Un algoritme capaç de comptar caloríes amb una fotogtrafía

Els enginyers de Google han tret a la llum el seu pròxim projecte d'intel·ligència artificial: un algoritme, anomenat Im2Calories, que és capaç d'explicar les calories d'un plat de menjar utilitzant una foto.La idea és unir dues tendències: les de les fotografies de menjar que estan tan de moda i les de les apps que ens ajuden a seguir dietes i baixar de pes a força de consignar el que anem menjant i així fer un càlcul de la nostra ingesta calòrica diària.

Encara estan treballant en l'algoritme, que serà capaç d'analitzar una fotografia, determinar quins aliments han estat retratats, la seva mida a partir de referències com el plat en el qual estan col·locats i altres objectes i així estimar el nombre de calories que estem a punt de consumir.El sistema ho farà de forma automàtica, però permetent a l'usuari introduir correccions. De fet, els autors de l'algoritme compten amb això, ja que a força de ser corregit, aquest va aprenent i millora per oferir càlculs més encertats.

Im2Calories combina l'anàlisi visual amb el reconeixement de patrons per a veure els sembla el que està veient en una foto, i el connecta amb l'enorme quantitat d'informació sobre les calories dels aliments que hi ha a internet. Però l'exactitud absoluta no és de moment una prioritat. Amb el problema de l'obesitat a l'alça en molts països desenvolupats, aquesta recollida de dades massiva podria ser molt útil per aprendre més sobre els nostres hàbits alimentaris.

Noticia original

Noticia Relacionada

Video:

Manipulen l´ADN d´un embrió

Per a evitar que cap bebè nasca amb malalties transmissibles el pioner Regne Unit va aprovar una tècnica de reproducció assistida basada en la utilització de l'ADN de tres persones.

 La nova tècnica, descoberta per un equip de científics espanyols, elimina els gens alterats directament en l'embrió o inclús en el propi òvul abans de ser fecundat.Con l'objectiu d'eliminar les malalties mitocondrials i sense utilitzar l'ADN de tres persones.

Després d'esborrar el debat ètic que si apuntava a la tècnica de reproducció assistida de Regne Unit obri la possibilitat de posar en pràctica l´ "adn a la carta". Esta demostració no sols ens portaria a corregir o eradicar malalties transmissibles sinó que podríem aconseguir que els bebès foren al nostre gust.

 En la tècnica s'empra nucleases que detecten l'ADN alterat i ho tallen. Este tall no elimina totes les còpies mutades però sí les suficients per a assegurar una descendència sana.
En este cas els científics han esborrat l'ADN mitocondrial mutat tant en òvuls com en embrions de ratolins, descobrint que totes les cries van nàixer sanes.

La posada en practica d'esta fita en els humans podria previndre, abans de nàixer, malalties hereditàries com el càncer, la diabetis o les malalties neurodegeneratives.




Noticia original

Noticia relacionada

Vídeo relacionat:

Troben la clau per a previndre la metàstasi del càncer de mama

Un equip de científics de la Universitat de Sheffield (Anglaterra) i la Universitat de Copenhaguen (Dinamarca) ha aconseguit identificar una possible clau per a la metàstasi en pacients amb càncer de mama, després de descobrir un enzim que augmenta la propagació de la malaltia.

Segons han descobert els científics, este enzim pertanyent al grup de les oxidreductases, permet a les pacients amb càncer de mama triple negatiu alliberar el tumor primari, provocant forats en l'os i preparant l'arribada de les cèl·lules canceroses. Així, bloquejar l'activitat de l'enzim podria previndre tant el dany de l'os com la propagació de les cèl·lules tumorals a l'os, açò és, la metàstasi, i paralitzar també la progressió de la malaltia.

Este és un avanç important en la lluita contra la metàstasi del càncer de mama i estes troballes podrien conduir a nous tractaments per a detindre la metàstasi en el càncer de mama que creix en l'os, la qual cosa augmenta les possibilitats de supervivència de milers de pacients.

Les científiques estan convençudes de que d'ací a 2050 cap dona tornarà a perdre la vida a causa del càncer de mama.

Noticia Original.

Noticies relacionades:
-Una teràpia de llum per a recuperar la parla.
-L'orenga de la pizza combat el càncer.

Video:

El telescopi Hubble complix 25 anys

El 24 d'abril de 1990, va ser llançat a bord del transbordador espacial Discovery el telescopi espacial Hubble de la NASA.

Ja han passat 25 anys i, sens dubte, este telescopi s'ha convertit en una de les missions astronòmiques més importants de la història de la humanitat.

 Edwin Hubble, va donar el nom al dit telescopi i va ser el primer astrònom que va demostrar que hi havia altres galaxies a part de la Via Làctia. El telescopi tarda a donar una volta a la Terra 95 minuts, pel fet que viatja a uns 27.000 quilòmetres per hora. 

Cada setmana remitent 140 gigabaytes d'informació i és el fotògraf que millors panoràmiques de l'univers ens ha donat.

 Durant estos 25 anys ens  ha  facilitat conéixer l'origen i edat de l'univers, l'existència de la matèria fosca, la constel·lació d'Orió, el sistema d'anells d'Urà i altres fenòmens astronòmics. Encara que és possible que en 2024 Hubble acabe entrant en l'atmosfera de la Terra i acabe els seus dies desintegrant-se, els experts prediuen que seguirà actiu entre 2019 y 2030.

Noticia original

Noticia relacionada

Vídeo relacionat:

La pèrdua de diners per rebutjar un suborn genera més estrès que acceptar-lo.

La decisió davant d’una proposta de suborn provoca una excitació fisiològica major en aquells que decideixen actuar en contra del seu propi interés econòmic i rebutjar-la que en aquells que opten per acceptar-la. Així es desprèn de l’estudi sobre aspectes fisiològics i conductuals de la corrupció desenvolupat per investigadors de la Universitat Jaume I, que revela a més una tendència majoritària a actuar de forma ètica i mostra l’efectivitat de l’amenaça d’un possible castic a l’hora de frenar les actituds corruptes.

“Al contrari del que s’ha cregut habitualment, no és la violació o el compliment d’una norma ètica donada el que desencadena l’activitat emocional, sinó més bé la decisió real d’actuar contra el propi interés monetari”, explica Tarek Jaber-López, investigador del grup d’Economia Experimental i Computacional de l’UJI. “Este treball ens ha permés acostar-nos al fenomen de la corrupció a partir de la metodologia experimental. Vam dissenyar un experiment que ens va possibilitar analitzar, a través d’un polígraf, el comportament i les reaccions emocionals de les persones enfront d’una situació que pot comportar decisions corruptes”, assenyala. L’estudi, publicat a la revista Frontiers in Behavioral Neuroscience, mostra com alguns subjectes mantenen un comportament “prosocial”, rebutjant la corrupció, inclús quan no hi ha cap mecanisme de castic. Quan sí es planteja la possibilitat d’un castic el rebuig al suborn passa a ser majoritari.

Noticia original 

Noticia relacionada 

Video  

50 corredor participen en un estudi per aconseguir carreres d’ultrafons més saludables.

El Servei d’Esports de l’UJI,

amb la col•laboració de la Facultat de Ciències de la Salut de l’UJI i del Club Marató i Mitja, què organitza la CSP 115, ha posat en marxa per segon any, un ambiciós estudi d’investigació, el Projecte Penyagolosa Trail Saludable (PTS), amb l’objectiu de conèixer els principals paràmetres per a millorar la salut dels corredors d’ultrafons i de fer aquestes curses més saludables. L’estudi parteix de les inquietuds que va suscitar el I Congrés Internacional sobre Curses per Muntanya i comptarà amb la participació voluntària d’un total de 50 corredors i corredores, als quals els mesuraran valors fisiològics i psicològics, a més dels hàbits d’entrenament i d’avituallament durant la cursa.

D’entre els valors fisiològics, cal destacar les analítiques sanguínies que es faran el dia abans i en finalitzar la cursa, a més de la mesura de la tensió arterial, saturació d’oxigen en sang, pes, capacitat de generar força al llarg de la cursa i ritme cardíac. D’altra banda, en l’àmbit psicològic, els investigadors consideren molt important avaluar com incideix l’estrès en la vida quotidiana en el moment d’entrenar i recuperar-se d’aquest tipus de curses i la percepció subjectiva de l’esforç durant aquesta.

Noticia original

Noticies relacionades:

1 Noticia

2 Noticia

Video

Les aus de Galápagos inclouen flors en la seva dieta ja que hi ha molta escassesa d´aliments

Quasi totes les espècies d´aus presents en les ïlles Galápagos, Ecuador, inclouen nèctar i polen de les flors en la seva dieta.

Ana Travest,investigadora de l´Institut Mediterrani d´Estudis Avançats, explica que les ïlles oceàniques que es troben aïllades, alberguen una diversitat molt menor d´espècies de plantes i insectes que les àrees continentals. La disperció d´espècies de plantes i insectes mitjançant grans extencions d´ aigua és complicada, mentre que les espècies d´aus si són capaces d´arribar a aquestes àrees. No obstant, una vegada allí, les aus encontren una gama molt limitada de plantes i insectes per a alimentar-se, Aquest fet, les obliga a ampliar la seva dieta per a sobreviure, incloent en ella recursos florals, encara que la mesura en que açò ocorre no s´havia estudiat. Travest i els seus companys varen organitzar quatre expedicions a Galápagos entre 2010 i 2013 i investigaren els dos principals hàbitats de les ïlles i en dues estacions de l´any. Aconseguiren capturar 19 espècies d´aus de les 23 presents a l´illa, També realitzaren observacions directes en les plantes, col.lectaren grans de pol.len del bec de les aus i identificaren l´origen d´aquests grans de polen amb un microscopi. Els resultats obtinguts indicaren que el total de les 19 espècies d´aus capturades interactuaren amb flors, concretament amb més de 100 espècies diferents. Travest asegura que aquest fet es deu als escassos recursos com insectes. A més a més, un altre resultat important de l´estudi és que les espècies de plantes amb flors no natives de Galápagos, les plantes invasores, són visitades amb una freqüència similara la de les natives, indicant que les aus poden estar facilitant l´invasió d´algunes espècies. Els investigadors indiquen que aquest mutualisme podria produïr-se també en altres ïlles del Món, encara que són necessaris més estudis per a contrastar aquest fenòmen. Aquest projecte és de llarga duració i està finançat pel banc BBVA, també cal destacar que hi han molts investigadors espanyols treballant amb aquest projecte. Noticia Original Noticia relacionada

Descobreixen nou xicotetes galàxies orbitant la Via Làctea

Els àstronoms de l´universitat de Cambridge donaren a conèixer aquest dimarts un estudi en el qual identificaren nou galàxies xicotetes, que fins ara es desconeixien.Aquestes orbiten la Via Làctia. Aquest fet es tracta del primer detectament d´aquest tipus d´objectes desde que fa deu anys varen trobar dotzenes de galàxies xicotetes del mateix tipus sobre l´hemisferi nord terrestre. Els científics han detectat en aquesta ocació en l´hemisferi sud, prop dels Núvols de Magallanes, els nous cossos, milers de milions de vegades més tènues i milions de vegades més xicotets que la Via Làctea. La galàxia més propera de les nou trobades, es troba a uns 97000 milions d´anys llum de la Terra, mentre que la mes llunyana es troba a més d´1´2 milions d´anys llum. Els investigadors han realitzat un informe del qual han obtés unes dades que han utilitzat durant el primer any de funcionament del Observatori de l´Energia Obscura, un projecte d´observació del cel en el qual participen institucions de païssos com els Estats Units, Alemanya, Espanya...
 Vídeo:


o:




Noticia Original


Noticia Relacionada

Tornar a caminar és possible

Darek Fidyka, pacient paraplègic d'origen búlgar ha tornat a caminar després de quatre anys.I tot va ser possible gràcies a la investigació que va desarrollar la científica espanyola Almudena Ramón.
Ramón va ser la primera doctora que va iniciar una investigació sobre la purificació i us de les cèl·lules del nas per a regenerar la medul·la. A més, anys després, ho va desmostrar. Gràcies a la recuperació funcional de rates paraplègiques aquesta tècnica es va fer famosa arreu de tot el món, entre altres Geoffrey Raisman, el que va fer possible la recuperació de Darek Fidyka el passat octubre de 2014.

Raisman duia anys estudiant el sistema vomeronasal i gràcies a la tècnica de la doctora Ramón va poder ser financiat de manera privada i provar-ho amb una persona. Actualment Ramón podrà provar-ho també a Espanya(És directora del Centre de Innovació Mèdica en Regeneració Medul·lar, CIMERM).

L'equip de la doctora Ramon ja ha començat a apricar la Teràpia Regenerativa Medular en un xiquet de set anys què, en menys de quatre mesos ha pogut recuperar la movilitat en els muscles i el coll. A més, és capaç de respirar sense la necessitat d'estar connectat a una màquina.

Aquesta teràpia està formada per quatre fases. La primera fase s'anomena Fase de Diagnòstic Multisistema, i és on es fan les proves mèdiques i psicològiques. S'estudia les funcions que ha perdut el pacient, les fibres que s'han perjudicat. Amb l'informació que s'obté es desarrolla un mapa anatòmic de cada pacient.
La següent fase consisteix en disenyar una Teràpia d'Activació Medular (TAM) amb la finalitat de la recuperació de la movilitat de les connexions no danyades.
La tercera fase és la del trasplant cel·lular. Primerament s'ha d'evaluar les zones de la medul·la espinal que requereixen una injecció de glia envolvent. Les cèl·lules s'aconsegueixen a través de l'estracció quirúrgica d'un bulb olafotori que purifica la glia. Finalment, la quarta fase consisteix en afavorir la reconnexió de les fibres nervioses trencades per la lesió, d'activar el funcionament d'aquestes i d'estabilitzar i integrar les funcions recuperades amb la resta de l'organisme.

Notícia original

Notícies relacionades:
Almudena Ramón, brillante investigadora boicoteada por el govierno
Tercermundismo científico

Els humans: cada vegada més antics

El passat 29 de gener de 2013, Chalachew Seyoum, un etíope estudiant de l'Universitat Estatal d'Arizona, va descobrir una dent de color negre, perteneixent a una mandíbula de fa 2,8 milions d'anys. Les altres parts encontrades es tracten de la mitat esquerra de la mandíbula inferior. Aquestes restes van ser determinants per a l'equip de  Seyoum: va unir en l'arbre evolutiu a l' Australopithecus afarensis (Lucy) amb aquest nou gènere d'homínids, els primers. 

Seyourm i el seu equip van classificar aquesta nova espècie com als primers homínids, perquè els fòssils tenen les característiques corresponents a l'espai temporal que hi havia entre Lucy i el Homo Habilis, que era més de mig milió d'anys. 

S'han publicat altres estudis que reforcen aquesta teoria: un d'ells considera aquesta nova espècie un avantpassat de l'Homo Habilis. L'altre estudi es tracta d'un descobriment de fòssils d'animals encontrat en una zona de sabana (Ledi-Geraru). Explica que aquest entorn va ser el que va fer evolucionar als Australopithecus canviant la seua vida dels arbres, al sòl i canviant la seua dieta. Les dents es van fer més menudes i el cervell més gran gràcies a l'energia que proporcionava la carn. 

A més a més, a Gora, una població propera a Ledi-Geragu van ser encontrades les primeres ferramentes que fins ara no es situaven en cap espècie i ara han sigut atribuides als primers homínids. 

Video:

Notícia origina

Notícies relacionades

Cervell humà de 2600 anys

Comer carne nos hizo humanos

COM S'ORIGINA L'OLOR A PLUJA

Aquest inconfusible aroma rep el nom de: petricor. L'origen del característic olor de pluja i terra mullada que es queda en l'ambient després que haja plogut ha estat fruit de molta especulació científica, ja que no se sabia quin era el mecanisme pel qual s'alliberava. Ara, un grup de científics creu que ha aconseguit trobar el mecanisme d'aquesta olor.

Els investigadors han observat que quan cau una gota contra una superfície porosa atrapa minúscules bombolles d'aire en el punt de contacte. 

Posteriorment les bombolles viatgen cap amunt a través de la gota per explotar arriben a la superfície, alliberant amb això una xicoteta quantitat de núvols de partícules en suspensió procedents del sòl. 

En el seu estudi han sigut capaços d'inclús de precedir quina quantitat d'aerosols es alliberaven depenent de variables com la velocitat de caiguda de les gotes i la permeabilitat i porositat de la superfície de contacte. 

Per a determinar tot açò han fet ús de càmeres d'alta velocitat i "pluja artificial" generades al laboratori deixant caure les gotes sobre diferents sòls i diferents altures. 

"Fins ara no se sabia que es pogueren generar aerosols a partir de la caiguda de gotes de pluja a terra", "Aquesta troballa pot ser un gran punt de partida per a treballs futurs que revelaran com microbis i químics que es troben en el sòl poden alliberar al medi ambient i, fins i tot, arribar fins als éssers humans", "Es tracta d'un fenomen tremendament comú i és estrany que ningú hagi observat aquest mecanisme anteriorment", comenten els investigadors. 

                                                                                      Notícia original         

Notícia relacionada   

Trobat un sistema estel·lar bessó al nostre

Un sistema planetari massa paregut al nostre. 



El sistema ha rebut el nom de GJ676A, i consistix en dos planetes rocosos pròxims a la seua estrela principal, amb dos gegants de gas orbitant més lluny, tenint un gran paregut però també sent molt més extens que el nostre. El planeta mes xicotet del sistema abans mencionat tindria almenys quatre vegades la massa de la terra, mentres que el més grans dels gegants de gas tindria cinc vegades la grandària de Júpiter.

Un altre sistema multiplanetario descobert ha sigut el HD10180, i és el més ric dels coneguts, perquè compta amb entre set i nou planetes entorn del seu astre principal. En este, els planetes orbiten molt pròxims els uns als altres i són gegants de gas, mentres que en el GJ676A també n'hi ha rocosos, encara que es diferencien del nostre sistema perquè els seus orbites són molt més llargues que les nostres, tardant alguns planeta fins a 4000 dies a completar un cicle complet. 

Possibilitats per a descobrir nous planetes foscos: 

Fins ara Anglada Escudé i el seu equip van utilitzar una Nova tècnica d'anàlisi de dades per a detector els planetes xicotets entorn de l'estrela, que ja es coneixia per albergar un gegant de gas. "Esto és un avanç, perquè potser inclús no coneguem molts planetes ocults en sistemes ja coneguts, i amb esta tècnica podrem descubrirlos" segons ha dit Anglada Escudé.

NEUROCIÈNCIA: INDUEIXEN UNA APARICIÓ AL LABORATORI

No és cap novetat escoltar històries d'aparicions sobrenaturals, les quals provoquen inquietud en la majoria de nosaltres. Però els aquests fets són provocats únicament pel nostre cervell i els científics han investigat el perquè i com es provoquen aquestes sensacions. 

A Suïssa, un equip ha demostrat un raonament científic del perquè d'aquestes sensacions. Per primera vegada un equip de neurocientífics han pogut provocar aquesta situació en persones sanes, sense cap tipus de malaltia ni trastorn. Provocant en els pacients una discrepància entre el que sentien i el que feien aconseguien que aquests notaren una presència estranya, que es podria definir més concretament com la sensació de tenir algú prop quan en realitat, ningú hi és. No és més que una proesa fascinant de la ment humana. 

En realitat, aquesta sensació no és més que el resultat d'una integració defectuosa dels senyals sensoriomotores: tacte, posició el cos i moviment. Aquest senyal són fonamentals per crear la consciència de nosaltres mateixos a integrar al cervell la informació procedent dels nostres moviments i la posició del nostre cos en l'espai. Si aquesta integració falla, com en el cas de cansament extrem, por o desordres neurològics, es crea en el cervell la sensació d'una presència estranya. Però no real.

Primerament, els científics van analitzar el cervell de persones amb problemes psicològics com l'epilèpsia, que òbviament havien sofrit aquesta sensació. Bàsicament hi van trobar tres parts clau del cervell: l'escorça insular, l'escorça frontoparietal i l'escorça temporoparietal. Les quals juntes contribueixen al procés d'enviar els senyals multi sensorials, fonamentalment per a la percepció del mateix cos. 

Després, amb els pacients sense cap malaltia, van realitzar altre tipus de prova. Amb els ulls tapats van seure a una habitació completament buida. Un robot tocava la seua mà i esquena. Al principi, els moviments voluntaris dels pacients i del robot estaven mitjanament sincronitzats, de manera que no era difícil adaptar-se per a ells. No obstant, quan van avançar el procés i els moviments no anaven sincronitzats, amb retard, es va crear una inconcluència espai-temporal, i aleshores els pacients notaven la sensació paranormal d'un fantasma. 

Aquest projecte ha estat realitzat per investigar alguns dels símptomes que pateixen les persones que sofreixen esquizofrènia. Molts científics atribueixen aquestes percepcions a un mal funcionament dels circuits cerebrals que integren la informació sensorial relacionada amb els moviments del nostre cos. 

És poc probable que aquestes demostracions puguen servir perquè la gent deixe de creure en fantasmes. No obstant això, per als científics, és una evidència més que els fantasmes només existeixen en les nostres ments.

Notícia original

Notícia relacionada

DESAPAREIX LA MATÈRIA FOSCA?

La matèria fosca podria estar desapareixent i amb ella el "pegament" que manté unides les galàxies. El univers acabarà sent un gran espai buit, fred i fosc. 

Cosmòlegs italians i britànics han descobert una pista que podria ajudar a revela el fi de l'univers, suggereixen que la matèria fosca esta transformant-se en energia fosca. Esta podria ser la causa de que les galàxies estiguen cada vegada creixent mes lentament des de fa uns 8.000 milions d'anys.

En 1998 es va descubrir que l'univers s'expandia cada vegada mes ràpid i el model de matèria fosca freda descrivia aquest mecanisme.

El model de matèria fosca freda es basa en partícules que no interactuen en la radiació electromagnètica i que tenen una vida molt llarga. La matèria fosca es un 85% de tot l'univers, dominant la formació de qualsevol estructura a gran escala.

La costant cosmologia del model de matèria fosca freda te alguna inconsistència que s'ha descobert fa molt poc, utilitzant dades del fons còsmic de microones preses pel telescopi espacial Plank el model de la cosmologia de matèria fosca freda ha estat utilitzat per a saber el ritme al que les galàxies han anat creixent al llarg de la historia de l'Univers. No obstant això, altres estudis han suggerit que la formació d'aquestes galàxies podria ser més lent del que diu el model de la cosmologia de matèria fosca freda. La qual cosa significaria que les partícules de la matèria fosca freda estan desapareixent  de l'Univers.

Ara, uns científics de la Universitat de Roma i de la Universitat de  Portsmouth, han estes el model de la cosmologia de matèria fosca freda per a permetre que la matèria fosca decaigua i es transforme en energia fosca.

Per a contrastar el seu model amb les observacions real van comparar les dades del telescopi espacial de Plank amb les observacions reals.

Els investigadors van separar l'historia de l'Univers en quatre parts iguals i es van adonar que la matèria fosca es convertia en energia fosca era significativa en la tercera i quarta part des de fa un 8.000 milions d'anys. Han trobat un model millor d'energia fosca.

La tasa de conversió de matèria fosca en energia fosca es molt xicoteta i lenta però si es manté en 100.000 milions d'anys l'Univers desapareixerà.

Este resultat obri noves perspectives sobre la realitat física.

Notícia original

Notícia relacionada

 VIDEO 

Una illa japonesa multiplica el seu tamany en un any per nou després d´una erupció volcànica

La Guàrdia Costera del Japó ha informat d´un fet sorprenent.

L´illa de Nishinoshima ha augmentat el seu tamany quasi 9 vegades més. Aquest espectacular fet, es deu a l´erupció d´un volcà que es troba a l´illa en contínua  erupció desde fa just un any.

Les últimes medicions, fetes en  el mes d´octubre revelen que el tamany de l´illa eren de 1´5 kilòmetres de est a oest, i 1´7 de nord a sud. L´explosió volcànica produïda fa 1 any, va formar al sud-est una nova massa de terra que fou anomenada provisionalment Niijima o Shinto.

Finalment, l´illa no va rebre un nou nom, despés de cofirmar-se que la nova illa s´havia expandit fins al punt d´unir-se amb  Nishinoshima.

L´illa presenta ara uns 50 milions de metres cúbics i el seu punt més alt s´encontra a uns 100 metres sobre el nivell del mar.

            Illa de Nishinoshima, situada en l´Oceà Pacífic, a uns 1000 km del sud de Tokio.

Noticia


Noticia relacionada

CÓM SABRAN ELS CIENTÍFICS SI LA VIDA VA ARRIBAR D'UN COMETA

Tots els científics, en general, opinen que la missió Rosetta fins al moment ha estat tot un èxit. No obstant, més enllà del històric aterratge del mòdul Philae sobre el cometa 67P / Churyumov-Gerasimenko, l'última investigació que porten en mans és averiguar si és possible que les molècules que hi ha a aquest tipus de cos celeste poden donar lloc a la vida.

Philae va equipat amb diferents eines que li permeten ensumar la superfície o extraure molècules i mostres de l'interior trepant la seua superfície. No obstant, fins ara, sols compten amb les dades que els ha proporcionat l'analitzador de gasos COSAC, de molècules orgàniques que els cientícs estan ja analitzant. 

Aquestes mostres les han pogut obtenir del núvol de pols que va alçar Philae al aterratge accidentat. Es tracta de monòxid de carboni, diòxid de carboni i altres molècules més complexes sobre la composició, els científics encara no s'han ficat d'acord. 

Comenta un científic de la misió Rosetta que per analitzar, s'està estudiant les dades facilitades per un espectròmetre de masses. Aquest instrument compta amb un filament a través del qual un corrent d'electrons ionitza les molècules i les fragmenta. Les d'aigua tenen una massa 18 i el monòxid de carboni li corresponen 28. Per tal causa, no ha sigut possible un acord sobre la composició i tampoc determinar si és possible que siguen precursores de vida, ja que la massa d'aquestes és superior a 44. 

El científic Gonzalo Muñoz adverteix de que no deixen de ser molècules simples, les realment complicades d'analitzar són les que seríen obtingudes de baix la superfície, de les quals fins al moment no s'ha obtés cap informació. No obstant, unes hores abans de que Philae es quedara sense bateria es va donar ordre de iniciar amb el trepant, però no ha proporcionat cap tipus de dades de la molècula. 

Independentment d'aquest succés, els científics estan aliviats per la part tècnica de Philae al veure que les dades arribaven poc abans de mitjanit. En general tot el procés mecànic funciona quasi a la perfecció, excepte la senyal, que és molt dèbil. Per tant, tarden en interpretar les dades.

A més, són escasses les mostres obtingudes. Així doncs els científics valoren la opció de que el causant d'aquest fet siga la inclinació de Philae, ja que una de les tres potes d'aquest no està recolzada al sòl. 

Per últim, el científic espanyol considera que si Philae torna a l'activitat podria afavorir el gir de 35 graus  del cos principal d'aquest que li cal per rebre més llum solar, i així seria possible revisar les mesures del trepant i menejar el "lander" per a trobar també una posició millor per al Philae. «No nos resignamos pues a pensar que Philae vaya a dormir eternamente», assegura.

Notícia original

Notícia relacionada

Nova tecnologia per a la separació de gasos mitjançant membranes.

Les membranes de compostos ultrafins o nanolámines són nanoestructures de dos dimensions que tenen un gran potencial com a components funcionals en camps com l'optoelectrònica, l'emmagatzemament d'energia i la separació de gasos. L'ocupació de compostos metal·logènics altament porosos en la preparació de les nanoláminas podria ampliar l'abast de la seua funcionalitat. La nanolámina de compostos metal·logènics s'ha incorporat en una matriu polimèrica. Els MOF són compostos amb presència d'enllaços entre àtoms de metall i molècules orgàniques amb nombroses aplicacions industrials. No obstant això, sintetitzar MOF en forma de nanolámines autosuportades resulta encara complicat.

L'ús de membranes per a la separació de gasos presenta una sèrie d'avantatges enfront d'altres tecnologies alternatives, com la destil·lació criogènica, condensació o absorció amb amines, que requereixen generalment un canvi de fase de gas a líquid de la mescla de gasos que es vol separar i que suposa un cost energètic addicional molt important.


A més, l'ús de membranes per a separació de gasos permet construir unitats més xicotet que el d'un altre tipus d'instal·lacions, com les d'extracció amb làmines, per la qual cosa el seu impacte ambiental és també menor.

Noticia original.

Noticia relacionada 1.

Noticia relacionada 2.