Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris impacte. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris impacte. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 de març del 2021

L'asteroide que podria impactar la Terra en 2022 té el poder de 150 bombes d'Hiroshima, segons la NASA. I s'aproxima 18 km cada segon

El 6 de març del 2022 pot xocar un asteroide a la Terra que la deixaria casi inhabitada. La NASA determina que les probabilitats de que xoque contra nosaltres és de 1 entre 3.800. Encara que és poc, roques més xicotetes acompanyen a l’asteroide i aquestes poden entrar en l’atmosfera i nosaltres ho veuriem com una pluja d’estels a la nit. Sentry és un monitor d’observació i vigilància de col·lisions altament automatitzat que el que fa és calcular els milers d’asteroides que poden caure sobre la Terra i ordenar-los per grandària, distància, hora, dia i any d’impacte, etc. Aquest asteroide previst per a l’any següent es diu “2009 JF1”, ja que el van detectar en aquest any. L'Agència Espacial Europea(ESA) també li segueix el rastre i el té en el lloc 5 de la llista d'asteroides ordenats per probabilitat d'impacte. Actualment, l’asteroide 2009 JF1 es troba a 375.587.595 km del planeta, i podria causar una explosió de 150 bombes d'Hiroshima.


Notícia original

Notícies relacionades:

Les huit missions espacials previstes per al 2022

Primeres imatges a color del Preseverance en Mart 


dimecres, 8 d’abril del 2020

Descobreixen que Urà està tombat per un impacte.

Fa poc, un equip d'investigadors dirigit per Shigeru Ida, de l’Institut de Tecnologia de Tokio, acaba d’explicar com va sorgir aquesta propietat d’Urà. L’estudi publicat en Nature Astronomy, suggereix que al principi de la història del Sistema Solar, va haver-hi un impacte entre Urà i un “xicotet” planeta gelat, encara que es creu que la seua massa és d’entre una i tres vegades la de la Terra, i per la col·lisió, va tombar el planeta i va deixar anells i llunes. Els investigadors van arribar a aquesta conclusió mentre treballaven en una simulació informàtica de la formació de llunes al voltant dels planetes gelats.

Els planetes allunyats al Sol solen estar formats per elements volàtils que a la terra serien líquids, però que amb les temperatures i pressions d’un planeta gegant i allunyat al Sol estan congelats. Segons Ida, els impactes gegants en els planetes gelats serien totalment diferents dels planetes rocosos.

Per això, a causa d’aquest gran impacte, Urà es va tombar i té un període de rotació ràpid. Després aquest planeta va recollir el material sobrant de la col·lisió que es trobava en estat gasós i amb ells va formar les seues llunes. Gràcies a aquests descobriments, Ida no descarta que s’hagen pogut crear més planetes així.

Noticia

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video