Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris forats negres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris forats negres. Mostrar tots els missatges

divendres, 7 de maig del 2021

Misterioses llumenades del forat negre en el centre de la Via Làctia

Un nou estudi tracta de encontrar les raons per les quals van succeir aquestes llumenades. Com a totes les galàxies, la Via Làctia també te al seu mig un forat negre supermasiu, que a diferència de altres galàxies on els seus forats negres traguen tota la materia a gran velocitat, en la Via Làctia aquest forat negre estava en una llarga letargia i no engullia gaire materia. Aquest forat negre anomenat Sgr A, a l'any 2019 va pareixer que despertava quan es va detectar un augment en la seua brillantor de factor 100. Els astronoms estan tractant d'encontrar una resposta per a aquest cas i pareix ser que Elena Murchikova podria tindre les respostes. Elena considera que poden haver dos tipus de materies que cauen a l'interior del forat negre i que podrien ser les culpables de les llumenades. Si els calculs de Elena son correctes, les llumenades deurien cessar i el forat negre deuria tornar a la seua letargia i no deurien haver ningun tipus de problemes ni anomalies, pero si en un futur s'observaren les llumenades novament, es tindria que buscar una alternativa a la proposta de Murchikova.


Noticies relacionades:

dimarts, 9 de març del 2021

Eixam de forats negres

Un forat negre és, pot ser, el cos que menys coneguem de tot l’univers. L’energia que pot arribar a tenir és inimaginable, però ara pensem, com seran múltiples forats negres junts?

Els cúmuls globulars són enormes agrupacions d'estrelles juntes, en la nostra galàxia, es coneix que hi ha més d’un centenar. Aquest cúmul d'estrelles es dona lloc perquè hi ha una força gravitacional que les manté juntes, és paregut a una galaxia en miniatura.
Aquesta força gravitacional és bàsicament un forat negre alimentat per les seues estrelles pròximes.

Però un astrònom es va trobar una cosa diferent a “sols” 7.800 anys llums de distancia, un cúmul de forats negres que estan summament props. Es pensa que açò ha tingut lloc perquè diverses estrelles han col·lapsat amb poc de temps entre elles i, clar, amb la força que tenen junts atrauen a molts cossos i aquestos els alimenten encara més. Com estan en una zona on hi han moltes estrelles, un cúmul globular, és fàcil pensar que aquests forats negres van a tindre molta vida.



Noticia original
Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2




dijous, 4 de març del 2021

La destrucció d'una estrella per un forat negre dispara un neutrí còsmic

 En 2018 l'observatori IceCube de l'Antàrtida, en col·laboració amb telescopis de tot el món, va anunciar un descobriment històric: la primera evidència d'una font de neutrins i raigs còsmics d'alta energia: el blazar TXS 0506 + 056, una gigantesca galàxia amb un forat negre i un raig de partícules apuntant directament cap a la Terra.

Investigadors de més de 30 institucions, liderats per Robert Stein des del Deutsches Elektronen Synchrotron (DESY) a Alemanya, han trobat un neutrí d'alta energia en la mateixa direcció que AT2019dsg, el que al seu torn relacionen amb les partícules més energètiques de l'univers: els raigs còsmics d'ultra alta energia. La troballa es publica aquesta setmana a la revista Nature Astronomy.
 

 L'investigador assenyala que blazers com el descobert en 2018, no poden produir més de l'30% dels neutrins d'alta energia detectats per IceCube, de manera que la majoria han de venir d'altres llocs: "La pregunta és d'on. De moment AT2019dsg és la segona font de neutrins d'alta energia i proporciona la primera prova que les TDE també produeixen alguns neutrins ".



 

dimarts, 23 de febrer del 2021

Un eixam de forats negres


 En una recent investigació s'ha trobat una acumulació de forats negres de tipus estel·lar prop de la Terra.

Aquest tipus de forat és d'una massa intermitja i se sap molt poc sobre ells, això és una preocupació per als científics, ja que no saben pot trobar que hi ha als seus nuclis.

En canvi a l'Institut d'Astrofísica de París van iniciar una investigació sobre eixe tipus de forats, per saber que es podia trobar. Van encontrar informació gràcies als dos telescopis espacials utilitzats ( Hubble i Gaia ).

Aquests telescopis es va permetre veure el moviment de les estrelles, així poder calcular la seua velocitat i òrbites.

Gràcies al càlcul de les òrbites han pogut esbrinar el material del nucli del forat.

NOTICIA ORIGINAL 

NOTICIA 1 

NOTICIA 2 


diumenge, 13 de desembre del 2015

Descobreixen camps magnètics al forat negre de la Via Làctia

El descobriment de camps magnètics als forats negres va estar teoritzat, pero, no es pogué demostrar fins fa poc. S’ha necessitat un conjunt de telescopis del l’envergadura de la Terra anomenat Telescopio Event Horizon (EHT). S’està teoritzant sobre si els forats negres estan alimentats per camps electromagnètics i aquestes deteccions podrien portar a avanços extraordinaris. S’ha descobert que una part dels camps seguixen un patró i altres son completament caòtiques. A més a més fluctuen en un espai de temps relativament petit. Aquestos camps s’han descobert just al limit de l’horitzó de successos per tant no contradiu cap llei i ens du un pas més a prop de la comprensió del funcionament del univers.

Els forats negres son els elements que mouen i dona forma a les galàxies. El moviment d'aquestos és el motor i sols hem comensat a comprendre el seu funcionament.



Stephen Hawking resol el major misteri dels forats negres

        
El 22 de agost a Estocolm, durant la xerrada, en el KHT Institut de Tecnologia , el físic britànic Stephen Hawking va anunciar el descobriment d'un nou mecanisme capaç de resoldre la que es coneix com la «paradoxa de la pèrdua d'informació»

Els forats negres tenen una força gravitacional que cap partícula podia escapar-ne, absorbint tot al seu pas, fins i tot la llum. L'únic que pot escapar d'un forat negre és la radiació Hawking; si emet radiació vol dir que perd massa a poc a poc, i acabarà desapareixent. Tota la matèria "engolida" pel forat negre es perdria.

Esta teoría té problemes; tota matèria conté una informació quàntica que parla de l'estat de la matèria. En un forat negre, però, desapareixen aquests principis fonamentals. Segons la paradoxa de la informació,  un estat físic podria desaparèixer permanentment, el que vol dir és que qualsevol d' aquestos estats podrien convertir-se en el mateix. Un caos que no té sentit en el nostre univers tal com el coneixem


Hawking va plantejar que la matèria que traspassa l’horitzó de successos deixa una "còpia" d'aquesta informació en l'esmentat horitzó en forma de "supertranslació".
Hawking afirma que “el forats negres , no són tan negres i són les presons que pensaven que eren. Les coses, en efecte, poden escapar d’un forat negre, i també tornar a eixir en un altre univers,
el forat hauria de ser gran i estar girant per poder ser un passatge cap a un altre univers (teoria dels universos paral·lels). Però mai podríem tornar al nostre. Així que, encara que m'interessen els viatges espacials, jo no vaig a intentar fer això”