Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la62020. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la62020. Mostrar tots els missatges

dimarts, 18 de maig del 2021

Formació d’un planeta gegant

Un nou planeta, aproximadament de la grandària de Júpiter, ha sigut captat en el seu procés de formació i creixement pel telescopi Hubble de la NASA. Aquest planeta, anomenat PDS 70b, està alimentant-se del material que desprén un estel proper a ell, i així aconseguint enormes dimensions. 
Aquest succés pot modificar amb el desenvolupament de la nova tècnica del Hubble amb el qual es podran captar imatges d'aquest exoplanetes en la seua fase de formació, explica Brendan Bowler de la Universitat de Texas. Yifan Zhou, de la mateixa universitat, confirma que parlem d'un sistema “emocionant” gràcies a possibilitat “presenciar la formació d'un planeta” i que també “dona pas a una nova àrea d’investigació espacial”

divendres, 14 de maig del 2021

Els colors en animals tòxics


Els colors brillants en animals com les granotes verinoses són com una mena de senyal de risc: informen els depredadors que aquestes petites i ‘inofensives’ criatures són en veritat molt perilloses. Els científics han fet un estudi amb les dades de diverses investigacions a espècies tòxiques ha revelat que els animals més cridaners acostumen ser els més tòxics.

Thomas White, de la Universitat i Kate Umbers, membres de la Universitat de Sídney, han analitzat ara 24 estudis avaluant el color i la toxicitat de més de 20 espècies. Els investigadors han descobert unes certes propietats dels colors d'alerta, com la lluentor, la tonalitat i la saturació; a més, han descobert que són més comuns en els animals amb nivells baixos de protecció. Aquests resultats conclouen que els senyals d'alerta són un indicador de la capacitat defensiva i la toxicitat dels animals.

dijous, 11 de març del 2021

Els Nonacamaleons

Un equip mundial d'ivestigadors ha anunciat aquest divendres haver descobert un 'Nanocamaleó', una espècie nova de camaleó que, amb una longitud del cos de 13,5 mil·límetres, s’ha convertit en el rèptil més diminut de les quasi 11.500 espècies conegudes en el planeta.

Aquesta nova espècie de camaleó anomenada Brookesia nana, va ser trobada en el nord de l'illa de Madagascar per un equip d'investigadors germànics-malgaixos liderats per la Recopilació Zoològica Estatal de Munic.

2 exemplars únics, "Amb un cos de 13,5 mil·límetres i una longitud total de 22 mil·límetres, el mascle del Nanocamaleó és el més diminut entre tots els vertebrats", ha explicat Frank Glaw. "L'impacte de l’illa afecta en aquest context ja que les espècies són més xicotetes a les illes xicotetes”, ha apuntat l'investigador de la Universitat d'Antananarivo a Madagascar. La femella és més gran, amb una longitud del cos de 19 mil·límetres i una longitud total de 29.

Els estudiosos van comparar la longitud dels seus genitals, del Nonacamaleó, amb altres 51 espècies de camaleons de Madagascar, descobrint una tendència per la qual les espècies de camaleons més xicotetes posseeixen els genitals masculins majors relacionant-los amb la mesura corporal. En del cas del Nanocamaleón, la seua longitud era del 18,5% de la longitud corporal

 
Vídeo:


TAURONS FLUORECENTS



Fa poc temps, els científics han aconseguit registrar el misteri marí produït pels taurons que brillen en l'obscuritat. Aquestes espècies posseeixen l'agilitat de la biofluorescencia, aconseguint generar una llum verda brillant mitjançant la seua pell. Després, els científics es van proposar trobar els avantatges implicats en aquesta capacitat i altres curiositats sobre els taurons que brillen en la foscor.


En quant a la bioluminescència en la vida marina, un grup d'investigadors ha aprofundit en la biofluorescència en 2 espècies: el Tauró gat (Cephaloscyllium ventriosum) i el Tauró alità mallero (scyliorhinus retifer)


No obstant això, els metabòlits activats en la pell dels taurons que brillen en la foscor pertanyen a una família fins ara desconeguda. A pesar que s'activen de forma semblant a altres metabòlits trobats en el sistema immune i nerviós central d'animals marins, el seu funcionament és del tot diferent.

Els investigadors diuen que la bioluminescencia canvia completament el punt de vista que aquests taurons tenen de la seua pròpia espècie i del seu entorn. En ser capaços de crear i percebre aquesta llum fluorescent, poden beneficiar-se d'un sistema de reconeixement que no tots els animals poden desxifrar.


Vídeo:


diumenge, 22 de novembre del 2020

GONDWANA, un vell continent.

Uns científics han descobert a l’oceà Índic restes d’un antic continent anomenat Gondwana, desintegrat fa més de 200 milions d’anys.

El descobriment va iniciar amb l’aparició d’un mineral, el zirconi, amb una antiguetat de fa més de 3000 milions d’anys sobre la superfície de l’illa Maurici. Després d'estudiar parcialment aquest descobriment, es va dir que les restes són un tros de corfa que va ser cobert per lava durant les erupcions volcàniques en l'illa. 

Però Lewis Ashwal, un geòleg, junt amb els seus companys, afirmen que les restes de zirconi són massa antigues per a pertànyer a l'illa Mauricio. Per tant, estan convençuts de que es tracta d'una xicoteta peça del continent antic que es va trencar des de l'illa de Madagascar, quan África, l'Índia, Austràlia i l'Antàrtida es van separar i van formar l'oceà Índic.


Noticia Original


Notícies Relacionades:

Notícia1

Notícia2


Video












LES AUS MARINES, PODEN PERCEBRE ELS TIFONS


Els Xatracs són uns ocells marins amb un supost sentit per a evitar els tifons i aconseguir menjar al mateix temps.

Investigadors de una universitat de Japó han estudiat sis xatracs per averiguar una mica més sobre la seua emigració. En meitat de la investigació, aquests xatracs estaven entrant al mar de Filipines, van variar la seua ruta de partida aguardant que un gran tifó es produira en el seu recorregut.

Poder predir els tifons, va afirmar Jean-Baptiste Thiebot

Els xatracs que Theibot ha estudiat solen evitar els tifons. Però els temporals fan escasos aliment a la superfície de la mar, siguent, també, un perill per als famolencs viatgers, per això mateix, els xatracs fan servir el seu instint per saber quina ruta agafar i quan deuen partir per evitar pasar fam i no topar-se amb tifons.


Notícia original:


Notícies relacionades: