Durant les primeres etapes del desenvolupament de versions en miniatura de l’origen real es van poder salvar la limitació d’examinar i manipular el teixit. Lancester, el qual treballa amb els seus col·laboradors en el Laboratori De Biologia Molecular del Campus de Cambridge al Regne Unit, va obtenir a partir de cèl·lules mare humanes, goril·la i ximpanzé, els minicervells. Com més es reproduisquen aquestes cèl·lules, major nombre de neurones originaren. A mesura com més maduren les cèl·lules progenitores es tornen allargades i còniques i es redueix la seva velocitat.
L'expressió del factor de transcripció ZEB2, més primerenca en ximpanzés i goril·les que en humans, impulsaria el canvi de forma de les cèl·lules progenitores. Les cèl·lules dels goril·les poden ser manipulades mitjançant enginyeria genètica per a retardar l’expressió de ZEB2. Per a Lancaster i el seu equip, la troballa suggereix que un canvi relativament senzill en la morfologia de les cèl·lules pot tenir conseqüències notables en l'evolució del cervell.
En la mort programada, les cèl·lules creen un tipus d’ataúd per a que les substàncies tòxiques no s’allibere. Durant aquest procés apareixen reaccions proteolítiques que debiliten els components cel·lulars i la membrana es manté intacta. Conèixer el mecanisme de la mort programada pot fer que sàpigues de quina enfermetat s’ha mort x persona.
Les nostres cèl·lules estan formant-se desde que naixem fins que morim però alhora van deteriorant-se i moren, per això és important mantindre una compensació per al mecanisme dels teixits. Sí hi ha una descompensació poden apareixer diferents enfermetats.
La mort cel·lular consisteix a matar cèl·lules que estan fent un mal en el cos de forma controlada.
Els organismes han determinat una nova manera de neteja denominada apoptosis que el seu funcionament tracta de no fer mal a les cèl·lules.
En l'institut de Bioingeniería de Catalunya ha creat unes cèl·lules robòtiques anomenades biobots que té la capacitat d'entrenar-se, nadar i moure's més ràpid que nosaltres. Aquests robots té en el seu interior un esquelet fabricat per una impressora 3D i inclou una estructura d'aquest tipus en un sistema de robòtica blana.
L'asimetria del seu cos li permet desplaçar-se molt més ràpid. En contraure's les cèl·lules musculars l'esquelet cedeix i es produeix un moviment. Aquest crea una força que la retorna amb un moll i les cèl·lules s'exerciten de manera independent. Aquests robots poden moure's a velocitats molt altes.
Les cèl·lules que envolten a aquests biobots provenen dels ratolins i s'està plantejant en un futur no gaire llunyà treballar-lo amb cèl·lules humanes. Aquest projecte ajudarà a millorar les pròtesis mèdiques que s'utilitzen actualment.