El Més Gran Fins al Moment

El megaterratrèmol de Valdivia de 1960, conegut també com el Gran terratrèmol de Xile, va ser un sisme ocorregut el diumenge 22 de maig de 1960 a les 15:11 hora local.

El sisme submari va ser percebut en diferents punts del planeta i va produir tant un sisme submarí que va afectar a diverses localitats al llarg de l'oceà Pacífic, com Hawaii i Japó com l'erupció del volcà Puyehue-que va cobrir de cendres el llac homònim.

El seu epicentre es va localitzar a les rodalies de Lumaco, província de Malleco, Regió de l'Araucanía, i va tindre una magnitud de 9,5 MW, siguent així el més potent registrat en la història de la humanitat. Junt amb l'esdeveniment principal, es va produir una sèrie de moviments tel·lúrics d'importància entre el 21 de maig i el 6 de juny que va afectar a gran part del sud de Xile.

S'estima que aquesta catàstrofe natural va costar la vida d'entre 16554 i 20005 persones, i va deixar damnificats a més de 2 milions.

Noticia original: Terratremol de Valdívia
Noticia relacionada: Terratremol d’ecuador

Noticia realizada por : Jose Antonio Nacher Rubio

Els Nuvols perjudiquen el canvi climàtic

L'augment de les temperatures a la Terra durant els propers anys serà fins i tot pitjor del que s'esperava, ja que, segons els investigadors, fins ara no s'ha tingut prou en compte el paper clau que juguen els núvols.

Els models de clima global que tracten de predir els augments mitjans de temperatura han de conèixer com la quantitat de diòxid de carboni a l'atmosfera afecta les temperatures atmosfèriques, ja que com més gran sigui aquesta, l'escalfament causat pel diòxid de carboni serà també més gran ", va apuntar l'estudi.

Tenint en compte aquestes noves dades, el seu model va determinar que la "sensitivitat d'equilibri climàtic", que relaciona la quantitat de diòxid de carboni a l'atmosfera amb el seu efecte sobre les temperatures atmosfèriques, és d'entre 5 i 5,3 graus centígrads.

Estudis anteriors que no contemplaven el paper que juguen els núvols i la seva composició química situaven la "sensitivitat d'equilibri climàtic" entre 2 i 4,6 graus centígrads. L'any passat es va tancar amb l'aprovació a París d'un acord històric i ambiciós contra el canvi climàtic, en el qual 195 països i la Unió Europea (UE) es van comprometre a avançar junts cap a una economia baixa en carboni.

Noticia Original: Temperatures per els núvols
Noticia relacionada: Disminuir els problemes

Noticia realizada por : Jose Antonio Nacher Rubio

Més eficaços i amb menys efectes secundaris.

La Universitat de la Rioja participa al costat d'altres set centres d'investigació en el projecte europeu Protein Conjugates per al desenvolupament de fàrmacs intel·ligents contra el càncer. Protein Conjugates és un projecte europeu d'Innovative Training Networks (ITN) finançat amb 2,5 milions d'euros pel programa Casa Skłodowska-Curie.

 L'objectiu principal del projecte consisteix en el desenvolupament de «fàrmacs intel·ligents» per combatre el càncer, oferint per a això un tractament dirigit que permet actuar més eficaçment contra els tumors, minimitzant els efectes secundaris dels actuals tractaments.

 

Aquests nous fàrmacs combinen dos productes en un: d'una banda un anticòs, capaç d'assolir de forma selectiva les cèl·lules canceroses; i, d'altra, un compost que es transformarà, un cop alliberat, en un potent fàrmac antitumoral.

Noticia Original: Fàrmacs Intel·ligents

Notícies Relacionades: Tractaments del Càncer 

Jose Antonio Nacher Rubio

Científics espanyols creen un "forat de cuc magnètic"

Científics del Departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona, han creat i dissenyat al laboratori el primer forat de cuc (túnel còsmic) que connecta magnètica-ment dues regions de l'espai.

Aquests investigadors han creat per primera vegada un forat de cuc. És un túnel còsmic que transfereix el camp magnètic d'un extrem a un altre mantenint-se indetectable i invisible al llarg de tot el camí.

Des de la Universitat Autònoma de Barcelona han conclòs que en l'àmbit gravitatori crear els forats de cuc és impossible, amb la tecnologia actual, «ja que seria necessari manipular-lo amb grans quantitats d'energia gravitacional, que ningú sap encara com generar».

Però cap la possibilitat que d'ací a uns anys amb la tecnologia adequada s’arribe a obtindre el forat de cuc a major escala.

Noticia original: Primer Forat de Cuc

Noticies relacionades: Els misteris de l'univers

Alumne: Jose Antonio Nacher Rubio