La NASA vol enviar un robot a la Lluna a finals de 2023, anomenat Viper. Se centrarà en les zones que no han vist la llum solar en mils de milions d’anys, zones considerades de les més fredes del sistema solar. Per a fer-ho utilitzarà rodes especials i un sistema de suspensió, amb el qual podrà desplaçar-se per diferents tipus de sòlS.
A principi de 2018, la NASA tenia un altre robot semblant a aquest, anomenat Resource Prospector, però va ser cancel·lat. Abans que Viper arribe a la Lluna, es provaran versions anteriors per comprovar que no hi haja cap risc.
Les dades que es rebran d’aquest robot, ens serviran perquè els científics estudien les condicions i avaluen el medi ambient i els recursos de la Lluna.
La NASA ha creat un robot que s'anomena Viper amb la finalitat d'explorar els llocs de la lluna on en milers d'anys no li ha pegat el sol, buscar gel i altres recursos. Aquest robot està format per unes rodes especials i un sistema de suspensions que li permeten desplaçar-se per tota classe de pis. A més el Viper anirà equipat amb quatre instruments/ferramentes fonamentals per poder realitzar molt millor l'expedició a la lluna. Els instruments/ferramentes són els següents:
A l'Antártida es separa un iceberg de la plataforma Rooney es diu que podria tindre el tamany més o menys com l’illa de Mallorca,aquest es diu A-76.
Medix 170 km aproximadament i té una amplada de 25,en total 4.320 km de la superfície,per això diguem que aquest iceberg és el més gran de mon,cal dir que l’iceberg el podem trobar en el mar Weddell i es va detectar per uns satèl·lits.
Els detectors del projecte SMART, van registrar el pas d'una bola de foc sobre la Mediterrània occidental a 68.000 km / hora.
Aquest s'ha produït a l'entrar a l'atmosfera terrestre una roca procedent d'un asteroide a una velocitat d'uns 68.000km/hora, és a dir el xoc amb l'atmosfera a tanta velocitat va fer que la roca es tornara incandescent, generant-se una bola de foc que es va iniciar a una altitud d'uns 89km sobre la Mediterrània, a uns 13km de distància de la costa espanyola.
Des d'aquest punt la bola de foc va avançar en direcció sud-est; finalment es va extingir a una altitud de 29km sobre el mar, a uns 34 km de distància de la costa del Marroc.
Va poder ser vista des de diferents punts d'Andalusia. Segons l'anàlisi del investigador principal de el projecte SMART, la bola de foc va ser gravada el 14 de maig a les 04:25 h.
El robot Perseverance que va enviar la NASA el dijous passat a Mart, va aterrar en el cràter Jerezo de Mart, per descobrir coses com per exemple si hi havia vida abans, la geologia del planeta, arreplegant mostres durant aproximadament 2 anys.
El robot, ja aconseguit captar les primeres imatges, mostrant com és la superfície del planeta, també es poden veure tons de color groc molt suaus i roques molt estranyes que segons els científics podrien ser roques volcàniques.
La NASA ha explicat que decidiren aterrar en eixe lloc perquè pensaven que abans era un riu i poden encontrar molts fòssils.
Tot d'una, sense més, un immens mal de cap va sacsejar a Raquel Txavarria.
Sentia com una pressió molt forta a la part de darrere del crani, es marejava, vomitava i tenia molta son.
En unes hores, ella, jove, sana i sense malalties prèvies, ingressava a la unitat de cures intensives de l'Hospital de la Mar de Barcelona en estat crític. Patia una hemorràgia subaracnoïdal per trencament d'un aneurisma, un accident cerebrovascular que es produeix a partir d'una malformació a la paret d'una artèria: el got es dilata, formant una espècie de globus (aneurisma) que, al trencar-se, provoca una hemorràgia fora de el cervell, entre les dues membranes meníngies.
Raquel va tenir sort i símptomes clars, però una de les amenaces de l'hemorràgia subaracnoïdal és que, de vegades, només es manifesta amb una intensa cefalea que pot confondre el diagnòstic. Un estudi de l'Hospital de la Mar revela que un de cada quatre casos es confon amb una migranya.
I aquest intens mal de cap, encara que puga semblar una migranya, no ho és. I hi ha forma de saber-ho;
En l'hemorràgia subaracnoïdal, el pacient està bé i de forma brusca, pateix un mal de cap intens, és un dolor que apareix de cop, de forma explosiva, de zero a intensitat màxima en un segon. I pot anar acompanyat d'atordiment i pèrdua de coneixement.
La migranya, en canvi, sol aparèixer en un costat del cap, és pulsatiu i progressiu, no tan intens.
Quan la Mars 2020, amb el rover Perseverance a bord, aterre en Mart es convertirà en la novena missió de la NASA que ho aconseguisca. A més d'estudiar la geologia i el clima del planeta vermell, i aplanar el camí per a l'exploració humana més enllà de la Lluna, el rover buscarà rastres de vida microbiana que podia haver viscut allí fa milers de milions d'anys.
El rover, porta un nou conjunt d'instruments científics que es basen en els descobriments del seu antecessor, el Curiosity. Aquest rover, va descobrir que parts de Mart podrien haver sustentat la vida microbiana fa milers de milions d'anys. Si aquestes dades són prou intrigants, l'equip podria ordenar al braç robòtic del rover que s'acoste per a veure'l més de prop. El segon es diu SHERLOC, té el seu propi làser i pot detectar concentracions de molècules orgàniques i minerals que s'han format. Junts proporcionaran mapes d'alta resolució d'elements, minerals i molècules en roques i sediments marcians, la qual cosa permetrà als astrobiòlegs avaluar la seua composició i determinar els nuclis més prometedors per a recol·lectar. L'equip té l'esperança de trobar una característica de la superfície que no puga atribuir-se a res més que a la vida microbiana antiga.
Les mostres del rover Perseverance de Mart podran dir-nos que en un moment, fa milers de milions d'anys, va existir vida en altres parts de l'univers. En tot cas, la pregunta a si Mart va tindre vida alguna vegada començarà a respondre's d'aquí a una mica.
Els Estats Units ha reclamat tractar la crisi climàtica com "una emergència". Poques hores després de la seua arribada a la Casa Blanca, el president Joe Biden va signar una ordre executiva per a tornar a l'acord de París, després de l'eixida decretada per Donald Trump en el 2017. La volta es farà efectiva en un mes i el mateix Biden s'ha compromés a celebrar en els seus primers cent dies una primera cimera en sòl nord-americà per a recuperar el terreny perdut.
La Cimera de l'Adaptació Global està destinada a ajudar a les nacions menys afavorides i més exposades als impactes de clima extrem. L'objectiu és crear sistemes d'alerta, construir defenses costaneres, millorar el drenatge a les ciutats, invertir en collites resistents a les sequeres i construir resiliència en les comunitats. Es va reiterar el compromís del seu país a la meta d'emissions zero en el 2050 i va anunciar la publicació dels seus compromisos per a la reducció en el 2030. El secretari general de Nacions Unides, va reiterar la necessitat d'un major compromís internacional de suport a les nacions menys afavorides, els Països Baixos, com a amfitrions del cim.
El Regne Unit, com a organitzador de la COP26 que se celebra al novembre a Glasgow, ha tingut un paper vital en el cim.
Una investigació que ha seguit el creixement de 3.700 menors mostra que la pol·lució afecta el pes dels xiquets nascut i al desenvolupament pulmonar i cognitiu.
Quan Belén Hinarejos va anar a fer-se en el 2005 la seua primera ecografia d'embaràs, la de les 12 setmanes de gestació, una infermera al Centre d'Atenció Primària de Sant Feliu a Sabadell li va proposar formar part d'una investigació, a partir d’ací va començar el seguiment científic del desenvolupament del seu fill, Roger.
Els investigadors van estimar l'exposició a diòxid de nitrogen (NO₂) i benzè de les embarassades i van comparar les mesures dels petits al nàixer.
Un dels primers resultats obtinguts amb les dades dels voluntari va ser que, de mitjana, els xiquets que les mares vivien en zones amb un aire més contaminat pesaven menys i tenien menor grandària al nàixer, això no es devia a diferències socials, perquè la majoria de la gent en les àrees més contaminades tenia una millor educació i més oportunitats d'una millor vida.
Una investigació amb voluntaris que dura ja 20 anys, la major d'aquest tipus a Espanya, amb resultats que mostren l'impacte de la contaminació en la mida al nàixer, el desenvolupament de la funció pulmonar o el cognitiu.
Aquest tipus de forat és d'una massa intermitja i se sap molt poc sobre ells, això és una preocupació per als científics, ja que no saben pot trobar que hi ha als seus nuclis.
En canvi a l'Institut d'Astrofísica de París van iniciar una investigació sobre eixe tipus de forats, per saber que es podia trobar. Van encontrar informació gràcies als dos telescopis espacials utilitzats ( Hubble i Gaia ).
Aquests telescopis es va permetre veure el moviment de les estrelles, així poder calcular la seua velocitat i òrbites.
Gràcies al càlcul de les òrbites han pogut esbrinar el material del nucli del forat.
-Un astrònom de la Universitat de Hawaii acaba de revelar un nou i crític descobriment sobre Apofis (o Apophis), un asteroide de 400 metres que passarà molt a prop de la Terra en diverses ocasions i que, durant anys, ha estat objecte d'estudi davant la possibilitat que impacti contra nosaltres. Dave Tholen i el seu equip, han aconseguit detectar en l'asteroide un efecte anomenat "acceleració de Yarkovsky", que sorgeix al aplicar una força molt feble, però constant, sobre un objecte a causa d'una radiació tèrmica no uniforme. Abans de detectar l'acceleració de Yarkovsky en Apofis, els astrònoms havien descartat completament la possibilitat d'un impacte. Entre tots els asteroides considerats com potencialment perillosos, Apofis destaca per diverses raons. Però les noves observacions obtingudes amb el telescopi Subaru a principis d'aquest any van ser prou bones per revelar l'acceleració de Yarkovsky a Apofis, i mostren que l'asteroide s'està allunyant d'una òrbita purament gravitacional a un ritme de 170 metres per any, el que és suficient per mantenir obert l'escenari d'impacte en 2068 ".
-Segons un estudi publicat fa tot just uns dies a «The Astrophysical Journal», l'univers en què vivim s'està escalfant. «La nostra nova mesurament -explica Yi - Kuan Chiang, de el Centre de Cosmologia i Física de Astropartícules de la Universitat Estatal d'Ohio i autor principal de l'estudi- proporciona una confirmació directa de la feina fonamental de Jum Peebels, premi Nobel de Física de 2019, que va va exposar la teoría de com es forma l'estructura a gran escala de l'univers ». S'entén per «estructura a gran escala de l'univers» la manera com els cúmuls de galàxies es distribueixen a escala universal, més enllà de les galàxies individuals. «A mesura que l'Univers evoluciona -prossegueix Chiang- la gravetat atrau la matèria fosca i ha el gas que hi ha a l'espai per formar noves galàxies i cúmuls de galàxies.
Aquesta es l’unica girafa blanca del mon , esta protegida en la reserva de Ishaqbini Hirolai aquest mes ha sigut equipada amb un rastrejador GPS per a protegir-la el màxim possible dels furtius a Kenya.
Aquest mascle solitari anirà donant actualitzacions de la seua ubicació cada hora i els guardaboscos podran monitoritzar els seus moviments en la reserva.
Totes aquestes precaucions han sigut premeditades per laNRT (Northern Rangelands Trust)ja que en març les dos ultimes exemplars femelles van ser abatudes per caçadors furtius.
Aquesta girafa té un tret genètic estrany anomenat leucismo. Aquesta particularitat genètica dona lloc a la pèrdua parcial de pigmentació en els animals, i fa que siguen més fàcils de detectar per part dels caçadors furtius .
També tenim que destacar el gran treball que ha fet tot l’equip de la reserva per a que aquesta girafa puguera viure en pau i tranquilament , ademés de les bones condicions en les que està ja que aquest paratge es el mes idoni gràcies a la abundant vegetació .
Els ornitorrincs són unes de les espècies més rares. És un animal monoterma i ademés, brilla en la oscuritat, a l’igual que les “zarigüeyas” i els esquirols voladors. Es converteix en el tercer mamífer biofluorescent conegut.
Per a dur a terme aquesta investigació van observar a tres ejemplars, dos mascles i una femella. El seu pelatge és marró a la llum del sol i s’ilumia en tons verdosos baix la llum ultraviolada. Aquesta característica es troba en els dos sexes i els ejemplars són escassos.
Utilitzen aquesta característica per a comunicar-se amb membres de la matèixa espècie. Hi han dos explicacions: -Que els monotermes, els marsupials i els mamífers placentaris tenen un ancestre en comú. -Que adquiriren aquest rasg de manera individual, com a procés de l’evolució.
Aquests fòssils serien de l'ocell més gran de la prehistòria. Kloess va identificar als ocells com pelagornítids, un grup de depredadors que van vagar pels oceans del sud de la Terra durant almenys 60 milions d'anys. Se'ls coneix com a ocells de dents ossudes a causa de les seues dents afilades i becs llargs, que els van ajudar a atrapar peixos i calamars de l'oceà.
Usant la grandària i les mesures dels fòssils, els investigadors van poder estimar la grandària de la resta dels individus. Aquests fòssils antàrtics probablement representen no sols els ocells voladors més grans de l'Eocé, sinó també alguns dels ocells voladors més grans que mai hagen existit. Els ocells van emergir en l'Era Cenozoica, després que un asteroide va colpejar la Terra i va acabar amb quasi tots els dinosaures.
El nostre descobriment fòssil, amb la seua estimació de 5 a 6 metres, mostra que els ocells van evolucionar a una grandària gegantesca relativament ràpida després de l'extinció dels dinosaures i van governar els oceans durant milions d'anys. La grandària extrema d'aquests ocells extints és insuperable en els hàbitats oceànics.
Un equip internacional ha estudiat en particularment planeta estrany, en què s'evaporen i plouen roques, vents supersònics bufen a més de 5.000 km per hora i hi ha un oceà de magma de 100 km de profunditat. Esta situat a 202 anys llum de la Terra.
Els científics han realitzat simulacions per ordinador per predir les condicions atmosfèriques i meteorològiques d'aquest món de la mida de la Terra, anomenat K2-141b i descobert el 2018, en què la superfície, l'oceà i l'atmosfera estan formats per roques. Amb el temps, conclouen a la revista «Monthly Notices de la Royal Astronomical Society», el clima extrem pronosticat pel seu anàlisi podria canviar permanentment la superfície i l'atmosfera de l'exoplaneta.
Dos terços de K2-141b s'enfronten a la llum del dia perpètua, en lloc de l'hemisferi il·luminat a què estem acostumats a la Terra.
El costat nocturn experimenta temperatures fredes per sota de -200º C, mentre que el diürn, a 3.000º C, és prou calenta no només per fondre roques sinó també per vaporitzar, creant finalment una atmosfera prima en algunes àrees.
I tarda només 0,28 dies a completar una òrbita, es a dir 6,7 hores.
La tecnologia ha augmentat, i això perjudica la filosofia, conducta i genètica de plantes i animals.
Amb l'arribada de la millor tecnologia, s'esperava una reducció de la llum artificial, però no, els llums no han deixat d'augmentar fent cada vegada les nits més lluminoses i amb menys estrelles a veure.
Un grup de científics han realitzats molts estudis sobre l'impacte de la llum artificial a la vida animal.
Han comprovat que la il·luminació humana esta alterant la vida diària, comb en el moment que es desperten algunes espècies, tant com en el moment en què es van a dormir en unes altres.
Alguns impactes també alteren la producció hormonal o els mateixos gens.
Algunes especies ixien beneficiades, per exemple hi ha especies que eviten les arees iluminades artificialment, però també hi han que s’alimenten alrededor de les faròles perquè atrauen els insectes als que cacen. Però en els dos casos la llum artificial està alterant el comportament de estes especies i cambiant els patrons de la seua depredació.
Els Arqueòlegs de la Universitat Nacional d'Austràlia han descobert a l'illa de Alor les restes d'un enterrament d’una xiqueta d’entre quatre i huit anys que va ocórrer fa 8.000 anys. A la qual se li va practicar algun tipus de cerimònia perquè s’ha trobat un colorant ocre en les galtes i en el front, a més d'una llamborda del mateix color a manera de coixí, que es va col·locar en el moment de l'enterrament.
Així mateix del ritual, al cos li faltaven els ossos dels braços i les cames, encara que sí que es van preservar alguns dels canells, turmells i peus. Els arqueòlegs no saben per què li van separar del cos els ossos llargs, però creuen que siga per alguna creença de les persones que vivien en aquell moment.
Aquest descobriment ha suposat una manera de veure com la gent tractava als seus fills quan morien en el període de l'Holocé primerenc.
Els investigadors han ajuntat 84 estudis en els quals es van examinar a un total de 620 pacients per mitjà d'electroencefalografies.
La majoria d'aquests pacients són homes, amb una edat mitjana de 61 anys. Els quals més del 60% d'ells sofrien algun tipus de deliri, coma o confusió i el 30 per cent va experimentar un succés similar a un ictus.
Els científics creuen que aquest mal funcionament pot produir-se per una inflamació extensa del cervell i la tercera part de les anormalitats es van trobar en el lòbul frontal, la part del cervell encarregada de tasques executives, com el raonament lògic i la presa de decisions.
El dijous dia 4 de novembre van anunciar que era una de les ajudes més prestigioses del món.
Amb aquesta subvenció el que intenten fer és reunir a investigadores per juntar les capacitats, coneixements i altres complements que poden servir per a que la investigació siga més factible.
També conten amb l’ajuda del projecte Synergy-2020 NEXT-BOLD, que preten descubrir si el neutrí és la seua pròpia antipartícula i això ajudarà molt a respondre preguntes sobre l’origen de l’univers.
