Descobriment excepcional de restes d'homínids i animals en una cova italiana

 S'han trobat diverses restes humanes, entre ells un casquet cranial, un fragment de l'occipital, fragments del crani (inclosos dos hemifrontals), fragments de la mandíbula, dues dents, tres fèmurs parcials i altres fragments que s'estan identificant.

Son els restos de 9 neandertals i d' alguns animals de l'època que han sigut descoberts en Italia, a una cova anomenada "cova de Guattari", fent honor al seu descobridor. Les investigacions d'aquesta cova van comensar en 2020 i de moment encara s'estan realitzant. Segons els experts que estan treballant en la investigacio, aquest descobriment sera "una extraordinària base de dades d'elements fòssils, restes de plantes, humans i fins i tot animals la presència dels quals es desconeixia en aquestes àrees" que els neandertals van frecuentar feia entre 50 mil i 300 mil anys. La cova va ser descoberta al 1939 però mai no s'havia fet ninguna expedició fins a l'any 2019. Dels homínids encontrats sols hi ha una dona, 8 son de fe entre 50 mil i 68 mil anys i l'altre exemplar tindria entre 100 mil i 90 mil anys. Altres restes apart de les humanes eren els cosos de unes hienes i els de les seues preses que guien fins alli; un uro, un gran boví extint, un rinoceront, un Megaloceros (un especimen gegant de cérvol extingit), un os de les cavernes, un elefant i un caball salvatge. 

Notícia original

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2

Misterioses llumenades del forat negre en el centre de la Via Làctia

Un nou estudi tracta de encontrar les raons per les quals van succeir aquestes llumenades. Com a totes les galàxies, la Via Làctia també te al seu mig un forat negre supermasiu, que a diferència de altres galàxies on els seus forats negres traguen tota la materia a gran velocitat, en la Via Làctia aquest forat negre estava en una llarga letargia i no engullia gaire materia. Aquest forat negre anomenat Sgr A, a l'any 2019 va pareixer que despertava quan es va detectar un augment en la seua brillantor de factor 100. Els astronoms estan tractant d'encontrar una resposta per a aquest cas i pareix ser que Elena Murchikova podria tindre les respostes. Elena considera que poden haver dos tipus de materies que cauen a l'interior del forat negre i que podrien ser les culpables de les llumenades. Si els calculs de Elena son correctes, les llumenades deurien cessar i el forat negre deuria tornar a la seua letargia i no deurien haver ningun tipus de problemes ni anomalies, pero si en un futur s'observaren les llumenades novament, es tindria que buscar una alternativa a la proposta de Murchikova.

Noticia original

Noticies relacionades:

-Noticia 1

-Noticia 2

El gen de la migració que permet al falcó pelegrí recordar les seues rutes

Les migracions dels ocells és un dels aconteixements més interessants de la natura ja que per a sobreviure segueixen una ruta ben marcada que els fa recórrer grans distàncies en busca de bon temps i alimentació. Aquests fenòmens ja s'havien estudiat però recentment (segons la revista nature), s'ha descobert que està associat a un gen anomenat ADCY8, que en altres animals s'associava a la memoria. Investigadors de la universitat de Cardiff i de l'Institut de Zoologia de l'Acadèmia de les Ciències de la Xina, a Pequín, van combinar les dades obtingudes de la seqüenciació del genoma d'aquesta espècie amb la informació recopilada pels dispositius electrònics que van col·locar a 56 falcons pelegrins àrtics. Així, a través del seu seguiment per satèl·lit, van poder determinar quines rutes van fer i els quilòmetres que van recórrer. L'anàlisi de les dades va revelar que els falcons monitorats seguien cinc rutes migratòries a través d'Euràsia que, segons creuen els científics, es van establir probablement entre l'última edat del gel, fa 22.000 anys, i l'Holocè intermedi, fa 6.000 anys.

D'altra banda, els científics van realitzar simulacions per a determinar com serà el comportament migratori en els pròxims anys sota l'impacte del canvi climàtic perquè a causa de l'augment de les temperatures algunes espècies estan canviant ja els seus hàbits. "La nostra principal conclusió és que el calfament global podria provocar el declivi o fins i tot l'extinció d'algunes de les poblacions reproducto
res de falcons que hem estudiat i en unes altres, en el final de les seues migracions", adverteix.

Noticia original

Noticies Relacionades:    1                        2

 

Més de 560 científics aproven la prohibició de la caça de llops

Aquest passat dissabte, un total de 560 científics han aprovat la petició de la prohibició de la caça de llops. L'organització ambiental WWF ha impulsat aquesta proposta després de que la Comissió Estatal per al Patrimoni Natural i la Biodiversidad acordara després de una igualada votació (9 vots a favor, 8 en contra i 1 una abstenció) incluir el lobo ibérico en el Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (Lesrpe) . Això suposaria donar la màxima categoria de protecció al llop, però el Comité Científic va dictaminar que no hi ha suficient informació per a això i va proposar que, subsidiàriament, s'incloga a l'espècie en el Lespre, la qual cosa suposa un únic règim de protecció en tota Espanya, prohibir la caça esportiva i que qualsevol control poblacional siga excepcional, controlat i baix criteris científics. Els científics signants indiquen que "el llop ibèric és una espècie amb una importància extraordinària per a mantindre i recuperar l'equilibri i la salut dels ecosistemes" a Espanya, pel que demanen a totes les administracions implicades que "treballen de manera coordinada i constructiva, i basant-se sempre en el millor coneixement científic disponible, per la protecció d'aquesta espècie i la coexistència amb la ramaderia extensiva i altres activitats tradicionals".

Noticies reolacionades:    1        2

Noticia original

Video:

El canvi climàtic augmenta els brots d'enfermetats infeccioses en animals

 Els efectes del canvi climàtics com l’augment de les temperatures o fenòmens meteorològics extrems, però ara han aparegut noves amenaces com variacions en la distribució d’enfermetats infeccioses. Recentment la revista Science ha muntat una investigació sobre aquest problema. En concret, les espècies que viuen en climes freds seran les més afectades mentre que en les especies de clims càlids, aquest perill podria disminuir. Altres estudis ja havien avançat els problemes que poden afectar als humans. Aquest any, amb la pandemia del SARS-CoV-2, ens hem donat conter de la fragilitat de l'equilibri natural. La zoonosis s’ha convertit en una nova preocupació mundial. Les conclusions a les que van arribar en ultimes investigacions, son que enfermetats com el VIH, el ébola o la Covid-19 cada vegada seran més comuns en zones temperades i al nord. Al mateix temps, també s'està investigant la multiplicitat dels factors que causen les epidèmies i el paper del canvi climàtic en cada una de les enfermetats.

Video:

Noticies relacionades: 1 2

Noticia original

Planeta del sistema LHS 1140 podria tindre un gran oceà d’aigua líquida

Un equip internacional d’investigadors ha confirmat que el sistema planetari LHS 1140 té dos planetes ( i podria tindre dos més) i que en uno de ells, el LHS 1140 b, pareix que té un gran oceà de aigua líquida. Aquesta investigació està publicada per Astronomy & Astrophysics  i compta amb l’ajuda de l’observatori espacial TESS i la NASA. LHS 1440 és un sistema planetari a 41 anys llum de la Terra en la que està situat LHS 1440 b que està en la zona d'habitabilitat de el seu sol (una enana roja cinc vegades més xicoteta que el sol) y també té una densitat igual a la de la Terra. Aquest planeta fa una volta al seu sol cada 24,7 dies i tot indica que la seua superfície està plena d’aigua. Aquest planeta pot ser tinga biomarcadors com el metà o l’otzo. Els istema planetari LHS 1440 es perfecte per a l’estudi KOBE, que busca planetes en estrelles més calents que la que hi ha a LHS 1440 pero més fredes que el sol. Aquest tipus d’estrelles ofereixen una molt bona oportunitat en la búsqueda de la vida. El programa per a investigar-la començarà en 2021 i acabarà en 2023.

Noticia original

Noticies relacionades:
Posibles planetes habitables
Quatre planetes habitables

Video: