En la NASA, un equip ha trobat empremtes delatadoras de la més recent era glacial marciana registrada al casquet de gel polar nord.
L'equip de l'institut de Recerca del Sud-oest (SwRI) a San Antonio, Estats Units va trobar una taxa accelerada d'acumulació de gel en els 100 a 300 metres superiors del casquet polar. El volum i el gruix del gel coincideixen amb prediccions fetes per mitjà d'un model a principis de la passada dècada. Les observacions de radar del casquet polar proporcionen una història detallada de l'acumulació de gel i de l'erosió associades al canvi climàtic marcià.
Al igual que la Terra, Mart també té cicles estacionals, anuals i uns de més llargs, que afecten a la distribució del gel al planeta. No obstant aquests cicles llargs podrien ser més comuns a Mart, ja que la inclinació de Mart canvia substancialment (fins 60 graus) en intervals de mils de milions d'anys.
En comparació a la terra que hi són sols 2 graus en el mateix període
Aquest canvi tant brusc de inclinació determina l'estabilitat del gel en diferents latituds.
Ja que el gel es distribueix de diferents maneres per cada oscil·lació, Mart deuria tindre un aspecte notablement diferent anys enrere.
Encara que Mart no tinga mars, si que té casquets polars de gel. Es pot observar una coberta estacional de neu i gel de diòxid de carboni avançant i retrocedint sobre els pols durant l'any marcià. Durant el període d'estiu a l'hemisferi nord del planeta, la porció que durant aquesta estació es manté del casquet polar nord és íntegrament essencialment gel d'aigua; el casquet sud està també compost majorment de gel d'aigua, però roman cobert per una capa relativament fina de gel de diòxid de carboni fins i tot durant el període estiuenc en l'hemisferi sud
