L'ADN aclareix l'origen dels humans d'Atapuerca

Fa 430.000 anys, almenys 28 nens i adults de tots dos sexes van morir i van quedar sepultats en una cova de la Serra d'Atapuerca, a Burgos. Quan els paleoantropólegs els van trobar, van batejar el lloc com l'Avenc dels Ossos, ja que d'allí van treure més de 6.700 restes fòssils humans. Encara no és clar si era un parany mortal o una tomba amb sentit religiós, però, amb el temps, la recerca sobre el que allí va succeir s'ha convertit en un referent mundial per a l'esclariment dels capítols més desconeguts de l'evolució humana.

L'equip de paleoantropólegs que dirigeix les excavacions d'Atapuerca creu que els 28 humans allí soterrats són neandertals arcaics, ancestres dels membres més moderns d'aquesta espècie que va viure a Europa fins a fa uns 40.000 anys i amb els quals els sapiens vam tenir sexe i fills. En 2013, gràcies a la col·laboració d'un equip especialista a recuperar ADN antic dels fòssils dirigit per Svante Pääbo, de l'Institut d'Antropologia Evolutiva Max Planck en Leipzig, Alemanya, van aconseguir extreure per primera vegada ADN d'un d'aquests individus. Els resultats van mostrar un inesperat parentiu amb els denisovans, altres homínids que vivien a les remotes muntanyes Altái de Sibèria i el descobriment de les quals es va anunciar en 2010. Aquest parentiu era més estret que amb els propis neandertals. Però en aquella ocasió el tipus d'ADN analitzat era mitocondrial i per tant solament oferia informació de la línia materna.

La nova anàlisi aporta ara l'altra meitat de la història, ja que l'ADN nuclear porta informació tant del llinatge del pare com de la mare. En un estudi publicat avui en Nature els responsables d'aquesta recerca diuen que els humans de l'avenc tenien un parentiu molt més estret amb els neandertals que amb els denisovans. D'aquesta forma, l'ADN confirma que els homínids d'Atapuerca serien neandertals arcaics, ancestres dels quals després van conquistar Europa i es van creuar amb els sapiens.

Científics realitzen per primera vegada teletransportació al 'Star Trek'

Dos científics alemanys han aconseguit teletransportar amb èxit informació al món clàssic sense transferència de matèria o energia. La importància de l'experiment radica que abans la teleportació es va realitzar al món de les partícules quàntiques, mentre que aquesta vegada s'ha aplicat a la física clàssica.

"Partícules elementals com els electrons i partícules de llum existeixen 'per se' en un estat deslocalizat a l'espai", explica en un comunicat de premsa el científic Alexander Szameit, de la Universitat alemanya de Jena. O siga, aquestes partícules poden amb certa probabilitat estar en llocs diferents al mateix temps. "Dins d'un sistema d'aquest tipus estès a través de múltiples llocs, és possible transmetre informació des d'una ubicació a una altra sense cap pèrdua de temps", afegeix.

Aquest procés, conegut ja des de fa diversos anys, es diu teletransport quàntic. No obstant això, subratlla el comunicat, l'equip "per primera ha demostrat en un experiment que el concepte de teletransport no solament persisteix al món de les partícules quàntiques, sinó també al nostre món clàssic".

En el seu experiment els científics van usar rajos làser especials i entrellaçats. "Com es pot fer amb els estats físics de les partícules elementals, les propietats dels rajos de llum també poden ser entrellaçades", assenyala Marco Ornigotti. "Cal vincular la informació que es vol transmetre a una propietat particular de la llum."

Els científics observen que aquesta teletransportació funciona solament localment i a distàncies curtes. "Però igual que en el cas de la nau estel·lar USS Enterprise o en la teleportació quàntica, la informació es transmet plenament i immediatament, sense cap pèrdua de temps", conclouen.

Sempre ha predominat la matèria?

En l'actualitat l'antimatèria és molt difícil de trobar, però sempre ha sigut així? Doncs no. En els inicis de l'univers, al Big Bang, es va produir la mateixa quantitat de matèria que d'antimatèria.

Un gran misteri de la ciència és el perquè de l'absència d'antimatèria. Però per primera vegada científics han mesurat certes forces que mantenen a certes partícules d'antimatèria unides.

La asimetria matèria/antimatèria es podria explicar si, els antiprotons  es porten d'una manera diferent a les "seues imatges en espill" (partícules de protons que es troben als àtoms).

L'antimatèria a pesar del seu elevat cost es pot produir, en quantitats molt menudes, en acceleradors de partícules i açò els dóna l'oportunitat als científics de poder estudiar-la.

Font: Per que a l'univers hi ha més matèria que antimatèria?

Alumne: Christian Juan