Els polps poden captar la llum sense ulls

Els cefalòpodes (polps, calamars i les sépies) són un grup de mol·luscos que poden fer un camuflatge perfecte en l'oceà. Els cas dels polps poden imitar el color i la textura d'una roca o un
 fragment de coral, els calamars poden donar brillantor a la seua pell per a assemblar-se a l'aigua, i les sépies poden inclús cobrir-se de quadrats blancs i negres.

 Els cefalòpodes poden obrar aquestos espectacles gràcies a un dens teixit de cèl·lules especialitzades que tenen en la pell. Però abans de poder clamufar-se han de percebre el fons amb el que volen assemblar-se.

Els cefalòpodes posseïxen uns ulls grans per a captar el seu entorn. Però nous estudis  indiquen que tenen una altra manera de percebre la llum: la pell. És possible que aquestos animals haguen desenrotllat un ull que ocupa tot el seu cos. Quan la llum penetra en l'ull d'un cefalòpode, s'estrela contra unes molècules de la retina denominades opsines. La col·lisió desencadena una reacció bioquímica que envia un senyal elèctric des de l'ull del cefalòpode fins al cervell.

En 2010, diversos investigadors van afirmar que les sépies també fabriquen opsines en la pell. Aquest descobriment va plantejar la possibilitat de que els animals pogueren utilitzar la pell per a percebre la llum tant com ho fan els seus ulls. La pell dels cefalòpodes conté unes cèl·lules plenes de pigments conegudes com cromatófores, que estan rodejats de músculs i terminacions nervioses. Quan els músculs es contrauen, estenen els cromatófores, la qual cosa els permet absorbir més llum i dóna nous colors als animals. En les sépies, les opsines només es produïxen en els cromatófores. El mateix ocorria amb els calamars. Així mateix, els científics van descobrir altres enzims en la pell dels animals que estan presents en l'ull, on permeten a les opsines transmetre senyals de la llum al sistema nerviós.

Aquestos estudis van convéncer els científics de que els cefalòpodes podrien haver desenrotllat un
sistema per a percebre la llum, i alomillor el color a través de la pell. Un experiment que van fer consistia en extirpar trossos de pell dels animals i il·luminar-los per a veure si podien obtindre una resposta, pero per més vegades que ho van intentar, no ho van aconseguir. Però altres dos científics van tindre més sort. Todd H. Oakley, i a M. Desmond Ramírez, van fer la busca d'opsines cutànies, pero abans de calamars o sépies, van decidir estudiar els polps.


Els científics van descobrir que els polps, igual que les sépies, tenen opsines en la pell.
 Però en compte de produir-les en els cromatófores, els polps només fabriquen opsinas en unes terminacions nervioses paregudes al cabell que presenten en la pell. El experiment emprat va ser tallar fragments de la pell del polp per a comprovar si responien a la llum. Quan els científics deixaven la pell a fosques o la sotmetien a una tènue llum roja, romania pàl·lida. Però quan encenien la llum,
les cromatófores s'expandien ràpidament i enfosquien la pell en segons.

 La llum impacta en les opsines de la pell estimulen a les neurones perquè transmeten informació a les cromatófores veïnes, al exposar la pell a llums de diversos colors per a vore que eren més sensibles a la llum blava, ja que era la que desencadenava una resposta més ràpida. Les opsines de
l'ull del polp també són especialment sensibles a la dita llum. Encara que no ho aconseguisca amb
les sépies i els calamars, encara ningú pot precisar amb exactitud com utilitzen els animals la
llum que capten les opsines per a controlar el seu color de pell.





Noticia original

Un bacteri transgènic diagnostica càncer en l'orina

El bacteri Escherichia coli és un ser viu senzill que abunda en l'intestí d'aus i mamífers, i per això també en els seus excrements, normalment, sense provocar majors problemes, ademés aquest bacteri ajuda en el procés digestiu. Però després de manipular convenientment el seu genoma en el laboratori és capaç de identificar la metàstasi en el fetge de ratolins. Si hi ha un tumor, el microorganisme ho assenyala amb la coloració de l'orina.

Institute of Technology (MIT) descriu en una revista com han transformat una bacteria en una ferramenta de diagnóstic viu. Han manipulat el bacteri E. coli per que identifique la presencia de glucosuria (excés de glucosa lligada a la diabetes i tambe en l'orina). En ambos casos és empleat el mateix procés: incorporar un nombre determinat de gens en l'estructura del bacteri per a detectar una alteració del metabolisme sa, ja siga un excés de glucosa, un tumor, i davant d'aquesta circumstància, ser capaç d'emetre un senyal que normalment és amb una coloració o una luminiscència.

La metàstasi en el càncer de fetge és especialment difícil de detectar prematurament per
mitjà de tècniques de diagnòstic i, quan és detectat normalment és massa tard per
a garantir l'èxit del tractament. Aquest òrgan sol ser el principal cap a on és disseminen
altres tumors, com el colorectal, de barballera o de pàncrees. D'ací l'interés dels investigadors
per dissenyar un mecanisme que permeta la identificació primerenca dels neoplàsies hepàtiques per
mitjà de microorganismes modificats.

Els investigadors van partir d'una característica que tenen bacteris com la
E. coli: la seua capacitat d'obrir-se pas des per el tracte intestinal cap al fetge i la seua
afinitat per unir-se al teixit tumoral i colonitzar-ho.

La primera part era trobar la forma que el bacteri es dirigira al fetge. Si detectava el tumor,el colonitzaria. Ara faltava que el bacteri, normalment administrat en una píndola, fora capaç de llançar una senyal quan detectara teixit neoplásic. Per a això van desenrotllar un  mecanisme en cadena. Van inserir en el bacteri un fragment d'ADN que produïx un enzim (lacZ), després van desenrotllar un compost injectable (galactosa unida a una proteïna luminiscent produïda per les lluernes) . L'enzim s'unix al compost, ho fractura i allibera la proteïna, que es filtra a través dels renyons i s'expulsa per l'orina. És a dir, si hi ha tumor, hi ha colònies de bacteris. Si hi ha bacteris hi ha producció
enzimàtica. I si hi ha enzims, alliberen la proteïna a l'orina, ademés aquesta  proteïna que es pot detectar en senzills test de laboratori. Un experiment que van fer van ser amb ratolins infectats amb metàstasis, si estaven presents, a causa de la reacció en cadena, l'orina del ratolí era roja.

L'altre treball seguix una estratègia és radicalment distinta. El bacteri modificat genèticament
 no treballa dins de l'organisme, sinó en unes esferes cobertes de gel que s'exposen a l'orina i
en funció de la major o menor presència de glucosa adquirixen diferents tonalitats, és molt
paregut a com funcionen els test d'embaràs.

De moment, el treball és experimental i caldria observar si el mecanisme d'acció es pot
traslladar al cos humà. I mesurar altres aspectes, com el risc que suposaria en les persones
la infecció induïda de bactodoctores. Amb tot, els autors del treball ja estan pensant a usar
els microorganismes no sols per a diagnosticar tumors, sinó per a curar-los.


 Noticia original

Noticia relacionada

Un trasplantament de cèl·lules hepàtiques corregix les fallades del cicle de la urea

L'Agència Europea del Medicament ha fet un tractament per a una malaltia rara: la hiperamonièmia, acumulació d'amoni en la sang per culpa d'una mutació que impedix el correcte metabolisme del nitrogen present en les proteïnes. En un organisme sa, eixe nitrogen acaba excretant-se per l'orina en forma d'urea. Quan el procés falla, es forma amoníac que va al cervell i causa una important discapacitat física i intel·lectual i inclús la mort. La terapia, desarrollat per Cytonet, consisteix en inyectar cél·lules hepàtiques sanes al fetge del pacient. Amb aquest s' aconsegeix  solventar el fallo congénit. La ventaja que te, és que soles fa falta que amb una recuperació del 2% de la funció hepàtica per a que els efectes es revertisquen. La hiperamonemia afecta a uns 25 xiquets acabats de naixer en Espanya al any. L' enfermetat, cuan la mutació afecta a tot el fetge, pot fer que en 48 hores un xiquet acabat de naixer segons va acomulant amoni en el cervell, el xiquet deixe de menjar, tinga hipotermia, hipotonía i ademés entre en coma hepàtic. Si en 72 hores el xiquet no te un remei pot morir i no sobreviure una setmana. Actualment, la millor solució per a estos xiquets, que començen a patir la malaltia quan naixen, és un trasplantament de fetge. Però eixa intervenció és molt complicada en xiquets de bolquers. Hi ha possibles tractaments pal·liatius, però són només solucions temporals. L'idea del tractament amb cèl·lules hepàtiques sanes és fer ponts fins al transplantament, ademés els investigador admet que es tracta d'un desenrotllament complex com en moltes malalties rares, fer assajos amb tots els requisits  no és possible porque hi ha molt pocs casos.Però, a més, l'investigadors apunten a un altre aspecte positiu d'aquest desenrotllament que és que la malaltia es diagnostique bé perquè usen el seu tractament. D'acord amb l'últim recompte de la EMA si s'aprova este tractament serà el 82 específic per a una malaltia rara. D'acord amb l'últim recompte de la EMA, si s'aprova este tractament serà el 82 específic per a una malaltia rara. Poc més del 1% dels que es necessiten, si es té en compte que hi ha més de 7.000 d'estes patologies.

Noticia original
Noticia relacionada


Video.

Els animals transgènics sense malalties de la xina

Científics xinesos han creat vaques transgèniques resistents a la tuberculosi bovina, una malaltia que afecta la fauna salvatge i a les persones. La infecció esta present en el món però sobretot en África,
Àsia i Amèrica, aquesta enfermetat causa la mort a la llarga i és semblant a la tuberculosi humana. Els investigadors que pertanyen al Ministeri d'Agricultura del país asiàtic, han introduït un gen de ratolí a les vaques per mitjà d'una nova tècnica de modificació del genoma, el gen inserit va reduir la patologia associada a l'infecció en les vaques transgèniques..Els resultats proporcionen un nou enfocament per a la cria d'animals resistents a enfermetats.

 La ramaderia va molts anys per darrere de l'agricultura ja que disposa de diverses espècies vegetals modificades genèticament per a resistir a malalties. A Espanya, quasi un terç de la dacsa és transgènica. Amb el calfament global, l'amenaça de malalties que hui només estan en África serà prompte un problema per a la resta de paisos com la pesta porcina africana que està avançant per Rússia i Polònia. Els investigadors xinesos van crear 23 vedells, dels quals 13 van sobreviure més de
sis mesos. Aquestos 13 animals van ser sotmesos a diferents experiments per a estudiar la seua resistència a la  tuberculosis. En una de les proves, es van comparar tres vedells transgènics enfront de tres normals. Tots ells havien sigut infectats amb baixes dosis del bacteri que provoca la malaltia, una de les vaques transgèniques no va mostrar cap de les lesions típiques de la tuberculosi. Les altres dos van rebre una xicoteta mostra de infecció.  La generació de bacteris superresistents als antibiòtics és una de les grans preocupacions de la comunitat científica internacional. A Europa, la tuberculosi bovina afecta països com Espanya, Regne Unit, Itàlia i Portugal. A Espanya, tots els vedells majors
de 45 dies han de ser sotmesos a proves de diagnòstic, els que tenen la malaltia se sacrifiquen directament, ja que el tractament és car i llarg. Estos programes per a eradicar la tuberculosi bovina de la UE costen cada any entre 80 i 100 milions d'euros, a més, la malaltia és produeix de vegades en els humans. L'Organització Mundial de Sanitat Animal calcula que en alguns països pobres fins
a un 10% dels casos de tuberculosi humana són deguts a la tuberculosi bovina.Les noves vedelles transgèniques xineses no són les primeres vaques modificades genèticament per a resistir a malalties, però sí les primeres en què s'ha empleat la sofisticada tècnica TALEN, una espècie de tisores microscòpiques per a executar canvis específics en el genoma.


Noticia original
Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2
Video:

El càncer de pulmó cada vegada augmenta mes.

Els oncòlegs han observat un augment del càncer de pulmó en no fumadors,un de cada cinc pacients te aquest tipus de tumor, a part dels seus efectes nocius també estan altres causes com la contaminació.

La majoria de pacients amb càncer de pulmó són antics fumadors o fumadors actius, però la els pacients que no han provat un cigarret s'ha incrementant fins un 20 %.

La contaminació és també una de les causes del augment de càncer, segons algunes investigacions que indiquen que el nombre de persones mortes a augmentat al voltant d'un 8 % per aquest tipus de càncer en les ciutats.

La segona causa és el tabaquisme passiu i la tercera és la pol·lució i el nivell de radó. En aquest informe que es va  presentar sobre el càncer de pulmó, també s'alerta de l'augment de aquesta malaltia en les dones, en els últims sis anys s'ha produït un augment de la mortalitat del 50 % en les dones, mentres que en hòmens s'ha mantingut estable.

La incidència a Espanya en els hòmens va aconseguir el seu pic més alt en la segona mitat de la dècada dels noranta i va en descens, però en dones continua ascendint, un dels tants motius és per l'incorporació de la dona a l'hàbit tabáquic.

La llei antitabac ha permés reduir un 25 % la taxa de fumadors, però en les dones no s'ha notat la disminució del tabaquisme. El percentatge d'exfumadores és semblant al de 2001. Els efectes de la llei antitabac en la incidència del càncer de pulmó es veuran vora 30 anys, es comprovarà com ha afectat en les dones, però també en un altre grup d'edat. Es tracta dels jóvens espanyols d'entre 15 a 24 anys, un tram d'edat en què és quasi idèntica la proporció de fumadors hòmens i dones.

Noticia original.

Noticia relacionada.

ELS GREIXOS TRANS I LA MEMÒRIA

Als greixos trans se li afegeix un nou problema, aquest últim problema te relació amb la memòria.
 Els greixos trans ja tenen molts efectes nocius com un risc cardiovascular, de càncer, augment del colesterol, etc. 

Un estudi de la Societat Americana del Cor va realitzat un experiment amb a uns 1.000 hòmens de 20 anys aproximadament i van demostrat que les persones que consumien greixos trans tenien majors problemes per a realitzar un test de memòria. Aquesta prova consistia en memoritzar paraules i el resultat va ser que els consumidors dels greixos trans recordaven unes 11 paraules menys sobre la mitjana de paraules que era de 86. 

Cada volta hi han menys productes amb auqest producte, però encara hi ha productes que continuen tenint greixo trans, com la brioxeria industrial, menjars ràpids, creïlles frejides, però tambe estan presents de forma natural en xicotetes cuantitats com la llet, carn de vaca, etc. El problema d'aquests greixos, es quan s'abusa d'ells, perquè el que fan és aumentar el colesterol, altres greixos, etc. Una de les raons perquè encara utilizem aquests greixos en la vida coutidiana és pels diners, ja que aquest greix és mes barat que altres greixos com la mantega, etc. Països com a Estats Units estan intentant prendre mesures per a reduir la quantitat de greixos trans utilitzats. A Espanya aquest problema no són molt greus fa unys anys ja que no son un problema generalitzat. 


Noticia original.
Noticia relacionada.