Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris neurociencia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris neurociencia. Mostrar tots els missatges

dijous, 9 de maig del 2019

INVENTEN UNA MÀQUINA QUE TRANSFORMA ELS PENSAMENTS EN PARLA


Poden ser derrotadores les condicions o lesions neurològiques que porten a la incapacitat per la comunicació.Aquest tipus de pacients solen dependre de mecanismes de comunicació alternatius que fan ús interfícies cervell-ordinador i de moviments no verbals dels ulls o del cap per controlar un cursor que deletreja les paraules.El problema d’aquests dispositius és que són molt més lents que la comunicació humana habitual.

Per això,un equip d’investigadors de la Universitat de California de San Francisco han publicat en la revista Nature els detalls del seu invent:un descodificador neuronal que permet transformar l’activitat cerebral en un discurs inteligible a una velocitat acceptable.

"Ha estat un objectiu del nostre laboratori des de fa molts anys el crear tecnologia per a restablir la comunicació per als pacients amb discapacitats de la parla severa", explica el neurocirujà Edward Chang, líder del treball. “Volem crear tecnologies que puguen generar un discurs sintetitzat directament a partir de l'activitat del cervell humà. Aquest estudi proporciona una prova de principi que això és possible ".

Notícia Original
Notícia Relacionada 1
Notícia Relacionada 2

Així s’escolta

divendres, 21 de novembre del 2014

NEUROCIÈNCIA: INDUEIXEN UNA APARICIÓ AL LABORATORI



No és cap novetat escoltar històries d'aparicions sobrenaturals, les quals provoquen inquietud en la majoria de nosaltres. Però els aquests fets són provocats únicament pel nostre cervell i els científics han investigat el perquè i com es provoquen aquestes sensacions. 

A Suïssa, un equip ha demostrat un raonament científic del perquè d'aquestes sensacions. Per primera vegada un equip de neurocientífics han pogut provocar aquesta situació en persones sanes, sense cap tipus de malaltia ni trastorn. Provocant en els pacients una discrepància entre el que sentien i el que feien aconseguien que aquests notaren una presència estranya, que es podria definir més concretament com la sensació de tenir algú prop quan en realitat, ningú hi és. No és més que una proesa fascinant de la ment humana. 

En realitat, aquesta sensació no és més que el resultat d'una integració defectuosa dels senyals sensoriomotores: tacte, posició el cos i moviment. Aquest senyal són fonamentals per crear la consciència de nosaltres mateixos a integrar al cervell la informació procedent dels nostres moviments i la posició del nostre cos en l'espai. Si aquesta integració falla, com en el cas de cansament extrem, por o desordres neurològics, es crea en el cervell la sensació d'una presència estranya. Però no real.

Primerament, els científics van analitzar el cervell de persones amb problemes psicològics com l'epilèpsia, que òbviament havien sofrit aquesta sensació. Bàsicament hi van trobar tres parts clau del cervell: l'escorça insular, l'escorça frontoparietal i l'escorça temporoparietal. Les quals juntes contribueixen al procés d'enviar els senyals multi sensorials, fonamentalment per a la percepció del mateix cos. 

Després, amb els pacients sense cap malaltia, van realitzar altre tipus de prova. Amb els ulls tapats van seure a una habitació completament buida. Un robot tocava la seua mà i esquena. Al principi, els moviments voluntaris dels pacients i del robot estaven mitjanament sincronitzats, de manera que no era difícil adaptar-se per a ells. No obstant, quan van avançar el procés i els moviments no anaven sincronitzats, amb retard, es va crear una inconcluència espai-temporal, i aleshores els pacients notaven la sensació paranormal d'un fantasma. 

Aquest projecte ha estat realitzat per investigar alguns dels símptomes que pateixen les persones que sofreixen esquizofrènia. Molts científics atribueixen aquestes percepcions a un mal funcionament dels circuits cerebrals que integren la informació sensorial relacionada amb els moviments del nostre cos. 

És poc probable que aquestes demostracions puguen servir perquè la gent deixe de creure en fantasmes. No obstant això, per als científics, és una evidència més que els fantasmes només existeixen en les nostres ments.







Notícia original

Notícia relacionada