lar en BRI 1335-0417 és aproximadament idèntica a la de la Via Làctia.
I la pregunta és, com es va formar aquesta estructura en espiral diferent a només 1.400 milions d'anys des del Big Bang?
La costa de la província mexicana de Yucatán amaga la petjada d'un dels esdeveniments més transcendentals per a la història de la Terra. Allà es va estavellar fa 66 milions d'anys una enorme roca arribada de l'espai.
El sofre expulsat a l'atmosfera va bloquejar la llum de el sol, gegantins incendis van arrasar els boscos i es va produir un esgarrifós tsunami. El clima de la planeta va canviar durant anys, el que va acabar amb tres quartes parts de les espècies de plantes i animals que llavors existien.
La naturalesa i l'origen de la roca que va provocar aquesta extinció ha estat objecte d'un profund debat, a fins ara un membre del cinturó d'asteroides entre Mart i Júpiter el principal sospitós. Però l'astrofísic de la Universitat de Harvard Avi Loeb, famós per les seves polèmiques teories sobre l'origen artificial del primer cos interestel·lar mai observat, creu que el culpable va ser un cometa procedent de la nube de Oort.
Una sonda robòtica que transporta el major i més car vehicle d'exploració extraterrestre mai construït ha aterrat aquesta nit en un cràter de l'hemisferi nord de Mart per fer història.
Si aquest viatge hagués passat fa 3.500 milions d'anys, el Perseverance estaria a punt d'aterrar al mig d'un llac alimentat per un riu que arrossega sediment, ja que així es pensa que era el cràter Jezero -d'uns 45 quilòmetres de diàmetre- en aquella època, quan Mart era un planeta blau com la Terra.
Però fa milions d'anys el planeta va començar a perdre la seva atmosfera, es va trencar la seu equilibri i va donar un gir mortal fins convertir-se en el desert gelat que és avui.
Alguns es preguntaran per a que servix el simulador que podem veure en la imatge següent però el que no saben es que aquest aparell ha sigut un invent innovador i el qual ajudarà d’así en davant a l’hora de fer PCR’s.Aquest braç mecànic fabricat per els investigadors de la Universitat Miguel Hernández de Elche ha sigut una nova adquisició per part de la sanitat d’Espanya .
Nicolas Garcia, principal investigador d’aquest prototip, ens ha explicat que aquest nou aparell sera un gran avanç ja que evitara molts riscos per a la salud de les persones sobretot sanitaris ja que pot realitzar mostres de manera automática en sols un minut , posteriorment l’almatzena i a més també du a terme la desinsectació dels diferents elements utilitzats mitjançant llum ultraviolada.Segons Garcia durant la toma de mostres respiratòries els sanitaris deuen prendre moltes mesures , com el us de la bata , mascarilles , guants i protecció ocular degut a l'alt risc de transmissió del virus. Pero d’aquesta forma , el robot lliurara als sanitaris d’aquesta llavor per a no sotmetre-los a càrregues virals i disminuir el gast en material sanitari.
Aquest projecte ha sigut finançat prop de 100.000 euros convocats per a la recerca de la lluita contra en COVID-19 i s’ha desarrollat amb un temps record de sis mesos.La generalitat i la Conselleria de Innovació i Universitats ha resaltat la utilitat d’aquest sistema per a dur a terme les mostres en llocs concurrits com ara els aeroports però també han pensat en millorar el seu funcionament i poder comercialitzar-lo cuant antes a empreses interessades.
El periodista multimedia Francisco Carrión va informar el anterior 3 de febrer de una nou troballa arqueologica en Egipte.Un grup de arqueòlegs dirigits per la gran arqueóloga dominicana Kathleen Martínez en l'expedició per descubrir la tumba de Cleopatra , la ultima reina de l'antic Egipte, es van topar amb una gran sorpresa per a ells.Un grup de mòmies enterrades amb un singular amulet amb la forma singular de l'òrgan humà , la llengua, en or pur.
Aquestos esperadors després d'exhalar l'últim hàlit de vida, van ser embalsamats i van emprendre el seu viatge cap al més enllà amb l’amulet que els deixaria parlar i tindre veu en altra vida.Aquesta troballa singular alumbra un nou mètode del ritu funerari en el temps de la civilització faraònica.
Les mòmies trobades conserven en perfecte estat les peces daurades ,el descobriment s'ha produït després de localitzar 16 enterraments en la necròpoli situada sota les arenes de Taposiris Magna, un complex monumental emplaçat a uns 45 quilòmetres a l'oest de la ciutat mediterrània d'Alexandria.Cap concluir que en aquesta setmana de missió l’equip també a localitzat una máscara funeraria d’una dona i huit mascares que corresponien a difunts que també han sigut desenterrats durant l'última campanya.
Totes aquestes adquisicions han sigut un xicotet tresor que va llançant llum sobre la xarxa de catacumbes perforada sota el temple.
La Xina està alçant ciutats verdes i tecnològiques en entorns tradicionalment industrials, on es puguen mudar fins a 2,5 milions de veïns. Aquest projecte se li va ocórrer a Vincent Li, un veterà urbanista i arquitecte en una xarrada amb Stefano Boeri Architetti, qui fa quatre anys va popularitzar a la Xina aquest concepte.
Segons Vincent diu que cadascun dels seus boscos verticals absorbiran fins a 15 tones de diòxid de carboni cada any reduint les emissions de carboni
.
Així mateix, en altres ciutats com per exemple en Chengdu, fa deu anys van començar a desenvolupar-se diversos centres tecnològics envoltats d'espais verds i en Shenzhen, ja està en marxa el projecte de la Net City, una ciutat de la grandària de Mònaco, envoltada de gratacels amb boscos verticals, on únicament podran circular vehicles autònoms.
Finalment cal recordar que la Xina és la major font de CO₂ del món, responsable del voltant del 28% de les emissions globals. I que, per la pandèmia, les negociacions climàtiques globals estan estancades i la Conferència de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic ajornada fins a novembre de 2021.
El singular robot volador Ingenuity ha "telefonat a casa" per dir que està bé, des de la seva actual ubicació, encara subjecte a la "panxa" del Perseverance, l'altre robot, molt més gran, amb el qual va descendir a la superfície de Mart en 18 de febrer.
Els controladors de la missió al Laboratori de Propulsió a Raig de la NASA, al sud de Califòrnia, han rebut el primer informe d'estat de la Ingenuity. El missatge, que ha arribat mitjançant una connexió a través de la sonda espacial MRO, que està en òrbita al planeta vermell des de 2006, indica que tant l'helicòpter com la seva estació base estan funcionant com s'esperava.
A l'igual que gran part de l'helicòpter de 2 quilograms, les sis bateries d'ions de liti que ho donen energia són relativament convencionals i estan disponibles al mercat. Actualment reben recàrregues de la font d'alimentació de el rover.
Després que el Perseverance deposite a la Ingenuity a la superficie, l'helicòpter disposarà d'un període de 30 dies marcians per realitzar les seves primeres proves de vol, un experiment pioner en tota regla.
Si el Ingenuity sobreviu a les gelades nits marcianes, en què la temperatura pot baixar fins als 90 graus centígrads sota zero, les proves culminaran amb el primer vol d'una aeronau en un altre món.
Si el Ingenuity aconsegueix enlairar-se i mantenir-se flotant una estona durant el seu primer vol, s'haurà aconseguit més del 90% dels objectius de el projecte.
Un sorprenent espectacle de llum verda que forma ones en el cel nocturn, és causat quanpartícules solars elèctriques entren en l'atmosfera de la Terra i xoquen amb gasos com l’oxigen i el nitrogen.Les llums de l'aurora, que sempre han fascinat a experts i aficionats, poden veure's en els pols magnètics dels hemisferis nord i sud.
Cada forma auroral és com una empremta digital, tan sols es dona en un cert instant, segons el fenomen que tingui lloc en la zona auroral, juntant característiques visuals amb fenòmens físics.
Palmroth va publicar a finals del 2018 un llibre titulat Revontulibongarin opes ("Una guia per als observadors d'aurores boreals"), que va nàixer de la cooperació de la professora amb els entusiastes investigadors i les respostes que els va donar sobre la física del fenomen.
Per una coincidència, dies després que el llibre va ser publicat, els aficionats van observar una forma inusual d'aurora a Finlàndia i immediatament van informar a Palmroth.
"Un dels moments més memorables de la nostra col·laboració va ser quan el fenomen va aparéixer en aqueix moment específic i vam ser capaços d'analitzar-lo en temps real", diu un dels membres del grup Northern Lights, l'astrònom aficionat Matti Helin.
Un llac turc únic al món ha permesa als enginyers espacials preparar expressament per al qual podien trobar-se al planeta vermell.
El que es van trobar ser un llac que conté minerals carbonats, d'aquí l'atractiu color de part de super riba, i dipòsits de sediments similars als detectadoen al cràter d'Jezero que, de fet, es creu que antany va ser també un llac.
Els investigadors han detectat que, de la mateixa manera que en el llac turc, el cràter marcià disposa d'un antic delta formació por aigua que va poder circular fa entre tres-quatre mil milions d'anys.
"El llac Salda, que preservarem en super estat natural per a les futures generacions, també llançarà llum en un estudi excitant per al món científic, a més de ser una estructura única por super bellesa visual", va dir, el diari Sabah.
Fins fa just dos anys, el llac Salda, a la província de Burdur, era una visita obligada per als turcs.
El vehicle més gran i sofisticat mai enviat a aterrar en un altre planeta, ja està en el seu destí: Mart. Després del seu llançament el passat mes de juliol i un viatge de gairebé 480 milions de km, el ròver Perseverance de la missió Mars 2020 de la NASA ha amortitzat amb èxit en el cràter Jezero.
Amb dades rebudes a través del Mars Reconnaissance Orbiter (MRO) i altres orbitadors, la confirmació de l'aterratge s'ha anunciat des del control de la missió al Laboratori de Propulsió a Raig (JPL) de la NASA a Pasadena (Califòrnia, EUA) a l'hora prevista: les 21:55 h (hora catalana).
El robot explorador, d'una tona de pes, ha aconseguit superar els anomenats 'set minuts de terror', el temps d'ingrés i descens en la tènue atmosfera marciana on els riscos han estat màxims, ja que ha hagut de reduir la seva velocitat des de 19.500 km / ha només 3 km / h mitjançant passos automatitzats perfectament sincronitzats que no poden fallar.
Aquests han inclòs la separació d'una etapa de navegació o creuer, el desplegament d'un paracaigudes de 21,5 m de diàmetre, deixar anar l'escut tèrmic que ha protegit la nau a l'entrar a l'atmosfera, activar l'anomenada solució TRN (terrain relative navegation ) per trobar el millor punt d'aterratge, deixar enrere la carcassa de el ròver i deixar anar un sistema de grues (Skycrane) amb retrocoets per dipositar a terra.
