Aquest avistament és molt estrany, ja que aquestes balenes solen viure principalment en el Oceà Pacífic i allí es on obtenen el seu aliment, así al Mar Mediterrani no hi ha ningun aliment per a la balena i la temperatura no es la adequada, fent que puga aplegar a morir-se si no aplega a l'oceà Atlàntic. S'ha anomenat Wally aquesta balena
La seua població mundial a descendit un 25% els últims anys, passant a tenir 20.000 exemplars.
“Estem al corrent del seu pas per les nostres aigües. És una cosa espectacular perquè les balenes grises viuen en l'Oceà Pacífic i que passe per Castelló és una bogeria; una cosa molt extraordinària i excepcional”. Diu José Luis Crespo, responsable de l'àrea de Conservació del Oceanogràfic
Els investigadors escolten el cel en la cerca de planetes amb unes condicions semblants a les del nostre perquè en un futur els éssers humans puguem habitar en ells, encara que siga dins de milers d'anys.
Per a detectar aquests tres exoplanetes els astrònoms van usar el TRAPPIST, un telescopi especialitzat en la cerca de planetes fora del sistema solar i que es troba en l'ESO. Per a trobar aquells planetes els investigadors se centren en una estrela i analitzen la quantitat de llum que ens arriba; per a això abans han de triar bé en quina estrela centrar-se. Quan això ocorre significa que diversos objectes passen entre l'estrela i la Terra, o que és possible que un planeta orbite al voltant de l'estrela.
Ara, després de mesos d'investigació han determinat que els tres planetes es troben en la constel·lació d'Aquari i que tenen una grandària similar al de la Terra però el seu període orbital no és el mateix. Per a molts investigadors es tracta d'un pas de gegant en la cerca de vida en l'univers.
Al febrer de 2020, van llançar la nau Solar Orbiter per a prendre les primeres fotografies dels pols de la nostra estrela. Des que la van enviar ja està arribant informació amb la qual els investigadors i científics poden treballar. Durant el viatge cap al Sol la nau es trobava darrere de l'estrela, vista des de la Terra, per la qual cosa la informació de les dades són una mica baixes i és per això que la informació ha tardat tant a arribar als laboratoris. Les primeres imatges de Solar Orbiter d'una ejecció de massa coronal o les instantànies de la bomba solar més potent de la nostra estrela.
Alterar dosi de diferents vacunes contra la Covid-19 fan que el nombre de reaccions lleus i moderades siga major a la normal. Així ho han vist els investigadors de la universitat d'Oxford que van començar a investigar a principis de 2021.
No tenen previstos els resultats finals fins a juny, però ja tenen llistes unes conclusions sobre les reaccions adverses comunes i esperables d'una vacuna. De totes maneres ells recorden que els efectes lleus duren poc i que no hi ha hagut cap hospitalització associada a aquests efectes, diuen alguns afectats que els efectes van desaparèixer dies després de la punxada i a base de paracetamol.
Els investigadors assenyalen que al juny ja podrien dir per fi el resultat sobre la immunitat que proporciona la combinació de vacunes i a més altres anàlisis sobre els efectes i la utilitat de combinar distintes formulacions de vacunes.
Durant un temps, es va dir que els camaleons podien canviar de color per una sèrie de pigments en una cèl·lula crida cromatòfors. Es produeix el canvi de colors a causa que la primera capa és transparent, i davall d'aquesta capa de pell té altres capes amb cèl·lules xentáforas, una altre més baix amb cèl·lules erotrófaras, una altra capa més avall, hi ha més cèl·lules iridóforas, i una altra capa més avall hi ha altres cèl·lules melanóforas. Els pigments de les cèl·lules no estan en el citoplasma cel·lular, sinó que estan contingudes per vesícules. Les vesícules estan connectades al sistema nevios, la qual cosa és molt sensible, i quan arriba el senyal del sistema nerviós, les vesícules expulsen la tinta pintant les cèl·lules produint així el canvi de color.
Ja sabem que la infertilitat és la dificultat per a que una parella tinga un fill, i generalment la diagnostiquen quan, després d’un any intentant tindre’n un, no s’alcança l’embaràs o es tenen varis aborts espontani; i açò no és gens estrany, pel que també hi ha diverses causes.
Estudis recents apunten a que una de las majors i més preocupants causes d’aquesta malaltia és la pol·lució. De fet, açò no s’ha suposat, ni molt menys comprovat en un parell de ciutats o països, sinó que arreu del món s’han fet investigacions que asseguren cada vegada més que aquest fet passa de veritat.
Cada vegada la contaminació dificulta més el desenvolupament natural de la genètica humana.
Un anàlisi, publicat per la revista Scientific Reports, publica que la proteina fa un gran paper en el desenvolupament de l’obesitat. Extreta exclusivament de cèl·lules epitelials de l'estómac, la gastrocuina: resisteix el procés de digestió. Això indica que la supressió de gastrocuina disminueix l'acumulació de lípids en el teixit adipós.
La gastrocuina extreu una molècula produïda pels microorganismes de l'intestí, per regular el metabolisme de el greix abdominal, així com els guarda en els teixits. d'aquesta manera ja que, en absència de gastrocuina, l'expressió de la molècula bacteriana s'incrementa, realitzat que confereix als ratolins gran resistència a l'obesitat induïda per la dieta, fins i tot si aquesta és hipercalòrica i rica en greixos.
De manera interessant, Boone i els seus ajudants no van observar efectes indesitjats derivats de la supressió de la gastrocuina
Un nou planeta, aproximadament de la grandària de Júpiter, ha sigut captat en el seu procés de formació i creixement pel telescopi Hubble de la NASA. Aquest planeta, anomenat PDS 70b, està alimentant-se del material que desprén un estel proper a ell, i així aconseguint enormes dimensions.
Aquest succés pot modificar amb el desenvolupament de la nova tècnica del Hubble amb el qual es podran captar imatges d'aquest exoplanetes en la seua fase de formació, explica Brendan Bowler de la Universitat de Texas. Yifan Zhou, de la mateixa universitat, confirma que parlem d'un sistema “emocionant” gràcies a possibilitat “presenciar la formació d'un planeta” i que també “dona pas a una nova àrea d’investigació espacial”
Com ja sabeu, les cèl·lules mare poden convertir-se en qualsevol altra cèl·lula, des de neurones fins a les de la pell; i és gràcies a aquesta propietat que s’ha descobert com passar de cèl·lules de la pell a mare i de mare a òvuls, podent així crear una nova vida.
Encara que s’haja creat un blastocist a partir d’aquestes cèl·lules de la pell, no esdevindrà un embrió amb la mateixa estructura que la d’un ésser humà. Aquest model de pseudohumà no és segur si es desenvoluparà correctament, però de moment s’està investigant a partir d’ells les causes de diverses enfermetats com la infertilitat i els seus possibles remeis.
Açò marcarà un hite en la genètica i ajudarà a la salvació de moltes vides.
Desde que en el 2001 el Consorcio Internacional para la Secuenciación del Genoma Humano (CISGH) i el equip de J. Craig Venter van donar la posibilitat de estudiar els cromosomes humans, el cromosoma ha canviat i han fet grans descobriments sobre ell. En el 2004 es va publicar una imatge de alta resolució de 2850 millons de nucleótidos de la eucromatina. En el 2010 es van descobrir algunes regiones subteloméricas coso que va permetre el estudi de secuencia satélit centromérica. Finalmet al 2020 se va lograr identificar la secuencia completa de un cromosoma. Esto ha permes donar a coneixer noves parts del genoma.
Uns científics han trobat les senyals i cèl·lules de les dents que identifiquen el canvi de temperatures i ens provoquen el dolor quan mengem gelat. Les càries ens exposen més al dolor, ja que la dent està més exposta i sensible.
Segons els resultats d'aquests estudis, s'han creat pastes dentals, gomes i més coses que ajuden a que la sensibilitat baixe i pugam disfrutar de gelats o aliments que provoquen canvis bruscs de temperatures.
Les boscarles i altres espècies poden volar durant 24 hores o més seguides per evadir haver de dormir en regions hostils sense ombra, menjar ni aigua. Sjöberg i els seus col·laboradors han demostrat que les boscarles poden volar durant 34 hores sense posar-se.
No obstant això, per a sorpresa dels investigadors, les boscarles van ascendir des de la seva altitud de vol nocturna (uns 2400 metres) fins als 5400 metres o més durant el dia. Només a vespre van tornar a baixar fins als 2000 metres. Els autors proposen que, durant el dia, les aus es desplacen cap amunt per trobar un ambient més fresc i contrarestar l'escalfament del cos gracies a la radiació solar. A la nit la temperatura a hores d'ara és 22 graus Celsius menor que a 2000 metres sobre el nivell de la ocea.
Amb el seu estudi, el grup de Sjöberg ofereix pistes sobre per què la majoria dels ocells cantaires normalment es mantenen actius durant el dia i dormen a la nit, mentre que aquesta conducta s'inverteix quan migren, i també incideix en les implicacions que això té en el seu cos.
La zona de l'oceà que es troba entre els 200 i 1000 metres de profunditat zona mesopelàgica, que es caracteritza perquè els organismes que habiten ella, és una zona molt poc estudiada. De fet és la franja on hi ha més massa de peixos en tot el mon.
Tot i el desconeixement de la zona, un equip d’investigació, encapçalat per Taiki Adachi ha demostrat que els elefants marins passen almenys un 80% de la seua vida buscant peixos. L’equip es dedica a identificar les seues preses, medint les pautes d’alimentació.
La investigació realitzada per aquest equip mostrarà com aquests animals exploten aquesta zona de l’oceà. Aquesta també permetrà controlar a través d’una pantalla el ecosistema de la zona.
L’equip afirma que els grans mamífers necessiten sumergir-se a gran profunditat per a trobar una gran quantitat de peixos que l'equip pot investigar i per tant beneficiar-se. Per tant animals com el catxalot ajuden aquesta investigació sumergint-se en la zona per atrapar preses com calamars gegants.
Els investigadors asseguren que la investigació també podria utilitzar-se per a saber la salut de la zona mesopelàgica, ja que en un futur podria experimentar canvis en la temperatura i la presència d’oxigen.
En un estudi recent Harris H. Wang i el seu equip, de la Universitat de Columbia en Nova York, han aconseguit emmagatzemar dades digitals en bateries vives del nostre ADN.
Aquest te una alta densitat d'emmagatzemament, es unes 1.000 vegades més densa que els discs durs compactes. A més de tindre gran estabilitat al pas del temps i baix risc de obsolescència, característiques que van fer possible sorgir aquest projecte.
Es van utilitzar senyals elèctriques per a passar dades digitals des d'un ordinador al genoma de cèl·lules vives i una adaptació del CRISPR-Cas9.
Les bateries en rebre un senyal elèctric es van agrupar i el nombre de còpies d'un plasmidi es va elevar. Seguidament El CRISPR-Cas9 va tallar i va recol·locar trossos de plasmidi, a algunes zones l’ADN.
I així es va passar a codi binari aquest material genètic. En aquest cas l'1 era la presència de corrent, que provoca la abundància de plasmidi i el 0 era la falta de corrent, i per tant la falta de corrent i la escaces de plasmidi.
S’ha encontrat una arna gegant en una escola situada a Queensland, Austràlia. Aquesta arna mesura 25 centímetres. Els experts del museu de Queensland van analitzar la palometa i van dir que aquestes es poden encontrar per la zona on està l’escola, però que encara que siguen tan grans, igualment són difícils de vorer per les persones.
Estos insectes, normalment, es solen veure quan mesuren 2,5 centímetres per això ha sigut una sorpresa haver trobat un exemplar d’aquesta.
Segons altres experts, hi ha altres insectes més grans que este, diuen que en la part de sudamèrica es pot vorer una arna blanca que mesura fins 30 centímetres.
Aquest exoesquelet està dissenyat per a poder ajudar als xiquets amb distròfia muscular o altres tipus d'enfermetats relacionades en la mobilitat. Aquest invent ha rebut un distintiu que permet la seua segura comercialització, i ara passa dels assajos clínics als hospitals. S’ha demostrat que el seu ús ajuda a retardar de forma considerable la atròfia muscular i la paràlisi cerebral. Aquest exoesquelet pesa 12 quilos i està fet de titani i alumini, amb les 10 articulacions que el componen el fa tindre un moviment natural. Aquest descobriment és molt important per a la indústria però al mateix temps per a totes les famílies amb gent que sofreix d’algun tipus de malaltia muscular.
Els científics han descobert la toxina causant d’una malaltia responsable de la mort de nombroses aus aquàtiques.
Des de 1994 aquesta malaltia neurològica s'anomena mielinopatia vacuolar aviària. Des d’aleshores fins l’actualitatat, aquest ha segut l'esdeveniment de mortalitat massiva de l'espècie més gran mai documentat. A pesar de la gran mortalitat, l’origen de la malaltia ha sigut un misteri durant quasi 30 anys. Els investigadors diuen que el nucli d’aquesta malaltia és produïda per una cianobactèri. Aquesta malaltia també s’ha observat en altres espècies d’aus, i inclús, alguns rèptils, amfibis i peixos. Els científics van comprovar com es produeix aquesta toxina anomenada aetoctonotoxina.
Els van aillar i els van donar el tratament que necessitaven, i es van recuperar. Aso ha fet que prengueren medides en el zoo, i l’han tancat per als visitants. Encara que según el Ministeri de Medi Ambient, Boscos i Canvi Climàtic els animals no poden contagiar als humans.
A l’india la situació del covid ha anat cada vegada a pitjor, fins al punt de contagiar-se 8 lleons asiàtics d’un zoo. Ho van descubrir perque aquests 8 lleons mostraven dificultats respiratories i els van fer mostres al nas, a la gola i al tracte respiratori el 24 de març.
A india han identificat més de 300.000 contagiats diaris per covid, que ha arribat als 20 milions de contagis.
Un equip de investigadors han descobert un paregut entres aquests animals i es que naden en círcul, científicament, per buscar aliment, encontrar parella o bé per a orientar-se millor.
A hores d’ara es sabia que animals com la ballena geperuda nadava en círcul per poder caçar a la presa. Però existeixen moltes raons desconegudes per les que els animals naden en círcul com aquests exemples.
Els platelmints o cucs plans són capaços de dirigir-se sense tindre cap gràcies a unes cèl·lules fotosensibles que tenen repartides en el cos.
Això es gràcies a unes xarxes que van trobar en les cèl·lules que fan que aquests cucs es coordinen per a moure's.
Aquesta habilitat sols la tenen els cucs que ja tenen una edat adulta. Molts investigadors diuen que ja que aquests cucs son nocturns aconsegueixen aquesta habilitat per a poder protegir-se del sol o per a protegir-se quan estan descansant.
