Després d’alguns estudis, els neuròlegs van crear uns xips capaços de, mitjançant l’activitat cerebral, escriure. Es van realitzar les proves amb un individu, que no tenia mobilitat de coll cap abaix. Aquest es va sotmetre a una operació per a insertar els dos xips al cervell.
Per a les persones amb problemes per a comunicar-se aquests avanços són una necessitat.
NOTÍCIES RELACIONADES:
Qué sabemos sobre los indicios de vida en Venus
K2-141b és un planeta de lava, en el qual la superfície, l’oceà i l’atmosfera estan fets del mateix: roques. S’ha estudiat aquest planeta,en el cual s’evaporen i plouen roques, hi ha vents supersònics de més de 5.000 km/h i existeix un oceà de magma de 100 km de profunditat. Aquest planeta es troba a uns 202 anys llum de la Terra.
Els científics han realitzat algunes simulacions per a veure com serien les condicions atmosfèriques en aquest planeta que és més o menys del tamany de la Terra. Amb aquests, els científics asseguren que almenys ⅔ de la superfície estan exposats a la llum del dia sempre.
El científic Markus Rex, a descobert un forat negre sobre la capa d'ozó en la zona del Pol Nord, aquest home portava ja un temps observant que la grossor de la capa d'ozó de l'Àrtic era menor a la del forat. Aleshores hi ha un 90% de pèrdua, perquè la grossor de la capa és màxima.
La gran barrera d’esculls de Australia, que els major sistema coralin de tot el món pateix un blanqueig de corals en uns 344.000 quilòmetres quadrats a causa de la temperatura del mar. Aquest blanqueig és el següent després del blanqueig que va sofrir en 2016.
Aquests éssers que mesuren 0,3 mil·límetres i s'assemblen a una mena de cuc pertanyen a la família Demodex follicorum, la qual és un tipus d'àcar molt comú que sol habitar en diferents espècies animals sense que se n'adonen. Recentment, el portal NPR ha decidit explicar la manera en que viuen aquests aràcnids mitjançant imàgens que mostren com es tanquen als porus dels humans durant el dia i surten de nit mentre dormim per tal de reproduir-se amb altres membres de la seua espècie.
Des de l'any 2015, l'equip de Felipe Gómez (investigador del Centre d'Astrobiologia a Madrid i principal autor de la troballa) ha estat investigant les surgències hidrotermals a una zona anomenada Dallol al sud d'Etiòpia. Després d'analitzar les parets de les xemeneies dels guèisers, el 2017 trobaren unes estructures esfèriques molt petites al voltant de les quals s'havia format una mena de closca de minerals. Aleshores, els científics realitzaren anàlisis mol·leculars per esbrinar si hi havia ADN actiu a les mostres i trobaren almenys dues noves espècies de bacteris i arqueges, una de les quals pertanyent a les nanohaloarqueges.
Aquesta nau fou llançada fa més de quaranta anys des del cosmòdrom de Baikonur que es troba en el que és avui Kazakhstan. Despegà només quatre dies després que una sonda semblant, la Venera 8. A diferència d'aquesta, la sonda Cosmos 482 experimentà un imprevist que li impedí abandonar l'òrbita terrestre. Açò ocorregué a causa d'un error en els rellotges de la nau que apagaren els motors prematurament quan pretenien impulsar-la més enllà de l'òrbita de la Terra.
El cràter fou trobat el juliol del 2015 quan aquests investigadors estaven inspeccionant un nou mapa topogràfic baix la capa de gel de Grenlàndia. Aleshores, se n'adonaren d'una depressió circular enorme que no s'havia detectat abans i que es trobava just al davall de la glacera Hiawatha, situada a la vorera de la part nord de la capa de gel. Tres anys després, els investigadors han verificat finalment el seu descobriment i ho han enviat a una revista científica.
