Presencien l’espaguetització d'una estrella segons és devorada per un forat negre

Desde que es va fotografiar per primera vegada un forat negre, la popularitat d'aquests cossos ha augmentat molt.


Hui a dia els forats negres són uns dels grans misteris de l’espai, encara que sabem cada vegada més, estem realment lluny de conèixer-los al 100%. Tots els fenòmens sobre aquests cossos són molt sorprenents, però pot ser un dels que més, és l’anomenada espaguetització.
Els astrònoms de l'observatori Austral a la zona nord de Xile ha presenciat aquest fet. S’ha produït a 215 milions d'anys llum de la terra. L’ espaguetització es produeix quan una estrella s’aproxima massa a un forat negre i aquest la traga. Com la força és tanta, l’estrella es dilata i s’allarga, recordant a un espagueti, fet que li dóna el nom.


Cap persona coneix tots els misteris que presenta l’immens espai, coneixem molt poc, sols el temps ens dirà què és el que realment succeeix allí fora.

Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Un món com Júpiter orbita la seua estrela perillosament cada 18 hores

Astrònoms d’una universitat d’Anglaterra han observat un exoplaneta orbitant una estrella en menys de 18 hores. És paregut en composició i mida a Júpiter però la diferència d'aquests és el temps que tarda a orbitar.

S’anomena NGTS-10b i orbita tan ràpidament per la seua proximitat al sol, 27 vegades més prop que es troba Mercuri. Aquest va ser descobert a uns mil anys llum de distància de la terra pel doctor James McCormac qui el va definir com un planeta que orbitava una estrella no molt diferent del nostre sol.

Pertany a un grup anomenat “Júpiter calents” per les relacions que s'estableixen amb Júpiter i perquè actualment es coneixen centenars així però sols hi ha com aquest 7 planetes més que orbiten en menys d’un dia.

NOTÍCIA ORIGINAL
NOTÍCIA RELACIONADA 1
NOTÍCIA RELACIONADA 2

Pasta nuclear, el material més dur de l'univers

El material més dur de l'univers, que es coneix fins aleshores, és una pasta que es troba en les estrelles de neutrons. A aquesta que se li denomina pasta nuclear, és un objecte compost, format principalment per neutrons que es troben en l'interior de l’escorça d’aquestes estrelles.

Sorgeix després que facen explotar les estrelles de neutrons, al final de la seua vida. La pasta de neutrons té unes dimensions de 1.775 km² aproximadament i conté la densitat més gran coneguda fins aleshores, així com té un elevat pes i una gran rigidesa.

El seu descobriment va ser una simulació en ordinadors per a observar que contenien en l’interior aquestes estrelles. Desafortunadament, no podrem arribar a tocar o experimentar aquesta pasta per les característiques que presenta.

NOTICIA ORIGINAL
NOTICIA RELACIONADA 1
NOTICIA RELACIONADA 2

Les estrelles naixen en núvols de gas com a la nebulosa Messier 78

La nebulosa Messier 78 va ser descoberta per Pierre Méchain el 1780 i Charles Messier la va incloure al seu catàleg el 17 de desembre del mateix any.

Les estrelles no naixen aïllades, sinó en enormes núvols de gas hidrogen. Una enorme nebulosa destaca al nostre univers, és la nebulosa Messier 78, on centenars d’aglomerats gasosos estan ara mateix concentrant-se per a formar noves estrelles amb planetes al seu voltant.

Les estrelles que ja han nascut il·luminen la nebulosa amb radiació ultraviolada encara que aquesta radiació no és prou intensa per fer brillar la pols d’estrelles, les partícules de pols del núvol només reflecteixen la llum estel·lar que reben.

Messier 78 pot ser observada fàcilment amb un telescopi petit a la constel·lació d’Orió, encara que està ubicada a uns 1600 anys-llum de distància, és una de les nebuloses de reflexió més brillants del cel. El color dominant de la nebulosa és el color blau ja que, com passa a l’atmosfera terrestre, el color blau de la llum de les estrelles és dispersat molt millor que la llum roja.

Els estels HD 38563A i HD 38563B són les fonts principals de l’energia de la nebulosa, però hi ha moltes més estrelles. Aquestes estrelles s’han format per matèria del plasma o matèria degenerada que s’ha unit per la gravetat i estan formades principalment per hidrogen i heli. En la seua joventut tenen comportaments violents amb fortes emissions de raigs X, ones de ràdio i vents estel·lars molts forts.

Notícia original

Notícia relacionada:

- Som fills de les estrelles

Vídeo: