Aconsegueixen emmagatzemar dades digitals en l'ADN de bacteris vius

En un estudi recent Harris H. Wang i el seu equip, de la Universitat de Columbia en Nova York, han aconseguit emmagatzemar dades digitals en bateries vives del nostre ADN.

Aquest te una alta densitat d'emmagatzemament, es unes 1.000 vegades més densa que els discs durs compactes. A més de tindre gran estabilitat al pas del temps i baix risc de obsolescència, característiques que van fer possible sorgir aquest projecte.

Es van utilitzar senyals elèctriques per a passar dades digitals des d'un ordinador al genoma de cèl·lules vives i una adaptació del CRISPR-Cas9.

Les bateries en rebre un senyal elèctric es van agrupar i el nombre de còpies d'un plasmidi es va elevar. Seguidament El CRISPR-Cas9 va tallar i va recol·locar trossos de plasmidi, a algunes zones l’ADN.

I així es va passar a codi binari aquest material genètic. En aquest cas l'1 era la presència de corrent, que provoca la abundància de plasmidi i el 0 era la falta de corrent, i per tant la falta de corrent i la escaces de plasmidi.

Notícia Original 

Altres Notícies:

Aconsegueixen emmagatzemar fotos i vídeos digitals dins de l'ADN d'un bacteri

CRIPSR aconsegueix emmagatzemar un arxiu GIF en l'ADN d'un organisme viu

Vídeo:

Científics recuperen ADN de mamut de més d'un milió d'anys

Tots els estudis anteriors havien indicat que només hi havia una espècie de mamut a Sibèria en eixe moment, el conegut com a mamut de l'estepa. No obstant això els nostres anàlisis d'ADN mostren que hi havia dos llinatges genètics diferents dels que ací ens referim com el mamut Adycha i el mamut Krestovka. Els investigadors també suggereixen que van ser els mamuts que van pertànyer al llinatge Krestovka els que van colonitzar Amèrica del Nord fa uns 1,5 milions d'anys. A més, els anàlisis mostren que el mamut colombí que va habitar Amèrica del Nord durant l'última edat de gel, era un híbrid (organisme viu procedent de l'encreuament sexual entre dues espècies diferents).

“Aproximadament la meitat del seu genoma va provenir del llinatge Krestovka i l'altra meitat del mamut llanut", expliquen els investigadors”. “Una de les grans preguntes que sorgeixen ara és fins on podem anar enrere en el temps i encara no hem aconseguit el límit” declara Anders Götherström, qui es mostra optimista a l'hora de trobar i recuperar ADN de fins a 2 milions d'anys d'antiguitat, i fins i tot poder retrocedir fins als 2,6 milions d'anys.

Notícia Original

Notícies Relacionades:

-Un crani excepcional de mamut desconcerta als científics

-Caçadors d'ullals

Vídeo:

Es troben mostres d'ADN d'un dent de mamut, el més antic fins ara.

La datació de les dents d’un mamut trobades sota el permafrost siberia apunta que les mostres tenen una antiguitat de prop de 1,65 i 1,34 milions d'anys, respectivament.


Els autors creuen que el mamut de Krestovska va divergir de les altres espècies fa entre 2,66 i 1,78 milions d'anys i que va ser l'antecessor del mamut colombia, que va viure durant l'última glaciació als Estats Units i el sud de Canadà i que seria en realitat un híbrid entre el mamut llanut i aquest nou llinatge. Els investigadors suggereixen que els mamuts van ser els primers a colonitzar Amèrica del Nord, fa uns 1,5 milions d'anys.


L'ADN antic ha millorat la nostra comprensió de les poblacions prehistòriques. Els nous resultats obren la porta a una àmplia gama d'estudis futurs sobre altres espècies.

Noticia original

Noticia 1

Noticia 2

El famos guerrer viking de Birka era en realitat una dona, segons revela les proves d’ADN

 Fa mes d’un mileni en el actual sur-est de Suecia, un supost guerrer viking ric va descançar per sempre en una tomba esplendida plena de espaçes, puntes de fletxa y dos caballs sacrificats. 

Aquest lloc de repos refletjava el ideal de vida dels homes vikings guerrers, o aixo es pensava.

Els nous estudis d’ADN dels ossos de la tomba, van confirmar que perteneixien a una dona.

Segurament d’un molt alt carrec.
El estudi, publicado recientemente en la American Journal of Physical Anthropology, ha provocat la sorpresa en el mund dels arqueòlecs i ha canviat la seua comprensio sobre els vikingo, mariners medievals que comerciaren y asaltaren Europa durante segles.




noticia origina:
noticias relacionada1:

noticia relacion 2:

Encontren ADN denisovans

Els denisovano son uns parients dels neandertals els cuals sabem poc.

 

Van ser identificats fará una década gracies al ADN d'un dit menyique i tres dents trovades en una cova de Altái, Siberia.

Esto era tot el que es tenia fins el moment, hasta que el any passat es va trobar una mandíbula de fa 160.000 anys en Karst Baishiya de Xiahe, China.

El material data de fa 100.000 a 60.000 anys i també és possible que siga tan recent com 45.000.



De ser cert, aquesta ultima data, pot ser que coincideixen amb la presència humana moderna (sapiens, com nosaltres) en el nord-est d'Àsia central

El resultat dels estudis indica que els primers sapiens coincidiren en asia amb Hominidos arcaics


Noticia original:
Noticies relacionades1:
noticia relacionada 2:

Video

Aquesta nova tècnica permetrà modificar l’ADN per evitar malalties genètiques.

Uns científics de l’Institut Boad (Cambridge, EUA) han creat una nova tecnologia que és capaç d’editar els gens i així evitar trencaments en la doble cadena d’ADN. Aquesta tècnica s’anomena “edició principal”, i podria corregir el 89% de variacions genètiques, i així evitar malalties.

Amb el mètode d’edició anterior (CRISPR-Cas9) s’havien de trencar parts de la doble cadena d’ADN, i per tant provocaven dificultats per editar-lo, i de les 75000 variants humanes, sols funcionaven en poques; a més de no tenir precisió.

El profesor David Liu juntament amb el seu equip van descobrir aquesta tècnica, la qual permet mutacions específiques, interseccions i eliminacions sense que es trenque la doble cadena d’ADN.

Els científics van realitzar més de 175 mutacions, i van concloure en què aquesta tècnica és més eficaç, produeix menys subproductes i té una major que la Cas9. Aquests van a continuar investigant per a veure quins efectes tindran lloc a llarg termini.

Noticia original
Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2

Es pot identificar al 50% dels estadounidenses a partir de mostres d’ADN anònimes.

Els crímens d’un home anomenat Violador de la zona de l’Est van permanèixer sense resoldre durant quatre dècades, fins el 24 d’abril de 2018, quan la Policia i el FBI anunciaren que havien detingut a Joseph James DeAngelo.

Un dels investigadors va decidir introduïr el perfil genètic encontrat en els escenaris dels crímens en GEDmatch, una base de dades oberta en internet en la qual la gent posa el seu ADN per averiguar els seus orígens o encontrar nous familiars. La recerca va mostrar coincidències compatibles amb un rebesavi i va ser suficient per reconstruir l’arbre genealògic i encontrar el criminal.

(El genetista Yaniv Erlich)

Una nova investigació publicada en la revista Science suggereix que ja és possible identificar a la mitat de la població d’EE UU mitjançant aquests registres genealògics d’empreses privades. Almenys tretze criminals ja han sigut detinguts en EE UU amb aquest mètode.

Encara que en general els polítics i els ciutadans estiguen a favor de l’ús d’aquestes ferramentes forenses per resoldre crímens, els autors demanen a les empreses de genealogia que establisquen mesures per a impedir que aquesta informació s’utilitze amb la finalitat  de fer mal, com la identificació de participants en estudis científics a partir de les seues dades genètiques.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2