Elefants marins per a estudiar les profunditats de l'oceà

 

La zona de l'oceà que es troba entre els 200 i 1000 metres de profunditat zona mesopelàgica, que es caracteritza perquè els organismes que habiten ella, és una zona molt poc estudiada. De fet és la franja on hi ha més massa de peixos en tot el mon.

Tot i el desconeixement de la zona, un equip d’investigació, encapçalat per Taiki Adachi ha demostrat que els elefants marins passen almenys un 80% de la seua vida buscant peixos. L’equip es dedica a identificar les seues preses, medint les pautes d’alimentació.

 La investigació realitzada per aquest equip mostrarà com aquests animals exploten aquesta zona de l’oceà. Aquesta també permetrà controlar a través d’una pantalla el ecosistema de la zona.

L’equip afirma que els grans mamífers necessiten sumergir-se a gran profunditat per a trobar una gran quantitat de peixos que l'equip pot investigar i per tant beneficiar-se. Per tant animals com el catxalot ajuden aquesta investigació sumergint-se en la zona per atrapar preses com calamars gegants.

Els investigadors asseguren que la investigació també podria utilitzar-se per a saber la salut de la zona mesopelàgica, ja que en un futur podria experimentar canvis en la temperatura i la presència d’oxigen.

Notícia original 

Notícies relacionades:

Notícia 1 

Notícia 2 

Els científics revelen quant dura un dia a Venus

Un anàlisi realitzat durant els últims 15 anys permet deduir dades fonamentals per al disseny de futures missions a Venus. Els científics asseguren que Venus és un lloc poc favorable per a la vida, tot i que s’ha trobat presència de fosfina, que podria indicar-nos la presència de vida en Venus. 

Tot i que la atmosfera que té, composta en un cent per cent per diòxid de carboni, que dificulta el treball dels astrònoms; un equip científic dirigit per la Universitat de Califòrnia ha aconseguit determinar la duració d'un dia, la inclinació de l'eix o les dimensions del nucli. Els científics afirmen que un dia en Venus dura 243,0226 dies terrestres, encara que la duració varia susancialment amb el temps; i que la desviació de l'eix del planeta és de 2,6392, molt menys que la Terra.

Venus es diferencia principalment de la Terra, perquè va perdre l’aigua des del principi mentre que la Terra va conservar els seus oceans.

El pròxim objectiu dels científics és realitzar estudis que permeten reduir errors.

Notícia original

Notícies relacionades:

Notícia 1

Notícia 2

Vídeo relacionat: 

Airbus crea el primer avió propulsat totalment amb hidrogen

 

La companyia aeronàutica Airbus ha presentat tres nous prototips amb 0 emissions que podrien estar funcionant a partir del 2035. Aquests volaran amb hidrogen que requeriria l’adaptació dels aeroports i tindrà capacitat de 200 passatgers.

Dos dels tres avions es basen en models existents i un tercer denominat “cos d’ala mixta” en els que les ales es fusionen amb el cos principal de la nau. Tots aquests es basen en l’hidrogen com a font d’energia primària.

Este projecte també presenta algunes dificultats. Requereix quatre voltes més de volum que el combustible convencional, a més l’hidrogen s'obté a una temperatura d’uns -200 graus i deu comprimir-se a altes presions.

Perquè l’hidrogen siga totalment verd, deu ser obtingut a partir d’energies renovables, que és encara poc comú al mercat. Per això diem que este projecte no és viable avui en dia. 

 

Notícia original 

Notícies relacionades:

-Airbus lanza un proyecto de futuro

-Airbus prepara el primer avión de cero emisiones propulsado por hidrógeno 

Video:

Revelen la vertadera grandària del tauró Megalodó

Fins ara, el tamany del “Megalodó” tan sòls era una estimació, però un nou estudi revel.la que el tamany real del megalodó eren ni més ni menys de 16 metres.

Els megalodons vivien i devoraven totes les seues preses desde fa 20 milions d’anys fins 2,6 milions d’anys enrere.

Els estudis fets per les universitats de Swansea i de Bristol han determinat que el vertader tamany d’estos éssers era de 16 metres de longitud, el seu cap mesurava 4 metres de llarg, l'aleta dorsal 1,60 metres i la seua cola 3,85 metres.

La seua mossegada era d’unes tones de força.

Va ser difícil esbrinar el vertader tamany del megalodó, ja que les úniques restes que queden d’aquests són dents. Per trobar la mida d’aquests animals s’han basat en el tauró blanc. També s’ha comprovat que a pesar de que els megalodons tenen les dents iguals que els taurons blancs, no són antecedents  directes dels taurons blancs.

Notícia original 

Notícies relacionades:

-Revelado el tamaño real del megalodón, el mega tiburón prehistórico 

-Revelan el tamaño del megalodón prehitórico

 

Video: