Viper és el nom del robot que vol enviar la NASA a la lluna amb l’objectiu d’encontrar gel i altres recursos,aquest es centrara en explorar zones amb ombra,zones que mai han vist la llum del sol.
Els especialistes diuen que aquest disseny és paregut al de un altre robot de 2018,aquest té unes rodes especialitzades i un sistema de suspensió,ademés de 4 eines fonamentals com un taladre,infrarrojos…
Segons els científics aquests hi afirmen que el robot és segur i a més a més aquest determina la ubicació concreta per a poder troba el gel en qual després ens ajudarà a evaluar el medi ambient.
A l'Antártida es separa un iceberg de la plataforma Rooney es diu que podria tindre el tamany més o menys com l’illa de Mallorca,aquest es diu A-76.
Medix 170 km aproximadament i té una amplada de 25,en total 4.320 km de la superfície,per això diguem que aquest iceberg és el més gran de mon,cal dir que l’iceberg el podem trobar en el mar Weddell i es va detectar per uns satèl·lits.
El singular robot volador Ingenuity ha "telefonat a casa" per dir que està bé, des de la seva actual ubicació, encara subjecte a la "panxa" del Perseverance, l'altre robot, molt més gran, amb el qual va descendir a la superfície de Mart en 18 de febrer.
Els controladors de la missió al Laboratori de Propulsió a Raig de la NASA, al sud de Califòrnia, han rebut el primer informe d'estat de la Ingenuity. El missatge, que ha arribat mitjançant una connexió a través de la sonda espacial MRO, que està en òrbita al planeta vermell des de 2006, indica que tant l'helicòpter com la seva estació base estan funcionant com s'esperava.
A l'igual que gran part de l'helicòpter de 2 quilograms, les sis bateries d'ions de liti que ho donen energia són relativament convencionals i estan disponibles al mercat. Actualment reben recàrregues de la font d'alimentació de el rover.
Després que el Perseverance deposite a la Ingenuity a la superficie, l'helicòpter disposarà d'un període de 30 dies marcians per realitzar les seves primeres proves de vol, un experiment pioner en tota regla.
Si el Ingenuity sobreviu a les gelades nits marcianes, en què la temperatura pot baixar fins als 90 graus centígrads sota zero, les proves culminaran amb el primer vol d'una aeronau en un altre món.
Si el Ingenuity aconsegueix enlairar-se i mantenir-se flotant una estona durant el seu primer vol, s'haurà aconseguit més del 90% dels objectius de el projecte.
Segons una investigació la cafeïna impacta directament en l'estructura del cervell. Arribant a la conclusió que la cafeïna modifica l'estructura de la matèria grisa temporalment, però no té relació amb canvis en els patrons del somni.
És evident que aquesta substància ens ajuda a mantindre'ns desperts i concentrats, però el seu impacte sobre el cervell sempre ha suscitat diverses controvèrsies. Alguns estudis suggereixen un impacte positiu, quant a la memòria o prevenció de malalties neurodegeneratives, unes altres han conclòs que podria alterar els ritmes del somni i provocar canvis en l'estructura cerebral amb el pas del temps.
Així i tot, no significa que el consum de cafeïna tinga un impacte negatiu en el cervell. De totes maneres es realitzaran nous estudis per a comprovar si hi ha algun tipus de variació en les habilitats i capacitats desenvolupades per les persones més endavant.
La datació de les dents d’un mamut trobades sota el permafrost siberia apunta que les mostres tenen una antiguitat de prop de 1,65 i 1,34 milions d'anys, respectivament.
Els autors creuen que el mamut de Krestovska va divergir de les altres espècies fa entre 2,66 i 1,78 milions d'anys i que va ser l'antecessor del mamut colombia, que va viure durant l'última glaciació als Estats Units i el sud de Canadà i que seria en realitat un híbrid entre el mamut llanut i aquest nou llinatge. Els investigadors suggereixen que els mamuts van ser els primers a colonitzar Amèrica del Nord, fa uns 1,5 milions d'anys.
L'ADN antic ha millorat la nostra comprensió de les poblacions prehistòriques. Els nous resultats obren la porta a una àmplia gama d'estudis futurs sobre altres espècies.
La major missió feta a Mart de la història ha aterrat amb èxit en el planeta roig. Perseverance, el vehicle d’exploració desenvolupat per països de EUA (Entre ells Espanya) ha descendit en Mart aquest dijous, en el cràter Jezero. Comença així la missió de la NASA amb l'objectiu de trobar alguna vida passada.
Si aquest viatge haguera sigut possible fa 3.500 milions d'anys, el vehicle estaría enmig d'un gran llac de 45 km de diàmetre, perquè així es pensa que era el cràter Jezero en el passat. Mart era un planeta blau com la Terra i se sap, que al nostre planeta amb aquestes característiques es va poder donar la vida. Pero al llarg del temps, les característiques de Mart van anar canviant tornant-se en un desert gelat que es com és hui en dia,
Un minut després d'entrar en l'atmosfera del planeta, la nau va aconseguir el punt més alt de temperatura per el frec de l’aire, uns 1.300 graus, que degué suportar el seu escut tèrmic. Després que s’obrira el paracaigudes, de casi 22m de diàmetre, com un edifici de set plantes d’altura, després de soltarse del paracaigudes, va entrar en acció un dispositiu completament nou, el TRN. És un sistema d'intel·ligència artificial que solament amb fotos del terra, pot deduir quin deu ser el millor lloc per aterrar. A 21m del terra, una grua va desplegar unes cadenes d'uns 7m de llarg de les quals anava penjat el vehicle.
Fa 66 milions d’anys que un objecte còsmic va col·lisionar contra la Terra provocant una extinció massiva d’éssers vius incluint els dinosaures. L’objecte va impactar on hui en dia en situa la ciutat de Chicxulub en Mèxic.
El cos celeste va excavar davant de la costa de Mèxic un cràter de 150 quilòmetres d'extrem a extrem i 20 quilòmetres de profunditat. El seu devastador impacte va provocar una catàstrofe mediambiental que va portar el regnat dels dinosaures a un final abrupte.
D'on va venir l'asteroide o cometa i com va arribar a col·lisionar contra la Terra? Investigadors de el Centre per a la Astrofísica (CfA) gestionat conjuntament per la Universitat Harvard i l'Institut Smithsonian, totes aquestes entitats en Estats Units, creuen tenir la resposta.
Valent-se d'anàlisis estadístiques i simulacions gravitacionals, Siraj i Loeb calculen que una fracció significativa dels estels de període llarg que s'originen en el núvol d'Oort, poden ser desviats del seu curs pel camp gravitacional de Júpiter quan es donen les condicions apropiades per a això. El núvol d'Oort ocupa una regió esfèrica molt gran al voltant del Sol i els planetes i altres astres coneguts del nostre sistema solar. Es creu que aquest núvol conté centenars de milers de milions d'estels.
Les xarxes socials han canviat aspectes en la vida quotidiana per a molta gent. Una investigació recent ha intentat esbrinar si les adolescents que passen en les xarxes socials més temps del normal tenen un risc major de suïcidar-se.
En aquest estudi van descobrir que l'ús de xarxes produïa més efecte en les xiques que en els xics. Les xiques utilitzaven les xarxes socials dues o tres hores al dia, augmentant amb el pas dels anys, amb un major risc en edat adulta. Les tendències socials de les xiques probablement les fan més susceptibles als efectes negatius dels mitjans socials com el ciberassetjament.
Una possible solució seria limitar els minuts al dia del seu ús, com que els pares parlen amb els adolescents sobre el que veuen en les xarxes socials. Amb l'objectiu que els ajuden a sentir-se bé amb ells mateixos i a connectar amb altres persones, que és el seu vertader propòsit.
Sanitat y Educació recomanen la ventilació en les aules,tant les finestres com les portes obertes per a evitar nous contagis.Quant més temps estiguin aquestes obertes millor.
Es deu de ventilar el centre almenys 10-15 minuts al inici i final de cada classe.Sobretot a l’hora del pati.
A mes a mes es recomana augmentar el subministre d’aire fresc,ja que la ventilació natural és l'opció preferent.Es recomana la ventilacio creuada,es a dir les portes i finestres oposades al menys en costats diferents de la classe.
En cas de no ser posible la ventilació “natural” es podria utilitzar purificadors d’aire sempre i quan aquests siguen segurs.Per altra banda en activitats d’exercici físic,l’activitat deuria ser en un espai oberts,si es en espais interiors cal utilitzar la mascareta i guardar la distància de seguretat.
El Coronavirus (COVID-19) va ser notificat per primera volta a Wuhan (la Xina) el 31 de desembre de 2019. Aquest virus és altament contagiós i es propaga per les partícules llançades a l'aire al parlar, tossir o esternudar. El virus pot romandre dies viu sobre objectes, i si el toques i després et toques els ulls o alguna mucosa podries aplegar a agafar-lo.
El virus tarda d'uns 4 a 15 dies en manifestar-se, i a eixe pas l'anomenem la incubació. Aleshores el cos es fica a treballar per lluitar aquest virus, així provocant malestar i febre. El virus va multiplicant-se fins aplegar a les foses nasals i a la gola, per això poden aparéixer símptomes com mal de gola, pèrdua de gust i olor...
Després baixa als pulmons, el que causa una tos molt seca i a l'aplegar als bronquis, la membrana que els protegeix s'inflama. Aquesta inflamació pot danyar els saqui tos que és per on s'extrau l'oxigen i s'expulsa el diòxid de carboni, si es complica, pot causar una pneumònia.
El virus no sols afecta els pulmons, pot seguir baixant i aplegar fins a l'estómac i l'intestí, provocant així diarrea, nàusees i vòmits. Altres parts del cos com els vasos sanguinis, la medul·la ósea o fins i tot el cor, renyons o el fetge poden inflamar-se, el que provocara que no funcionen be, el que fa que el pacient empitjora molt o que fins i tot es pot morir.
Les millors mesures per combatre aquest virus són bastant fàcils; mantindre distància de seguretat d'1,5/2 metres, dur la mascareta a totes hores, desinfectar-se les mans amb gel i desinfectar tots els llocs que toquem abans i després de tocar-los.
Apophis és el nom d'aquest asteroide el qual mesura 300m.Segons els experts l'asteroide es farà visible en 2029 i en 2068 és quan podria ser possible el seu impacte en la terra.
Cal mencionar aquest asteroide per el fet de que s’aproxima molt al nostre planeta,diuen que el divendres 13 de abril del 2029 és quan es podrà fer veure perquè passa dins del cinturó de satèl·lits. El cos cada vegada està més lluny de l'òrbita,170 metres per any,per aixo es descarta l'opció de que puga impactar en 2029.
S'está estudian la situación per a saber millor que passa amb l’asteroide,aquests càlculs van ser realitzats per Davide Farnocchia.
Aquest Novembre els planetes amb noms de Déus de l’antiguitat: Mart, Júpiter, Saturn, Venus i Mercuri brillaran molt aquest mes. Al ser tardor cada vegada es veuen millor,cada nit guanyen dos minuts de llum al dia facilitan la seva observacio de estos 5 els quals podem veure amb facilitat.
Mart sols estara visible durant gran part de la nit ja que cada vegada està més alt de l'horitzó.La propera nit del dimecres 25 i dijous 26,la lluna i Mart seran els astres que mes brillen. Per altre costat Júpiter i Saturn cada dia estan més junts fins que aplegue el 21 de Desembre que sera quan més junts estan (Jupiter sera el que més brille).
Al amaneixer sera quan millor puguem veure a Venus i Mercuri concretament el dia 13.
Al parèixer, un científic de nom Todd Thompson provenent de l’Universitat del Estat de Ohio, ha descobert una nova espècie de forat negre que no es creia possible que existira ja que es un molt menut.
Segons ens diu el seu descobridor, aquest objecte es troba en la constel·lació Auriga, a molt cap a fora de la Via Làctia.
Es sap de abans que els forats negres als quals estem més acostumats a visualitzar, tenen entre aproximadament entre 5 i 15 vegades la massa del Sol.
Allà cap a l’estiu de fa 2 anys, un grup de científics que participaven en el LIGO, van detectar una fusió de dos forats negres gegants en una galàxia a 1,8 milions d’anys llum, amb unes masses que eren respectivament 31 i 22 voltes les de la nostra estrella més calenta, el Sol.
Gràcies a aquestes dades, a Thompson li se va ocórrer que si hi havien de tant grans, podrien haver-hi de molt menuts. I finalment, després de molts estudis, ha trobat un forat negre de entre 2,6 i 6,1 vegades la massa dels nostre Sol.
Fa molt de temps, els científics van enviar dos sondes el 1977 per a que explorar-en els planetes exteriors del sistema solar. Aquestes dos sondes espacials reben el nom de Voyager 1 i Voyager 2.
Segons diuen, es va confirmar que la Voyager 1 va entrar el 25 d’agost de 2012 al espai interestelar i, al parèixer, la Voyager 2 ho va aconseguir el 5 de novembre de 2018 i actualment està a més de 18000 millons de kilómetres de la Terra. Aquesta distància és tan inmensa que tarda aproximadament 19 hores en aplegar els seus datos en arribar a la Terra.
Els científics de la Universitat de Iowa confirmen que va ser aproximadament un any quan el instrument que du incorporat la Voyager 2 va detectar un canvi enorme en la densitat del plasma. Afirmen que va pasar de ser plasma calent i de baixa densitat, el qual es característic de regions més dominades per vent solar; a plasma gelat i de major densitat.
Se creu que aquestes característiques són més pròpies de les que hi han al mig interestelar.
Nicolás Reusens és fotògraf autodidacta actualment establert a Catalunya. La seva passió és la fotografia de natura salvatge, des de l'univers macro fins l'Alta Velocitat en la què porta el subjecte o l'escena al seu màxim nivell de detall en moviment.. El fotògraf busca l'instant més impactant, sempre intentant que cada element llueixi a la imatge, aconseguint textures imperceptibles al natural per l'ull humà.
Ha esta galardonat en nombroses ocasions i destaquem el seu Primer Premi al concurs fotogràfic Smithsonian 2014, també ha estat finalista al Sony World Photo 2013 o més recent que ha obtingut el Primer Premi al concurs nacional Pixall Natura 2015.
L'han publicat en medis de prestigi com el National Geographic moltes vegades, la revista Times i d'altres publicacions internacionals especialitzades. La seva recerca de la imatge perfecta i hiperrealista el porten a combinar la paciència en l'observació, el treball acurat i els últims avenços tecnològics.
Nicolás Reusens afegeix el seu nom al d’altres artistes que han exposat a Pedralbes Centre com Carme Solé Vendrell –la primera que ho va fer-, Joan Vehí, Jordi Vendrell, José Cantí, Minuessa, Susana Sentís o la exposició dels Amics de Collserola amb uns fotògrafs.
A l'institut d'Astrofísica de Canàries (IAC) es troba el telescopi òpticinfraroig més gran del món, el GTC. Amb aquest s'ha pogut observar fins quin punt un telescopi pot aplegar a veure. S'ha observat amb ell una regió 10000 vegades menys brillant que el cel oscur que hi vegem nosaltres els humans a l'espai exterior. Aquesta regió es troba a 500 millons d'anys llum de distància al voltant de la galàxia UGC00180.
Existeix la teoria que indica que moltes estreles habiten a les parts externes de les galàxies. Estes són el resultat de la destrucció de galàxies més petites i es coneix com halo estelar. La teoria explica que quan aquestes petites galàxies es fusionen amb la principal desapareixen i deixen aquest rastre.
La seua llum es tan dèbil pel fet de que es dispersen en un espai tan gran que inclus passen la galàxia en la que es troben.
La tecnologia avança i cada vegada existeixen telescopis més grans capaços d'explorar la brillantor més dèbil com la de aquestes estrelles i halos estelars del que parlavem, açò que s'ha descobert a canàries podria haver-se descobert avanç amb un telescopi menor però amb més temps i dedicació, açò no s'havia realitzat mai abans ja que els científics creien que era impossible aplegar a obtindre una brillantor tan extremadament lleu.
Un sistema planetari massa paregut al nostre.
El sistema ha rebut el nom de GJ676A, i consistix en dos planetes rocosos pròxims a la seua estrela principal, amb dos gegants de gas orbitant més lluny, tenint un gran paregut però també sent molt més extens que el nostre. El planeta mes xicotet del sistema abans mencionat tindria almenys quatre vegades la massa de la terra, mentres que el més grans dels gegants de gas tindria cinc vegades la grandària de Júpiter.
Un altre sistema multiplanetario descobert ha sigut el HD10180, i és el més ric dels coneguts, perquè compta amb entre set i nou planetes entorn del seu astre principal. En este, els planetes orbiten molt pròxims els uns als altres i són gegants de gas, mentres que en el GJ676A també n'hi ha rocosos, encara que es diferencien del nostre sistema perquè els seus orbites són molt més llargues que les nostres, tardant alguns planeta fins a 4000 dies a completar un cicle complet. Possibilitats per a descobrir nous planetes foscos: Fins ara Anglada Escudé i el seu equip van utilitzar una Nova tècnica d'anàlisi de dades per a detector els planetes xicotets entorn de l'estrela, que ja es coneixia per albergar un gegant de gas. "Esto és un avanç, perquè potser inclús no coneguem molts planetes ocults en sistemes ja coneguts, i amb esta tècnica podrem descubrirlos" segons ha dit Anglada Escudé.
No és cap novetat escoltar històries d'aparicions sobrenaturals, les quals provoquen inquietud en la majoria de nosaltres. Però els aquests fets són provocats únicament pel nostre cervell i els científics han investigat el perquè i com es provoquen aquestes sensacions. A Suïssa, un equip ha demostrat un raonament científic del perquè d'aquestes sensacions. Per primera vegada un equip de neurocientífics han pogut provocar aquesta situació en persones sanes, sense cap tipus de malaltia ni trastorn. Provocant en els pacients una discrepància entre el que sentien i el que feien aconseguien que aquests notaren una presència estranya, que es podria definir més concretament com la sensació de tenir algú prop quan en realitat, ningú hi és. No és més que una proesa fascinant de la ment humana. En realitat, aquesta sensació no és més que el resultat d'una integració defectuosa dels senyals sensoriomotores: tacte, posició el cos i moviment. Aquest senyal són fonamentals per crear la consciència de nosaltres mateixos a integrar al cervell la informació procedent dels nostres moviments i la posició del nostre cos en l'espai. Si aquesta integració falla, com en el cas de cansament extrem, por o desordres neurològics, es crea en el cervell la sensació d'una presència estranya. Però no real. Primerament, els científics van analitzar el cervell de persones amb problemes psicològics com l'epilèpsia, que òbviament havien sofrit aquesta sensació. Bàsicament hi van trobar tres parts clau del cervell: l'escorça insular, l'escorça frontoparietal i l'escorça temporoparietal. Les quals juntes contribueixen al procés d'enviar els senyals multi sensorials, fonamentalment per a la percepció del mateix cos. Després, amb els pacients sense cap malaltia, van realitzar altre tipus de prova. Amb els ulls tapats van seure a una habitació completament buida. Un robot tocava la seua mà i esquena. Al principi, els moviments voluntaris dels pacients i del robot estaven mitjanament sincronitzats, de manera que no era difícil adaptar-se per a ells. No obstant, quan van avançar el procés i els moviments no anaven sincronitzats, amb retard, es va crear una inconcluència espai-temporal, i aleshores els pacients notaven la sensació paranormal d'un fantasma. Aquest projecte ha estat realitzat per investigar alguns dels símptomes que pateixen les persones que sofreixen esquizofrènia. Molts científics atribueixen aquestes percepcions a un mal funcionament dels circuits cerebrals que integren la informació sensorial relacionada amb els moviments del nostre cos. És poc probable que aquestes demostracions puguen servir perquè la gent deixe de creure en fantasmes. No obstant això, per als científics, és una evidència més que els fantasmes només existeixen en les nostres ments.
Rosetta és una sonda espacial de l'Agència Espacial Europea (ESA) que va ser llançada el 2 de març de 2004. La missió de la sonda és la d'orbitar al voltant del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko el 2014 i 2015, enviant un mòdul d'aterratge, Philae, que se situarà a la superfície del cometa.
Fa deu anys la sonda Rosetta va sortir de la Terra, va recórrer 6.400 milions de km a 55.000Km/h i va interceptar el cometa 67P. Gran part dels instruments que han permès aquest fet de l'exploració espacial van ser desenvolupats per empreses i institucions espanyoles: els sistemes de posicionament, mesurament, control de temperatura, comunicacions, sensors i fotografia. La sonda Rosetta permetrà conèixer la composició del cometa, un cos celest sense evolucionar, que ajudarà a conèixer l’origen de la Terra i de la vida.
La sonda Philae comença els seus experiments però es podria apagar en hores per falta d'energia. Li queda poquíssima energia i rep tan sols 1 h i 20 minuts de llum al dia. S'han activat dos instruments, uns sensors i un espectròmetre. Mentrestant, l'Agència Espacial Europea treballa per reorientar la sonda amb l'esperança de que amb l’acostament al sol es puga reactivar.
Video:
Philae va equipat amb diferents eines que li permeten ensumar la superfície o extraure molècules i mostres de l'interior trepant la seua superfície. No obstant, fins ara, sols compten amb les dades que els ha proporcionat l'analitzador de gasos COSAC, de molècules orgàniques que els cientícs estan ja analitzant.
Aquestes mostres les han pogut obtenir del núvol de pols que va alçar Philae al aterratge accidentat. Es tracta de monòxid de carboni, diòxid de carboni i altres molècules més complexes sobre la composició, els científics encara no s'han ficat d'acord.
Comenta un científic de la misió Rosetta que per analitzar, s'està estudiant les dades facilitades per un espectròmetre de masses. Aquest instrument compta amb un filament a través del qual un corrent d'electrons ionitza les molècules i les fragmenta. Les d'aigua tenen una massa 18 i el monòxid de carboni li corresponen 28. Per tal causa, no ha sigut possible un acord sobre la composició i tampoc determinar si és possible que siguen precursores de vida, ja que la massa d'aquestes és superior a 44.
El científic Gonzalo Muñoz adverteix de que no deixen de ser molècules simples, les realment complicades d'analitzar són les que seríen obtingudes de baix la superfície, de les quals fins al moment no s'ha obtés cap informació. No obstant, unes hores abans de que Philae es quedara sense bateria es va donar ordre de iniciar amb el trepant, però no ha proporcionat cap tipus de dades de la molècula.
Independentment d'aquest succés, els científics estan aliviats per la part tècnica de Philae al veure que les dades arribaven poc abans de mitjanit. En general tot el procés mecànic funciona quasi a la perfecció, excepte la senyal, que és molt dèbil. Per tant, tarden en interpretar les dades.
A més, són escasses les mostres obtingudes. Així doncs els científics valoren la opció de que el causant d'aquest fet siga la inclinació de Philae, ja que una de les tres potes d'aquest no està recolzada al sòl.
Per últim, el científic espanyol considera que si Philae torna a l'activitat podria afavorir el gir de 35 graus del cos principal d'aquest que li cal per rebre més llum solar, i així seria possible revisar les mesures del trepant i menejar el "lander" per a trobar també una posició millor per al Philae. «No nos resignamos pues a pensar que Philae vaya a dormir eternamente», assegura.