Un algoritme capaç de comptar caloríes amb una fotogtrafía

Els enginyers de Google han tret a la llum el seu pròxim projecte d'intel·ligència artificial: un algoritme, anomenat Im2Calories, que és capaç d'explicar les calories d'un plat de menjar utilitzant una foto.La idea és unir dues tendències: les de les fotografies de menjar que estan tan de moda i les de les apps que ens ajuden a seguir dietes i baixar de pes a força de consignar el que anem menjant i així fer un càlcul de la nostra ingesta calòrica diària.

Encara estan treballant en l'algoritme, que serà capaç d'analitzar una fotografia, determinar quins aliments han estat retratats, la seva mida a partir de referències com el plat en el qual estan col·locats i altres objectes i així estimar el nombre de calories que estem a punt de consumir.El sistema ho farà de forma automàtica, però permetent a l'usuari introduir correccions. De fet, els autors de l'algoritme compten amb això, ja que a força de ser corregit, aquest va aprenent i millora per oferir càlculs més encertats.

Im2Calories combina l'anàlisi visual amb el reconeixement de patrons per a veure els sembla el que està veient en una foto, i el connecta amb l'enorme quantitat d'informació sobre les calories dels aliments que hi ha a internet. Però l'exactitud absoluta no és de moment una prioritat. Amb el problema de l'obesitat a l'alça en molts països desenvolupats, aquesta recollida de dades massiva podria ser molt útil per aprendre més sobre els nostres hàbits alimentaris.

Noticia original

Noticia Relacionada

Video:

Avanços en la clonació d'un mamut.

El destacat genetista George Church de la Universitat de Harvard es va fer molt popular fa un parell d'anys després que una revista alemanya anunciés que buscava una dona per convertir-la en mare d'un nadó neandertal, projecte que el científic va desmentir haver posat en marxa, considerant només una possibilitat teòrica. Polèmiques al marge, el treball que ara Church té entre les seves mans sí que podria conduir a una clonació, però no a la de l'altra espècie humana intel·ligent, sinó a la del mamut. 

L'equip de Harvard ha insertat 14 gens de l'animal extingit fa milers d'anys en l'ADN d'un elefant viu. George Church ha explicat a The Sunday Times que el seu objectiu no és la clonació del mamut llanut, sinó reconstruir el seu genoma mitjançant l'estudi de l'ADN a partir d'exemplars preservats a l'Àrtic, per després replicar i insertar la còpia en el genoma d'un elefant asiàtic, que és l'equivalent modern més proper. El resultat: cèl·lules d'elefants vius porten ADN de mamut. Cap petit mamut naixerà d'aquesta enginyeria de laboratori, però sí significa un pas més en aquest camí.

La tècnica que han emprat els investigadors es diu CRISPR i permet la reproducció de còpies exactes dels gens. L'anunci és bastant preliminar, ja que la investigació encara no ha aparegut publicada a cap revista científica. Church reconeix The Sunday Times que tenen més feina a fer abans de donar a conèixer els seus resultats en un mitjà revisat per persones expertes.

Noticia original

Mare d'un neandertal

Ressusciptar un mamut en els pròxims 50 anys
Video relacionat:

Com ens afecten els mòvils al son?

Tot i que la tecnología ha anat evolucionant per millorar la qualitat de vida de les persones hi ha certs aspectes que han empitjorat amb el boom de l'era digital. Una de les qüestions que més s'està estudiant és com afecten els telèfons intel·ligents i altres dispositius electrònics a la qualitat del son. Diferents estudis han llançat evidències sobre l'alteració del son per la "llum blava" que emeten els smartphones i tablets.

Aquesta llum és captada per unes cèl·lules especials situades darrere dels nostres ulls que comuniquen al cervell que ja és de dia. No obstant això, la llum roja emet el senyal que és hora de dormir.Un nou estudi dut a terme per Qualcomm ha revelat que l'impacte negatiu dels dispositius electrònics sobre el son és especialment alt entre la població jove, ja que passa més temps connectada, com recull “The Atlantic”.Una enquesta realitzada entre 4.700 persones de set països, inclòs EUA, ha posat de manifest que els joves reconeixen en major mesura que no dormen bé perquè estan "connectats a la tecnología tot el temps".

Aquests són més propensos a mantenir els seus telèfons a l'abast de la mà a l'hora de dormir i la "llum blava" que emeten suprimeix la melatonina, una hormona que ajuda a estimular el ritme del son i els ritmes circadians. L'any passat, un estudi publicat per l'Acadèmia nord-americana de les Ciències va demostrar que els e-readers no només suprimeixen la melatonina sinó que a més redueixen el nombre total de minuts de son REM , la forma més reparadora del son.

Notícia original

Notícies relacionades:
Perills de dormir amb el mòvil encés.
Com ens afecta la tecnología al son dels adolescents.

Video relacionat:

Cardiomioplastia celular

Espanya pionera mundial

  El passat mes de setembre un equip multidisciplinari de Valladolid va implantar, per primera vegada, cèl·lules mare en el cor d'un home de 66 anys. Les cèl·lules mare hematopoètiques havien estat extretes del mateix pacient per aspiració de la medul·la òssia, purificades i re-injectades a través d'un catèter col·locat al cor.

  Fins a arribar als assajos en humans s'ha recorregut un llarg camí d'experimentació en animals i en models in vitro. Fins ara, el tractament consistia en realitzar un trasplantament cardíac, un poc complicat per la disponibilitat de donants i els problemes de rebuig. Pero en els últims anys, s'ha registrat un gran interès per les possibilitats de reparació miocàrdica a partir de la implantació de cèl·lules.

Les cèl·lules satèl·lit del múscul esquelètic són mioblasts, és a dir, cèl·lules indiferenciades capaces de regenerar el múscul. Les cèl·lules satèl·lit es localitzen sota la làmina basal dels músculs i poden obtenir-se, multiplicarles in vitro i reinyectarse al cor, bé directament a la zona danyada o per perfusió a través d'una artèria coronària. La possibilitat d'obtenir les cèl·lules satèl·lits del pacient elimina els problemes de rebuig immunitari.

Noticia Original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video relacionat:

ORIGEN

Rosetta és una sonda espacial de l'Agència Espacial Europea (ESA) que va ser llançada el 2 de març de 2004. La missió de la sonda és la d'orbitar al voltant del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko el 2014 i 2015, enviant un mòdul d'aterratge, Philae, que se situarà a la superfície del cometa.

Fa deu anys la sonda Rosetta va sortir de la Terra, va recórrer 6.400 milions de km a 55.000Km/h i va interceptar el cometa 67P. Gran part dels instruments que han permès aquest fet de l'exploració espacial van ser desenvolupats per empreses i institucions espanyoles: els sistemes de posicionament, mesurament, control de temperatura, comunicacions, sensors i fotografia. La sonda Rosetta permetrà conèixer la composició del cometa, un cos celest sense evolucionar, que ajudarà a conèixer l’origen de la Terra i de la vida.
La sonda Philae comença els seus experiments però es podria apagar en hores per falta d'energia. Li queda poquíssima energia i rep tan sols 1 h i 20 minuts de llum al dia. S'han activat dos instruments, uns sensors i un espectròmetre. Mentrestant, l'Agència Espacial Europea treballa per reorientar la sonda amb l'esperança de que amb l’acostament al sol es puga reactivar.
Video:

Notícia original:  Escoltada per la radio.
Noticies relacionades:
-Philae encuentra moléculas orgánicas en el cometa
-Rosetta captó el aterrizaje de la sonda Philae sobre el cometa 67P