Els científics troben restes d’una jove amb ferramentes de caça a Perú, cosa que contradiu la hipòtesi de que sols els homes caçaven a l'antiguitat. Un grup d’investigadors trobaren les restes de dos caçadors, el qual un n’era dona i l’altre home. Les restes de la jove daten de fa 9.000 anys i apareixia amb un joc de ferramentes de caça major al jaciment Wilamaya Patxa a Perú. Els científics van concluir que entre el 30% i el 50% de caçadors, podrien haber sigut dones. Abans consideraven que quasi sempre els homes eren caçadors i les dones recol·lectores, això va dur a conductes sexistes. Es va necessitar un cas sòlid per a ajudar a reconeixer que el patró arqueològic indicara un comportament reial de que les dones caçaven.
Els científics sempre s’han preguntat que és el que causa els cabells blancs. Uns equips de neuròlegs de la Universitat de Harvard han fet un estudi on han demostrat que el responsable és el nostre sistema nerviós, perquè quan tenim un episodi de nervis o sentim molt d’estrés, deixa el nostre cos sense melanòcits, que són els que s’ocupen de donar-li el color al nostre monyo.
Per a poder arribar a aquesta conclusió, els científics van fer experiments amb ratolins. En aquests experiments els animals eren posats baix situacions d'estrés i els científics van poder observar que els melanòcits anaven esgotant-se cada vegada més ràpid i això feia impossible la coloració del pèl.
Aquest estudi és ara la primera prova científica que podria explicar la ja clara relació entre l’estrés i els pèls blancs. L’equip de Harvard es planteja sí fer més investigacions per a poder estudiar les conseqüències de l’estrés en altres teixits del cos.
La Via Làctia ja no és més que un record en la memòria per a un terç de la població mudial, donat que la contaminació per part de les llums artificials han fet que aquesta desaparega del paisatge nocturn. I així ho han dit científics d'Itàlia, dels EUA, d'Israel i d'Alemanya.
La contaminació lumínica és un dels prrincipals problemes dins de l'impacte mediambiental, en molts dels països desenvolupats és gairebé impossible gitar-se al jardí i gaudir dels estels penjats al cel.
Per a realitzar aquest estudi, els astrònoms han hagut d'utilitzar satèlits d'alta resolució, com el Suomi National Polar-orbiting Partnership de la NASA. Segons l'estudi, països com el Canadà o Austràlia són els que tenen més bon cel, i dins del marc europeu, Escòcia, Suècia i Noruega n'estan al capdavant. Al nostre cas, Espanya té molt que aprendre sobre el control d'aquesta il·luminació. La contaminació lumínica no sols ens lleva als éssers humans l'oportunitat de contemplar l'abanst de l'univers, sinó que també afecta a la vida silvestre com els insectes, aus, etc, i provocar conseqüències desastroses.
Per sort, aquest problema es pot solucionar si conscienciem les persones, i també els governs, de fer un consum raonable de l'energia i de la llum artificial. Només així podrem gaudir tots contemplant el nostre veritable origen.
