Innovacions que ens ajuden a millorar la qualitat de vida

El químic Francisco Javier Andrade, investigador a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona  i el seu  equip han desenvolupat roba intel•ligent que detecta canvis en la suor i l'orina.


El projecte, anomenat Sens-Age, que ha sigut possible en gran part gràcies a una beca que li va concedir l'Obra Social de La Caixa, es basa en uns nanosensors químics que es col•loquen a la roba sense causar la més mínima molèstia, els quals podrien canviar la vida de milions de persones. Els usuari d’aquestos sensors són principalment persones majors amb problemes de mobilitat, però també xiquets i fins i tot esportistes d'elit. El portarien a la roba i en tot moment controlarien els seus nivells. Els dispositius,uns minúsculs fils de cotó amb un tractament especial de nanotubs de carboni, detecten en temps real la sudoració, que és un dels principals símptomes de la hipoglucèmia, i envien la informació a un dispositiu de la mida d'un botó i després a un telèfon mòbil que, finalment, pot reenviar l'avís fins a un familiar o un cuidador. I es podria fer el mateix per detectar el liti, el sodi o el potassi, un canvi en el pH i un problema de deshidratació, entre moltes altres possibilitats.

Aquestes peces podrien arribar al mercat en pocs anys i podrien sortir a 10 cèntims d'euro per unitat, fins a 2.000 vegades menys del que costa prendre una mostra i analitzar-la amb els mètodes tradicionals.

• Font principal d’informació:

- Sensors per viure millor

• Altres fonts d’interès:

- Un teixit intel•ligent ajuda a diagnosticar l'estat de salut 
- Tres projectes de la URV, subvencionats pel programa RecerCaixa 2012 

• Vídeo relacionat:

Gràcies a una missió, el camp magnètic de la Terra serà estudiat els pròxims dos anys

El passat dijous 12 de març, es va llançar amb èxit una missió des de les instal•lacions de la NASA a la base de Cap Canaveral, a Florida. Els quatre observatoris espacials idèntics que componen el sistema multiescala magnetosfèric (MMS) van partir a bord d'un coet Atlas V, els quals, equipats amb sensors d'alta precisió, volaran simultàniament en formació, a una distància d'uns 10 quilòmetres unes de les altres, pel fet de que la combinació de les seues dades permeta obtenir una visió tridimensional.

L’objectiu d’aquesta missió és el d’estudiar la interacció del camp magnètic terrestre amb el d'altres cossos celestes, com el Sol, que permetrà estudiar amb més precisió com actuen aquests intercanvis d'energia en l'univers i utilitzarà la magnetosfera de la Terra per a estudiar la reconnexió magnètica (que produeix fenòmens com les aurores boreals) i dos processos fonamentals com l'acceleració de partícules energètiques i la turbulència. A més a més, també ens ajudarà a entendre com afecta aquest intercanvi energètic als fenòmens meteorològics espacials i el seu efecte sobre els sistemes tecnològics moderns com les xarxes de comunicacions, de navegació GPS i les xarxes d'energia elèctrica.

Es començarà a enviar dades a la terra sobre l'estructura i dinàmica de l'energia que intercanvien els camps magnètics quan es troben (moment en què es produeix un alliberament explosiva d'energia) al setembre.

Està previst que la missió estiga en funcionament durant dos anys, encara que la NASA no descarta ampliar aquest temps.

• Font principal d’informació:

     - La NASA llança amb èxit una missió que estudiarà el camp magnètic de la Terra 

• Altres fonts d’interès:

    - Missió pionera per estudiar el camp magnètic de la Terra 
    - Què passa amb la magnetosfera? 

• Vídeo relacionat:

Es desfà el gel de Grenlàndia més ràpidament del que s’esperava

Els resultats d’una nova investigació que ha dut a terme l’equip de la investigadora Amber Leeson, de la Universitat de Leeds al Regne Unit, desvelen que les prediccions sobre la pèrdua de gel a Grenlàndia i la seua influència en l’augment del nivell del mar són erronis. S’havien donat valors molt més xicotets dels reals a causa de que s’havia passat per alt la migració dels llacs supraglacials  . En l’estudi, s’ha realitzat una simulació digital sobre quina seria la seua distribució futura i ha mostrat que migraran més cap a l'interior al llarg del proper mig segle a mesura que augmenten les temperatures a l'Àrtic (fins a 110 quilòmetres per 2060), duplicant l'àrea de Grenlàndia que cobreixen en l'actualitat pel fet de que els llacs supraglacials poden incrementar la velocitat a la qual la capa de gel es fon i flueix. Els llacs supraglacials són més foscos que el gel, per la qual cosa absorbeixen més calor del Sol, el que porta a un desglaç més gran. Un altre aspecte que també porta a desglaç és que l’aigua que s'escorrerà dels llacs situats més lluny de la costa podria lubricar per baix el gel causant que enormes blocs de gel es desplacen més de pressa cap al litoral, per efecte de la topografia, fins a arribar al mar.

• Font principal d’informació:

- Grenlàndia podria perdre gel molt més de pressa del que és estimat per un efecte dels seus llacs passat per alt

• Altres fonts d’interès:

- La pèrdua de gel a Grenlàndia és més dramàtica del que els científics consideren  

- Grenlàndia perd gel de manera constant 

• Vídeo relacionat:

Planetes amb oceans globals i gran obliqüitat podrien comportar l’existència de vida

Fins ara, s’han identificat uns 2.000 exoplanetes, els quals poden acollir vida o no depenent de diversos factors. Sempre s’ha pensat que un d’ells és l'obliqüitat del planeta, és a dir, l'angle del seu eix de rotació en relació al pla de la seua òrbita al voltant de la seua estrella.

Els científics suposaven que els exoplanetes podrien mostrar una gran varietat d'obliqüitats. Un planeta amb una elevada obliqüitat, amb un eix quasi horitzontal, seria un món molt diferent al nostre en alguns aspectes fonamentals donat que la Terra té una obliqüitat relativament baixa. Es pensava que un planeta seria menys habitable com més extrema és la inclinació. Però ara, uns científics de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT)  han descobrit que fins i tot un planeta amb aquesta elevada inclinació que estiga recobert per un oceà, podria sustentar vida. Açò seria possible pel fet de que inclús un oceà de poca profunditat, d'uns 50 metres de fondària, com que ocupa tota la superfície del planeta, pot absorbir suficient calor a l'estiu i emetre el suficient a l'hivern com per fer que el clima siga encara prou temperat (uns 15 graus centígrads, 60 graus Fahrenheit).

Per aquest motiu, en la recerca d’exoplanetes de la franja orbital habitable al voltant de la seua estrella capaços d'albergar vida, ara cal afegir com a candidats addicionals a planetes amb una alta obliqüitat.

• Font principal d’informació:

- Un oceà global podria permetre l'existència de vida fins i tot en planetes amb una gran obliqüitat  

• Altres fonts d’interès:

 - Descobreixen científics "Terres Infants" amb característiques habitables, Donarien pistes sobre vida en altres planetes

- I trobem aigua en un altre planeta

• Vídeo relacionat:

La missió Rosetta es troba en perill

l'Agència Espacial Europea (ESA) ha informat que malgrat que el mòdul Philae va aconseguir tindre èxit en l’aterratge sobre la superfície fosca, seca i plena de pols i química complexa del cometa i ja ha enviat les primeres imatges del cometa Txuri i a més es comunica correctament  amb la seua nau mare Rosetta en les hores que aquesta té visió, no rep prou llum solar. Necessita aquesta energia solar ja que després de dos dies, en els quals s’esgotarà l’energia que li dóna una bateria, sols viurà per realitzar les proves científiques que té programades, depenent de si els panells solars es carreguen suficientment o no.
L’ESA esperava que rebera llum solar entre sis i set hores diàries, però sols en rep una i mitja degut a que no es troba en la posició que s’esperava. En aterrar, Philae va fer dos rebots,  el primer va durar una hora i cinquanta minuts i el segon set minuts perquè el robot no va poder activar els arpons a causa de la falta de gravetat . Per això, no saben l’ubicació exacta del Philae, però es calcula que la càmera d'alta resolució que té la nau Rosetta ho puga descobrir en les pròximes hores.

• Font principal d’informació:

- Els problemes del robot Philae: està sgotant les bateries i la missió al cometa perilla 

• Altres fonts d’interès:

- Per què la missió Rosetta està en problemes 
- 'Philae' va caure en una àrea ombrívola que impedeix recarregar les bateries

• Vídeo relacionat:

La sonda Rosetta aconsegueix aterrar en un cometa per primera vegada en la història

El robot que transporta el mòdul de descens Philae, s'ha desenganxat de la sonda Rosetta i ha aterrat al cometa 67/P Churyumov-Gerasimenko o Txuri a les cinc de la vesprada de hui, després de deu anys de planificació i d’espera des de que es va llançar a l’espai.
Malgrat que un temps abans d'iniciar l'aterratge s'ha detectat un xicotet estropell al sistema de propulsió de la sonda, els responsables de la missió, finalment han decidit prosseguir amb l'aterratge, la qual cosa, ha produït que sobre les dos i mitja de la vesprada es reberen les primeres imatges després de la separació de la sonda Rosetta i el mòdul Philae. "Són molt, molt bones notícies", ha afirmat un dels responsables de la missió des del centre de control de l'Agència Espacial Europea (ESA) a Darmstadt, Alemanya.
Aquesta és la primera vegada en la història en la que una sonda toca la superfície d’un cometa. El robot Philae disposa de deu instruments científics amb els quals podrà investigar la composició i tots els racons del cometa. S'espera recollir dades sobre possibles materials orgànics que puguen afirmar l'origen del Sistema Solar, de la Terra i sobretot,
de la vida.

• Font principal d’informació:

-  La sonda Rosetta aconsegueix aterrar al cometa Txuri, 10 anys després: segueix les reaccions en directe.

• Altres fonts d’interès:

- Missió Rosetta: El mòdul Philae es prepara per aterrar aquest dimecres en el cometa.
- Després de Rosetta, el repte serà portar mostres a la Terra .

• Vídeo relacionat: