Insuficiència cardíaca, nou risc per a la gent jove

La insuficiència cardíaca és una malaltia del cor que respon a la seva capacitat de bombar la sang i fer funcionar l'organisme.

Les taxes de mort prematura per insuficiència cardíaca estan augmentant. Cada vegada és més freqüent en adults joves, és a dir, menors de 65 anys. Un estudi de la Universitat Northwestern ha registrat, per primera vegada, aquest increment des del 2012. La mort es produeix malgrat els avenços significatius en els tractaments mèdics i quirúrgics per a la insuficiència cardíaca en l'última dècada.

Els metges es centren en els pacients amb insuficiència cardíaca perquè tenen la major mortalitat relacionada amb la mort cardiovascular. Tenen un pronòstic similar al càncer de pulmó metastàtic.

Les investigacions que s’estan realitzant afirmen que les taxes per mortalitat d’insuficiència cardíaca als joves, aniran augmentant al llarg dels anys.

Noticia original

Noticia 1

Noticia

Video  

El plàstic afecta els bacteris que ens ajuden a respirar

Els científics van utilitzar bosses de supermercat fetes de polietilè d’alta densitat (HPDE) i estores per eixugar-se les sabates, de clorur de polivinil (PVC), dos tipus de plàstic utilitzats per fabricar, també, roba, canonades, envasos i taps d’ampolla, entre molts altres objectes d’ús quotidià. Aquests objectes es van deixar en aigua de mar artificial i, al cap d’un temps, s’hi van introduir els bacteris.
El primer que observem és el creixement. Les poblacions de bacteris que convivien amb els residus del plàstic havien crescut menys que les altres. A l’activitat fotosintètica també es va poder observar un descens ràpid, és a dir, en l’absorció de diòxid de carboni i la producció d’oxigen. Un altre efecte observat va ser el canvi en el funcionament d’alguns gens dels bacteris, fet que ha permès als científics deduir que els compostos procedents dels plàstics aboquen aquests éssers diminuts a una situació d’estrès.

Aquests resultats són obtinguts al laboratori, on els resultats han estat molt controlats, la conclusió que el plàstic té efectes nocius sobre un dels principals productors d’oxigen del planeta té un interès evident. Més encara quan el problema d’aquest residu no té una solució immediata. De fet, es calcula que al llarg de la pròxima dècada els abocaments de plàstics al mar encara poden augmentaran fins a 10 vegades.

Noticia original

Noticia 1

Noticia 2



Video:

Musicoteràpia: un art i una ciència

La doctora Melissa Mercadal, directora acadèmica de l’Esmuc i presidenta de la Federació Mundial de Musicoteràpia , defineix aquesta disciplina com “la utilització de la música en totes les seves possibilitats, per part d’un professional format, per treballar la funcionalitat de la persona en diverses àrees, des de la part física i motriu fins a la part cognitiva , passant per la part emocional, la social i fins i tot l’espiritual, per potenciar el seu funcionament al màxim i contribuir a millorar el seu benestar i qualitat de vida”.

Segons explica Mercadal, la relació entre la música i la salut i el benestar existeix des del començament de la humanitat.

Actualment, per exemple, “està demostrat que el part és més curt quan s’ha utilitzat la musicoteràpia.

Podríem dir que la musicoteràpia pot ser un nou mètode per ajudar a superar les malalties de les persones, o almenys per fer-les més severes.

Notícia original:


- Noticia 1


- Noticia 2





Video:

Microronyons de laboratori, una esperança per a la recerca

Un equip d'investigadors generen ronyons amb funcions similars a les d'un fetus de sis mesos a partir de cèl·lules mare

humanes.

Se'n diuen organoids i són una de les grans promeses de la medicina del futur. En essència, són estructures cel·lulars gairebé microscòpiques que s'han format artificialment i que tenen la capacitat de créixer i d'efectuar la funció d'un òrgan o un teixit determinat. Justament això és el que han aconseguit un equip d'investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya  (IBEC) a partir de cèl·lules mare humanes que han estat reprogramades per generar microronyons funcionals.

Els microronyons de l'equip català, dirigit per Núria Montserrat, investigadora ICREA del centre, es formen en una vintena de dies i tenen característiques similars al teixit embrionari que dona lloc al ronyó durant el segon trimestre de gestació.

Noticia original

Noticies relacionades

- Noticia 1

- Noticia 2

Video

Un nou fàrmac contra la grip

La grip és una malaltia estacional que es contagia durant els mesos freds, amb un pic al mig de l’hivern. És molt freqüent: milers de persones la pateixen cada any, i normalment es recuperen sense cap problema. Però en un percentatge dels infectats, el virus responsable provoca complicacions severes i pot causar la mort. Les vacunes redueixen aquests casos greus i són la principal defensa contra la malaltia. Per això és essencial que les poblacions de risc es vacunin cada any.


La infecció pel virus de la grip dona febre alta, calfreds, dolor, maldecap, tos i a vegades nàusees i vòmits. Sovint el virus s’emporta la culpa quan no li correspon, perquè el refredat comú o la gastroenteritis tenen símptomes semblants, encara que més lleus.


La vacuna és difícil de dissenyar perquè el virus de la grip canvia molt. Un cop ha infectat algú, la persona desenvolupa anticossos capaços de bloquejar-lo, possiblement per a la resta de la seva vida. Això voldria dir que només patiríem la malaltia un cop, si no fos perquè cada any la grip la causa un virus prou diferent al de la temporada anterior.


Segons una notícia del New England Journal of Medicine, han estat provant un nou antiviral contra la grip, el baloxavir fàrmac que eliminaria els riscos de tenir grip.

Notícia original

Notícies relacionades

- Notícia 1  

- Notícia 2 

Video

Primeres imatges del naixement d'un planeta a 370 anys llum de la Terra

Un grup d’astrònoms de l’Institut Max Planck d’Astronomia a Heidelberg (Alemanya) han
aconseguit capturar una espectacular instantània d’un planeta nounat al voltant de l’estrella
nana PDS 70. Es tractaria de la primera imatge mai captada d’una formació planetària.
Una gesta que ha sigut possible gràcies a la tecnologia integrada en l’instrument SPHERE
del Very Large Telescope de l’Observatori Europeu del Sud (ESO).

El planeta acabat de descobrir destaca com un punt brillant a la dreta del centre ennegrit
de la imatge. És aproximadament a 3.000 milions de quilòmetres de l’estrella central,
l’equivalent a la distància entre Urà i el Sol. Les anàlisis efectuades fins al moment mostren
que el cos celeste compta amb una massa superior a la de Júpiter i amb una temperatura
del voltant de 1.000°C, per la qual cosa seria molt més calent que qualsevol planeta del
nostre propi sistema solar.

Un segon equip d’astrònoms ha seguit els últims mesos les observacions inicials per
investigar amb més detall el planeta nounat. Després de mesos de feina, s’han pogut
obtenir les imatges espectacularment clares que tenim del planeta i fins i tot una anàlisi
del seu espectre.

Els investigadors diuen, que necessitàven observar un planeta en el disc d’una jove estrella
per comprendre realment els processos de la formació planetària.

Notícia original

Notícies relacionades

Video