Conscients d'este perill, un equip d'experts del Centre Estatal d'Investigació Vektor i la Universitat Federal del Nord-est, ambdós de Rússia, han posat en marxa un projecte per a l'estudi de teixits blans de restes d'animals prehistòrics conservats en el Museu del Mamut de Yakutia, capital de la República de Tall, a Sibèria oriental, els quals han sigut trobats en els últims 10 anys a mesura que el gel ha anat cedint terreny. El projecte actual, explica Maksim Cherasov, cap del laboratori del Museu de Mamut de la Universitat Federal del Nord-est, inclourà l'estudi no sols d'estos animals antediluvians, sinó que a més s'inclourà l'anàlisi de perdius antigues, llebres i rosegadors prehistòrics trobats al llarg de l'última dècada conservats en congeladors especials a temperatures d'entre els -16 i -18 C, una mostra completa i variada sobre la qual obtindre grans quantitats d'informació destinada a l'estudi dels p
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris prehistòria. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris prehistòria. Mostrar tots els missatges
dimecres, 10 de març del 2021
dissabte, 14 de novembre del 2020
Reconstrueixen el cervell d’un dels primers dinosaures
Aquests éssers tenien un tacte olfactori allargat i un cervell molt desenvolupat, per tant la criatura rastrejava les preses en moviment probablement per la vista perquè l’olfacte no el tenia tan desenrotllat.
El cervell de Buriolestes schultzi és molt xicotet, al voltant d’1’5 grams i els experts asseguren que la seua forma era molt primitiva.
Els investigadors també van realitzar uns càlculs amb l’objectiu de determinar el grau de la seua intel·ligència.
Aquestes criatures van reduir la seua capacitat cerebral amb el temps el contrari que el que els passa a molts vertebrats inclosos altres dinosaures carnívors.
dissabte, 11 d’abril del 2020
Descoberta a Etiòpia l'eina de pedra afilada més antiga.
S'ha trobat a la vora d'una font a Etiòpia un “ganivet de pedra” anomenat “Bokol Daura Un”, afirmen que té aproximadament 2,55 milions d'anys i ha estat enterrat tant de temps ja que en estar prop de la font, l'aigua ho va enterrar ràpidament.
El lloc on es va descobrir aquest “ganivet” coincideix amb el fòssil més antic del gènere “Homo”, que té uns 2,78 milions d'anys a més de coincidir també amb els fòssils d'alguns animals.
El geòleg Christopher Campisano, va ser qui va veure abans que ningú unes pedres afilades sobreeixint d'uns sediments.
Deixant de costat Etiòpia, a Kenya van descobrir també possibles eines més antigues encara però de tipus martell.
El lloc on es va descobrir aquest “ganivet” coincideix amb el fòssil més antic del gènere “Homo”, que té uns 2,78 milions d'anys a més de coincidir també amb els fòssils d'alguns animals.
El geòleg Christopher Campisano, va ser qui va veure abans que ningú unes pedres afilades sobreeixint d'uns sediments.
Deixant de costat Etiòpia, a Kenya van descobrir també possibles eines més antigues encara però de tipus martell.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)