Un perillós asteroide passarà 'a prop' de la Terra aquest dissabte

Un asteroide bastant estrany s'aproparà a la Terra durant aquest cap de setmana. Aquesta roca espacial la podrem veure fins al 27 de maig.  Fa gairebé dos quilòmetres de diàmetre i, a més, té una lluna orbitant al seu voltant.

Durant el dissabte 25 de maig, es concretarà el pas més pròxim de l’asteroide a la Terra. Si bé la seva gran mida li ha valgut al meteorit 1999 KW4 la qualificació de ‘potencialment perillós’, aquest any passarà per la Terra a una distància molt segura, a 5.182.015 quilòmetres, amb una velocitat de 77.446 quilòmetres per hora.

Quan s'allunye de l'òrbita serà el millor moment per veure-ho fins al 2036.

La NASA va anunciar que la roca no podrà ser observada.
L’Agència Espacial Europea va publicar una breu animació de l’asteroide capturat des d’un observatori a l’illa de la Reunió, a l’Oceà Índic, el 9 de maig passat.
A simple vista a causa de la gran distància que hi haurà respecte al nostre planeta, però sí que es podrà veure des dels observatoris astronòmics d’arreu del món.

NOTICIA ORGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

VIDEO:

El plàstic afecta els bacteris que ens ajuden a respirar

Un estudi conclou que el plàstic és nociu per al bacteri responsable de produir el 10% de l’oxigen que respirem


Cada vegada que agafem aire tenim una probabilitat altíssima d’inspirar alguna molècula que es va respirar fa milions d'anys.  Les plantes terrestres i el fitoplàncton aquàtic són els que ens proporcionen oxigen. De tots eixos éssers vius que ens donen oxigen hi ha un que ens aporta el 10%, un bacteri que fa la fotosíntesi. Viu al mar i segons un estudi recent, és sensible a la contaminació que provoca el plàstic. S’anomena Prochlorococcus.

Les molècules que allibera el plàstic

Un equip científic de la Universitat de Mcquarie, a Austràlia, ha estudiat per primer cop com afecta el plàstic als bacteris productors d’oxigen.

Al procés de fabricació anyadeixen un additiu que evita la degradació d'aquests . Aquests compostos l’abandonen de mica en mica fins al punt que ja se n’han detectat en aigües de tot el món.

Alguns estudis indiquen que aquests compostos són tòxics per a animals com les puces d’aigua, els embrions de musclo i altres integrants del zooplàncton. Aquest nou estudi, publicat a la revista Communications Biology del grup Nature, ha trobat que també ho són per al bacteri Prochlorococcus.

Una conclusió de laboratori

Per arribar fins aquí, els científics van utilitzar bosses de supermercat fetes de polietilè d’alta densitat (HPDE) i estores per eixugar-se les sabates, dos tipus de plàstic utilitzats per fabricar, també, roba, canonades, envasos i taps d’ampolla, entre molts altres objectes d’ús quotidià. Aquests objectes es van deixar en aigua de mar artificial i, al cap d’un temps, s’hi van introduir els bacteris. Al cap de 48 hores ja es van començar a observar diferències entre els bacterisamb aigua neta i els de l'aigua bruta.

La primera diferència observada va ser en el creixement. Els que convivien amb el plàstic a més de no realitzar la fontosíntesi relativament, no creixien i es veien estresats.

La conclusió és que el plàstic posa en perill als ésssers vius que ens donen oxigen, deu ser de gran interés. Més encara quan el problema d’aquest residu no té una solució immediata. De fet, es calcula que al llarg de la pròxima dècada els abocaments de plàstics al mar encara poden augmentaran fins a 10 vegades.



VIDEO


NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

ARkstorm, la mega tempesta que segons els científics seria més devastadora que un sisme


Causaria el doble de danys que el gran terratrèmol "the big one" que es produiria a Califòrnia.

Molt s'ha parlat sobre un possible gran terratrèmol que es produiria a Califòrnia, i que causaria una enorme devastació en ciutats com Los Angeles i San Francisco, que es troben al llarg de la falla de Sant Andrés.
No obstant això, sembla que un altre fenomen natural preocupa encara més als científics, ja que el nivell de destrucció seria de gairebé el doble del que ocasionaria el sisme, segons revela Quo.

Es tracta d'una mega tempesta coneguda com a “Riu atmosfèric 1,000” o “ARkstorm”, i que podria aconseguir i superar els nivells de precipitació d'esdeveniments que només es veuen cada 500 a 1,000 anys.
Sobre aquest tema, un equip d'experts del Servei Geològic dels Estats Units (USGS) va comparar aquesta possible mega tempesta amb les tempestes hivernals de 1861 i 1862 a Califòrnia, que van matar a milers de persones i van deixar un llac de 299 milles d'extensió en el centre de l'estat.
D'acord amb els especialistes, “ARkstorm” podria assotar Califòrnia en qualsevol moment en els pròxims 100 anys, i a mesura que les condicions climàtiques empitjoren a causa del canvi climàtic, aquestes prediccions podrien tornar-se encara més greus.
D'acord amb ABC 10 News Sant Diego, si es confirmen els models, aquesta tempesta duraria diverses setmanes i obligaria a al voltant d'1.5 milions de persones a evacuar a causa d'una inundació catastròfica.
A més, crearia llacs a la Vall Central i el desert de Mojave, amb inundacions de fins a 19 peus.
Per si no fos prou, un informe del Cos d'Enginyers de l'Exèrcit dels Estats Units, adverteix als residents locals que la presa Whittier Narrows ja no compleix amb les pautes de "risc tolerable" de l'agència, i podria fallar en cas d'una tempesta molt gran.
El document agrega que les inundacions i lliscaments resultants representen un risc "inacceptable" per a les vides humanes.



NOTICIA RELACIONADA

NOTICIA ORIGINAL

Entendre les malalties del cervell a través de la genòmica

Entendre les malalties del cervell a través de la genòmica

Segons l’ambiciós estudi de PsychENCODE, els gens relacionats amb trastorns mentals estan més actius durant el desenvolupament fetal i l’adolescència

El cervell és segurament l’òrgan més complex del cos humà. El cervell s’encarrega de regular una gran varietat de processos i, a més, fa les funcions superiors.
Una de les coses més importants que ens falta entendre és per què de vegades deixa de funcionar correctament. Això podria començar a canviar a partir d’ara, perquè un ambiciós estudi, una part del qual ha sigut publicada recentment en diversos articles a la revista Science, ha catalogat una sèrie de canvis genètics que semblen estar implicats en algunes de les malalties mentals més freqüents.
El repte dels trastorns mentals
Els símptomes de les víctimes de malalties patològiques es produirien per la desregulació d’una xarxa complexa de centenars de gens, cadascun dels quals contribuiria només en una petita part al quadre clínic final. Ha calgut desenvolupar millors tècniques per llegir l’ADN. Actualment, molts dels esforços de recerca en aquest camp se centren en identificar quins conjunts de variacions genètiques poden causar els diferents trastorns.
Un consorci internacional format per desenes de científics, anomenat PsychENCODE, s’ha proposat completar una anàlisi de genòmica funcional de les malalties del cervell humà. La genòmica funcional utilitza la informació de l’ADN. Aquest és l’estudi genètic més exhaustiu sobre el tema que s’ha fet mai. Els científics han accedit a prop de dues mil mostres de cervell extretes de cadàvers d’edats diferents, alguns amb patologies mentals i altres no, i hi han aplicat diverses tècniques modernes per determinar quina part del genoma estava més activa i quines modificacions químiques tenia.

Dues èpoques clau
S’ha determinat que la proporció dels diferents tipus de cèl·lules del cervell varia amb l’edat, però també en condicions com l’autisme. A més, s’han identificat quins gens són els responsables d’aquests augments de certes poblacions de cèl·lules. També s’ha vist que algunes malalties es relacionen amb canvis en les zones de l’ADN en què no hi ha gens. El més probable és que aquestes variacions tinguin l’efecte de potenciar o silenciar alguns gens pròxims, i podrien ser importants per la coordinació de les xarxes genòmiques que influeixen en les malalties.

Han vist que hi ha dos períodes específics en els quals es veuen els canvis més importants en l’activitat dels gens. Un és el desenvolupament fetal, i l’altre és l’adolescència. Alguns gens que es relacionen amb les malalties mentals comencen a interaccionar entre ells en zones específiques del cervell precisament durant aquestes etapes. Això no implica que s’hagi trobat una explicació als principals trastorns neurològics. El que han aconseguit aquests investigadors és un full de ruta que assenyala una sèrie de camins nous a explorar. Saber quins gens estan activats i modulats en cada cas permetrà començar a pensar en estratègies químiques que puguin retornar-los a un cert equilibri i, així, disminuir els símptomes associats a aquestes desregulacions.

 VIDEO:

NOTICIA RELACIONADA


NOTICIA ORIGINAL