El robot de la NASA que anira a la lluna

 La Nasa planteja enviar el seu primer robot a la lluna per buscar recursos l'any 2023 , el robot que volen enviar es dira viper i es centrara en explorar tota la lluna per aixi trobar recursos preten explorar zones que no han vist la llum del sol i que son uns dels punts mes gelats del sistema solar , lloc que un ser huma no podria arribar.

El Viper haura de ser un robot que aguante condicions molt gelides i puga explorar tota la lluna per aixo es creadors del robot ficaran unes rodes especial perque puga anar per qualsevol terreny i porta cuatre instruments que seran els mes importants : el taladre de percusió, un espectometre de mases, un infraroig, i un espectometre de neutrons. Les persones que han creat a Viper antes de enviar-lo a la lluna faran unes xicotetes proves per comprobar que tot esta be

Gracies a viper lo que s'aconseguira sera important perque per exemple els cientifics podran saber noves zones de la lluna que no s'han vist mai a causa de que mai li ha pegat la llum solar i poder descobrir nous recursos que no

Noticia original

Noticies relacionades:

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

El coet xines que va caure a l'ocea indic

Fa uns dies la terra va recibir la noticia de que un coet xines s’acostava a la terra molt rapidament i de que hi havia perill de que caiguera en algun territori amb població. Pero l’oficina espacial xinesa va avisar de que cauria a una zona deshabitada o a un ocea,també van avisar de que el coet es va desintegrar només va tocar la atmosfera per tant no tenia tant de perill.

I així ha sigut el coet xinès Llarga Marxa 5b,d’unes 20 tones de pes i 30 metres de llargada va caure sobre l'oceà índic,a prop de les illes maldives,al sud de l'índia,aquest coet es va fer servir per llançar un dels mòduls de la futura estació espacial xinesa.


El coet avançaba a una velocitat d’uns 28.000 kilòmetres per hora açò va fer que el pentagon o el servei de vigilància i de seguiment espacial de l’unio europea s’alarmaren


El coet es va poder veure passar desde Omán un país de la península arábiga



Link de la noticia original :

Noticies relacionades:

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2





video

Es aquesta supernova possible?

 Les estreles han de tindre unes condicions específiques perquè l'explosió estel·lar que s’anomena supernova es complisca, explosió que les aniquila com a estreles. Però, recentment s’ha trobat una estrela que no complia les condicions específiques.

Quan la vida de les estreles s’acaba, aquestes amb massa capaç de fer que acaben com a supernoves, estan cobertes per una capa d’hidrogen, que tapa l'interior calent de l'estrela. Però
aquesta estrela, situada a 35 milions d’anys-llum del nostre planeta, careixia d'aquesta capa necessària per a què succeirà l’explosió supernova.

No s’havia observat mai alguna cosa així. L'expert Kilpatrick senyala que una estrela sense la seua capa d’hidrogen, quan explotara, deuria ser molt blava i molt calenta, no deuria ser possible que una estrela fora tan freda sense tindre la capa d’hidrogen.

El mateix Kilpatrick digué que el que fan les estreles grans just abans d’explotar seguix sent un gran misteri, és estrany arribar a veure una estrella així abans d’explotar.

Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

L'iceberg més gran del mon es separa de l'Antàrdita

 L’iceberg més gran del mon, que estava ubicat en el nord-oest de l’Antàrtida, s’ha separat de la plataforma de gel Roone. 

La superfície del qual és més gran que la illa Mallorca, contant amb 4.320 km². A-76, que es com van anomenar l’iceberg, té una llargada de 170 km i una amplària de 25. Fins ara, l’iceberg mes gran que coneixem s’anomenava A-23A amb 3.880 km², pero aquest la superat. 

L'existència d’aquest iceberg al mar de Weddell s’ha pogut documentar gracies a els dos satèl·lits de la missió Copèrnic, que observen l’Antàrtida i altres regions properes a esta durant tot l’any. 

El nom dels icebergs es crea a partir del quadrant antàrtic en què són observats en un principi, seguit d'una lletra seqüencial. Si al pas del temps la massa de gel es trenca, cada fracció afig al seu nom una lletra seqüencial.

Noticia Original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Apofis podría impactar contra la Terra en 2068

 

-Un astrònom de la Universitat de Hawaii acaba de revelar un nou i crític descobriment sobre Apofis (o Apophis), un asteroide de 400 metres que passarà molt a prop de la Terra en diverses ocasions i que, durant anys, ha estat objecte d'estudi davant la possibilitat que impacti contra nosaltres. Dave Tholen i el seu equip, han aconseguit detectar en l'asteroide un efecte anomenat "acceleració de Yarkovsky", que sorgeix al aplicar una força molt feble, però constant, sobre un objecte a causa d'una radiació tèrmica no uniforme. Abans de detectar l'acceleració de Yarkovsky en Apofis, els astrònoms havien descartat completament la possibilitat d'un impacte. Entre tots els asteroides considerats com potencialment perillosos, Apofis destaca per diverses raons. Però les noves observacions obtingudes amb el telescopi Subaru a principis d'aquest any van ser prou bones per revelar l'acceleració de Yarkovsky a Apofis, i mostren que l'asteroide s'està allunyant d'una òrbita purament gravitacional a un ritme de 170 metres per any, el que és suficient per mantenir obert l'escenari d'impacte en 2068 ".

Noticia original

Noticies relacionades

Video

EL UNIVERS SE ESTA TORNAN MES CALENT

-Segons un estudi publicat fa tot just uns dies a «The Astrophysical Journal», l'univers en què vivim s'està escalfant. «La nostra nova mesurament -explica Yi - Kuan Chiang, de el Centre de Cosmologia i Física de Astropartícules de la Universitat Estatal d'Ohio i autor principal de l'estudi- proporciona una confirmació directa de la feina fonamental de Jum Peebels, premi Nobel de Física de 2019, que va va exposar la teoría de com es forma l'estructura a gran escala de l'univers ». S'entén per «estructura a gran escala de l'univers» la manera com els cúmuls de galàxies es distribueixen a escala universal, més enllà de les galàxies individuals. «A mesura que l'Univers evoluciona -prossegueix Chiang- la gravetat atrau la matèria fosca i ha el gas que hi ha a l'espai per formar noves galàxies i cúmuls de galàxies.

Noticia original

Noticies relacionades

Video

Troben fortes proves de l'existència del forat negre més estrany

Fa uns dies es va trobar un forat negre en estripar una estrela que va passar massa a prop. Amb un pes d'aproximadament 50.000 vegades la massa del nostre Sol, està a cavall entre els gegantescos forats negres que es troben en els nuclis de les galàxies.

Per a poder localitzar aquest forat negre es va necessitar combinar observatoris de raigs X i el telescopi espacial Hubble de la NASA ja que és molt difícil d'identificar aquest tipus de forats negres.

Gràcies a aquest descobriment i a l'estudi minuciós els científics diuen tindre les suficients proves per a constatar que els forats negres de grandària mitjana existeixen en l'univers.

Noticia original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Video

Desvelen per què els hòmens tenen més risc de patir càncer

La Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM) , mostren clares diferències entre sexes en les possibilitats de desenrotllar un tumor.
Asseguren que la clau d'açò, està en el cromosoma Y, ja que amb el temps, alguns dels seus gens (que només estan en als homes) perden les seues funcions.

En concret el problema es desenrotlla quan es perd la funció de sis dels seus gens claus que estan implicats en la regulació del cicle cel·lular i interrompen la formació de tumors. Per això, quan aquests es perden, la porta als tumors com el càncer s'obri inmediatament..

Tenint en compte que els home tenen una major mortalitat associada, determinats factors de risc ambientals (el tabaquisme entre altres) i alguns factors biològics que també influeixen en aquest major risc.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

El coronavirus de Wuhan | China acusa a EE UU de crear pánico con sus medidas

El dia 23 de gener va començar la quarantena pel Coronavirus a la Xina ,Wuhan, la ciutat on va començar l'epidèmia .

EU ha estat el primer país que ha prohibit l'entrada als viatgers procedents de la Xina ja que és possible el contagi durant la incubació.

El Coronavirus pot provoca neumònia amb febra alta, tos seca, mal de cap i dificultat per a respirar. El seu període d'incubació mitjà és de tres a set dies, amb un màxim de 14.


Ja s'han produït 57 morts i 2.500 noves infeccions. També ha afectat a la bossa amb pèrdues del 7,72% i a la construcció, ja que s'ha construït un hospital en tan sols 10 dies gràcies a 4.000 treballadors i un miler de màquines de construcció. “L'hospital Huoshenshan “ , era necessari perquè els altres hospitals estan saturats i escasseja el material de protecció.

El Coronavirus s'està estenent per tot el món , es va originar a la ciutat de Wuhan, la Xina , però ja s'han trobat casos en altres països com Tailàndia, el Japó, els Estats Units, França, Alemanya i el Canadà.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Video 

El planeta Mercuri es torna a veure

La ciutat de les Arts i les Ciències a més de la universitat Miguel Hernández habiliten una zona per poder gaudir de la vista del planeta rocós.

Podrem veure el planeta gràcies a que el planeta està passant pel disc del Sol. Les òrbites de Mercuri i Venus es troben dins de l'òrbita terrestre, per la qual cosa són els únics planetes que poden passar entre la Terra i el Sol per a produir aquest efecte.

Es tracta d’un fenomen poc comú que sols es pot veure una desena de vegades cada segle.

Encara que Mercuri passa entre la Terra i el Sol almenys tres vegades a l'any, és "estrany" que es produïsca l'alineació exacta perquè siga observable.

El fenomen es podrà seguir des de les 13.35 hores i es prolongarà fins a la posta de sol. Amb tot, l'última fase es produirà després de l'ocàs i ja no serà visible, segons ha precisat la UMH.

Notícia original.

Notícia relacionada 1.

Notícia relacionada 2.

La higiene de mans és fonamental

La contaminació es produeix quan els microorganismes arriben al nostre aliment , pot ser a causa de la manipulació inadequada dels aliments , que es pot prevenir amb una rentada meticulosa de les mans amb aigua i sabó o també per utilitzar utensilis de cuina que no estan perfectament nets.

Quan aquestes cotaminat , la intoxicació més habitual és la gastroenteritis produïda per bacteris (Estafilococ o Escherichia coli) o les seves toxines.

També cal tenir la cura a l'hora d'estar amb les nostres mascotes , cal rentar-se les mans després d'acariciar-los o estar en contacte amb elles ja que ens poden transferir algun bacteri .

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2 

Vídeo :

Els espais verds a les ciutats poden evitar morts prematures

Nou llargs estudis en set països van incloure l'anàlisi que proporciona evidència científica sobre l'impacte que tenen les àrees verdes a les ciutats sobre la mortalitat prematura.


Més de la meitat de la població mundial viu en ciutats, en les quals hi ha pocs espais verds. Molts estudis indiquen que té un efecte positiu sobre la salut les àrees verdes en ciutats, menys estrès, millor salut mental, i menor risc de malalties cardiovasculars i mort prematura, entre altres.

El metaanálisis dels estudis confirma que augmentar les àrees verdes prop dels habitatges redueix la mortalitat prematura ,: una reducció del 4% en la mortalitat per cada increment de 0,1 en l'índex de vegetació a 500 metres o menys de la residència. Aquests resultats donen suport a polítiques que incrementin els espais verds com a estratègia per a millorar la salut pública”i també a part augmenten la biodiversitat i mitiguen els impactes del canvi climàtic, fent que les nostres

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2 

Vídeo :

INVENTEN UNA MÀQUINA QUE TRANSFORMA ELS PENSAMENTS EN PARLA

Poden ser derrotadores les condicions o lesions neurològiques que porten a la incapacitat per la comunicació.Aquest tipus de pacients solen dependre de mecanismes de comunicació alternatius que fan ús interfícies cervell-ordinador i de moviments no verbals dels ulls o del cap per controlar un cursor que deletreja les paraules.El problema d’aquests dispositius és que són molt més lents que la comunicació humana habitual.

Per això,un equip d’investigadors de la Universitat de California de San Francisco han publicat en la revista Nature els detalls del seu invent:un descodificador neuronal que permet transformar l’activitat cerebral en un discurs inteligible a una velocitat acceptable.

"Ha estat un objectiu del nostre laboratori des de fa molts anys el crear tecnologia per a restablir la comunicació per als pacients amb discapacitats de la parla severa", explica el neurocirujà Edward Chang, líder del treball. “Volem crear tecnologies que puguen generar un discurs sintetitzat directament a partir de l'activitat del cervell humà. Aquest estudi proporciona una prova de principi que això és possible ".

Notícia Original
Notícia Relacionada 1
Notícia Relacionada 2

Així s’escolta

TROBEN UNA PARTÍCULA D’UNA ESTRELLA ANTERIOR AL SOL

El fragment,amb el nom de LAP-149,s’ha trobat dins d’un meteorit i ens aporta informació sobre el Sistema Solar.

El meteorit en qüestió s’ha trobat a l’Antàrtida,i al seu interior un equip d’investigadors de la Universitat d’Arizona han trobat un gra de pols que es va formar a l’explotar una estrella desapareguda fa mil milions d’anys i que va ser anterior al Sol.

El descobriment contradiu alguna de les teories actuals sobre la manera en el qual les estrelles agonitzants sembren l'Univers amb materials en brut per a la formació de planetes i, en última instància, de les molècules precursores de la vida.

Encara que aquests grans es creu que aporten materials en brut importants que contribueixen a la mescla a partir de la qual es van formar els nostres Sol i els seus planetes, rares vegades sobreviuen al caos que acompanya el naixement d'un sistema solar.


Notícia Original
Notícia Realcionada 1
Notícia Relacionada 2

Descobreixen l'esquelet gairebé complet d'un cocodril de 70 milions d'anys

Un grup d'investigadors argentins liderats pel paleontòleg del Consell Nacional de Recerques Científiques i Tècniques (CONICET)  Rodolfo Còria van presentar l'esquelet de Barrosasuchus neuquenianus, un cocodril de la família dels peirosàurids, que en vida va arribar a tenir dos metres de longitud i va habitar fa 70 milions d'anys la zona de Sierra Barrosa, a trenta quilòmetres de Plaza Huincul, en Neuquén. Si bé aquest tipus de cocodrils fòssils es coneixen des de fa més de seixanta anys, la particularitat d'aquesta trobada és que, per primera vegada, s’ha trobat un esquelet pràcticament complet -l'única peça que mancada és la cua-. El treball va ser recentment publicat en la revista Cretaceous Research.

“Barrosasuchus és un al·luvió d'informació peirosàurica”, va indicar Còria, en reparar que la trobalda va incloure el crani, el postcrani, les mandíbules, les potes, les mans, les costelles i les vèrtebres del cocodril peirosáuric.
“Està absolutament tot: l'única cosa que no tenim és la cua”, va assenyalar el científic. “Trobar exemplars tan complets i tan ben preservats és molt estrany, especialment de cocodrils”.


El primer peirosauric va ser trobat seixanta anys enrere en la localitat de Peiròpolis, en el centre del Brasil. Més endavant, els científics de l'època van notar que aquest exemplar representava a una família de cocodrils diferent a unes altres, i els van denominar peirosàurids, per ser Peirosaurus el primer gènere reconegut de la família. Aquests cocodrils, que van habitar en l'era Cretàcica , són abundants i freqüents en tota Amèrica del Sud, especialment en la Patagonia, però la majoria d'aquests exemplars s'havien registrat d'una manera molt fragmentària. “Fins ara s'havien trobat trossos de mandíbula,, cranis incomplets, sense mandíbula –va advertir el paleontòleg del CONICET-. Si bé és freqüent trobar restes d'aquests animals, i a vegades les restes han permès proposar espècies noves, el fet de trobar esquelets complets com Barrosasuchus és excepcional i totalment únic”.

N.Original

N.Relacionada 1

N.Relacionada 2

Video:

Què passaria a la natura si desapareguessin els insectes?

Hi ha moltíssims insectes. Resulta molt complicat saber quants exactament, ja que el 80% ni tan sols encara han pogut ser estudiats pels taxònoms, però probablement existeixin prop de 5,5 milions d’espècies. Si hi sumem un altre tipus d’animals que també tenen exoesquelets i membres articulats, els coneguts comunament com a artròpodes (entre els quals s’inclouen els àcars, les aranyes i les oniscidees, és a dir, els bitxos bola), és possible que facin un total de set milions d’espècies.



Els experts indiquen que la quantitat d’insectes està disminuint de manera alarmant, la qual cosa podria significar l’extinció a tot el món del 40% de les espècies d’aquests animals en les pròximes dècades. Especialment preocupant és el fet que no coneixem els motius exactes pels quals això està passant. La intensificació de l’explotació agrícola i l’ús de pesticides semblen constituir gran part del problema, però no és tan simple; tot apunta que la pèrdua del seu hàbitat natural i el canvi climàtic podrien exercir també una influència a tenir en compte.

podrien “desaparèixer en un segle”, però l’extinció completa és improbable. El cert és que si algunes espècies deixessin d’existir, d’altres ocuparien el seu lloc. No obstant, aquest empobriment de la diversitat podria portar conseqüències devastadores per a la fauna i la flora del planeta.Els inestables fonaments de la vida.
El rol que aquestes diminutes criatures tenen en aquest gran sistema que és la naturalesa no és cap altre que el d’alimentar-se i servir d’aliment a altres espècies. Els insectes són el component essencial de gairebé qualsevol cadena alimentària terrestre; aquells que mengen insectes (la majoria) aprofiten de les plantes l’energia química procedent de la llum del sol per enfortir els òrgans i els teixits animals. El treball és feixuc, i per això es diversifica en múltiples tasques.

Les erugues i les llagostes masteguen fulles de plantes, els àfids i els fulgoromorfs n’absorbeixen el suc, les abelles aconsegueixen el pol·len i en beuen el nèctar, i els escarabats i les mosques en mengen els fruits i en destrossen les arrels. Fins als arbres més grans veuen traspassat el seu tronc per les larves d’insectes que s’alimenten de la fustaAquests insectes herbívors són devorats, capturats, eliminats o parasitats per altres insectes, que al seu torn són consumits per altres animals de més mida. El cicle arriba a tal punt que hi ha insectes que s’alimenten de plantes que moren i es converteixen en compost per l’acció de fongs i bacteris.

A mesura que s’ascendeix en la cadena alimentària, cada animal es mostra menys selectiu. Mentre que un insecte herbívor, en general, consumeix només un tipus de planta, els animals insectívors (majoritàriament artròpodes, però també molts ocells i mamífers) no es preocupen pel tipus d’insecte que troben. Per això existeixen moltes més espècies d’insectes que d’ocells o mamífers.Cada etapa de la cadena alimentària conté menys matèria viva a causa que només en perdura una petita part en l’organisme dels depredadors. Tot i que l’eficàcia del procés és més gran com més s’ascendeix en la cadena, els animals situats “al cim” representen un percentatge molt baix del total de la biomassa. Per això no hi ha gaires animals forts i de gran mida en comparació amb totes les espècies que habiten la naturalesa.









Noticia Original


Noticia relacionada 1


Noticia relacionada 2


Vídeo

Els microbis del budell parlen amb el cervell

                                                             


La comunitat microbiana del nostre cos pot influenciar el cervell i el comportament, i fins i tot pot tenir un paper en trastorns com la demència, l’autisme, l’epilèpsia, l’Alzheimer i el Parkinson.El 2014 John Cryan, professor del University College Cork d’Irlanda, va assistir a un congrés a Califòrnia sobre la malaltia d’Alzheimer. Però no és un expert en demència, sinó que ha estudiat la microbiota, els bilions de microbis que hi ha dintre d’un cos humà sa. Cryan i altres científics començaven a trobar indicis que aquests microbis influïen en el cervell i el comportament. És possible -va dir en la trobada científica- que la microbiota tingui un paper important en el desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer.


Els estudis en humans han revelat també pautes sorprenents. A les deposicions dels nens amb autisme s’hi observen combinacions poc freqüents d’espècies microbianes. També s’han detectat diferències en els bacteris intestinals de persones afectades per altres trastorns cerebrals. Però cap d’aquestes associacions demostra que hi hagi una relació de causa i efecte. Trobar una microbiota inusual en persones amb Alzheimer no vol pas dir que els bacteris indueixin la malaltia. Potser és al revés: per exemple, els malalts d’Alzheimer solen canviar d’hàbits alimentaris, i aquesta alteració pot afavorir espècies diferents de microbis.
Trasplantaments de femta

 Des d’aleshores les coses han canviat molt: la recerca ha trobat lligams significatius entre la microbiota i el cervell. Els científics han trobat proves que la microbiota podria tenir alguna cosa a veure no només amb l’Alzheimer, sinó també amb el Parkinson, la depressió, l’esquizofrènia, l’autisme i altres trastorns. A més, alguns estudis han canviat la manera com alguns neurocientífics pensen sobre el cervell.Els estudis en humans han revelat també pautes sorprenents,ales deposicions dels nens amb autisme s’hi observen combinacions poc freqüents d’espècies microbianes.


 També s’han detectat diferències en els bacteris intestinals de persones afectades per altres trastorns cerebrals. Però cap d’aquestes associacions demostra que hi hagi una relació de causa i efecte. Trobar una microbiota inusual en persones amb Alzheimer no vol pas dir que els bacteris indueixin la malaltia. Potser és al revés: per exemple, els malalts d’Alzheimer solen canviar d’hàbits alimentaris, i aquesta alteració pot afavorir espècies diferents de microbis.

Una tècnica que pot ajudar a identificar aquestes associacions és el trasplantament fecal. Durant la seva investigació sobre l’Alzheimer, Sangram Sisodia i els seus col·legues van trasplantar matèria fecal de ratolins normals a d’altres que havien estat tractats amb antibiòtics. Els que havien rebut els antibiòtics van tornar a desenvolupar cúmuls de proteïnes quan van recuperar les seves microbiotes. 

Fa temps que els científics saben que dins nostre hi viuen microbis. El 1683, Antonie van Leeuwenhoek va descobrir-ne en la tosca de les seves dents vista al microscopi. Durant generacions, els microbiòlegs només han estudiat les espècies que poden cultivar al laboratori, i resulta que la majoria dels nostres ocupants no poden sobreviure en càpsules de Petri. A principis del segle XXI la ciència de la microbiota va fer de sobte un salt endavant quan es va descobrir la manera de seqüenciar l’ADN d’aquests microbis. Al començament es va analitzar la influència de la microbiota en els intestins i la pell. Pocs científics van parar atenció al cervell perquè no semblava que tingués gaire sentit: el cervell està protegit contra les invasions microbianes per l’anomenada barrera hematoencefàlica, que normalment només poden travessar petites molècules.

Noticia Original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Vídeo

El Duende,el nou planeta trobat en els confins del Sistema Solar.

Astrònoms nord-americans han descobert un planeta nano d'uns 300 km de diàmetre i batejat com "El Duende";. El seu descobriment reforça la hipòtesi que hi ha un nové planeta.

Un hipotètic planeta X o 9 com el de la imatge podria existir en els confins del sistema solar, afectant el planeta nano "El Duende"; acabat de descobrir.


Un equip d'astrònoms ha trobat un nou objecte extremadament distant, molt més enllà de Plutó, amb una òrbita que recolza la hipòtesi que hi ha un nové planeta X molt més lluny, de la grandària d'una superterra o encara major. Els investigadors estan liderats per Scott Sheppard de la institució Carnegie, Txad Trujillo de la Universitat del Nord d'Arizona i David Tholen de la Universitat d'Hawaii.


El desconegut planeta X o nou

L'objecte amb l'òrbita més distant en el periheli, 2012 VP113, també va ser descobert per Sheppard i Trujillo. Este descobriment, anunciat en 2014, els va portar a notar similituds en les òrbites de diverses objectes extremadament llunyans del sistema solar, i van proposar la presència d'un planeta desconegut diverses vegades més gran que la Terra. Se sol denominar planeta X o 9, i orbitaria més enllà de Plutó a centenars d'UA.

"Creiem que podria haver-hi milers de cossos xicotets com 2015 TG387 en els marges del sistema solar, però la seua distància fa que siga molt difícil encontrarlos", diu Tholen. "En l'actualitat, només podem detectar a l'objecte descobert quan està prop de la seua posició més pròxima al Sol. Però en el 99% de la seua òrbita de 40,000 anys seria molt difícil de vore".


L'equip ha necessitat anys d'observacions per a obtindre una bona òrbita d'El Duende perquè es mou molt lentament i té un període orbital molt llarg.

ENLLAÇ VIDEO

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

Contaminació acústica marina

Els oceans soporten una gran contaminació acústica causada per nosaltres, els humans.
Degut al creixement del transport comercial marítim s'ha aplegat a la pregunta de si tant soroll altera la conducta de diferents animals marins en especial mamífers.

Aquest soroll aplega a dintre del mar?
Doncs es veu que si, gràcies a un experiment de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels EEUU s'ha pogut comprovar. La NOAA va sumergir un micròfon que es poguera somergir baix l'aigua i el somergiren a uns 10971 metres en la part més profunda de l'Oceà Pacífic, conegut com "l'abisme challenger".

Finalment després d'estar 22 dies registrant els diferents sorolls dins del mar el microfon va ser extret.
 Segons el científic Dziak s'hi van registrar diferents sorolls,entre ells diferents terratremols i com s'esperava el soroll del tràfic  marítim era escoltat per les espècies marines a més s'escoltaven les queixes de les balenes. El que més va impactar va ser el soroll d'un tifó d'escala 4 que va passar a sols uns 1000 metres dalt del micròfon sumergible.

Segons la NOAA el que volien era registrar el nivell de volum dels diferents sorolls per documentar-se i així diferenciar-lo en el dels propers anys. Ací tenim un petit exemple de com sona un terratrèmol baix de l'aigua a l'Abisme Challenger: Terratrèmol des del mar

Font: El país

Planeta 9 o X

Un nou estudi de Konstantin Batygin i Michael Brown, de l'Institut Caltech de California asegura que hi ha un planeta numero 9 al nostre sistema solar que tendria 10 vegades la massa de la terra. No hi han evidències certes sols matemàtiques. Aquest planeta estaria a uns 5000 millons de km i seria del tamany de Neptú, es trobaria entre el cinturó Kuiper i per ser més concrets deurien d'allunyar-se uns 1500 millons de km més. Allí al cinturó s'han estudiat nous cossos pero mai han sabut nombrar un nou planeta.


Els sis pateixen el mateix tipus d'alineament i inclinació en les seves òrbites i  aquest fenomen pot explicar-se per l'empenta gravitatoria d'un planeta com el que han descrit . Han fet els seus càlculs usant models matemàtics que simulen el sistema solar ,  afirmen que són els més precisos fins a la data . Les possibilitats que sigui una casualitat són d'una entre 15.000


 La seva òrbita  trigaria uns 15.000 anys en donar una volta al Sol . En el seu moment de màxim acostament al nostre planeta, aquest supost planeta estaria a 200 vegades la distància entre el Sol i la Terra. La llunyania explicaria en part per què cap telescopi l'ha pogut observar mai.

Font: El país