EL SOL ENS AFECTA FINS I TOT EN LA FOSCOR

El sol danya l'ADN fins i tot quan ens trobem a l'ombra i aquest fet manté a un equip d'investigadors analitzant els efectes de les radiacions ultraviolades sobre la pell. Com a conclusió s'ha tret que el dany genètic que produeix la radiació solar no s'atura quan es deixa d'estar exposat, sinó que es perllonga durant hores encara que s'estiga en la més completa foscor.

El dany causat en l'ADN a causa de la radiació solar, és la causa principal del càncer de pell, juntament amb el melanoma, encara que aquest és menys habitual, però pel contrari, més agressiu.

L'origen d'aquest dany genètic es troba les mateixes cèl·lules que protegeixen la pell del sol: els melanòcits. El nou estudi realitzat per investigadors demostra que la melanina també mostra un efecte cancerigen. Quan els melanòcits de la pell reben radiació ultraviolada, comencen a afegir lletres addicionals al seu ADN i provoquen unes errades que poden disparar l'aparició del càncer. Generalment el dany causat es troba quan estem "a fosques". 

Finalment, d'una manera més detallada s'ha determinat que el dany genètic s'origina per una mena d'excitació química que altera el comportament d'un electró de la melanina. La pròpia energia que allibera eixe procés afecta l'ADN i provoca que encara que ens trobem en la foscor continue acumulant errades de la mateixa manera que ho fa quan estem exposats al sol. Aquest fet afecta tant quan estem exposats al sol com a les cambres de raig ultraviolats.                                                                           

Notícia original 

Notícia relacionada

                 

Prolonguen un 50% la vida d'unes mosques

Un equip d'investigadors de l'Institut de Biologia Cel•lular de la Universitat de Berna, a Suïssa, coordinat per Eduardo Moreno, ha conseguit  prolongar considerablement l'esperança de vida d'unes mosques.


En essència estos científics han desenrotllat un mètode que selecciona les millors cèl•lules  de l'organisme i exclou les més danyades. Els nostres cossos estan compostos per decenes de bilions de cèl•lules. Segons anem envellint, estes acumulen errors de funcionament degut a distints factors, des de l'estrés als rajos ultravioleta que rebem del Sol  . No obstant això, eixes fallades ni afecten totes al mateix temps ni ho fan amb la mateixa intensitat.
 Això ens va portar a pensar que si aconseguíem seleccionar les menys afectades i eliminar les més danyades podríem mantindre la salut dels teixits més temps, i amb això retardar l'envelliment i prolongar l'esperança de vida", raona Moreno.

Per a provar la seua idea, els investigadors van utilitzar mosques de la fruita, Drosophila melanogaster, una espècie de què es coneix el seu genoma i que s'utilitza àmpliament en investigació. En elles van identificar un gen, que també està present en humans, la funció del qual és "marcar" de forma selectiva les cèl•lules més danyades o menys adequades per a protegir la integritat i salut dels òrgans.
Normalment, hi ha dos còpies d'este gen en cada cèl•lula. A l'inserir una tercera, els científics van aconseguir que se seleccionaren les millors cèl•lules de forma més eficient. El resultat va ser que els teixits d'estos dípters es van conservar en millor estat durant més temps i la seua esperança de vida va augmentar entre un 50% i un 60% comparada amb la de les mosques normals. Estos experts esperen que, en el futur, el seu estudi servisca per a idear noves estratègies per a combatre l'envelliment en persones i les malalties associades a este procés.

video:

Què relació existeix entre el canvi climàtic i les enfermetats emergents?

L’aparició de noves enfermetats que estan afectant a diferents zones del nostre planeta ha fet que es pense la possibilitat de que el canvi climàtic afecte a la salut de l’esser humà de forma directa o indirecta.

Aquestes noves enfermetats poden ser causades per un agent infecciós fins ara desconegut o per una evolució  per consecuencia de les variacions climátiques.

El canvi climàtic modifica les condicions de temperatura i humitat dels medis naturals i els métodes de transmissió dels agents infecciosos.

Un estudi realitzat a França per investigadors del IRD mostra la relació entre el canvi climà

tic(en un periode de 40 anys) i les epidemies d’una enfermetat emergent a América Latina:l’ ulcera de Buruli.

La disminució de les plujes provoquen moltes zones d’aigües residuals estancades on s’encontra la bacteria causant,Mycobacterium ulcerans.La major accesibilitat a aquestos habitats facilita la interacció amb els humans,que fa més intensa la seua exposició al microorganisme.

Amb les investigacions pluviométriques dels últims anys,els investigadors creuen que pot ser l’ulcera de Buruli s’intensifique més a la regió.Però que ploga menys no significa que baixe la preponderancia d’enfermetats infeccioses com mostra l’exemple en Africa:El esalfament atmosfèric previst podria oferir condicions de temperatura inadecuades per al cicle de desenvolupament de determinats agents patógens com la malaria.

Noticia original

Noticia relacionada

Video: