La majoria de les vegades, els fòssils poden ajudar a respondre velles preguntes que ens ajuden a comprendre el passat i el present. No se'ls pot trobar en regions tropicals. Els científics sempre han atribuït aquesta preferència al fet que necessiten d'hiverns freds amb diversos dies de gelades i fred extrem perquè es desenvolupen les seues larves. Segons Archibald, els paleontòlegs van trobar espècies de dues famílies de mosques serps en aquests llocs i, aparentment es van adaptar de manera independent a sobreviure als freds hiverns després que visqueren aquests insectes fa 50 milions d'anys.
Un grup d'investigadors van analitzar diversos fòssils de Purgatorius,es defineix com el grup dels primats antics coneguts,solen menjar varietat de fruites o depén d'espècie ,també es caracteritzen per tenir un cos xicotet i per ser un animal mamífer.A Continuació aquests fòssils estan situats en el museu de la Universitat California,tenen una antiguitat estimada en 65,9 milions d'anys, entre 105.000 i 139.000 anys després de l'extinció massiva.Després un individu de la qual apareix en primer pla, brinden una imatge bastant reveladora de com es va recuperar la vida en la terra després de l'extinció massiva de fa 66 milions d'anys que va acabar amb tots els dinosaures i va conduir al sorgiment dels mamífers .L'equip va analitzar dents fòssils trobats en la zona de Hell Creek,en el nord-est de Montana.se van diferenciar ràpidament dels seus competidors una espècie anomenat Purgatorius mckeever i.Finalment gràcies a les tres dents que van trobar aquest animal prehistóric.
Un nou estudi ha revelat el tamany de l’extint megalodó, un tauró enorme que va viure en un període comprés entre els 15 i 3.6 anys d’antiguitat. La principal conclusió de l’investigació publicada a “ Historical Biology” ens diu que media entre 15 i 18 metres, i per tant, era extremadament gran comparat amb els altres animals marítims.
El gran misteri que té el megalodó és que forma grup dels lamniformes, dels quals sols s’han trobat fòssils de les dents. Però un investigador anomenat Kenshu Shimada, ha investigat a partir del tamany de les dents i ha demostrat que el megalodó se’n ix dels límits. Quinze metres mitja, sobre els set metres de l’espècie més gran de lamniformes coneguda. Per saber com vivien i com van evolucionar, necessitem el saber la mida que tenien i la seva longitud, ja que averiguar-la no sols serveix com a curiositat. I a més Shimada ens informa que també ens pot servir per saber com es van formar els ecosistemes de hui en dia ja que eren depredadors carnívors.
El fet de que siguen tant grans ens proposa grans misteris, com el que ens proposa Shimada que aquests animals s’alimentaven dels embrions per a créixer més ràpid.
Un grup d'investigadors argentins liderats pel paleontòleg del Consell Nacional de Recerques Científiques i Tècniques (CONICET) Rodolfo Còria van presentar l'esquelet de Barrosasuchus neuquenianus, un cocodril de la família dels peirosàurids, que en vida va arribar a tenir dos metres de longitud i va habitar fa 70 milions d'anys la zona de Sierra Barrosa, a trenta quilòmetres de Plaza Huincul, en Neuquén. Si bé aquest tipus de cocodrils fòssils es coneixen des de fa més de seixanta anys, la particularitat d'aquesta trobada és que, per primera vegada, s’ha trobat un esquelet pràcticament complet -l'única peça que mancada és la cua-. El treball va ser recentment publicat en la revista Cretaceous Research.
“Barrosasuchus és un al·luvió d'informació peirosàurica”, va indicar Còria, en reparar que la trobalda va incloure el crani, el postcrani, les mandíbules, les potes, les mans, les costelles i les vèrtebres del cocodril peirosáuric.
“Està absolutament tot: l'única cosa que no tenim és la cua”, va assenyalar el científic. “Trobar exemplars tan complets i tan ben preservats és molt estrany, especialment de cocodrils”.
El primer peirosauric va ser trobat seixanta anys enrere en la localitat de Peiròpolis, en el centre del Brasil. Més endavant, els científics de l'època van notar que aquest exemplar representava a una família de cocodrils diferent a unes altres, i els van denominar peirosàurids, per ser Peirosaurus el primer gènere reconegut de la família. Aquests cocodrils, que van habitar en l'era Cretàcica , són abundants i freqüents en tota Amèrica del Sud, especialment en la Patagonia, però la majoria d'aquests exemplars s'havien registrat d'una manera molt fragmentària. “Fins ara s'havien trobat trossos de mandíbula,, cranis incomplets, sense mandíbula –va advertir el paleontòleg del CONICET-. Si bé és freqüent trobar restes d'aquests animals, i a vegades les restes han permès proposar espècies noves, el fet de trobar esquelets complets com Barrosasuchus és excepcional i totalment únic”.
La Titanochelon va habitar a Madrid entre el Miocè i el Pleistocè, és a dir, fins fa menys de 2 milions d'anys
Investigadors espanyols i grecs han analitzat els fons de les col.leccions del Museu Nacionals de Ciències Naturals i han descobert que existí un gènere de tortugues de fins dos metres de llargaria nomenats Titanochelon i que fins ara havien estat desconegudes.
S'ha descobert gràcies a anàlisis dels fons de la col.lecció de Paleontologia del museu perteneixent al Consell Superior de Investigacions Científiques. Investigadors han estudiat aquest material el qual portava sense ser revisat al museu desde la Guerra Civil española.
FÒSSILS La investigació s'inicià l'any 2005 i mitjançant la reconstrucció del fòssils trobats a principis del segle XX, s'ha pogut descobrir la espècie més representativa i abundant de totes les tortugues gegants europees.
Les cuirasses i altres ossos de l'esquelet d'aquesta espècie, la Titanochelon bolivari, han servit per a confirmar que a Espanya habitava una tortuga diferenciada de la espècie Europea. Gràcies a les dades obtingudes sobre el crani, la cuirassa i el seu esquelet apendicular, els científics ja han pogut imaginar com fa 15 milions d'anys, ramats de tortugues gegants passejaven per el que és actualment la Gran Via.
El seu caparaçó podia medir fins dos metres. Era relativament baix però d'amples dimensions i les seues extremitats estaven cobertes per grans escames ossificades, a mode de cuirassa protectora.
