Es la primera vegada que la NASA comparteix l’arribada de un aterratge al planeta Mart en tanta bona qualitat.
La NASA ha publicat un vídeo sencer de l’aterratge en Mart de Perseverance (un rover) i després, varies fotografies al anar-se’n la pols del aterratge.
El Perseverance va aterrar amb éxit al cráter Jerozo, aquesta missió és la més important de Mart, per que el seu objectiu és trobar restes de vida en aquest cráter, ja que, aquest cráter fa 3.500 milions d’anys era un gran llac on podien donar-se les condiciones de vida adequades.
En uns mesos s’espera haver trobat un lloc molt pla on poder desplegar el Ingenuity, un xicotet dron que es desplegarà a Mart per primera vegada.
Aquest dron seria la solució per aconseguir llocs mes escarpats impossibles d’una altra forma sense el dron.
Una sonda robòtica que transporta el major i més car vehicle d'exploració extraterrestre mai construït ha aterrat aquesta nit en un cràter de l'hemisferi nord de Mart per fer història.
Si aquest viatge hagués passat fa 3.500 milions d'anys, el Perseverance estaria a punt d'aterrar al mig d'un llac alimentat per un riu que arrossega sediment, ja que així es pensa que era el cràter Jezero -d'uns 45 quilòmetres de diàmetre- en aquella època, quan Mart era un planeta blau com la Terra.
Però fa milions d'anys el planeta va començar a perdre la seva atmosfera, es va trencar la seu equilibri i va donar un gir mortal fins convertir-se en el desert gelat que és avui.
Durant la primera part de les nits d'aquesta finalitat de setmana, i dels dies següents, podem veure una espectacular conjunció de Mart amb les Plèiades. Mart mai ha estat més de moda. Aquest cap de setmana Mart visita les proximitats de les Plèiades. La proximitat entre Mart i les Plèiades fa que puguen ser observats simultàniament amb uns prismàtics.
No cal preocupar-se si estiguera ennuvolat aquest cap de setmana, perquè l'aproximació es mantindrà fins a mitjan març, quan el planeta roig estarà a mig camí entre les Plèiades i la vermellosa Aldebarán, l'estrela més brillant de la constel·lació de Taure. Malgrat la seua proximitat aparent en el cel, Mart, Aldebarán i les Plèiades són astres molt diferents entre si i es troben a distàncies molt diferents de la Terra. Mart està ara a uns 210 milions de quilòmetres de distància. Finalment, les Plèiades estan a 444 anys llum de distància, és a dir, en nombres rodons, unes 7 vegades més lluny que Aldebarán i 20 milions de vegades més lluny que Mart.
Les Plèiades constitueixen un dels grups més distintius del firmament. Com Sancho, Mart s'entretindrà doncs amb les cabrillas, però durant un parell de setmanes.
Una sonda robòtica que transporta el major i més car vehicle d'exploració extraterrestre mai construït ha aterrat aquesta nit en un cràter de l'hemisferi nord de Mart per a fer història. Se sap que en aquest bessó gelat del nostre planeta es van donar les condicions bàsiques perquè sorgeix la vida i va ser just en aquella època quan en el nostre planeta van començar a sorgir els primers microbis, probablement en llacs, rius o mars. Però fa milions d'anys el planeta va començar a perdre la seva atmosfera, es va trencar la seua equilibri i va donar un gir mortal fins a convertir-se en el desert gelat que és hui. El Perseverance és un cotxe de sis rodes i una tona de pes equipat amb set instruments científics amb els quals intentar analitzar la composició atòmica i química del fons del llac hui desaparegut a la recerca de rastres inconfusibles de microbis marcians.
El destí al qual es dirigeix el Perseverance és «el més complicat en el qual s'ha intentat aterrar fins hui», ha ressaltat el científic. A la NASA sempre li ha agradat forçar el dramatisme que suposa aterrar qualsevol tipus de nau en Mart. Des del començament de l'exploració espacial en els anys 50 del passat segle una de cada dues missions al planeta roig ha fracassat.
El més emocionant seran els «set minuts de terror» previs a l'aterratge
La part decisiva de l'aterratge ha succeït hui al caient de les deu de la nit, hora peninsular. Tot va començar amb l'entrada de la nau en la fina atmosfera de Mart, que és 100 vegades menys densa que la de la Terra. Això suposa que el fregament de l'aire frena molt menys la vertiginosa velocitat d'entrada, d'uns 20.000 quilòmetres per hora. Els retrocohetes, l'enorme paracaigudes i una grua van aconseguir que el rover es posara a la velocitat d'una persona caminant.
La NASA ha retransmès en directe tot l'aterratge. El més emocionant van ser els «set minuts de terror» previs a l'aterratge. És un sistema d'intel·ligència artificial que pren fotos del sòl i va «pensant» quin és el lloc més adequat per a prendre terra. A 21 metres del sòl, una grua va desplegar unes cadenes d'uns set metres de llarg de les quals va penjat el valuós rover.
Les seves rodes es van posar en contacte amb el sòl a tres quilòmetres per hora, i la grua va activar els seus coets per a anar a estavellar-se lluny del Perseverance. Tota la seqüència d'aterratge és automàtica.
El singular robot volador Ingenuity ha "telefonat a casa" per dir que està bé, des de la seva actual ubicació, encara subjecte a la "panxa" del Perseverance, l'altre robot, molt més gran, amb el qual va descendir a la superfície de Mart en 18 de febrer.
Els controladors de la missió al Laboratori de Propulsió a Raig de la NASA, al sud de Califòrnia, han rebut el primer informe d'estat de la Ingenuity. El missatge, que ha arribat mitjançant una connexió a través de la sonda espacial MRO, que està en òrbita al planeta vermell des de 2006, indica que tant l'helicòpter com la seva estació base estan funcionant com s'esperava.
A l'igual que gran part de l'helicòpter de 2 quilograms, les sis bateries d'ions de liti que ho donen energia són relativament convencionals i estan disponibles al mercat. Actualment reben recàrregues de la font d'alimentació de el rover.
Després que el Perseverance deposite a la Ingenuity a la superficie, l'helicòpter disposarà d'un període de 30 dies marcians per realitzar les seves primeres proves de vol, un experiment pioner en tota regla.
Si el Ingenuity sobreviu a les gelades nits marcianes, en què la temperatura pot baixar fins als 90 graus centígrads sota zero, les proves culminaran amb el primer vol d'una aeronau en un altre món.
Si el Ingenuity aconsegueix enlairar-se i mantenir-se flotant una estona durant el seu primer vol, s'haurà aconseguit més del 90% dels objectius de el projecte.
Quan la Mars 2020, amb el rover Perseverance a bord, aterre en Mart es convertirà en la novena missió de la NASA que ho aconseguisca. A més d'estudiar la geologia i el clima del planeta vermell, i aplanar el camí per a l'exploració humana més enllà de la Lluna, el rover buscarà rastres de vida microbiana que podia haver viscut allí fa milers de milions d'anys.
El rover, porta un nou conjunt d'instruments científics que es basen en els descobriments del seu antecessor, el Curiosity. Aquest rover, va descobrir que parts de Mart podrien haver sustentat la vida microbiana fa milers de milions d'anys. Si aquestes dades són prou intrigants, l'equip podria ordenar al braç robòtic del rover que s'acoste per a veure'l més de prop. El segon es diu SHERLOC, té el seu propi làser i pot detectar concentracions de molècules orgàniques i minerals que s'han format. Junts proporcionaran mapes d'alta resolució d'elements, minerals i molècules en roques i sediments marcians, la qual cosa permetrà als astrobiòlegs avaluar la seua composició i determinar els nuclis més prometedors per a recol·lectar. L'equip té l'esperança de trobar una característica de la superfície que no puga atribuir-se a res més que a la vida microbiana antiga.
Les mostres del rover Perseverance de Mart podran dir-nos que en un moment, fa milers de milions d'anys, va existir vida en altres parts de l'univers. En tot cas, la pregunta a si Mart va tindre vida alguna vegada començarà a respondre's d'aquí a una mica.
Las alineaciones entre estos dos planetas son bastante raras, ocurren una vez cada 20 años aproximadamente, pero esta conjunción es excepcionalmente rara debido a lo cerca que se verán los planetas entre sí, dijo en un comunicado el astrónomo de la Universidad Rice Patrick Hartigan. "Habría que retroceder hasta justo antes del amanecer del 4 de marzo de 1226, para ver una alineación más cercana entre estos objetos visibles en el cielo nocturno".
Júpiter y Saturno se han estado acercando en el cielo de la Tierra desde el verano. Del 16 al 25 de diciembre, los dos estarán separados por menos del diámetro de una luna llena.
En la noche de mayor aproximación, el 21 de diciembre, se verán como un planeta doble, separados solo por una quinta parte del diámetro de la luna llena", dijo Hartigan, profesor de física y astronomía. "Para la mayoría de telescopios, cada planeta y varias de sus lunas más grandes serán visibles en el mismo campo de visión esa noche.
Aquest triple cráter ha sigut trobat en el hemisferi sud de Mart conegut com Noachis Terra.Aquesta area a sigut desde fa milers d'anys erosionada per meteorits i asteroides .Tots aquests característiques creades per estes colisions permaneixen hui en dia en Mart , cadascun té el seu nom propi i amb la precisió de telescopis pots percibir-los .
El fenomen tan inusual i perfecte va ser trobat per Mars Express just a l'est del Cráter Le Verrier.
S’han tret moltes teories sobre l’origen d'aquest triple cráter , però la que més s’acosta es la següent.Alguns experts han deduit que aquest triple crater es que un meteorit va impactar i es va trencar en tres trossos abans de tocar la superfície de mart .Quan passen aquestes coses normalement no deixen craters tan clars i nitids per això aquests craters son tan especial , per la seua precisió.I l'altra conclusió és que aquest crater ha sigut sols puro coincidencia.
Si el meteorit es va fragmentar i es va trencar, això pot implicar que l'atmosfera de Mart en aquesta regió era molt més densa, i més difícil de penetrar, del que és ara. Les observacions de nombroses missions donen suport a aquest punt de vista i brinden evidència que l'aigua va fluir una vegada a través del Planeta Rojo en grans quantitats, revelant característiques com les antigues xarxes de valls fluvials i grans conques lacustres d'aquesta regió marciana.
La nau espacial ha estat explorant el Planeta Roig des del seu llançament en 2003, i s'està preparant per a col·laborar amb una sèrie de noves missions que s'han unit, o prompte s'uneixen, a la nau espacial en Mart.
Més de 3.400 projectes, entre els quals s'inclou un espanyol que anirà a la Lluna amb la Xina, investiguen com conrear el sòl extraterrestre per a permetre la instal·lació de colònies
La aposta ferma de les agències espacials internacionals per la colonització de la Lluna i Mart comporta una estratègia similar. La recent confirmació «inequívoca» de l'existència d'aigua en la Lluna ha donat ales als projectes d'assentaments humans tant en el satèl·lit com en Mart. Europa participarà amb el projecte Gateway, un mòdul orbital «que permetrà l'exploració sostenible al voltant i sobre la Lluna, al mateix temps que facilitarà la recerca i experimentació de les tecnologies i els processos necessaris per a dur a terme una futura missió a Mart».
L'equip, ja presentat a la NASA i el seu programa Àrtemis, que preveu la volta d'astronautes a la Lluna, ha signat un acord amb el Centre d'Exploració Espacial de la Universitat de Chongqing per a experimentar amb cultius en l'espai després que la sonda xinesa Chang’e 4 es posés al gener del passat any en la cara oculta de la Lluna i aconseguís que brollés una llavor de cotó, la primera planta que ha crescut en el satèl·lit.
Fa uns anys One Mars una empresa privada va confirmar que enviaria gent al planeta roig ,per a que crearen una zona on viure i quedar-se allí per sempre. Aquest projecte tan ambiciós està fundat per Bas Landorp . Han seleccionat a 100 persones dins d'una prova de 78.000 persones. Aquest viatge es diu que es realitzarà en el 2023 però és poc probable ja que One Mars s’ha declarat en bancarrota, però ells volen continuar. Aquest viatge està finançat amb campanyes de màrqueting, que faran un reality show transmetent el que passa en les naus on viuran. No mes portar a les primeres quatre persones té un cost de 6.000$. Aquest viatge té un cost reduït ja que no hi ha viatge de volta.
La prima atmosfera de Mart impedeix la presència d'aigua líquida en la superfície del planeta vermell. Però l'aigua podria romandre líquida sota terra.
Es creu que els llacs són extremadament salats, la qual cosa podria dificultar la supervivència de qualsevol espècie microbiana en ells.
Un equip va detectar algunes àrees d'alta reflectivitat que, segons diuen, indiquen cossos d'aigua líquida atrapats sota més d'un quilòmetre de gel marcià.Mart va tenir aigua i va ser calenta durant un període de temps que en la Terra va ser suficient perquè emergís la vida.
És cert que en les profunditats en les quals es troben els llacs no hi ha suficient calor com per a fondre el gel de la superfície, per la qual cosa els científics creuen que el que permet que l'aigua es mantingui líquida és que conté altes concentracions de sals dissoltes.Aquestes sals químiques poden reduir significativament el punt de congelació de l'aigua.
Per tant, pensen que qualsevol procés de formació i persistència d'aigua sota els casquets polars requereix que el líquid tingui una alta salinitat.La possibilitat que hi hagi vida en tals condicions depèn de que salades siguin aquestes piscines marcianes.
En la Terra, sol un tipus molt específics de microbis, coneguts com a halòfils poden sobreviure en els cossos d'aigua més salats.
La Nasa ha escomensat una expedició per buscar vida en Mart , el rover ha ixit desde Euskadi i te que recorrer més de 500 milions, esta previst que aplegue al planeta roig el pròxim 18 de Febrer. La misió está prevista que dure un any en Mart , és a dir, 687 dies de la Terra, allí está previst que busque si hi ha restos de vida humana i provarà a produir oxigen, tambe es provara gràcies a un helicòpter que anirà enganxat avorer la gravetat que hi ha alli, una vegada es torne a la Terra totes ixes mostres seran estudiades per grups de científics per a saber si va a haver vida humana o no.
Aquest Novembre els planetes amb noms de Déus de l’antiguitat: Mart, Júpiter, Saturn, Venus i Mercuri brillaran molt aquest mes. Al ser tardor cada vegada es veuen millor,cada nit guanyen dos minuts de llum al dia facilitan la seva observacio de estos 5 els quals podem veure amb facilitat.
Mart sols estara visible durant gran part de la nit ja que cada vegada està més alt de l'horitzó.La propera nit del dimecres 25 i dijous 26,la lluna i Mart seran els astres que mes brillen. Per altre costat Júpiter i Saturn cada dia estan més junts fins que aplegue el 21 de Desembre que sera quan més junts estan (Jupiter sera el que més brille).
Al amaneixer sera quan millor puguem veure a Venus i Mercuri concretament el dia 13.
La NASA ha creat un pla, Artemisa, per a crear una base en el pol sud de la lluna la qual es vol establir com estança per a un parell de mesos. A més, aquesta permetrà que hi haja un satèl·lit de la terra sobre la superfície de la lluna. El pla tindrà lloc en 2024 per astronautes.
Mitjançant aquest pla es vol estudiar amb més deteniment i profunditat la zona geogràfica de la lluna, cosa que pot donar fruit a nous descobriments i el desenvolupament de nous projectes.
Són necessaris diferents elements, com una plataforma de mobilitat habitable, un vehicle per a transportar tripulació, elements contra la radiació… entre altres, per a poder realitzar el viatge, i assegurar la vida dels participants.
A més aquest pla pretén ser una preparació per a un futur viatge de la humanitat a Mart, ja que el viatge a la lluna i a Mart té moltes coses en comú.
Mart es un planeta que no hi està mort, es dir que geologicament i te vida. En el ultim any ha tingut un 134 terratremols en total, aquesta informació es transmessa per INSIGHT(es la nauespacial que hi esta a Mart per part de la NASA.
INSIGHT va ser llançada al estiu de 2018 on no es pot moure i te la capacitació de estudiar la seua capacitació interna.
Segons el seu resultats en 10 mesos hi diuen que es un planeta sismicament actiu per la seua geologia, la seua atmosfera, la seua composició interna.
Els estudis de la NASA també han fet que el que tenien pensat o calculat els cientifics era erroni ja que era 10 voltes mes del que tenien pensat.
Xina llançarà la seua primera missió espacial a Mart aquest juliol aprofitant la proximitat entre Mart i la Terra. Es durà a terme amb el coet Llarga Marxa 5 Y4, amb una sonda. Aquest, aterrarà en Mart i desplegarà un vehicle explorador.
Aquesta missió, denominada Huoxing 1 (Hx 1) té com a objectius: buscar vida en Mart, averiguar l'origen i grau d'habitabilitat, aprofundir en l'estudi geològic i la possibilitat de convertir-lo en un hàbitat per a l'ésser humà. Amb tot açò s’intentarà descobrir l'evolució de Mart i el sistema solar.
Enguany hi haurà més missions com la del rover Exomars2020 de l'ESA i Roscosmos, i al Mars2020 de la NASA. Emirats Àrabs també enviarà aquest estiu un sonda espacial marciana, Hope Mars Mission.
Es creía que el camp magnètic de Mart no era molt intens, però gràcies a l’ajuda de la sonda “InSight”, s’ha pogut observar que el famós planeta roig és sísmicament actiu i té un camp magnètic de 10 vegades més intens del que pensavem.
Desde desembre de 2018 fins setembre de 2019, els datos rebuts per la sonda ens indiquen que 24 de 174 terratrèmols ocasionats en tan sols 10 mesos, han arribat a tindre magnituds de 3 i 4. Segons InSight, si comparem amb altres cossos del Sistema Solar, la seua activitat sísmica és intermitja entre la de la Terra i la Lluna.
Finalment, després de 10 mesos, els científics que treballaven en aquesta missió han fet public els resultats en les revistes Nature Geoscience y Nature Communications els quals revelen informació sobre l'atmosfera, la seua geologia, el seu camp magnètic i, naturalment, la confirmació de que Mart és un món sísmicament actiu.
Europa amb colaboració de Russia va a llançar una nau no tripulada a Mart desde Kazakhstan, és la primera part del programa ExoMars, un programa que preté trobar vida al planeta roig, ja siga present o extinta.
Fins ara sols EEUU ha conseguit aterrar en Mart, la qual cosa té com a significat la dificultat de la missió. Per a poder conseguir-ho, s'ha dissenyat un mòdul que entrarà dins l'òrbita de Mart a 21000 kilòmetres per segon i que conseguirà frenar fins a 30km/h en tan sols 6 minuts per a no estrellar-se contra la superfície del plante roig, aço ho aconseguirà a través d'un paracaigudes i retropropulsors d'última generació
Ademés del mòdul que aterrarà en la superfície del planeta, la nau conté una sonda que es soltarà a 400 kilòmetres del planeta i l'orbitarà amb la finàlitat d'estudiar la presència de metà en l'atmósfera, la qual cosa en la Terra es sinònim de vida, a més buscarà bosses d'aigua gelada fins un metre baix terra.
Tardarà 7 mesos es arribar al seu destí i un dels objectius principals d'aquesta missió es aplanar el terreny per a l'arribada del primer vehicle d'exploració marciana que serà capaç de perforar el terra fins 2 metres per a buscar aigua i així bacteris. El vehicle serà llançat en 2018.
NWA 703 no és una roca com les demes. Va ser trobada fa alguns anys en el desert marroquí i no és procedent de la Terra. Te una antiguetat de 4.400 milions d'anys i procedix directament de Mart. Però no sols això, un nou anàlisi revela que "Black Beauty" ("Belleza Negra") , tal com ha sigut batejada pels científics) , va formar part de les vastes planes de corfa marciana que afloren entre l'arena i que formen una gran part del sòl marcià.
La troballa suggerix, segons Kevin Cannon, de la Brown University i autor principal de l'estudi, que "Black Beauty" és una mostra representativa del "fons de roques" que constituïx una bona part de la superfície del Planeta Roig.
Quan els investigadors van començar a estudiar el meteorit en 2011, es van adonar de seguida de que es tractava de quelcom molt especial, es tractava d'un "naufrag" procedent de Mart, però a pesar d'això era completament diferent de la resta dels meteorits marcians trobats en la Terra fins a eixe moment.
Black Beauty és una bretxa, una mescla de diferents tipus de roques triturades i soldades entre si en una matriu basàltica.
Els tres orbitadors de la NASA al voltant de Mart han confirmat el seu bon estat després del sobrevol del cometa C/2013 A1 Siding Spring, que el diumenge es va apropar a 139.500 km del Planeta Roig, un fenomen que sols ocorre una vegada cada milió d’anys. Les sondes Mars Odyssey, Mars Reconnaissance Orbiter (MRO) i la recent arribada MAVEN es van refugiar amb èxit darrere del planeta per evitar que les perilloses partícules alliberades per la roca espacial, que viatjava a una velocitat de 56 km per segon, xocaren contra l´estructura.
Les naus van ser construïdes per estudiar el cometa i els seus possibles efectes sobre l’atmosfera. La Mars Odyssey, que esta en Mart des de l’any 2001 va realitzar una maniobra el passat 5 d’agost per ajustar la seua òrbita de forma que va quedar protegida del cometa per el propi Mart durant uns minuts.
La telemetria rebuda de la Odyssey confirma que la nau s’encontra en bon estat, també que va realitzar les observacions previstes del Siding Spring.
Els científics esperen rebre imatges obteses per el instrument Themis de la nau en els pròxims dies. És la primera volta que el Siding Spring, després d’un viatge d’un milió d’anys, vola tan a prop del sol, per el que les observacions de les naus poden donar noves pistes sobre els primers dies del nostre sistema planetari fa més de 4000 milions d’anys. Es probable que el cometa siga llançat cap a fora del nostre Sistema Solar, per el que mai més tornarà.