Fracassa l´enlairament del satèl·lit ingenio, fita aeroespacial espanyola

Fracassa la missió que havia de posar
el satèl·lit Ingenio, considerat una fita de la indústria aeroespacial espanyola. Aquesta matinada s'ha llançat des de la base de l'Agència Espacial Europea (ESA) a Kourou, a la Guaiana Francesa, el coet Vega, que transportava dos satèl·lits, l'Ingenio i el francèsTaranis. El coet s'ha desviat de la trajectòria prevista només 8 minuts després de l´enlairament.

Segons l'Agència Espacial Europea, hi ha hagut una anomalia en la trajectòria prevista del coet i això ha provocat aquest desviament.Posteriorment, el consorci espacial Arianespace ha informat que el fracàs en el llançament ha estat a causa d'una sèrie d'errors humans i no a un error de disseny. Després de l'encesa del motor, el control del vehicle s'ha perdut de forma permanent i, ràpidament, la trajectòria s'ha desviat. Segons la investigació preliminar de l'empresa, hauria fallat la connexió dels cables en el sistema de control.El satèl·lit havia d'orbitar a uns 670 quilòmetres en una missió d'observació de la Terra durant 7 anys. A banda de la construcció, les empreses espanyoles s'havien d'encarregar de controlar la missió, les comunicacions i el processament de totes les dades.L'Ingenio tenia la funció de cartografiar el planeta per a usos com el mapeig d'incendis, la vigilància de les sequeres o el control de fronteres. La missió fallida ha costat 200 milions d'euros.

Link de la noticia oficial.




Video de youtube




Noticies relacionades

Gossos i Humans comparteixen historia desde l'edat de gel.

Els gossos i els humans estan separats desde fa 90 milions d'anys pero el destí els ha unit perquè estiguen junts.Aquesta amistat inseparable va començar quan uns llops van seguir a un grup de caçadors.Desde eixe moment es diu que els humans i els gossos son inseparables.
 Investigadors de l'institut frances Crick i altres universitats han comprovat que aquesta relació es remunta al menys 11.000 anys.

Els investigadors han secuenciat el ADN de uns 27 gossos que van viure fa milers d'anys.A base de comparar la genealogía s'ha dibuixat un escenari compatible amb el fet dels gossos van ser domesticats fa almenys 20.000 anys.

El vincul entre humans i gossos

Els cientifics han descoberts que la vida dels humans i els gossos ha sigut paralela mentre la vida dels humans anava cambiant i el seu mode de vida canviava duien als gossos darrere.

Video

Noticies relacionades:El gos el millor amic del home.

Perros amigos del hombre

Link de la noticia original:

Asteroide Apophis, possible impacte en 2068

Apophis és el nom d'aquest asteroide el qual mesura 300m.Segons els experts l'asteroide es farà visible en 2029 i en 2068 és quan podria ser possible el seu impacte en la terra.

Cal mencionar aquest asteroide per el fet de que s’aproxima molt al nostre planeta,diuen que el divendres 13 de abril del 2029 és quan es podrà fer veure perquè passa dins del cinturó de satèl·lits.
El cos cada vegada està més lluny de l'òrbita,170 metres per any,per aixo es descarta l'opció de que puga impactar en 2029.

S'está estudian la situación per a saber millor que passa amb l’asteroide,aquests càlculs van ser realitzats per Davide Farnocchia.









Noticia Original

Noticia 1

Noticia 2

Els planetes en Novembre

Aquest Novembre els planetes amb noms de Déus de l’antiguitat: Mart, Júpiter, Saturn, Venus i Mercuri brillaran molt aquest mes.
Al ser tardor cada vegada es veuen millor,cada nit guanyen dos minuts de llum al dia facilitan la seva observacio de estos 5 els quals podem veure amb facilitat.

Mart sols estara visible durant gran part de la nit ja que cada vegada està més alt de l'horitzó.La propera nit del dimecres 25 i dijous 26,la lluna i Mart seran els astres que mes brillen.
Per altre costat Júpiter i Saturn cada dia estan més junts fins que aplegue el 21 de Desembre que sera quan més junts estan (Jupiter sera el que més brille).

Al amaneixer sera quan millor puguem veure a Venus i Mercuri concretament el dia 13.

Noticia original

Noticia 1 

Noticia 2

Descobreixen l'esquelet gairebé complet d'un cocodril de 70 milions d'anys

Un grup d'investigadors argentins liderats pel paleontòleg del Consell Nacional de Recerques Científiques i Tècniques (CONICET)  Rodolfo Còria van presentar l'esquelet de Barrosasuchus neuquenianus, un cocodril de la família dels peirosàurids, que en vida va arribar a tenir dos metres de longitud i va habitar fa 70 milions d'anys la zona de Sierra Barrosa, a trenta quilòmetres de Plaza Huincul, en Neuquén. Si bé aquest tipus de cocodrils fòssils es coneixen des de fa més de seixanta anys, la particularitat d'aquesta trobada és que, per primera vegada, s’ha trobat un esquelet pràcticament complet -l'única peça que mancada és la cua-. El treball va ser recentment publicat en la revista Cretaceous Research.

“Barrosasuchus és un al·luvió d'informació peirosàurica”, va indicar Còria, en reparar que la trobalda va incloure el crani, el postcrani, les mandíbules, les potes, les mans, les costelles i les vèrtebres del cocodril peirosáuric.
“Està absolutament tot: l'única cosa que no tenim és la cua”, va assenyalar el científic. “Trobar exemplars tan complets i tan ben preservats és molt estrany, especialment de cocodrils”.


El primer peirosauric va ser trobat seixanta anys enrere en la localitat de Peiròpolis, en el centre del Brasil. Més endavant, els científics de l'època van notar que aquest exemplar representava a una família de cocodrils diferent a unes altres, i els van denominar peirosàurids, per ser Peirosaurus el primer gènere reconegut de la família. Aquests cocodrils, que van habitar en l'era Cretàcica , són abundants i freqüents en tota Amèrica del Sud, especialment en la Patagonia, però la majoria d'aquests exemplars s'havien registrat d'una manera molt fragmentària. “Fins ara s'havien trobat trossos de mandíbula,, cranis incomplets, sense mandíbula –va advertir el paleontòleg del CONICET-. Si bé és freqüent trobar restes d'aquests animals, i a vegades les restes han permès proposar espècies noves, el fet de trobar esquelets complets com Barrosasuchus és excepcional i totalment únic”.

N.Original

N.Relacionada 1

N.Relacionada 2

Video:

El calfament global pot estar afeblint les corrents marines de l'Atlàntic Nord.

Els investigadors, dirigits per Stefan Rahmstrof, de l'Institut de Postdam per a la Recerca del Clima, han reconstruït i analitzat la conducta que històricament ha tingut la circulació termohalina, un model de circulació oceànica que transporta aigua càlida des dels tròpics fins a l'Atlàntic Nord i els mars nòrdics.

Aquests arriben a la conclusió que aquest sistema mostra ara la seva major debilitat dels últims 1.100 anys, el que pot ser degut a l'afluència d'aigua dolça i freda procedent del desglaç a Groenlàndia, que està provocant un descens de la temperatura de l'aigua i un debilitament de la circulació termohalina (CTH).

Possibles conseqüències:

Si aquest estudi es sosté, implicaria que la desacceleració de la CTH podria estar ací abans del que esperàvem. Això podria tenir diferents conseqüències, tant per a Europa com per als Estats Units.

 "Si la desacceleració dels corrents de l'Atlàntic Nord continua, els impactes podrien ser substancials", va dir Rahmstorf. "Pertorbar la circulació probablement tindrà un efecte negatiu en l'ecosistema marí, i per tant en la pesca i els mitjans de vida associats de moltes persones a les zones costaneres. A aquesta desacceleració es sumaria també la pujada del nivell del mar, que afectaria a ciutats com Nova York i Boston."




http://www.20minutos.es/noticia/2413756/0/corrientes-marinas/calentamiento-global/atlantico-norte/

ÉS L'EVOLUCIÓ LA PÈRDUA DE GENS?

Els investigadors Albalat i Cañestro de l'Universitat de Barcelona, han trobat les preguntes escaients sobre el genoma en un organisme marí anomenat Oikopleura Dioica. Aquest organisme es trobat entre el plancton i, tot i que només medeix 3 mil·límetres, té cervell, boca, cor i anus. 

Els dos biolegs han investigat a fons el genoma d'aquest ésser marí i s'han adonat que no posseia el gen que fa que es desenvolupe el cor, les extremitats, els ulls i les orelles: l'àcid retinoic. Com és possible que aquest ésser tinga desenvolupat el cor si no poseeix l'esmentat àcid? No és només aquest àcid que ha perdut, sinó que l'Oikopleura Dioica s'ha desfet del 30% dels gens que tenia el nostre avantpassat comú. És doncs gràcies a aquest organisme que els dos científics han pogut investigar quins gens són estrictament necessaris i quins no. Aquesta la tesi que defensen els investigadors: la pèrdua de gens ens fa evolucionar. Posen com a exemple el cas nostre amb els ximpanzés: compartim el 98% del genoma. És eixa pèrdua del 2% del genoma comú que ens ha fet evolucionar cap a un organisme més desenvolupat. 

Hem "esborrat" gens que d'alguna manera ens condemnaven a estar estancats i han obert un nou camí cap a la millora de la nostra condició. Els científics propugnen que si el nostre organisme s'ha "oblidat" d'aquestos gens és perquè realment no són importants per a nosaltres i que el canvi que podia haver amb aquestos gens desapareguts són la clau per a l'evolució de les espècies.

Enllaç a la notícia original

Enllaç notícia relacionada

Fins on pot aplegar a veure un telescopi?

A l'institut d'Astrofísica de Canàries (IAC) es troba el telescopi òpticinfraroig més gran del món, el GTC. Amb aquest s'ha pogut observar fins quin punt un telescopi pot aplegar a veure. S'ha observat amb ell una regió 10000 vegades menys brillant que el cel oscur que hi vegem nosaltres els humans a l'espai exterior. Aquesta regió es troba a 500 millons d'anys llum de distància al voltant de la galàxia UGC00180.

Existeix la teoria que indica que moltes estreles habiten a les parts externes de les galàxies. Estes són el resultat de la destrucció de galàxies més petites i es coneix com halo estelar. La teoria explica que quan aquestes petites galàxies es fusionen amb la principal desapareixen i deixen aquest rastre.

La seua llum es tan dèbil pel fet de que es dispersen en un espai tan gran que inclus passen la galàxia en la que es troben.

La tecnologia avança i cada vegada existeixen telescopis més grans capaços d'explorar la brillantor més dèbil com la de aquestes estrelles i halos estelars del que parlavem, açò que s'ha descobert a canàries podria haver-se descobert avanç amb un telescopi menor però amb més temps i dedicació, açò no s'havia realitzat mai abans ja que els científics creien que era impossible aplegar a obtindre una brillantor tan extremadament lleu.

Aquest es un altre exemple:

Noticia

Noticia relacionada

Joan Mateos Pérez

Gran Barrera de Corall

A Austràlia, existeix una Gran Barrera de Corall que esta veient-se afectada durament per la contaminació i Malcolm Turnbull va prometre destinar 600 milions d’euros a un pla destinat a la reducció de residus agrícoles i aigües residuals que disminuixen la capacitat de l’escull, per suportar l’augment de la temperatura de mar.

La major part de l’ajuda vindrà pel finançament de l’energia solar que reduirà les emissions i obligar als llauradors a prendre unes mesures d’estalvi.

Aquesta contaminació limita la capacitat dels coralls de resistir les temperatures marines elevades, associades a l’escalfament global i als esdeveniments climàtics. Últimament, els coralls han agafat un blanquig sever perquè expulsen l’alga simbiòtica que els ajuda a alimentar-se.

L’alga s’expulsa quan els coralls estan sotmesos a estrés per les elevades temperatures. Sense aquesta alga, la part transparent del corall està esposta i l’esquelet blanc dels coralls es torna visible deixant blanc el corall.

Els científics no estan segurs de la quantitat de parts danyades de la Barrera que podran regenerar-se a l’hivern.

-       Notícia real

-       Notícia relacionada

Vídeo

IFMIF-Dones

Europa vol dominar una energia inesgotable i neta, la fusió nuclear. Aquesta energia que desprenen les unions de nuclis d’hidrogen quan fan una reacció en cadena que fa brillar les estrelles durant milers de milions d’anys.

Els científics creuen que poden construir un reactor capaç de generar temperatures deu vegades majors a les del cor del Sol i produir deu vegades més energia que la que consumeix.

S’està construint un reactor que vol imitar aquest procés, a Espanya, aquest reactor s’anomena IFMIF-Dones i serà un accelerador de partícules que posaran a prova els materials dels futurs reactors de fusió.

El Dones forma part de la Instal·lació Internacional de Materials de Fusió (IFMIF), un projecte liderat per la UE i Japó. Els objectius que tenen van relacionats amb l’ITER, primer reactor experimental de fusió al sud de França.

El Dones té un cost de 360 milions i vol fer-se a Granada que començaria a funcionar en l’any 2022. Ens serviria d’utilitat uns 10 anys i generaria 360 llocs de treball i 12000 més comptant els constructors. Es calcula que aquest reactor ens donarà uns beneficis de 900 milions d’euros.

-       Notícia original

-      Notícia relacionada

Vídeo

El Més Gran Fins al Moment

El megaterratrèmol de Valdivia de 1960, conegut també com el Gran terratrèmol de Xile, va ser un sisme ocorregut el diumenge 22 de maig de 1960 a les 15:11 hora local.

El sisme submari va ser percebut en diferents punts del planeta i va produir tant un sisme submarí que va afectar a diverses localitats al llarg de l'oceà Pacífic, com Hawaii i Japó com l'erupció del volcà Puyehue-que va cobrir de cendres el llac homònim.

El seu epicentre es va localitzar a les rodalies de Lumaco, província de Malleco, Regió de l'Araucanía, i va tindre una magnitud de 9,5 MW, siguent així el més potent registrat en la història de la humanitat. Junt amb l'esdeveniment principal, es va produir una sèrie de moviments tel·lúrics d'importància entre el 21 de maig i el 6 de juny que va afectar a gran part del sud de Xile.

S'estima que aquesta catàstrofe natural va costar la vida d'entre 16554 i 20005 persones, i va deixar damnificats a més de 2 milions.

Noticia original: Terratremol de Valdívia
Noticia relacionada: Terratremol d’ecuador

Noticia realizada por : Jose Antonio Nacher Rubio

Els Nuvols perjudiquen el canvi climàtic

L'augment de les temperatures a la Terra durant els propers anys serà fins i tot pitjor del que s'esperava, ja que, segons els investigadors, fins ara no s'ha tingut prou en compte el paper clau que juguen els núvols.

Els models de clima global que tracten de predir els augments mitjans de temperatura han de conèixer com la quantitat de diòxid de carboni a l'atmosfera afecta les temperatures atmosfèriques, ja que com més gran sigui aquesta, l'escalfament causat pel diòxid de carboni serà també més gran ", va apuntar l'estudi.

Tenint en compte aquestes noves dades, el seu model va determinar que la "sensitivitat d'equilibri climàtic", que relaciona la quantitat de diòxid de carboni a l'atmosfera amb el seu efecte sobre les temperatures atmosfèriques, és d'entre 5 i 5,3 graus centígrads.

Estudis anteriors que no contemplaven el paper que juguen els núvols i la seva composició química situaven la "sensitivitat d'equilibri climàtic" entre 2 i 4,6 graus centígrads. L'any passat es va tancar amb l'aprovació a París d'un acord històric i ambiciós contra el canvi climàtic, en el qual 195 països i la Unió Europea (UE) es van comprometre a avançar junts cap a una economia baixa en carboni.

Noticia Original: Temperatures per els núvols
Noticia relacionada: Disminuir els problemes

Noticia realizada por : Jose Antonio Nacher Rubio

Un anell d' Einstein descobert per una estudiant de Canàries

Una estudiant de doctorat de l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC) i la Universitat de la Llacuna (ULL), ha descobert un anell d' Einstein, un objecte astronòmic tant interessant com inusual.

Un anell d'Einstein és una imatge distorsionada d'una galàxia molt llunyana, anomenada "font". La distorsió es produeix per la deformació dels raigs de llum a causa de la presència d'una galàxia situada entre la font i l'observador, a la qual es denomina "lent". L'intens camp gravitatori produït per la galàxia lent deforma l'estructura de l'espai-temps en els seus voltants, el que aconseguiex atraure altres objectes i desviar la trajectòria de la llum.

Quan les dues galàxies estan perfectament alineades, la imatge que l'observador veu de la més llunyana es converteix en un anell gairebé perfecte que envolta la galàxia lent i les seves irregularitats es deuen a la asimetria de la seua galàxia originària.

Com funcionen els anells d' Einstein.

El descobriment ho va aconseguir de forma fortuïta l'estudiant Margherita Bettinelli, mentre estava analitzant la població estel·lar de la galàxia nana de Sculptor.

L'ara anomenat 'anell d'Einstein Canàries', és un dels de major simetria dels descoberts fins ara i és gairebé circular. La galàxia font es troba a una distància de 10.000 milions d'anys llum, de manera que la galàxia es veu tal com era en aquella època.
Per contra, la galàxia lent, amb una massa similar a la de la Via Làctia, es troba més a prop -a 6.000 milions d'anys llum-i, per tant, la vejem més evolucionada.

Estudiar aquests fenòmens ens proporciona informació molt important per a conéixer la composició de la galàxia font i, d'altra banda, l'estructura del camp gravitatori i de la distribució de matèria fosca de la galàxia lent.

Vídeo sobre un anell d' Einstein

Noticia relacionada
Noticia original

La ciència, davant el descobriment de la quinta força de la natura

Els científics sospiten de l'existència d'una nova partícula, el descobriment de la qual suposaria la possible comprensió de la matèria fosca. Al igual que el bosó de Higgs i moltes altres partícules que ens van ajudar a explicar les quatre forces fonamentals de la naturalesa (la interacció nuclear forta, la nuclear feble, l'electromagnètica i la gravitacional), aquesta partícula suposaria un avanç per descobrir una quinta força, que explicaria els misteris de la matèria oscura.

                                                               Les quatre forces fonamentals.

La possible existència d' aquesta partícula es va descobrir a principis d' aquest any, després que uns científics d' Hongria informaren d'una rara anomalia en una reacció nuclear (la descomposició radiactiva d' àtoms Beril·li 8). Després de repetir els experiments diverses vegades i de prendre tota mena de precaucions, van suggerir que darrere d'aquest extrany fenòmen podia estar un nou tipus de partícula: el bosó lleuger o protofòbic.

L' existència d' una nova força fonamental revolucionaria tots els camps de la Física, degut a que els físics es basen en les quatre forces per a explicar el comportament de la natura.

Es creu que aquesta partícula podria tindre relació amb la matèria oscura, un dels grans misteris fins ara per als físics. Els científics es basen en això perquè creuen que la matèria oscura podria estar formada per particules desconegudes amb massa, possiblement similars al bosó protofòbic.

Explicació del Bosó de Higgs.

Noticia relacionada

Noticia original

Aconseguixen utilitzar l'ADN de bacteries vives com a disc dur: fins a 100 bytes de dades

Diu el refrany que som el que mengem. En el cas dels bacteris, aquesta frase s'aplica literalment. Un grup de científics de la Universitat de Harvard ha aprofitat el peculiar sistema immunològic dels bacteris per convertir-les en unitats de disc vivents amb capacitat per a fins a 100 bytes d'informació.

100 bytes no és molt avui en dia, però és un salt endavant considerable tenint en compte que la major quantitat de dades que s'havia pogut emmagatzemar fins ara en aquests organismes era de 11 bits. El mètode utilitzat es basa en material genètic, però no cal modificar l'ADN dels bacteris. Són elles mateixes les que ho fan mitjançant un procés natural.

Els bacteris tenen un mecanisme de defensa que els ajuda a immunitzar-se contra virus. Aquest mecanisme es diu CRISPR / Cas i consisteix bàsicament en que el microorganisme assimila cadenes d'ADN que identifica com virals i les assimila en el seu propi codi genètic. A més, es dóna la circumstància que els bacteris passen aquesta informació als seus desdientes.

Els científics simplement han creat una cadena d'informació concreta que sembla ADN viral i l'han deixat anar en una colònia de bacteris Escherichia coli. Després, només cal seqüenciar l'ADN d'una mostra dels microorganismes per recuperar la informació.

Hi ha un cert marge d'error, perquè de vegades els bacteris no es mengen tot el missatge. No obstant això, és molt senzill de solucionar, perquè encara que no ho absorbeixin sencer, sempre ho fan de manera seqüencial. Sabent això, cal comparar l'ADN seqüenciat de diverses E. Coli per obtenir el missatge complet.

Els 100 bytes assolits pels doctors Seth Shipman i Jeff Nivala són només el principi. Altres espècies de bacteri poden emmagatzemar fins a 3.000. No és difícil imaginar unitats d'emmagatzematge basades en aquests microorganismes, encara que el seu ús no serien els equips domèstics.

Noticia original:" Lográn utilizar el ADN de bacterias vivas como disco duro: hasta 100 bytes de datos."

Noticia relacionada

La Terra, canvis profunds en 2050

El planeta Terra està immers en un canvi insòlit, pel que accelera que , d'una manera o d'una altra , amb efectes diferents ací o allà , arriba a tots els llocs . - I més sobre l'Àrtic d'ací a 50 anys : "Moltes espècies associades a l'hàbitat del gel , com l'ós polar , foques , morses i algues , es trobaran en un estat crític de conservació o s'hauran extingit , esmentes que moltes altres , com l'abadejo , gambes , boscos d'algues i praderies submarines s'hauran estés creant nous ecosistemes amb noves funcions i servicis a la societat" , afegeix este oceanògraf expert en els confins septentrionals de la Terra - El cost d'algunes províncies a Espanya estarà entre el 0 , 5% i el 3% del PIB. Els estudis del clima puntualitzen que les projeccions climàtiques no consistixen a predir el temps meteorològic que farà d'ací a 50 anys , en una setmana concreta en una localitat determinada .

No es tracta d'una predicció del temps a llarguíssim termini , sinó d'identificar els trets i de calcular els canvis del clima de la Terra i les seues possibles manifestacions en la mesura que es vagen acumulant més o menys gasos d'efecte hivernacle en l'atmosfera . - No sols la frontera amb les latituds mitges , determinada per la circulació atmosfèrica específica de la banda equatorial , es desplaça cap al Nord i el Sud arrossegant les seues condicions de vents secs i deserts.

Noticia original 

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

El control del canvi climàtic exigeix renunciar a un terç de les reserves de petroli i al 80% de les de carbó.

Han fet una investigació en la qual científics diuen que no haurien de tocar-se un terç de reserves de petroli, el 89% del carbó i la mitat de gas en uns 40 anys. Tot açò si volem arribar a controlar en canvi climàtic.

La investigació la porta a terme Cristopher Mc Glade i Paul Ekins. Aquests asseguren que els últims anys hem gastat tant que hi ha 50% de possibilitats de no superar-ho.

Mc Glade i Ekins diuen que hi ha una diferencia entre recursos i reserves, les reserves són la part dels recursos que és poden recuperar.

Pareix ser que el govern vol explotar aquests recursos i arribar als dos graus diuen Mc Glade i Ekins. També afirmen que si és preocuparem més per no explotar els recursos no faria falta invertir tant en investigació.

Michael Jakob i Jerome Hilaire, del Institut Postdam de investigació sobre l'impacte climàtic comenten que el canvi climàtic no compensarà les grans utilitats que tenen recursos.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

L'onada de calor a l'Àrtic és tan intensa que les temperatures s'han sortit de l'escala

Ja sabíem que 2016 està sent l'any més calent des que es té constància, però sembla que les temperatures estan afectant especialment als pols. Noves dades recollides pel Centre Nacional de Dades sobre Neu i Gel de la Universitat de Colorado revelen que la calor a les zones més fredes del planeta es surt de l'escala, literalment.

La gràfica que encapçala aquest post mostra la desviació mitjana de les temperatures respecte al període entre 1980 i 2010. El període 2015-2016 ha experimentat un escalfament tan brusc que no entra en les xifres habituals.

Per descomptat, es podria haver adaptat la gràfica perquè entri, però això no amaga el fet que les temperatures van sobrepassar els zero graus celsius durant unes hores a la fi de 2015, i que en el que va de 2016, les temperatures mitjanes han estat al voltant de 30 graus per sobre del que haurien en aquesta època de l'any.

Al maig, l'Observatori Barrow de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units va informar que el període de desglaç de la neu a l'Àrtic ha començat abans que mai aquest any.

I els mesos de més calor encara estan per llegar.ca de l'any.

En definitiva, el gel dels pols es aquesta fonent molt més ràpid i en quantitats més grans del que es creia. Les zones polars en què almenys un 15 d'oceà està cobert de gel han assolit mínims històrics. La manca de gel redueix la reflectivitat de la radiació solar. En altres paraules, com més es redueix la capa de gel, més calor absorbeix el terreny i més ràpid es fon el gel que hi ha. [Via Universitat de Colorado]

Noticia Original:"La ola de calor en el Ártico es tan intensa que las temperaturas se han salido de la escala"

Seqüenciat el genoma del gar, clau per a l'estudi de malalties humanes.

    Seqüenciat el genoma del gar, clau per a                         l'estudi de malalties humanes.

Científics de més de 30 centres d'investigació han seqüenciat el genoma d'un peix primitiu, conegut en l'àmbit científic com gar (Lepisosteus oculatus). L'estudi revela com el genoma d'aquest peix pot ser clau per entendre transicions evolutives importants com el pas de l'aigua a la terra en els vertebrats, i per connectar millor el genoma humà amb destacats models animals, com el peix zebra, a l'hora de estudiar malalties humanes.

Com explica Cristian Cañestro, membre del Grup de Recerca Evolució i Desenvolupament (EVO-DEVO) de la Universitat de Barcelona (UB), "aquesta família de peixos ja va ser citada en 1859 pel naturalista Charles Darwin, en el seu llibre L'Origen de les espècies, com a exemple per descriure el terme de fòssil vivent ". Una de les característiques singulars d'aquest peix és la capacitat de respirar fora de l'aigua de forma facultativa utilitzant la bufeta natatoria com un pulmó, especialment si la temperatura de l'aigua és alta i la concentració d'oxigen és baixa.

 "El genoma del gar és una eina molt valuosa per diferenciar pèrdues de guanys gèniques durant l'evolució dels vertebrats", Comenta l'expert.

Nou material autoreparable de polimer a Alacant.

Patenten un nou material polimèric capaç de                                autoreparar-se.  
     
      
                                                                                                     


Un nou tipo de resina de polimer que s'autorepara ha estat desenvolupada i patentada per un equip de la Universitat d'Alacant. Si es talla amb unes tisores per la meitat i es posa en contacte de nou, després de 10 o 15 segons, el nou material s'uneix sense necessitat d'utilitzar cap adhesiu o estimulació externa. Els investigadors assenyalen que podria aplicar-se en camps com la medicina, la cosmètica, la indústria aeroespacial i l'automoció.

Es repara soles perquè, si es trenca o talla per la mitat i es torna a posar en contacte, en 10 o 15 segons, queda completament unit sense intervenir cap altre producte additiu o ser objecte d'estimulació externa (normalment calor).

Actua mitjançant un procés físic (no químic) que es pot repetir tantes vegades com calgui amb la mateixa eficàcia i, segons el creador, "el fet que aquesta autoreparació es doni igualment fora o dins d'un fluid aporta una característica excepcional que no s'havia observat en cap altre material conegut ".

A més, és elastomèric (pot estirar fins a mil vegades sense trencar-se) i té memòria de forma, el que fa que als minuts de ser deformat torni per si sol a l'estat original, segons assenyala el doctor , que creu que, per exemple, seria útil en para-xocs de vehicles perquè, després de l'impacte del cop, tornaria a la seva fisonomia poc després.