Els científics revelen quant dura un dia a Venus

Un anàlisi realitzat durant els últims 15 anys permet deduir dades fonamentals per al disseny de futures missions a Venus. Els científics asseguren que Venus és un lloc poc favorable per a la vida, tot i que s’ha trobat presència de fosfina, que podria indicar-nos la presència de vida en Venus. 

Tot i que la atmosfera que té, composta en un cent per cent per diòxid de carboni, que dificulta el treball dels astrònoms; un equip científic dirigit per la Universitat de Califòrnia ha aconseguit determinar la duració d'un dia, la inclinació de l'eix o les dimensions del nucli. Els científics afirmen que un dia en Venus dura 243,0226 dies terrestres, encara que la duració varia susancialment amb el temps; i que la desviació de l'eix del planeta és de 2,6392, molt menys que la Terra.

Venus es diferencia principalment de la Terra, perquè va perdre l’aigua des del principi mentre que la Terra va conservar els seus oceans.

El pròxim objectiu dels científics és realitzar estudis que permeten reduir errors.

Notícia original

Notícies relacionades:

Notícia 1

Notícia 2

Vídeo relacionat: 

Els científics desvelen quant dura un dia en Venus

Venus és un planeta què es troba al sistema solar, aquest ha participat en alguns experiments què han fet molts científics.

A aquest planeta, els núvols oculten paisatges infernals, amb pluges àcides i temperatures que poden arribar ha arrasir el plom. A un dels experiments què es va fer es va trobar la fosfina, una de les principals barreres què van tindre els científics a l’hora d’estudiar el planeta va ser l’atmosfera densa que té Venus, aquesta atmosfera no permetia que l’onda de llum s’hi estenguera molt degut al 90% de diòxid de carbó què conté.

Al cap de molts estudis van poder esbrinar que un dia a Venus eren uns 243,0226 dies terrestres, amb aquest estudi també van poder esbrinar que Venus té una desviació de l’eix de 2,6392°, en canvi la terra en té 32°. La Terra i Venus són planetes relativament pareguts, però hi ha algunes diferències, una d’elles és que Venus va perdre la seua aigua a causa de l’evaporació i fotodissociació mentre que la Terra va conservar els seus mars.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Vídeo:

La presencia de fosfà en Venus, cuestionada de nuevo

Dos recents articles han afirmat que l'atmosfera de Venus podria contenir fosfà, un gas que es considera un possible signe de vida.

L'anunci de l'existència de fosfà va sacsejar la ciència planetària, quan un grup d'investigadors va comunicar que havia identificat la signatura espectral del gas en algunes dades telescòpiques.

Aquest estudi va rebre moltes crítiques i per això es van fer 2 estudis per a comprovar això. En un estudi, que va dur a terme, Victoria Meadows i els seus col·laboradors, que van analitzar les dades d'un dels telescopis que van servir per a descobrir el fosfà, i no van aconseguir detectar la signatura espectral del gas. En l'altre, els científics van calcular com es comporten els gasos en l'atmosfera de Venus i van concloure que el que l'equip original va prendre per fosfà és en realitat diòxid de sofre, un gas comú a Venus i que no guarda relació amb la vida.

Finalment va resultar que ALMA el telescopi que havia processat de manera incorrecta les dades que van emprar els investigadors.

Notícia original

Articles relacionats:

S'allunya el somni de trobar vida a Venus

Vida a Venus: l'anunci d'evidències és "imprudent" i "precipitat", diu una astrofísica al explicar els seus dubtes

Vídeo:

Les altres vegades que pensem haver trobat vida extraterrestre

 En la nostra Terra va succeir quelcom quan es va formar que va fer que molts elements cobraren vida fent així l'aparación de primats. Pensen que els primers sers vius es van formar poc després de la creació de la Terra. En el mes alt de l'atmosfera es diu que és on estan els sers vius i només una missió al planeta per a prendre les mostres confirmaria o no l'existència d'extraterrestres. En Júpiter s'han trobat restes de sofre i això vol dir que podrien haver-hi zones habitables. Els científics tenen missions on busquen vida i Venus i Mart podrien ser els indicats, Venus es va convertir en un infern provocat per l'efecte hivernacle i Mart va perdre una atmosfera protectora per a la vida. La hipòtesi diu que la vida mai va arribar a sorgir en aquells mons

 NOTICIA ORIGINAL 

NOTICIES RELACIONADES:

NOTICIA 1

NOTICIA 2

Un grup d'astrònoms troba indicis de vida en l'atmosfera de Venus

 

Un grup d'astrònoms europeu i estatunidenc ha trobat possibles indicis de vida a Venus. La troballa, apunta a traces de fosfina en els núvols del planeta en major quantia de l'esperat i que podria haver sigut alliberat per organismes aeris microbians. La fosfina s'ha detectat a uns 45 quilòmetres per damunt de la superfície, en els núvols alts de la seua atmosfera, on les temperatures són més agradables i poden rondar els 30 graus. Els científics consideren que Venus, durant la formació del sistema solar, fa més de 2.000 milions d'anys, va poder tindre una temperatura similar al nostre planeta i fins i tot albergar un oceà.

Llavors es va produir un procés d'efecte d'hivernacle amb nivells disparats de CO2 que va deixar el planeta com està actualment. La troballa s'ha realitzat usant en 2017 el telescopi James Clerk Maxwell de Hawaii i des de 2019, amb els 45 telescopis del Atacama Large Millimeter / submillimeter Array a Xile que gestionen els astrònoms europeus de l'equip i que van ser els encarregats de realitzar el seguiment de les observacions. « Vaig pensar que podríem descartar escenaris extrems, com els núvols plens d'organismes. Quan vam obtindre els primers indicis de fosfina en l'espectre de Venus, va ser un xoc!», va dir Greaves,



Noticia original


Noticies relacionades
-Oles de núvols a Venus

El aigua de Venus


Video

EVIDÈNCIES EXTRAORDINÀRIES

L'astrofísic Carl Sagan deia que les afirmacions extraordinàries requereixen evidències extraordinàries ja que d'una afirmació així poden haver-hi centenars més. Aquesta evidència satisfà la Llei de Sagan .
La dada és que en l'atmosfera de Venus hi ha fosfina (PH3), una molècula que prové de la naturalesa o de processos industrials. Si fóra així, la presència de fosfina a Venus seria un indicador d'activitat microbiana, encara que és cert que es coneixen processos no biològics que poden generar fosfina.
Mart és el nostre veí exterior en el Sistema Solar i Venus és el veí interior, el planeta que més s'aproxima a la Terra en certa fase de la seva òrbita, el qual sempre el veiem en la direcció del Sòl. El seu nom es denomina a la deessa homòloga la qual Galileu li va enfocar amb el seu telescopi i va descobrir que exhibia fases (teoria copernicana).
Aquest és un dels llocs més improbables que evolucione la vida però les dades manen que hi ha abundant fosfina en el seu aire.

NOTICIA ORIGINAL
 

NOTÍCIES RELACIONADES:
Qué sabemos sobre los indicios de vida en Venus

Trobats possibles indicis de vida a Venus


VÍDEO:

Indicis de vida en Venus

  La comprovació de l'existència de vida fora de la Terra seria sens dubte un de les notícies més importants de la història de la ciència, encara que es tracta de vida microbiana. Molt recentment, un estudi en què es descriu la presència de fosfina, podríem considerar un indici de vida en els núvols alts de l'atmosfera de Venus.

Venus és extremadament hostil per a la vida, tenen uns 500 graus centígrads, però els microbis estan produint fosfina suspesos en 50 o 60 quilòmetres en els núvols de venus. L'acidesa que suporta la terra és del 5%, en canvi, la de Venus és d'un 90%, necessitaran ser capaços de viure sense oxigen, però en la terra també hi ha organismes que poden viure en condicions molt extremes.

Altres articles:

-Hallados posibles indícios de vida en venus

-Que sabemos sobre indícios de vida en venus

Video:

Notícia original

La vida a Venus es tambaleja

 

Poc després de que la notícia sobre la possible existència de vida a Venus una gran quantitat de científics ho dubten.


Es deia que a l’atmosfera de Venus és podia trobar fosfina, un gas associat a la vida de microbis. Però segons molts astrònoms i científics creuen que els estudis originals no es poden sostindre.

Es creu que el telescopi ALMA estava mal calibrat, ja que hi ha moltes inconcluències, com on han trobat la fosfina i amb quina quantitat.

Els astrònoms encarregats d'aquesta investigació estan recalibrant el telescopi per a poder tornar a fer la investigació i descobrir si es verdadera la possible vida a Venus.

Article Original 

Article Relacionat 1 

Article Relacionat 2 

 

Video:

 

La dansa de venus i júpiter

La dansa de venus i júpiter.

L’estiu astronòmic s’iniciarà a l’hemisferi nord el dia 21 de juny a les 18h38m, hora peninsular. En eixe moment el sol es trobarà exactament al tròpic de càncer. Eixe dia, el més llarg de tot l’any, durarà a Madrid 15 hores i 3 minuts. Al solstici d’estiu el sol arriba a la màxima elevació respecte de l’horitzó.
Juny serà un bon mes per observar els planetes. Concretament venus, júpiter, saturn, mercuri i mart.
Venus brillarà potentment passat el crepuscle de la vesprada. Brillarà per l’oest i anirà caiguent en elevació fins al migdia. Júpiter serà visible durant les primeres 4 hores des de la caiguda de la nit, i també molt brillant. Es veurà més alt que venus, però ambdós planetes aniran apropant-se l’un a l’altre segons avance el mes.
El dia 22, al voltant de les 22.30, els dos planetes estaran separats per uns 5 graus, però aquesta distancia serà deu vegades més menuda el dia 30 de juny, quan els dos planetes seran observables els dos a la vegada amb prismàtics, ja que es trobaran al mateix camp de visió. Aquest apropament entre els dos planetes es el que es denomina la dansa de venus i júpiter
Amb l’arribada de l’estiu és un bon moment per gaudir de les nits i contemplar el firmament. No són moltes les hores de foscor, però “el caloret” estiuenc les fa molt agradables.

Noticia original
Noticia relacionada1
Noticia relacionada2  
video relacionat:

La NASA estudia crear una ciutat flotant en l'atmosfera de Venus.

Un equip de científics de la NASA vol construir una 'ciutat-flotant' per portar els humans a ocupar permanentment l'atmosfera de Venus.

Les condicions climatològiques de Venus el fan un planeta inhabitable per a l'ésser humà. És el planeta més calent del sistema solar, la seva temperatura arriba als 465ºC. La seva atmosfera està embolicada en una densa capa de núvols d'àcid sulfúric tòxic i la seva superfície suporta una pressió 90 vegades la de la terra.

Malgrat això, un equip de científics de la NASA , ha inventat un sistema, anomenat Concepte Operacional de Venus de Gran Altitud (HAVOC), que permetria l'ésser humà ocupar permanentment l'atmosfera de Venus, establint -hi una ciutat de núvols flotants .

El programa d'aquest sistema, consistiria en un principi, en enviar un robot a l'atmosfera per comprovar la qualitat de l'aigua i que continuaria amb una missió tripulada de 30 dies. Si el HAVOC té èxit, la NASA permetria la creació de la ciutat flotant en l'atmosfera del planeta.

Les naus serien dirigibles plens d'heli, alimentats amb energia solar, i surant a uns 50 km de la superfice del planeta, on les condicions climatològiques són més favorables. Es creu que la radiació seria similar a la que existeix a Canadà .

El vehicle estaria tripulat pels humans i hi hauria un robot d'ascens, perquè els astronautes poguessin accedir a l'òrbita de Venus i tornar a la Terra. El que falta encara es aconseguir la forma de transportar els éssers humans a Venus.

Notícia original

Notícies relacionades:
- Només el 10% de les galàxies podria contenir vida complexa
- L'últim trànsit de Venus del segle

Vídeo: