Un equip internacional dirigit per investigadors del Centre de Paleogenética d'Estocolm ha seqüenciat l'ADN recuperat de restes de mamut que tenen fins a 1,2 milions d'anys, descobrint que el mamut colombí -Mammuthus columbi- que va habitar Amèrica del Nord durant l'última edat de gel era un híbrid entre el mamut llanut -Mammuthus primigenius-
Es tracta d'un descobriment realment extraordinari, ja que és la primera vegada que s'ha seqüenciat i autenticat ADN a partir de mostres d'un milió d'anys; tot un desafiament tècnic, perquè l'ADN es degradava en fragments molt xicotets i els científics només van tindre accés a unes quantitats ínfimes del material genètic en bon estat.
L'edat de les mostres, procedents dels molars de 3 espècimens de mamuts del plistocé primerenc, es va determinar utilitzant tant dades geològiques com mitjançant la prova del rellotge molecular. Així, tots dos tipus d'anàlisis van mostrar que dos dels espècimens tenien més d'un milió d'anys, mentre que un tercer té aproximadament 700.000 anys i representa un dels primers mamuts llanuts coneguts.
El consorci internacional EHT (Event Horizon Telescope) ha anunciat i mostrat el que s'hi porta intentant descobrir durant les últimes décades desde la creació de la teoria de la relativitat. En concret es tracta d'una imatge que evidencia un efecte espacial supermasiu localitzat a 55 milions d'anys llum, en la galàxia de Messier 87, situada en la constel·lació de Virgo.
Encara que els forats negres no poden ser captats directament, les imatges descobertes mostren la radiació emesa per la matèria que es queda atrapada en la increiblement potent gravetat que genera aquest fenòmen.
Aquest descobriment confirma rotundament el concepte i la existència de tots els forats negres que la ciència i la astronomia ha ubicat al llarg de l'univers conegut, tractant-se de una estrella col·lapsada amb tal densitat que ni tan sols la llum del sol pot penetrar en el seu interior. La seva existència ja es deduïa en els preceptes de la teoria de la relativitat general d'Albert Einstein, que, no obstant això, considerava que la idea d'un forat negre era massa absurda per a ser real. Pero que hui a dia s'ha confirmat.
Fins ara, la presència de forats negres havia estat confirmada de forma indirecta, com la presència d'ones gravitacionals. Einstein va demostrar fa un segle que la massa de les estrelles, els planetes i la resta de la matèria exerceix una força gravitatòria que corba l'espai com si fos una làmina de goma.
Seria com la forma que queda en un matalàs després que algú hagi passat algunes hores damunt. Quanta més massa posseeïx l'objecte, més pronunciat és l'efecte. Aquestes ones són pertorbacions gravitatòries causades per una alteració de la distribució de masses en l'espai-temps.
És a dir, un objecte que en un primer moment no tenia una massa determinada passa a convertir-se en un pes extra que modifica la forma de l'Univers de manera literal.
ARkstorm, la mega tempesta que segons els científics seria més devastadora que un sisme
Causaria el doble de danys que el gran terratrèmol "the big one" que es produiria a Califòrnia.
Molt s'ha parlat sobre un possible gran terratrèmol que es produiria a Califòrnia, i que causaria una enorme devastació en ciutats com Los Angeles i San Francisco, que es troben al llarg de la falla de Sant Andrés.
No obstant això, sembla que un altre fenomen natural preocupa encara més als científics, ja que el nivell de destrucció seria de gairebé el doble del que ocasionaria el sisme, segons revela Quo.
Es tracta d'una mega tempesta coneguda com a “Riu atmosfèric 1,000” o “ARkstorm”, i que podria aconseguir i superar els nivells de precipitació d'esdeveniments que només es veuen cada 500 a 1,000 anys.
Sobre aquest tema, un equip d'experts del Servei Geològic dels Estats Units (USGS) va comparar aquesta possible mega tempesta amb les tempestes hivernals de 1861 i 1862 a Califòrnia, que van matar a milers de persones i van deixar un llac de 299 milles d'extensió en el centre de l'estat.
D'acord amb els especialistes, “ARkstorm” podria assotar Califòrnia en qualsevol moment en els pròxims 100 anys, i a mesura que les condicions climàtiques empitjoren a causa del canvi climàtic, aquestes prediccions podrien tornar-se encara més greus.
D'acord amb ABC 10 News Sant Diego, si es confirmen els models, aquesta tempesta duraria diverses setmanes i obligaria a al voltant d'1.5 milions de persones a evacuar a causa d'una inundació catastròfica.
A més, crearia llacs a la Vall Central i el desert de Mojave, amb inundacions de fins a 19 peus.
Per si no fos prou, un informe del Cos d'Enginyers de l'Exèrcit dels Estats Units, adverteix als residents locals que la presa Whittier Narrows ja no compleix amb les pautes de "risc tolerable" de l'agència, i podria fallar en cas d'una tempesta molt gran.
El document agrega que les inundacions i lliscaments resultants representen un risc "inacceptable" per a les vides humanes.
Entendre les malalties del cervell a través de la genòmica
Segons l’ambiciós estudi de PsychENCODE, els gens relacionats amb trastorns mentals estan més actius durant el desenvolupament fetal i l’adolescència
El cervell és segurament l’òrgan més complex del cos humà. El cervell s’encarrega de regular una gran varietat de processos i, a més, fa les funcions superiors.
Una de les coses més importants que ens falta entendre és per què de vegades deixa de funcionar correctament. Això podria començar a canviar a partir d’ara, perquè un ambiciós estudi, una part del qual ha sigut publicada recentment en diversos articles a la revista Science, ha catalogat una sèrie de canvis genètics que semblen estar implicats en algunes de les malalties mentals més freqüents. El repte dels trastorns mentals
Els símptomes de les víctimes de malalties patològiques es produirien per la desregulació d’una xarxa complexa de centenars de gens, cadascun dels quals contribuiria només en una petita part al quadre clínic final. Ha calgut desenvolupar millors tècniques per llegir l’ADN. Actualment, molts dels esforços de recerca en aquest camp se centren en identificar quins conjunts de variacions genètiques poden causar els diferents trastorns.
Un consorci internacional format per desenes de científics, anomenat PsychENCODE, s’ha proposat completar una anàlisi de genòmica funcional de les malalties del cervell humà. La genòmica funcional utilitza la informació de l’ADN. Aquest és l’estudi genètic més exhaustiu sobre el tema que s’ha fet mai. Els científics han accedit a prop de dues mil mostres de cervell extretes de cadàvers d’edats diferents, alguns amb patologies mentals i altres no, i hi han aplicat diverses tècniques modernes per determinar quina part del genoma estava més activa i quines modificacions químiques tenia.
Dues èpoques clau
S’ha determinat que la proporció dels diferents tipus de cèl·lules del cervell varia amb l’edat, però també en condicions com l’autisme. A més, s’han identificat quins gens són els responsables d’aquests augments de certes poblacions de cèl·lules. També s’ha vist que algunes malalties es relacionen amb canvis en les zones de l’ADN en què no hi ha gens. El més probable és que aquestes variacions tinguin l’efecte de potenciar o silenciar alguns gens pròxims, i podrien ser importants per la coordinació de les xarxes genòmiques que influeixen en les malalties.
Han vist que hi ha dos períodes específics en els quals es veuen els canvis més importants en l’activitat dels gens. Un és el desenvolupament fetal, i l’altre és l’adolescència. Alguns gens que es relacionen amb les malalties mentals comencen a interaccionar entre ells en zones específiques del cervell precisament durant aquestes etapes. Això no implica que s’hagi trobat una explicació als principals trastorns neurològics. El que han aconseguit aquests investigadors és un full de ruta que assenyala una sèrie de camins nous a explorar. Saber quins gens estan activats i modulats en cada cas permetrà començar a pensar en estratègies químiques que puguin retornar-los a un cert equilibri i, així, disminuir els símptomes associats a aquestes desregulacions.
Nick Pilfold, recorda
que “el melanisme ocorre en aproximadament l’11% dels lleopards a tot
el món, però la majoria d’aquests lleopards viuen al sud-est d’Àsia”, ha
dit. Els exemplars melànics del lleopard, com el
fotografiat fa tan sols uns mesos, són molt més freqüents al sud-est
asiàtic, però una veritable raresa al continent africà.
L’última evidència directad’un lleopard d’aquestes característiques es remunta a l’any 1909, fa exactament 110 anys, quan un exemplar va ser vist a Addis Abeba (Etiòpia). Les primeres vegades que va ser vist aquest exemplar
van tenir lloc entre setembre del 2017 i gener del 2018, mentre els
responsables de l’estudi captaven imatges amb fototrampes per avaluar la
població de lleopards a la zona.
Els lleopards (tots ells Panthera pardus,independentment de la seva pigmentació) estan classificats en la ‘llista vermella’ de la International Union for Conservation of Nature (IUCN) com una espècie vulnerable.
És a dir, que es troba a un pas d’estar oficialment en perill
d’extinció. Actualment no es coneix l’estat demogràfic exacte d’aquests
animals, però tot apunta que la població està disminuint.
L’IUCN assenyala com a algunes de les principals amenaces de l’espècie problemes com la pèrdua i fragmentació de l’hàbitat,
les represàlies causades per conflictes i la caça. Tots ells factors
que, a més, estan compartits amb la disminució d’altres poblacions
salvatges com és el cas de la dels lleons.
L´explicació de la formació de les aurores boreals està relacionada amb l´activitat del sol, la composició i característiques de l´atmosfera terrestre. Aquestes poden ser observades en una zona circular sobre els pols de la Terra. Provenen del Sol, hi h aun bombardeig de partícules subatòmiques del Sol que es formen en les tempestes solars. Estes partícules van des del color violeta fins al roig.
L´espectacle dura com uns 20 minuts. Les seues partícules són alternades pel vent solar. Però quan es topen amb el camp magnètic terrestre es desvien i només es veuen en forma de pols.
Els electrons que conformen les radiacions solars produïxen una emissió espectral (que pot causar d´anys en els satèl·lits, afortunadament, els científics disposen de tècniques per a previndre-ho) i provoquen una exaltació a nivell atòmic que dóna com resultat una luminiscencia. Eixa luminiscencia
s´estén per tot el cel, i és quan veiem colors de varies tonalitats. Es pot observar per la nit en regions polars.
Hi ha estudis que quan es produeix vent solar aprofiten per investigar les aurores boreals. Però no és possible pronosticaro quan tindrà un lloc una aurora boreal, inclús sabent que les tempestes solars tenen un període aproximadament d´11 anys.
A Austràlia,
existeix una Gran Barrera de Corall que esta veient-se afectada durament per la
contaminació i Malcolm Turnbull va prometre destinar 600 milions d’euros a un
pla destinat a la reducció de residus agrícoles i aigües residuals que
disminuixen la capacitat de l’escull,
per suportar l’augment de la temperatura de mar.
La major
part de l’ajuda vindrà pel finançament de l’energia solar que reduirà les
emissions i obligar als llauradors a prendre unes mesures d’estalvi.
Aquesta
contaminació limita la capacitat dels coralls de resistir les temperatures marines
elevades, associades a l’escalfament global i als esdeveniments climàtics.
Últimament, els corallshan agafat un blanquig sever perquè expulsen l’alga simbiòtica que els ajuda a alimentar-se.
L’alga s’expulsa
quan els coralls estan sotmesos a estrés per les elevades temperatures. Sense
aquesta alga, la part transparent del corall està esposta i l’esquelet blanc
dels coralls es torna visible deixant blanc el corall.
Els
científics no estan segurs de la quantitat de parts danyades de la Barrera que
podran regenerar-se a l’hivern.
Europa vol
dominar una energia inesgotable i neta, la fusió nuclear. Aquesta energia
que desprenen les unions de nuclis d’hidrogen quan fan una reacció en cadena
que fa brillar les estrelles durant milers de milions d’anys.
Els
científics creuen que poden construir un reactor capaç de generar temperatures
deu vegades majors a les del cor del Sol i produir deu vegades més energia que
la que consumeix.
S’està
construint un reactor que vol imitar aquest procés, a Espanya, aquest reactor
s’anomena IFMIF-Dones i serà un accelerador de partícules que posaran a prova
els materials dels futurs reactors de fusió.
El Dones
forma part de la Instal·lació Internacional de Materials de Fusió (IFMIF), un
projecte liderat per la UE i Japó. Els objectius que tenen van relacionats amb
l’ITER,
primer reactor experimental de fusió al sud de França.
El Dones té
un cost de 360 milions i vol fer-se a Granada que començaria a funcionar en
l’any 2022. Ens serviria d’utilitat uns 10 anys i generaria 360 llocs de
treball i 12000 més comptant els constructors. Es calcula que aquest reactor
ens donarà uns beneficis de 900 milions d’euros.
Així ho va dir un equip de la Universitat de Barcelona. Els resultats demostren per primera vegada que durant la última dècada el pic Veleta no ha arribat a gelar-se en tot l'any.
Les muntanyes ibèriques han experimentat una pujada de les temperaturas des de finals del segle XIX. A Sierra Nevada, la temperatura ha pujat en 0.93 ºC. Açò ha comportat la desaparició de la glacera Veleta i el desplaçament a major altura dels procesos ecològics i geomorfològics vinculats al fred. La investigació també revela que als pics culminants de Serra Nevada no existeixen permagels durant tot l'any, a excepció d'algunes glaceres formades en la Petita Edat de Gel. En l'actualitat sols existeixen permagels als pics més alts dels Pirineus, Sierra Nevada i possiblement als Pics d'Europa. Cap a finals del segle XXI els experts preveuen espais climàtics més càlids i amb menys neu a Sierra Nevada. Noticia original
Un dels herois no molt reconeguts pero igualment valuosos per al nostre avanç espacial fou Vladímir Mijáilovich Komarov (1927-1967). Aquest va ser el primer cosmonauta soviètic en fer viatges espacials més d'una vegada, però també va ser el primer astronauta en morir en una missió.
Aquest accident va ocòrrer durant la missió d'anar a la lluna en la càpsula espacialSoyuz 1. Ell era l'únic tripulant. Va ser un viatge replet de problemas tècnics, incloent abans de despegar. Quan la càpsula es dirigía a aterrar, aquesta es va estavellar brutalment contra la terra, provocant la mort del coronel Komarov.
Com un acte d'heroicitat, va evitar la mort del pilot suplent, perquè el mateix Komarov era sabedor que no eixiria viu d'aquella missió, i la va portar endavant.
/s3.amazonaws.com/arc-wordpress-client-uploads/infobae-wp/wp-content/uploads/2017/10/03092505/Espacio-tiempo-1920.jpg)
