Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1 bat b cc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1 bat b cc. Mostrar tots els missatges

diumenge, 12 de juny del 2016

Era glacial en Marte



En la NASA, un equip ha trobat empremtes delatadoras de la més recent era glacial marciana registrada al casquet de gel polar nord.


L'equip  de l'institut de Recerca del Sud-oest (SwRI) a San Antonio, Estats Units va trobar una taxa accelerada d'acumulació de gel en els 100 a 300 metres superiors del casquet polar. El volum i el gruix del gel coincideixen amb prediccions fetes per mitjà d'un model a principis de la passada dècada. Les observacions de radar del casquet polar proporcionen una història detallada de l'acumulació de gel i de l'erosió associades al canvi climàtic marcià.

Al igual que la Terra, Mart també té cicles estacionals, anuals i uns de més llargs, que afecten a la distribució del gel al planeta. No obstant aquests cicles llargs podrien ser més comuns a Mart, ja que la inclinació de Mart canvia substancialment (fins 60 graus) en intervals de mils de milions d'anys.
En comparació a la terra que hi són sols 2 graus en el mateix període

Aquest canvi tant brusc de inclinació determina l'estabilitat del gel en diferents latituds.
Ja que el gel es distribueix de diferents maneres per cada oscil·lació, Mart deuria tindre un aspecte notablement diferent anys enrere.

Encara que Mart no tinga mars, si que té casquets polars de gel. Es pot observar una coberta estacional de neu i gel de diòxid de carboni avançant i retrocedint sobre els pols durant l'any marcià. Durant el període d'estiu a l'hemisferi nord del planeta, la porció que durant aquesta estació es manté del casquet polar nord és íntegrament essencialment gel d'aigua; el casquet sud està també compost majorment de gel d'aigua, però roman cobert per una capa relativament fina de gel de diòxid de carboni fins i tot durant el període estiuenc en l'hemisferi sud





El "super bacteri" que menja gas i crea combustible.




                             El bacteri amb "super poders"                          


En la Universitat de Harvard (EE.UU.) un equip de investigadors ha aconseguit manipular genèticament bacteris del gènere Ralstonia eutropha a fi de que absorbeixin hidrogen i diòxid de carboni i el converteixin en alcohol per servir de combustible, amb el nom de "superbacteris".




Aquest bacteri, segons han comentat els investigadors, pot convertir la llum solar en energia deu vegades més depressa que una planta.

Un dels expert cita; "Tots els alcohols es poden cremar directament i deriven de l'hidrogen a partir de la divisió de les molècules d'aigua i són respirats pels bacteris a partir del diòxid de carboni".
Del hidrogen i el CO2 obtenen adenosina trifostat, un nucleòtid clau en l'obtenció d'energia cel·lular en organismes. Després, amb certs gens, el adenosina ja és capaç de convertir-lo a l'alcohol pretès.

Tot aquest deriva a una investigació de una tecnologia que aconsegueix la fotosíntesi de manera artificial per obtindre combustible líquid.
El fi era aconseguir superar a les plantes amb un 5%, però han aconseguit que siga 10 vegades més eficients.

Aquests equip ja havien creat una "fulla artificial" que imitava el mecanisme de les fulles a traves d'un xip de silici. Ells sols esperen que el "superbacteri" tinguen un gran impacte, ja que produeix energia més eficientment que les plantes.


Noticia Original
Noticia semblant



Descubren un intenso viento en las inmediaciones de un agujero negro

Descubren un intenso viento en las inmediaciones de un agujero negro


Un equipo de investigadores del Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) ha observado por primera vez, mediante el Gran Telescopio CANARIAS (GTC), un viento de material neutro alrededor de un agujero negro, el V404 Cygni, según un estudio publicado en Nature. Este agujero negro forma parte de un sistema binario situado en la constelación del Cisne. A unos 8.000 años luz de distancia, es uno de los más cercanos a la Tierra y posee un gran disco de acreción –de unos 10 millones de kilómetros de radio–, lo que hace que sus erupciones sean extremadamente luminosas en todos los rangos espectrales: rayos X, emisión visible, infrarroja y ondas radio.
El 15 de junio de 2015, el agujero negro V404 Cygni entró en erupción después de más de 25 años de inactividad. Durante este periodo su brillo aumentó un millón de veces en unos pocos días, convirtiéndose en la fuente más brillante del cielo en rayos X.
Casi un año después, las indagaciones han revelado la presencia de un viento de material neutro –hidrógeno y helio no ionizado– que se forma en las capas externas del disco de acreción. Un fenómeno que regula el proceso de ‘tragado’ de material por el agujero negro y que permite estimar la cantidad de masa expulsada al medio interestelar.
“Creemos que lo que hemos observado en V404 Cygni sucede, al menos, en otros agujeros negros con discos de acreción de gran tamaño”, concluye Jorge Casares, uno de los descubridores de este agujero negro en 1992.“La erupción de V404 Cygni, por su complejidad y por la gran cantidad y calidad de las observaciones obtenidas, nos va ayudar a entender cómo los agujeros negros ‘tragan’ materia a través de sus discos de acreción”, explica Teo Muñoz Darias, investigador del IAC y uno de los autores del estudio. El V404 Cygni pertenece a un tipo de sistema, de los que se conocen menos de 50, en el que un agujero negro –de unas diez veces la masa del Sol– devora material procedente de una estrella muy cercana, la estrella compañera.

diumenge, 13 de desembre del 2015

   Detectada per primera vegada la matèria                 amagada al voltant de les galàxies




La teoria del Big Bang predeia l'existència en l'univers de matèria 'perduda' formada per barions, unes partícules subatòmiques com els protons i els neutrons, però ara investigadors del Centre d'Estudis de Física del Cosmos d'Aragó i altres institucions internacionals l'han trobat . La detecció s'ha realitzat sobre un catàleg de 200.000 galàxies gràcies als registres de la radiació de fons còsmic de microones presos pel satèl·lit Planck.

Utilitzant les millors mesures disponibles del fons còsmic de microones (CMB, per les sigles en anglès) obtingudes amb el satèl·lit Planck, un equip d'investigadors, liderat per Carlos Hernández Monteagudo del Centre d'Estudis de Física del Cosmos d'Aragó (CEFCA, Terol) , ha aconseguit detectar per primer cop grans quantitats de matèria bariònica 'amagada' al voltant de galàxies de mida mitjana en l'univers local.
L'estudi, publicat aquest mes a la revista Physical Review Letters, llança nova llum sobre el problema de l'anomenada matèria bariònica 'perduda' i contribueix a la comprensió de la distribució d'aquest tipus de matèria en galàxies, grups i cúmuls de galàxies, el que constitueix un ingredient essencial per saber com es formen i evolucionen aquestes estructures.