La península antártica és una de les grans zones d’aquest continent. Té molta importància per ser prou “accessible” per a les expedicions científiques per això i més molts països la reclamen com a seua.
Malauradament aquesta part de l'Antàrtida és possiblement la més afectada per l’escalfament global. No oblidem que así la temperatura ha augmentat en algunes zones més de 5 ℃ el que ha provocat que els grans despreniments de glaceres es vejen asi, en aquesta peninsula.Un dels despreniments més recents ha sigut el dia 20 de maig on l’iceberg A-76 s’ha soltat de la barrera Filchner-Ronne.
Aquest iceberg té una mida record de 170 km de llarg i 25 d’ample donant una superficie total de 4375 km² que, per exemple, és més que la superficie total de Majorca.
Com tots sabem l’augment progressiu de les temperatures és innegable. Desde que es té registre la temperatura global (oceà i terra) ha augmentat un 1,2 ℃. Pot parèixer poc però recordem que és una mitjana, hi han zones al mon on aquest increment ha sigut de fins i tot 7 ℃.Tot açò ha provocat i provocarà canvis molt greus tant en la fauna com en la flora, puguent desaparèixer espècies, inundant ciutats o inclus països sencers.
Fa una semana una notícia ens va anunciar un agreujament en l’augment de les temperatures. La OMM (Organització Meteorologica Mundial) afirma que augmentaran més ràpidament del previst, fins aplegar a una mitjana de 1,5 ℃, xifra que, en teoria, hauríem de haber aplegat en 2030 i no abans de 2025.
Amb tot açò veiem com la situació és de deberes urgent, no sabem com van a ser els pròxims anys però està clar que cada volta anem a pitjor i més ràpidament.
Aquest robot que arribarà a la Lluna s'anomena Viper, i aquest explorarà les regions que s'encontren en sombra permanent, aquestes àrees no han vist el sol en milions d'anys, per això son els punts més freeds del sistema solar.
Per realitzar l'expedició Llunar, Viper portarà 4 instruments fonamentals:
Abans que el robot arribe a la Lluna, l'equip provarà les versions anteriors d'aquests instruments per comprovar que no hi ha cap tipus de risc, i les dades rebudes ajudaràn als científics a saber la localització i concentraciuons de gel a la Lluna, i açò ajudarà a avaluar al medi ambient al pol sud lunar en preparació per als astronautes d'Artemisa.
Els detectors del projecte SMART, van registrar el pas d'una bola de foc sobre la Mediterrània occidental a 68.000 km / hora.
Aquest s'ha produït a l'entrar a l'atmosfera terrestre una roca procedent d'un asteroide a una velocitat d'uns 68.000km/hora, és a dir el xoc amb l'atmosfera a tanta velocitat va fer que la roca es tornara incandescent, generant-se una bola de foc que es va iniciar a una altitud d'uns 89km sobre la Mediterrània, a uns 13km de distància de la costa espanyola.
Des d'aquest punt la bola de foc va avançar en direcció sud-est; finalment es va extingir a una altitud de 29km sobre el mar, a uns 34 km de distància de la costa del Marroc.
Va poder ser vista des de diferents punts d'Andalusia. Segons l'anàlisi del investigador principal de el projecte SMART, la bola de foc va ser gravada el 14 de maig a les 04:25 h.
La Xina està alçant ciutats verdes i tecnològiques en entorns tradicionalment industrials, on es puguen mudar fins a 2,5 milions de veïns. Aquest projecte se li va ocórrer a Vincent Li, un veterà urbanista i arquitecte en una xarrada amb Stefano Boeri Architetti, qui fa quatre anys va popularitzar a la Xina aquest concepte.
Segons Vincent diu que cadascun dels seus boscos verticals absorbiran fins a 15 tones de diòxid de carboni cada any reduint les emissions de carboni
.
Així mateix, en altres ciutats com per exemple en Chengdu, fa deu anys van començar a desenvolupar-se diversos centres tecnològics envoltats d'espais verds i en Shenzhen, ja està en marxa el projecte de la Net City, una ciutat de la grandària de Mònaco, envoltada de gratacels amb boscos verticals, on únicament podran circular vehicles autònoms.
Finalment cal recordar que la Xina és la major font de CO₂ del món, responsable del voltant del 28% de les emissions globals. I que, per la pandèmia, les negociacions climàtiques globals estan estancades i la Conferència de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic ajornada fins a novembre de 2021.
Tot d'una, sense més, un immens mal de cap va sacsejar a Raquel Txavarria.
Sentia com una pressió molt forta a la part de darrere del crani, es marejava, vomitava i tenia molta son.
En unes hores, ella, jove, sana i sense malalties prèvies, ingressava a la unitat de cures intensives de l'Hospital de la Mar de Barcelona en estat crític. Patia una hemorràgia subaracnoïdal per trencament d'un aneurisma, un accident cerebrovascular que es produeix a partir d'una malformació a la paret d'una artèria: el got es dilata, formant una espècie de globus (aneurisma) que, al trencar-se, provoca una hemorràgia fora de el cervell, entre les dues membranes meníngies.
Raquel va tenir sort i símptomes clars, però una de les amenaces de l'hemorràgia subaracnoïdal és que, de vegades, només es manifesta amb una intensa cefalea que pot confondre el diagnòstic. Un estudi de l'Hospital de la Mar revela que un de cada quatre casos es confon amb una migranya.
I aquest intens mal de cap, encara que puga semblar una migranya, no ho és. I hi ha forma de saber-ho;
En l'hemorràgia subaracnoïdal, el pacient està bé i de forma brusca, pateix un mal de cap intens, és un dolor que apareix de cop, de forma explosiva, de zero a intensitat màxima en un segon. I pot anar acompanyat d'atordiment i pèrdua de coneixement.
La migranya, en canvi, sol aparèixer en un costat del cap, és pulsatiu i progressiu, no tan intens.
Una investigació que ha seguit el creixement de 3.700 menors mostra que la pol·lució afecta el pes dels xiquets nascut i al desenvolupament pulmonar i cognitiu.
Quan Belén Hinarejos va anar a fer-se en el 2005 la seua primera ecografia d'embaràs, la de les 12 setmanes de gestació, una infermera al Centre d'Atenció Primària de Sant Feliu a Sabadell li va proposar formar part d'una investigació, a partir d’ací va començar el seguiment científic del desenvolupament del seu fill, Roger.
Els investigadors van estimar l'exposició a diòxid de nitrogen (NO₂) i benzè de les embarassades i van comparar les mesures dels petits al nàixer.
Un dels primers resultats obtinguts amb les dades dels voluntari va ser que, de mitjana, els xiquets que les mares vivien en zones amb un aire més contaminat pesaven menys i tenien menor grandària al nàixer, això no es devia a diferències socials, perquè la majoria de la gent en les àrees més contaminades tenia una millor educació i més oportunitats d'una millor vida.
Una investigació amb voluntaris que dura ja 20 anys, la major d'aquest tipus a Espanya, amb resultats que mostren l'impacte de la contaminació en la mida al nàixer, el desenvolupament de la funció pulmonar o el cognitiu.
Fracassa la missió que havia de posar el satèl·lit Ingenio, considerat una fita de la indústria aeroespacial espanyola. Aquesta matinada s'ha llançat des de la base de l'Agència Espacial Europea (ESA) a Kourou, a la Guaiana Francesa, el coet Vega, que transportava dos satèl·lits, l'Ingenio i el francèsTaranis. El coet s'ha desviat de la trajectòria prevista només 8 minuts després de l´enlairament.
Segons l'Agència Espacial Europea, hi ha hagut una anomalia en la trajectòria prevista del coet i això ha provocat aquest desviament.Posteriorment, el consorci espacial Arianespace ha informat que el fracàs en el llançament ha estat a causa d'una sèrie d'errors humans i no a un error de disseny. Després de l'encesa del motor, el control del vehicle s'ha perdut de forma permanent i, ràpidament, la trajectòria s'ha desviat. Segons la investigació preliminar de l'empresa, hauria fallat la connexió dels cables en el sistema de control.El satèl·lit havia d'orbitar a uns 670 quilòmetres en una missió d'observació de la Terra durant 7 anys. A banda de la construcció, les empreses espanyoles s'havien d'encarregar de controlar la missió, les comunicacions i el processament de totes les dades.L'Ingenio tenia la funció de cartografiar el planeta per a usos com el mapeig d'incendis, la vigilància de les sequeres o el control de fronteres. La missió fallida ha costat 200 milions d'euros.
Els gossos i els humans estan separats desde fa 90 milions d'anys pero el destí els ha unit perquè estiguen junts.Aquesta amistat inseparable va començar quan uns llops van seguir a un grup de caçadors.Desde eixe moment es diu que els humans i els gossos son inseparables. Investigadors de l'institut frances Crick i altres universitats han comprovat que aquesta relació es remunta al menys 11.000 anys.
Els investigadors han secuenciat el ADN de uns 27 gossos que van viure fa milers d'anys.A base de comparar la genealogía s'ha dibuixat un escenari compatible amb el fet dels gossos van ser domesticats fa almenys 20.000 anys.
El vincul entre humans i gossos
Els cientifics han descoberts que la vida dels humans i els gossos ha sigut paralela mentre la vida dels humans anava cambiant i el seu mode de vida canviava duien als gossos darrere.
Aquest fenomen es produeix una vegada cada dos anys i mig, l'última va ser a l’any 2018 en març, dia 31.
Al contrari del que podríem pensar, la lluna blava no vol dir que el satèl·lit de la terra es torne de ixe color. Aquest terme s’utilitza per a dir que la lluna es tornarà plena 2 voltes en un mateix mes, una vegada més que l'habitual. Així que, aquest any anem a tindre 13 llunes plenes en compte de 12.
Açò es produeix perquè realment la lluna plena no es dóna a terme una volta al mes, si no una volta cada 29,5 dies. Aleshores després de 30 mesos, es produirà la doble lluna plena, una a principi de mes i altra al final.
Desde que es va fotografiar per primera vegada un forat negre, la popularitat d'aquests cossos ha augmentat molt.
Hui a dia els forats negres són uns dels grans misteris de l’espai, encara que sabem cada vegada més, estem realment lluny de conèixer-los al 100%. Tots els fenòmens sobre aquests cossos són molt sorprenents, però pot ser un dels que més, és l’anomenada espaguetització. Els astrònoms de l'observatori Austral a la zona nord de Xile ha presenciat aquest fet. S’ha produït a 215 milions d'anys llum de la terra. L’ espaguetització es produeix quan una estrella s’aproxima massa a un forat negre i aquest la traga. Com la força és tanta, l’estrella es dilata i s’allarga, recordant a un espagueti, fet que li dóna el nom.
Cap persona coneix tots els misteris que presenta l’immens espai, coneixem molt poc, sols el temps ens dirà què és el que realment succeeix allí fora.
Un equip internacional ha estudiat en particularment planeta estrany, en què s'evaporen i plouen roques, vents supersònics bufen a més de 5.000 km per hora i hi ha un oceà de magma de 100 km de profunditat. Esta situat a 202 anys llum de la Terra.
Els científics han realitzat simulacions per ordinador per predir les condicions atmosfèriques i meteorològiques d'aquest món de la mida de la Terra, anomenat K2-141b i descobert el 2018, en què la superfície, l'oceà i l'atmosfera estan formats per roques. Amb el temps, conclouen a la revista «Monthly Notices de la Royal Astronomical Society», el clima extrem pronosticat pel seu anàlisi podria canviar permanentment la superfície i l'atmosfera de l'exoplaneta.
Dos terços de K2-141b s'enfronten a la llum del dia perpètua, en lloc de l'hemisferi il·luminat a què estem acostumats a la Terra.
El costat nocturn experimenta temperatures fredes per sota de -200º C, mentre que el diürn, a 3.000º C, és prou calenta no només per fondre roques sinó també per vaporitzar, creant finalment una atmosfera prima en algunes àrees.
I tarda només 0,28 dies a completar una òrbita, es a dir 6,7 hores.
La tecnologia ha augmentat, i això perjudica la filosofia, conducta i genètica de plantes i animals.
Amb l'arribada de la millor tecnologia, s'esperava una reducció de la llum artificial, però no, els llums no han deixat d'augmentar fent cada vegada les nits més lluminoses i amb menys estrelles a veure.
Un grup de científics han realitzats molts estudis sobre l'impacte de la llum artificial a la vida animal.
Han comprovat que la il·luminació humana esta alterant la vida diària, comb en el moment que es desperten algunes espècies, tant com en el moment en què es van a dormir en unes altres.
Alguns impactes també alteren la producció hormonal o els mateixos gens.
Algunes especies ixien beneficiades, per exemple hi ha especies que eviten les arees iluminades artificialment, però també hi han que s’alimenten alrededor de les faròles perquè atrauen els insectes als que cacen. Però en els dos casos la llum artificial està alterant el comportament de estes especies i cambiant els patrons de la seua depredació.
Els Arqueòlegs de la Universitat Nacional d'Austràlia han descobert a l'illa de Alor les restes d'un enterrament d’una xiqueta d’entre quatre i huit anys que va ocórrer fa 8.000 anys. A la qual se li va practicar algun tipus de cerimònia perquè s’ha trobat un colorant ocre en les galtes i en el front, a més d'una llamborda del mateix color a manera de coixí, que es va col·locar en el moment de l'enterrament.
Així mateix del ritual, al cos li faltaven els ossos dels braços i les cames, encara que sí que es van preservar alguns dels canells, turmells i peus. Els arqueòlegs no saben per què li van separar del cos els ossos llargs, però creuen que siga per alguna creença de les persones que vivien en aquell moment.
Aquest descobriment ha suposat una manera de veure com la gent tractava als seus fills quan morien en el període de l'Holocé primerenc.
Els investigadors han ajuntat 84 estudis en els quals es van examinar a un total de 620 pacients per mitjà d'electroencefalografies.
La majoria d'aquests pacients són homes, amb una edat mitjana de 61 anys. Els quals més del 60% d'ells sofrien algun tipus de deliri, coma o confusió i el 30 per cent va experimentar un succés similar a un ictus.
Els científics creuen que aquest mal funcionament pot produir-se per una inflamació extensa del cervell i la tercera part de les anormalitats es van trobar en el lòbul frontal, la part del cervell encarregada de tasques executives, com el raonament lògic i la presa de decisions.
El dijous dia 4 de novembre van anunciar que era una de les ajudes més prestigioses del món.
Amb aquesta subvenció el que intenten fer és reunir a investigadores per juntar les capacitats, coneixements i altres complements que poden servir per a que la investigació siga més factible.
També conten amb l’ajuda del projecte Synergy-2020 NEXT-BOLD, que preten descubrir si el neutrí és la seua pròpia antipartícula i això ajudarà molt a respondre preguntes sobre l’origen de l’univers.
Aquest fenomen no és res nou, la major part d’aquest calentament ha passat als darrere 30 anys, però l'aument ha sigut en els darrere 10.
Portem temps alarmats sobre el derretiment dels polos, però mentre passen els anys el derretiment va a més. Per les investigacions sobre l’impacte del canvi climàtic, si el gel de l'Artic és derreteix, segurament hi haurà moltes inundacions, també, si no cessen les emissions de gas amb efecte inbernader, poden agregar 0,2 graus centígrads al calfament global.
Des de el 1979 fins al 2014 s’ha reduït bastant l'àrea coberta per gel, més o menys un 40%. El gran glacial de l'Antàrtida, el Totten, s'està derretint de manera considerable per l'augment de la temperatura marina. El Smith, ha disminuït 2 km per any, disminuint en total 35 km.Aquesta situació ja es irreversible, si segueixen derretin-se, solament amb l'Antàrtida el nivell del mar augmentarà d'1 a 37 cm, en aquest segle. Solament des del 1901, el nivell del mar ha augmentat 19 cm i ha pujat 2 °C la temperatura.
En Espanya, si tot això passa, hi hauria una sequera brutal, igual que en el nord asiàtic. I en els Estats Units, segurament hi hauria moltíssimes inundacions.
En el mes de novembre podrem observar 5 planetes a diferents hores de la nit.
Primerament, Mart, és de color taronja i ja està molt per damunt de l’horitzó. Es podrà veure perfectament i amb molta lluminositat la nit del 25 al 26 de novembre.
Seguidament, Júpiter i Saturn que estan situats al sur-oest durant la primera part de la nit, molt pròxims a la lluna.
El primer és el més brillant dels dos i està situat més a la nostra dreta i Saturn el podrem encontrar més amunt de Júpiter, a l'esquerra de manera diagonal. La millor data per a veure’ls és des del 18 fins al 21 de novembre.
Finalment, Venus i Mercuri. Com sempre podrem veure a Venus en la matinada, quan més brilla i seguidament a Mercuri però este sols s’alçarà 5 graus des de l’horitzó. Estos es podran veure la matinada del 13 de novembre al sur-est.
Una cosa que tenim que tenir en compte és que per apreciar millor els planetes deurem de allunyar-nos de les llums artificials.
Austràlia, és un dels països amb més biodiversitat que hi ha en tot el món, per la qual cosa els incendis ocorreguts en este, han causat moltíssimes víctimes mortals: mil milions d'animals (molts d'ells en perill d'extinció) , plantes, 28 persones...
És cert, que el foc originat a Austràlia, forma part del seu cicle natural, ja que hi ha incendis tots els anys. Però mai hi ha hagut un foc de tan gran magnitud en este continent. És necessari considerar allò que s'ha ocorregut com una advertència del que el canvi climàtic pot provocar. Els sers vius, no sols moren a causa de les flames i el fum. Este foc destrueix l'hàbitat, per la qual cosa les espècies que segueixen vives són més vulnerables. Molts d'ells acaben morint de fam o com a conseqüència de la ruptura de l'equilibri entre depredadors.
Estos desastres, són conseqüència del canvi climàtic. Austràlia ha alliberat a l'atmosfera més de 400 milions de tones de CO2, cosa que agreuja encara més la situació.
Aquest fet, ens afecta directament, per la qual cosa hauríem de ser conscients d'això i prendre mesures per a frenar-ho abans de que siga tard.
Ara, un equip internacional d'astrònoms afirma que hi ha un nou planeta nan i de fet, és el més xicotet que existeix en el sistema solar. El seu nom és Higía.
Primerament, Higía li faltava complir una de les tres condicions que ha de tindre per a ser un planeta nano. Però més tard un equip internacional d'astrònoms va usar el Telescopi Molt Gran, per a esbrinar si compleix la tercera condició, gravetat pròpia i forma rodona.
Plutó, Ceres, Eris, Makemake i Haumea són els cinc planetes nans confirmats. El planeta considerat més xicotet és Ceres amb un diàmetre 950 quilòmetres mentres que Higía té 430 quilòmetres. El misteri de l'origen de Higía (el nom deriva de la deessa grega de la salut i la higiene) segueix sense ser respost.
Els astrònoms van realitzar simulacions per a entendre les dimensions dels cossos que van xocar, han cobert el 95% de la geografia del planeta i no han trobat cap cràter amb una col·lisió compatible amb els resultats.
