Ocorrerà prompte una inversió del camp magnètic terrestre?

La intensitat del camp geomagnètic de la Terra ha estat descendint durant els últims 200 anys, a un ritme que alguns científics sospiten que podria portar que tocara el fons en un termini d'uns 2.000 anys, deixant temporalment al planeta sense protecció davant de les danyoses partícules carregades del Sol.

Esta caiguda en la intensitat està associada amb les inversions periòdiques del camp geomagnètic, en les quals els pols magnètics nord i sud de la Terra invertixen la seua polaritat, i podria durar durant diversos milers d'anys abans de tornar a una intensitat protectora i estable. Amb el camp geomagnètic debilitat, una major radiació solar podria provocar efectes nocius per a la salut, com per exemple induir l'aparició de mutacions genètiques, i també podria danyar els aparells electrònics sensibles, com a marcapassos, i inclús certes infraestructures com a xarxes de subministrament elèctric. Una inversió podria també desorientar els animals. 

Segons un Estudi realitzat als Estats Units, el camp magnetic no te perill d’invertir-se en un curt període (5 anys, per exemple) sino que aquest fenomen podría ocorrer en els darrers 5 milions d’anys.

Noticia original

Noticia relacionada

VIDEO:

2 proteïnes son responsables del asma al·lèrgic per ingestió de fruita.

Un grup d'investigació, ha dut a terme un estudi en què es van realitzar assajos d'infecció de kiwis comercials amb espores d'Alternaria alternata, un fong patogen implicat en l'asma crònica infantil, per a analitzar el seu comportament en esta fruita. 

En els kiwis infectats es va detectar la presència de l'al·lergen principal del fong encara que no es van arribar a observar símptomes de podridura. Açò podria provocar la ingesta involuntària del fong present en la fruita donant lloc a crisis asmàtiques en persones al·lèrgiques a Alternaria.En este treball es van realitzar assajos infectant kiwis comercials amb espores d'Alternaria alternata i es va estudiar la presència d'Alt a 1, proteïna de virulència del fong, i la seua implicació en l'activació de les proteïnes de defensa PR-5 del kiwi. Catorze dies després de la infecció, els kiwis mostraven un aspecte normal, sense desenrotllament aparent del fong, però per mitjà d'assajos realitzats en laboratori es va detectar la presència d'Alt a 1 en la polpa. 

Estos resultats revelen que es tracta d'un inhibidor de la família de proteïnes de defensa PR-5, particularment importants en processos d'infecció per fongs.

Noticia original

Video:

Descobreixen peixos serra nascuts sense reproducció sexual.

Un estudi, publicat en la revista Current Biology, revela que diverses cries de peixos serra pinta (Pristis pectinata) han nascut gràcies a la reproducció asexual, quelcom que no s'havia identificat prèviament en vertebrats criats en estat salvatge. 

Entre els vertebrats, este procés comença quan l'òvul absorbix a una cèl·lula germana genèticament idèntica. El problema que sorgix és que les cries tenen quasi la mitat de la diversitat genètica de les mares i solen morir, fins ara, els únics exemplars vivents de vertebrats que havien nascut d'esta manera havien sigut criats en captivitat. Per tant, no se sabia si la partenogènesi era verdaderament eficaç per a contribuir a la proliferació de l'espècie en el seu entorn natural. 

És possible que este procés puga ocorrer en poblacions xicotetes o en declive, per esta raó, demanen a la resta de científics que busquen referències d'exemplars partenogenètics que fins ara hagen pogut romandre ocults en les anàlisis d'ADN. Les cries identificades han sigut marcades i tornades a la naturalesa per a estudiar els seus moviments.

Noticia original

La saviesa de les orques menopáusicas ajuda a sobreviure a les més jóvens

En l'evolució, la menopausa és un misteri. Només les humanes i dos tipus de cetáceas -les orques i el calderó d'aleta curta- sobreviuen un llarg temps després de deixar de ser reproductives. Fins ara, la literatura científica explicava este fenomen gràcies a la millora de les condicions de vida. Les femelles d'orca, que són mares entre els 12 i els 40 anys, poden arribar a complir 90. Però, quin sentit evolutiu té viure tant temps sense poder reproduir-se? Fins ara se sabia que la longevitat de les mares augmenta les possibilitats de supervivència dels seus fills barons, però es desconeixia la raó.

Este nou estudi fa un pas més enllà i afirma que el mecanisme amb què les balenes ajuden a la seua prole és la informació. "Las femelles d'orca que ja han passat l'edat de la menopausa aconseguixen una major supervivència dels seus gens liderant al seu grup, principalment als seus familiars.

La tasca d'emmagatzemar informació recau en les femelles ja que els mascles rarament superen els 50 anys. Per això, tenen menys oportunitat d'adquirir coneixement sobre el seu entorn. També hem trobat que, comparats amb les filles, els fills són més propensos a seguir les seues mares.

Noticia original.

Noticia relacionada.

El primer "Homo" va existir mig milió d'anys abans del que es pensava

En 1964, el descobriment de l'Homo habilis, es va considerar l'espècie més antiga coneguda del nostre llinatge evolutiu humà. El fòssil que suposo la determnacion d'este Homo va ser l'Olduvai Hominid Nº7 (OH 7) , este fòssil va ser encontrat en la gola d'Olduvai, situat a Tanzània, les restes estan compostos d'una mandíbula inferior, parts d'un neurocráneo i ossos de les mans que van pertànyer a un sol individu. No obstant això, no es puden comparar estos fòssils amb altres per la deformació de la mandíbula i la falta de peces en la caixa cranial parcial.

 

La reconstrucció demostra que la mandíbula és més primitiva que la de l'Homo erectus o de l'Homo sapiens, però que s'acosta mes a l'estrucura física de l'Australopithecus Afarensis. No obstant això, la caixa cranial reconstruïda d'OH 7 no és primitiva, sinó que la seua dimensió s'acosta mes al descubrido en l'Homo erectus.

A pesar que la grandària del crani s'ha considerat sempre clau a l'hora de caraceritzar espècies d'Homo contariament al que succeïx en l'aparença fisica.

Noticia Original 

Noticia relacionada

Nova tecnologia per a la separació de gasos mitjançant membranes.

Les membranes de compostos ultrafins o nanolámines són nanoestructures de dos dimensions que tenen un gran potencial com a components funcionals en camps com l'optoelectrònica, l'emmagatzemament d'energia i la separació de gasos. L'ocupació de compostos metal·logènics altament porosos en la preparació de les nanoláminas podria ampliar l'abast de la seua funcionalitat. La nanolámina de compostos metal·logènics s'ha incorporat en una matriu polimèrica. Els MOF són compostos amb presència d'enllaços entre àtoms de metall i molècules orgàniques amb nombroses aplicacions industrials. No obstant això, sintetitzar MOF en forma de nanolámines autosuportades resulta encara complicat.

L'ús de membranes per a la separació de gasos presenta una sèrie d'avantatges enfront d'altres tecnologies alternatives, com la destil·lació criogènica, condensació o absorció amb amines, que requereixen generalment un canvi de fase de gas a líquid de la mescla de gasos que es vol separar i que suposa un cost energètic addicional molt important.


A més, l'ús de membranes per a separació de gasos permet construir unitats més xicotet que el d'un altre tipus d'instal·lacions, com les d'extracció amb làmines, per la qual cosa el seu impacte ambiental és també menor.

Noticia original.

Noticia relacionada 1.

Noticia relacionada 2.